diumenge, 8 de desembre del 2013

RECOMANEM EN DESEMBRE




6-7 ANYS










 ATRAPAT
Oliver Jeffers
ANDANA EDITORIAL
8-9 anys
                ¡SHREK!
                William Steig
                LIBROS DEL ZORRO ROJO




12-13 ANYS
 EL NOI QUE DORMIA A LA NEU
Henning Mankell
COLUMNA JOVE













dilluns, 11 de novembre del 2013

CONVOCATÒRIA VIII PREMI PEP SEMPERE


L’Associació cultural Pizpirigaña convoca el VIII PREMI LITERARI PEP SEMPERE, un premi que vol reconèixer experiències de persones i col·lectius que reflexionen i actuen al voltant de la literatura infantil i juvenil i que dia a dia s’esforcen per contagiar aquest entusiasme  al seu entorn


Des dels seus inicis , en juny de 2007 , cal destacar la varietat de col·lectius que han estat guardonats :
.- publicacions , com la revista ‘Peonza’ ( juny 2007).
.- Centres educatius com Escola Gençana de Godella (València) ( juny 2009) , I.E.S Rodríguez Fabrés de Salamanca (accèsit, juny 2012), Col·legi Jaime Balmes (Elx) ( juny 2013). Col·legi Públic Ramón Y Cajal (Xirivella) (accèsit 2013).
.- Col·lectius de mestres : Dilluns poètics” d’Alacant (juny 2010), grupo “Abanico” de Fuenlabrada ( juny 2012).
.- Bibliotecaris, com el bibliobús escolar de Zamora (juny 2008), i la Biblioteca Pública de Zuera (Zaragoza) ,(juny 2011).
.- Grups d’animació lectora : fábrica de rodamientos Nachi industrial SA, de Salamanca,(accèsit, juny 2007), i el centre penitenciari de Brieva (accèsit, juny 2011).

El jurat es reunirà a Elx, i és per tal motiu que, en mans de Ricard Chumillas, el bosc d'Arenas de San Pedro es converteix avui  en un mediterrani hort de palmeres que la lluna il·lumina. 


 
Seràs tu, lectora o lector, el guardonat aquest any?
Ja saps el que has de fer ?
Et cal més informació ?
Elx, novembre  2013

diumenge, 10 de novembre del 2013

RECOMANEM EN NOVEMBRE



A partir de 4-5 anys
     Mi papaEl meu papa . 
 Saudo, Coraline , Kris Di Giacomo ( il) 
 Ed. Kókinos, 2012 

 
A partir de 6-7 anys
  La gallineta vermella
Conte tradicional adaptat per Pilar Martínez. 
Il. Marco Somá. 
Ed. Kalandraka – Hipòtesi, 2012


A partir de 8-9 anys  
  Titiritesa.
 Kintia, Xerardo. 
 Ed. OQO 2008


  + 16  
     Fausto
    Goethe. 
    Ed. Libros del Zorro Rojo 2012

 


dimecres, 2 d’octubre del 2013

EL FORASTERO MISTERIOSO









El forastero misterioso. Twain, M. Ed. Anaya. 2001
El foraster misteriós. Twain, M. CCG Ediciones, 2007

Última novel·la de l’autor, edició pòstuma, publicada en 1916, sis anys després de la seua mort. Llibre amarg, intens, apassionant. Conserva l'actualitat d’uns llibres escrits amb modernitat, amb ofici i amb la mateixa contundència del Mark Twain de sempre, si bé, l’humor i la ironia als que ens té acostumats (Diari d' Adam i Eva, El bitllet d'un milió de lliures...), es tornen ací  àcids, negres i en dosis mínimes.
Crea un personatge, Satanàs, nebot del Satanàs bíblic, que està per sobre del be i del mal.  I el dota amb el poder de seducció del més bell dels àngels . Quan ell arriba la vida embriaga. Actua amb eixa prepotència amb que actua el poderós, encara més quan té  raó.
Això li permet fer l’anàlisi que fa: una crítica despietada de la condició humana, de la religió, de l'església, del capitalisme, de la guerra, del poder, de les classes socials,... Reflexiona sobre la vida, la mort, el destí, la justícia, el lliure albir, el sentit moral, la felicitat (“únicamente los locos, y no muchos locos, pueden ser felices”), la desgràcia, la posició de l’home al  regne animal,...
És un tractat filosòfic on apareixen els grans temes: identitat, existència, determinisme, gregarisme,... passats per la mà d’un extraordinari escriptor que, per a convertir-lo en exquisida literatura es serveix de la fantasia i de la provocació.
Ens  remet a altres grans llibres (La vida es sueño, La caverna...): “No hay Dios, ni universo, ni raza humana, ni vida terrestre, ni cielo, ni infierno. Todo es un sueño..., un sueño grotesco y disparatado. Nada existe salvo tú. Y tú no eres más que un pensamiento..., un pensamiento errante, un pensamiento inútil, un pensamiento desamparado, vagando solitario entre las eternidades!”( pàg 140, Ed. Anaya, 2001)
Edat: A partir de 16 anys

dilluns, 23 de setembre del 2013

RECOMANEM EN SETEMBRE



A PARTIR DE 16 ANYS

MONDO Y OTRAS HISTORIAS
J.M.G. Le Clézio
Ed. TUSQUETS



A PARTIR DE 16 ANYS

EL FORASTERO MISTERIOSO
Mark Twain
Ed. ANAYA




A PARTIR DE 18 ANYS

LA MONTAÑA
Einar Turkowski
Ed. LIBROS DEL ZORRO ROJO







 


A PARTIR DE 3 ANYS

JUEGO DE LUCES
Hervé Tullet
Ed. KÓKINOS

JUEGO EN LA OSCURIDAD
Hervé Tullet
Ed. PHAIDON

dimecres, 19 de juny del 2013

DONDE HABITAN LOS LIBROS

















Cada any,  quan en el viatge de tornada comentem l’experiència de les Jornades d’Arenas de San Pedro, arribem a la conclusió que l’últim ha segut el millor, per les xerrades, per les persones:  autores, il·lustradores,  crítics, editores, llibreteres, … pels amics i amigues,  per les troballes,  els retrobaments, pel bosc, …
I enguany hem comentat el mateix, ha segut el millor.
Però la cirera més dolça l’hem engolit amb fruició quan a l’equip de la biblioteca del Jaime Balmes d’Elx se li ha lliurat el premi literari Pep Sempere.
Ens ha emocianat  el treball callat de molts anys, que no té un producte inmediat, que no és fruita de temporada, sinò que suposa constància, esforç, molta il·lusió i, a més a més fet per amics de l’ànima, i l’emoció  encara roman al cor.
Per això i amb el seu permís reproduïm aci el text que vam llegir en el moment del lliurament del premi junt amb el marcador que regalaren a tothom.
 

Premio Pep Sempere                 Arenas de San Pedro. Junio 2013
                    
      “No sabemos bien lo que la literatura es, pero sí que detectamos la boca de la literatura. Tiene la forma de un rumor. De un murmullo. Puede ser  escandalosa, incontinente, enigmática, malhablada, balbuciente”  escribe Manuel Rivas en su último libro “Las voces bajas”.
   Nuestro proyecto de Animación Lectora es como un rumor, como un murmullo, como una de esas “voces bajas” que se alimentan de palabras y cuentos, que tratan de contagiar el deseo de leer a los niños y niñas de una Escuela Pública.
  Como dice Emili Teixidor, ese contagio : “sólo se puede conseguir, o mejor intentar, sin imposiciones por simple contacto, imitación o seducción. No se trata de llenar ningún vaso vacío, sino de prender en una zarza el fuego que nos agita. Por el simple contacto de una llama”
   La nuestra es una tarea pequeña, humilde pero que tiene mucho de ilusión, de dedicación, de tiempo regalado, de tardes después de las cinco no es fácil para estos tiempos que corren para la Escuela Pública en la que todo son dificultades, recortesQuizá nuestro entusiasmo es lo único que no pueden recortarnos.
  Muñoz Molina escribía “aprender a leer los libros y a gozarlos también es una tarea que requiere un esfuerzo largo y gradual, lleno de entrega y de paciencia, y también de humildad. Pero decía el maestro Lezama Lima que sólo lo difícil es estimulante”
  Queremos agradecer este premio Pep Sempere que hoy recibimos, en primer lugar, a todos los miembros del jurado que creyeron en nuestro proyecto  “Donde habitan los libros” y en nuestra tarea de Animación Lectora en la escuela.
   Queremos también agradecer al Col·lectiu de Literatura Pep Sempere” d’Elx por lo que nos aportan, por lo que aprendemos con ellos; a Federico Martín, a muchos de los cuentacuentos que han pasado por nuestra escuela: Boni, Rodorín, Pablo Albo, Primigenius y otros.
   Y queremos dedicar este premio a todos los compañeros y compañeras que hacen posible llevar a cabo esta tarea.
   Pero sobre todo, queremos dedicarlo a los niños y niñas de nuestra escuela  “Jaime Balmes” de Elche porque ellos son los que lo disfrutan y los que nos animan con sus miradas atentas y sus “bocas abiertas”.
   Antes de acabar quisiera hacer una mención muy especial al recuerdo de  Pep con quien tuve el privilegio de compartir trabajo, iniciativas, el gusto por la literatura  y sobre todo amistad. Decía Galeano: 
               “Recordar: del latín re-cordis,
               volver a pasar por el corazón”
  Y acabamos con un poema de Ángel González:
       “Al lector se le llenaron de pronto los ojos de lágrimas,
       y una voz cariñosa  le susurró al oído:
-       ¿Por qué lloras, si todo
en ese libro es de mentira?
Y él respondió :
                       - Lo sé
pero lo que yo siento es de verdad”

Muchas gracias
 





diumenge, 19 de maig del 2013

RECOMANEM EN MAIG








A PARTIR DE 8-9 ANYS

LETRAS EN LOS CORDONES
Cristina Falcón Maldonado. Il Marina Marcolín
Ed. KALANDRAKA.








A PARTIR DE 10-11 ANYS

 BANDADA
 María Julía Díaz Garrido, David Álvarez Hernández
 Ed. KALANDRAKA.



















 A PARTIR DE 12-13 ANYS

EL BARRANCO
 Grassa Toro.  Il. Diego Fermín. Ed. THULE

DONDE LOS ÁRBOLES CANTAN
 Laura Gallego. Ed. SM.






+ 18 ANYS

BARTLEBY, L'ESCRIVENT
 Herman Melville. Trad. Miquel Desclot. Ed.  PROA.

DIARIO DE INVIERNO
 Paul Auster. Ed. ANAGRAMA









dilluns, 13 de maig del 2013

PRESENTACIÓ DE "EL DOMADOR DE PARAULES"



COTÓ DE SUCRE
Un dia de cotó de sucre va ser el passat dimecres 8 de maig. 
Miquel Desclot va  presentar en la Biblioteca Mestre Pep Sempere d’Elx el seu llibre El domador de paraules,  un volum que arreplega cinc dels seus llibres de poesia per als més petits:  El bestiolari de la Clara, Oi, Eloi? i Més música, Mestre!  I els inèdits fins ara  Domador de paraules i Com si fóssiu a casa vostra.

Una gran directora de pista va anunciar el domini del poeta-domador i la gran capacitat d’ensinistrar a les més rebels de les paraules.
I així va ser.
Tothom es va disposar a menjar-se el més dolç cotó de sucre.  

Benvinguts, lectores i lectors, al fabulós món de la poesia. L'espectacle d'avui és impressionant: un sol poeta al mig de la pista s'enfronta a una perillosa tropa de paraules salvatges i rebels. Noms feréstecs, verbs indisciplinats i adjectius ingovernables que cal domar, ensinistrar i fer passar per la roda. Una ocasió única per comprovar, des de primera fila, l'art de la paraula de Miquel Desclot.



I ho van comprovar : el poeta-domador , sensible i elegant,  els va seduir amb la seua manera de domar-parlar. La fascinació es va produir tant amb les paraules trapezistes, com a les ballarines o les contorsionistes i ferotges.  Amb enginy, humor, jocs lingüístics,  varietat mètrica i  vincles amb la tradició oral, ens va  enlluernar i tot el públic va eixir llepant-se els llavis d’aquell cotó de sucre que acabaven de fruir.

 Gràcies Miquel pel teu treball i gràcies als assistents que com sempre gaudiren del retrobament i el moment.
Elx, 8 de maig de 2013