diumenge, 28 de juny del 2015

RECOMANEM EN JULIOL 2015


A PARTIR DE 4-5 ANYS :



On és la meua sabata?// Dónde está mi zapato ?
Tomi Ungerer.
Kalandraka, 2014


Es tracta d'un  dels primers llibres de l'autor, publicat en 1964, i ara reeditat.

Un, dos, tres, sabata on ets?

Llibre - joc d'imatges :

Un xiquet ha perdut la seva sabata i cal buscar-la en cada una de les pàgines següents. 

La cerca es converteix en un joc de descobriment dintre d'altres objectes, que no resultarà fàcil per als més menuts, perquè Ungerer és un mestre tant de la il·lustració, rigorosa, de traç fort i simple al mateix temps, com de l'humor a l'hora d'amagar diverses classes de sabates en objectes molt diferents .



 ...


Dins del bosc // En el bosque
A. Brown.
ed. FCE, 2004 / Kalandraka, 2014

 Publicat pel FCE, en 2004, en castellà i català, i ara , reeditat per Kalandraka en català. 

És de nit, un soroll terrible altera el somni d'un xiquet i el desperta .
Al matí son pare no hi és i ell no troba respostes clares a la seva absència. 
Sa mare l'envia a casa l'àvia , a dur-li un pastís,... és l'estructura del conte de la caputxeta vermella amb protagonista masculí.
El recorregut pel bosc, un bosc clàssic, ( ple d'arbres als que no se'ls veu la part superior, ja que estan dibuixats des del punt de mira d'un xiquet) és també un recorregut pels contes de por, i el xiquet, que es creu abandonat, perdut i amb por es va trobant amb diferents personatges que participen de les mateixes inquietuds: Jan i les mongetes màgiques, La Rinxols d'or, Hansel i Gretel,... fins que li entra fred i es posa un objecte màgic , l'abric vermell de la Caputxeta . Així aconsegueix arribar a casa l'àvia, truca a la porta i...
Les il·lustracions acompanyen les emocions , en la mesura que el xiquet fabula i elabora l'absència del pare els escenaris apareixen en blanc i negre en tant que les escenes de la vida real són en color.
Fantàstiques il·lustracions, pròpies de l'estil personal d'Anthony Browne i enquadraments molt especials, que ens recorden el món de Hooper. 
És tot un homenatge als contes meravellosos , objectes i escenes dels quals s'amaguen per tot el bosc i sols una mirada atenta ens permetrà descobrir els detalls.
Un llibre amb moltes lectures i que pot analitzar-se des de diferents punts  :
.- Des de la Tradició Oral : elements dels contes populars, reinterpretació de la caputxeta, homenatge als personatges dels contes populars en les il·lustracions, ....
.- Des de la Psicologia i el Psicoanàlisi, la lectura que fa de la realitat un xiquet menut davant l'absència del pare. Els conflictes que el protagonista manté aquí en la casa familiar ( pors, angoixes, absències) s'han de resoldre allí (fantasieig) , cal anar allí (el bosc) per resoldre els conflictes d'aquí ( la vida real)
Un llibre per a gaudir a totes les edats.



...


A PARTIR DE 8-9 ANYS : 



Clasificados y no tanto.
Marina Colasanti
Il. S. Mackaoui,
El Jinete azul, 2011

 

Dedicat a la memòria de Mario Merlino, d'una autora molt premiada i molt versàtil i un gran il·lustrador. L’edició és exquisida, amb molt d’espai en blanc per poder recrear-se, per mirar amb tranquil·litat.

Les il·lustracions són genials, senzilles, suggeridores, líriques, i acompanyen molt bé els textos…

És una col·lecció de poemes molt curts classificats (persones, animals, i coses) i no tant (altres): pensaments, metàfores que recorden les gregueries, recreació del folklore, humor, notícies breus, surrealisme, ironia, ... poesia amb elements molt quotidians. De vegades amb rima,(les composicions de 4 versos on rimen els parells) , de vegades sols amb ritme, quan són de 3 versos.

Un plaer per a tots els sentits.


A PARTIR DE 14-15 ANYS :
 


Mi planta de naranja lima.
Jose Mauro de Vasconcelos.
Libros del Asteroide, 2011
 

«Mi planta de naranja lima es un documento social y un estudio psicológico que suena como una canción y donde hay una realidad intensa y por eso también ternura y amor.» Euclides Marques Andrade http://www.librosdelasteroide.com/-mi-planta-de-naranja-lima

«José Mauro de Vasconcelos aseguraba que escribió esta obra tan solo en doce días, pero que llevaba años bullendo en su interior. Tal vez solo así, con esa intensidad verbal, sea posible escribir una obra como Mi planta de naranja lima, una de las posibles radiografías de la infancia y la sociedad del Brasil de hace poco más de medio siglo, pero que continúa aún hoy latiendo por detrás de las fotografías de las guías turísticas.» Babelia - El País


Discutim molt aquest llibre perquè és tan terrible la història que ens resulta molt complicat saber si el fem nostre o no. És un llibre dur. És una historia de supervivència. Hi ha opinions diverses i enfrontades sobre si és necessari que les coses es mostren amb eixe nivell de cruesa i de pessimisme. Però si pensem en Twain o en Dickens , entre altres, possiblement el dubte s'esvaeix.

És va publicar per primera vegada en 1968, i en ell recrea la seua infància. Narrat en primera persona i amb un alt contingut autobiogràfic, és la història de Zezé, un xiquet de cinc anys que conta la seua visió de la vida en el Brasil dels anys 50. El fet de ser el narrador el propi xiquet de vegades li resta credibilitat a algunes expressions, pensaments o paraules que no són pròpies de tan curta edat. Tanmateix, una escriptura magnífica i la intensitat dels fets relatats, mantenen a les lectores atrapades a la seua lectura.

Mostra una família en una situació de marginalitat, pobra i religiosa i on el maltractament es mostra amb tota cruesa. No hi ha una mare, aquesta està dedicada a treballar; no hi ha un pare, aquest està, sense treballar, tot el dia fora de casa. En eixe context cada germà fa de pare-mare dels que són més petits, educant a la seua manera, amb les seues carències. L’autor es dedica a descriure sense fer valoracions morals… Contra la dura realitat, la història està plena de moments de fantasieig que ens permeten respirar a les lectores i sobreviure al protagonista: la relació de Zezé amb la planta taronja llima o el passeig de Zezé amb el seu germà Luis per un zoo imaginat a través del corral de la seua casa.

Hi ha un procés de creixement de tots els personatges, però sobretot del protagonista. El xiquet va veient altres referents (el Portuga, la mestra, …), és curiós, intel·ligent, i comença a qüestionar-se tot en la vida, a somiar i desitjar altra vida millor, ... s'adona que no és tan dolent com el consideren en sa casa, entén que la vida és una altra cosa, comença a actuar amb criteri propi, amb independència de la mirada dels altres,…i encara que , per la seua edat no pot fer encara res, els greus cops rebuts, físics i emocionals, l'han convertit en un adult precoç que lluitarà per sortir d'aquesta situació. 


A PARTIR DE 18 ANYS : 




Olive kitteridge.
Elisabet Strout.
Edicions 1984, 2010 /El Aleph, 2012
 
Original la forma de contar la vida de la protagonista Olive a través de personatges que han tingut relació amb ella. El llibre s'ompli de diferents històries que encara que no tenen com a protagonista a Olive, aconsegueixen captar l'interès i l'atracció de les lectores. Són 13 contes, on es manté una narració no lineal en el temps, sinó en forma de puzle.

Els personatges gaudeixen d'un tractament literari digne d'elogi : la protagonista i els con-protagonistes de les diferents històries, després d'una serie de situacions que els precipiten cap a la depressió i l'amargura, troben una eixida cap a la salvació mitjançant l'afecte o l'amor o la tendresa o senzillament un fet casual.
Al primer conte apareix el tema de la infidelitat i la falsedat de la relació en la parella. Les dificultats en la educació dels fills i en la relació amb ells. Pels següents desfilen la bogeria, el suïcidi; el moment en que te'n adones de la capacitat de decidir per si mateix; la pèrdua que suposa per als pares quan els fills es casen, escrita en clau d'ironia i un to d'humor; la reivindicació de la joventut i rebuig de la tendència a pensar que son generació perduda; també històries amargues com quan parla de com canvia la vida quan passen fets traumàtics, com el temps no és capaç d'aconseguir l'oblit, com eixes experiències fan traure la nostra part més lletja; la vellesa; la malaltia; l'enveja; la terrible influència dels traumes infantils en la personalitat adulta; 
  
Finalment el conte que tanca el llibre és tota una reivindicació de l'amor i el desig en l'última etapa de la vida, a partir de la trobada de dues persones velles i solitàries.I una Olive transformada, ...

13 contes que són tota una lliçó de vida



 

diumenge, 14 de juny del 2015

RECOMANEM EN JUNY 2015


A  PARTIR DE 4-5 ANYS 




 


Rebequeries / Rabietas

Susana Gómez / Anna Aparicio ( il.)

Ed. Takatuka, 2014 



Història contada en primera persona , en ella es reflecteix perfectament l'estat emocional d'una criatura de 3 anys.

En realitat no hi ha història sinó descripció de la realitat, de com aprendre a gestionar la ràbia i una reflexió sobre la necessitat de diàleg entre pares i fills.

Narració que ens parla de sentiments, d’emocions, de frustracions, d’ira i de la importància de saber parlar i escoltar.

No és un gran text però les il·lustracions l'enriqueixen de manera notable, amb humor i color. Hi ha una identificació dels colors amb les emocions. La il·lustradora combina tres colors (roig, rosa i blanc), i utilitza el roig en els moments de major intensitat .També es centra en la cara dels personatges, i aconsegueix amb la línia expressar els seus sentiments. Els pares, prims i de coll llarg, apareixen en diferents postures per damunt de la línia de terra i ens recorden els retrats de Modigliani. De la necessitat de controlar el to de veu el llibre ens mostra un exemple: com que parlem a crits, a mesura que puja el to de veu, la lletra és fa més gran.


A PARTIR DE 14-15 ANYS 


Els peixos no tanquen els ulls/ Los peces no cierran los ojos

Erri de Luca 

ed. Bromera, 2012/ Seix Barral, 2012



Montserrat Serra en una entrevista a vilaweb ens diu que les obres de Erri de 

Luca són «petites joies de lectura lenta i de factura poètica».

La vostra literatura és lenta, poètica, breu.
—La literatura és així: lenta, demana aïllament al lector; és un antídot, sí.


En aquesta obra , escrita en primera persona , l'adult rememora la seva 

infància,...

«A través de l'escriptura m'acosto al nen que era fa cinquanta anys,....Als deu s'està dins d'una closca que conté totes les formes futures. Mires a fora com un presumpte adult però encongit en unes sabates petites»(20)


... i més en concret, l'estiu passat en una illa , quan tenia 10 anys,...

«Deu anys era una fita solemne, per primera vegada s'escrivia l'edat amb dues xifres».

«En mi, criatura de ciutat que a l'estiu venia a l'illa, hi veia alguna cosa de bo.»(6) 
 

... És un nen solitari, diferent de la resta... :

"Havia aprés a conèixer els adults pels llibres, sabia com tractar-hi. En canvi amb els de la meva edat no en sabia, a part de les hores obligades de l'escola no hi compartia cap esbarjo." ( 23)

"era un nen aviciat per la solitud" ( 103)

«Vivia amb el cos ficat dins d'un capoll i el cap era l'únic que mirava de trencar-lo». ( 7)

"A l'edat en què els nens han deixat de plorar, jo, en canvi, començava»

"Plorava, cantava, accions clandestines. A través dels llibres del pare aprenia a conèixer els adults per dins".(11)


... A qui sobretot li agrada llegir, nedar i pescar...:

"...ells cada tarda al bar (...) , jo a nedar o a la platja dels pescadors ..."

«...llegia...sobretot els llibres que m'omplien el cap i m'eixamplaven el front. Llegir-los era com sortir a mar obert amb la barca, el nas era la proa, les ratlles les onades. Anava a poc a poc, a rem, ..."( 20)


... Però dues persones de l'illa trenquen aquesta closca :

  • .- un pescador amb qui compartirà moltes hores en la barca i li deixarà un record inesborrable :

«De la seua veu , vaig aprendre a començar les frases amb una conjunció» (6)

«En el mar no és com a escola, no hi ha mestres. Hi ha el mar i hi ets tu. I el mar no ensenya, el mar fa, a la seva manera»(5)


  • .- una nena de la seva edat , també afeccionada a la lectura i amb qui descobrirà L'AMOR

«Sota el para-sol del costat, una noieta del Nord tota l'estona llegia novel·letes negres...»


Novel·la de creixement , de descobriment, d'aprenentatge de la vida, contada 

en frases curtes i contundents. Un petit plaer. 



 
A PARTIR DE 18 ANYS: 

 


Las Inviernas 

Cristina Sánchez-Andrade

Ed. Anagrama,2014

 
Sumem la tradició oral, la Galícia rural i profunda, el món màgic , un entorn ombrívol, la passió pel cinema, un llenguatge ric i acurat, amb retalls d'humor negre i sàtira, ... i tindrem el marc de l'obra de Las inviernas.


Són molts els comentaris que apareixen en internet i per tant, poca originalitat podem afegir nosaltres, tret de les nostres impressions sobre la novel·la. Us adjuntem les pàgines on poder trobar altres comentaris molt més extensos, encara que el millor és sempre el que es produeix en la persona lectora després de llegir la novel·la.


L’autora descriu molt bé el món rural, i els secrets que tots saben i oculten, i com és aquesta societat de tancada, conservadora, falsa i amb por de tot.


Hi ha personatges de tot tipus, molt definits, i amb dues característiques comuns a tots ells, el fet que tots amaguen algun secret i com costa trobar en ells una visió positiva de la vida. Les dues germanes, les protagonistes, simbolitzen la dualitat, les dues cares d’una moneda i la impossibilitat de sostraure's a aquest amor-odi que les domina.

 
http://www.elcultural.com/revista/letras/Las-inviernas/34385

http://de-letras.es/las-inviernas-de-cristina-sanchez
http://lamedicinadetongoy.blogspot.com.es/2015/03/las-inviernas-de-cristina-sanchez.html
http://rustisymustis.blogspot.com.es/2014/06/las-inviernas-de-cristina-sanchez.html