dijous, 23 de març del 2017

PREMIO LITERARIO PEP SEMPERE 2017


Como la higuera joven
de los barrancos eras.

Y cuando yo pasaba
sonabas en la sierra.

Como la higuera joven,
resplandeciente y ciega.

Como la higuera eres.
Como la higuera vieja.
Y paso, y me saludan
silencio y hojas secas.


Como la higuera eres
que el rayo envejeciera.
                                                                                                Miguel Hernández

 
Hemos vuelto de Arenas de San Pedro con esta preciosa imagen del brote de la higuera e inmediatamente hemos pensado en el poema de Miguel Hernández.
La higuera, árbol tan querido por el poeta y tan bello en primavera, cuando empieza a tener su primeros frutos. Y como frutos del tiempo hemos renacido en el premio de la asociación Pizpirigaña que en su undécima edición, se le ha concedido al proyecto “La biblioteca: un lugar para el encuentro” del colegio público Artero de Bullas (Murcia). Enhorabuena y que la primavera nos llene de tiernos brotes cada día.
 

dimarts, 7 de març del 2017

RECOMANEM EN FEBRER 2017


Recomanat a partir de 6-7 anys

 

Qui compra un rinoceront a bon preu ?/¿Quién compra un rinoceronte ?
                     Silverstein, Shel ( autor/il·l.)                  

Montserrat de Gispert ( trad)                              Azaola, Miguel ( trad)


Kalandraka, 2016



Títol original:Who wants a cheap Rhinoceros? (Evil Eye Music, 1964, 1983).  
Una vegada més agrair a Kalandraka la reedició d’aquest clàssic que Lumen va publicar en 1996, en català (Qui compra un rinoceront a bon preu ?) i en castellà (¿Quién quiere un rinoceronte barato?) 
 
Qui compra un rinoceront a bon preu?        

Qui vol un rinoceront de rebaixes?

Diuen que se’n ven un,

d’orelles enjogassades,

que mou la cua avall i amunt.

És dolç, alegre i amable,

silenciós com un ratolí,

i és capaç de fer mil coses,

dintre de casa o al jardí




¿Quién compra un rinoceronte?

Yo sé de uno que está en venta

con patazas y orejotas

y una cola muy contenta.

Es mimoso y cariñoso,

callado como un ratón,

y en las cosas de la casa

puede ayudar mogollón




El llibre, en la tradició del nonsense, és tot un joc de disbarats relatats seriosament amb ironia i humor.

El text, breu, concís, rimat, intenta convèncer en cada pàgina a lectores i lectors dels avantatges de tindre un enorme rinoceront a casa, amb un registre humorístic per exageració. És una mascota que serveix per a tot.

Il·lustracions caricaturesques, línies negres sobre fons blanc i absència total de color , que sols apareix en la portada del llibre. Manté la proporcionalitat, un animal enorme i unes persones diminutes. Ens preguntem com s’ho fa l’autor per aconseguir despertar emoció i afectivitat envers un animal com el rinoceront!

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨


Recomanat a partir de 8-9 anys : no ficció




Explica-m’ho                                                       Cuéntamelo todo
Katharina von der Gathen                              Katharina von der Gathen 
Anke Kuhl ( il·l)                                           Anke Kuhl ( il·l)
Anna Soler Horta (trad)                                 Marisa Delgado ( trad)
Takatuka, 2016                                          Takatuka, 2016

Diu l’editorial en la presentació del llibre : «Però, què és el que han de saber els nens i les nenes de primària? Tant com vulguin, diuen els experts. I què volen saber? Això és el que podreu veure per les preguntes que fan, i que l’Explica-m’ho recull.»
El llibre que comentem avui es tracta d'un llibre de consulta, un llibre d'informació, sobre sexualitat: un treball de camp realitzat per l'autora en el que recull les preguntes fetes per nens i nenes de huit i nou anys sobre aquest tema. Les respostes de l'autora constitueixen el contingut del llibre. Sinó més, consta de preguntes i respostes des del punt de vista científic acompanyat d'unes il·lustracions properes al còmic que doten al llibre d’humor i que junt a l'interès del tema el converteixen en un producte altament atractiu.

Què podria tenir d’estrictament literari ?

.- està dintre del gènere epistolar

- tota explicació s’acompanya d’una il·lustració que trenca el sentit del text i aporta humor.

Tot i ser, per tant, un bon llibre , no el posem en l’apartat de literatura sinó en la no-ficció : un llibre de divulgació imprescindible.
............
 

Recomanat a partir de 14-15 anys



Cor de Tinta                                            Corazón de Tinta.
Funke, Cornelia ( autora i il·l)                      Funke, Cornelia ( autora i il·l)
Estelrich , P. i Alvarez, L.                            Blanco, Rosa P. ( trad)
Ed. La Magrana, 2012                              Ed. Siruela, 2008




Un llibre del gènere fantàstic pertanyent a una trilogia : la saga del Món de Tinta.

Al principi de cada capítol hi ha una cita literària que fa referència al contingut.

És una aventura i com a tal apareixen tots els elements que la identifiquen:

Ens trobem ja des del principi amb dos tipus de personatges, uns reals com ara el pare, la filla i la tia, tots amants de la lectura i els llibres i altres fantàstics procedents del llibre «Cor de Tinta» i que encarnen la maldat. El bé i el mal estan presents en tota la narració manifestant-se en el comportament dels personatges.


La mare, personatge real, es troba ara en el món de la fantasia, atrapada entre les pàgines del llibre i el pare i la filla lluitaran per recuperar-la i tornar-la al món real.

Com en tota aventura no poden faltar els auxiliars, personatges que ajuden als protagonistes en la consecució del seu objectiu.

Es tracta d'una aventura plena de viatges, raptes, fugides i perills en la que es desgrana de manera dosificada els diferents misteris i secrets plantejats a l’inici de la història. Una aventura una mica allargada sense necessitat, que acaba resultant repetitiva ja que amb una escapada ( i no moltes) de les mans del dolent seria suficient per a que la història resultara atractiva i completa. Aquesta excessiva llargària impedeix mantenir igual intensitat en tota l’obra i provoca daltabaixos.
.................

Recomanat a partir de 16 anys.










La croada dels nens                                  La cruzada de los niños
Brecht, Bertolt                                          Brecht, Bertolt
Solé Vendrell , Carme ( il·l)                           Solé Vendrell, Carme ( il·l)
Escala, J. ( trad)                                         Seco Reeg , M ( trad)
Magenta, 2011                                          El Jinete Azul , 2011


La croada dels nens és un poema narratiu de Bertolt Brech sobre l’epopeia d’un nombrós grup de nens i nenes orfes jueus, polonesos, alemanys, ... per fugir de la guerra.
L’any trenta-nou a Polònia,

hi va esclatar una guerra,

convertint ciutats i viles

en terra erma

Segueix el mite i les llegendes sobre creuades infantils desenvolupades a partir del segle XIII.
Buscant una terra on viure en pau

lluny del foc i dels canons

diferent del seu primer cau

omplint la croada d’il·lusions
L'autor ens presenta, a través d'un poema èpic, la seua mirada crítica amb les guerres i pretén commoure a les persones lectores elegint les víctimes més innocents i més fràgils, a nens i nenes.
Si acluco els ulls

els veig caminar

d’una granja a una vila

d’una vila a una ciutat
Es tracta d'una història tràgica on els seus protagonistes són nens i nenes de diferents edats, de diferents cultures, diferents ideologies ...però que no mostren entre ells els prejudicis i la intransigència dels adults.
Allà, protestant, catòlic i nazi

el noi van enterrar

mentre un comunista els recordava

tot el que quedava per sembrar



La il·lustradora Carme Solé Vendrell ( que tenia els esbossos fets des de fa 20 anys i no havia trobat editor) realitza els dibuixos en un traç gruixut i com inacabat, de tinta negra sobre blanc. L’autora ens diu «La cara, els ulls de les persones és el que més m’atrau. De fet pinto rostres molt grans de nens perquè és com si els infants es volguessin expressar.» El fons blanc representa tant el fred i la neu com el buit, el silenci, el no-res. I. Blanch i A. Burgas parlen de «retrats de nens enmig del no-res» Utilitza el roig de foc en la primera pàgina ( les flames de l’incendi) . Aquest és també el color de les guardes, dels noms dels autors i de la primera lletra de cada grup d’estrofes.

Imatge i text s’entrellacen per a que nosaltres, en llegir-lo, ens endinsem en aquesta odissea, en aquest itinerari iniciàtic compartint la seua fam, la seua set, els seus patiments i també les seues esperances. Plegats als personatges comencem fugint i experimentem una angoixa pàgina a pàgina fins arribar a un final colpidor.

.........

Recomanat a partir de 18 anys











                             Suite Francesa                                            
                               Némirovsky, Irène

Cassasas, Anna ( trad)                                   Soriano Marco,J.A. .( trad)
La Magrana, 2012                                        Salamandra, 2010




És l'única autora a qui se li ha concedit el premi Renaudot a títol pòstum, per Suite Francesa ( 2004) .

El desig de l’autora era compondre Suite Francesa com una Simfonia, amb 5 parts. Però sols va poder escriure la primera ( tempesta en juny) i la segona ( Dolce). Va ser deportada a Auschwitz, on va morir en 1942, i la novel·la no ha estat publicada fins 2004.

El tema central és el deteriorament de les relacions humanes a partir de fets com les guerres, i la necessitat de la supervivència diària. I la resistència humana front el fanatisme i la intolerància. Rosa Regàs destaca 4 temes que sempre apareixen a l’obra de l’escriptora ucraïnesa: les històries d’amor pessimistes, la descripció de la vida dels jueus, la frivolitat amb què vivia la classe acomodada i el rebuig frontal a la seva mare.

En un context bèl·lic, la invasió de França pels alemanys a la segona guerra mundial, l'autora explora l'ànima humana i planteja temes com ara:

  • comportaments humans davant de l'horror de la guerra: individualisme ( home que enganya a la parella i els furta el cotxe), la por ( davant dels bombardeigs), el patiment ( per la pèrdua de familiars a la guerra), l'enamorament ( de Magdalena i Jean Marie) i el bullir de la sang jove per a ser actius en la guerra ( Hugo)
  • Evidenciar que fins i tot en una guerra les diferents classes socials no pateixen de la mateixa manera: rics i polítics recuperen aviat la seua posició d'abans.
  • Davant d'una situació d'invasió hi ha persones que acaben acostumant-se i resignant-se fins conviure amb els invasors: la costurera
  • Tanmateix, hi ha persones que es rebel·len a eixa situació de manera activa lluitant ( Benoit) o passiva col·laborant amb odi cap a l'invasor ( senyora Arguillé).
  • Amb una ploma molt fina critica la gent que aprofita qualsevol situació per fer negoci, a vegades, per mera supervivència ( l'amant del banquer).
  • I entre tanta penúria, algunes escenes d'humor com ara el moment en que s'obliden de l'avi en la fugida o la mort de l'antiquari atropellat per la seua amant.
  • Malgrat la gran quantitat de personatges, a la segona suite, Dolce, l'autora es centra en la relació entre la jove Lucie i el tinent alemany Bennet. Principalment, el dubte intern de Lucie, que ha de decidir entre la passió amorosa i l'obligació moral en la primera suite, No és només una qüestió d'enamorament, sinó la valenta decisió d'una dona que vol fugir del seu passat i oposar-se als costums que la seua sogra li imposa. En la segona suite, afronta el seu paper d' ajudar a la gent de la seua població, un gir de l'autora al final del llibre que permet a les persones lectores respirar i compartir la seua decisió d'avantposar el deure social a la passió amorosa.
Un llibre de imprescindible lectura que et pot deixar un regust amarg però absolutament necessari per entendre les complexes relacions humanes.



dimecres, 1 de març del 2017

RECOMANEM EN GENER 2017


A PARTIR DE 1-3 ANYS:

 


 

ÓSSOS / OSOS
Taylor, Sean
Hughes, Emily ( il)
Libros del zorro rojo (2016)



Historia d'una aventura per a petits. Un viatge de anada i tornada, relatat en un text rítmic i musical, en sinergia amb unes il·lustracions de gran expressivitat. La il·lustració fomenta una multiplicitat de lectures i una sèrie de detalls que van més enllà del que diu el text.

Una seqüència temporal exempta de conflicte greu, i una diferent percepció del temps : el camí d’anada és llarg i perillós ( recorda a «Anem a caçar un ós» ) en tant que la tornada sembla un recorregut curt i plaent.

Llibre entranyable, dolç, compensador, ple de sensacions.

Complicitat entre pare i fill. El pare li ofereix temps, dedicació i paciència, ...hi ha millor regal?

A PARTIR DE 8-9 ANYS:

               

EL VIATGE / EL VIAJE
Sanna, Francesca ( autora i il·lustradora)
Gorina, Anna ( traductora) / Rodriguez, Susana
Impedimenta , 2016
premio de la sociedad de ilustradores de N.Y. 2015
premi Llibreter, 2016



Des dels contes meravellosos fins les històries d'aventures, els viatges són recorreguts d'anada i tornada en els que els protagonistes creixen, maduren com a conseqüència d'eixes experiències.

Tanmateix, el viatge del que parla aquest llibre és un viatge contat des del realisme. Un viatge d'anada i quasi mai de tornada; una epopeia de l'esforç, de la perseveració per a enfrontar-se a la seua situació problemàtica, de l'obstinació per a traure les forces imprescindibles per a superar-la. Es tracta del viatge que de forma obligatòria han de fer les persones, fugint de la misèria, de la por i del perill que hi ha al país on viuen. En una literatura realista, de denuncia, com aquesta, on són els límits, quina diferència hi ha entre un reportatge periodístic i una història de ficció?

Són necessaris els llibres que denuncien aquesta situació, que consciencien del patiment i la injustícia que pateixen d'altres persones. Però la clau per a ser literaris consisteix en que hi haja una història ben contada i uns personatges ben construïts que permeten identificar-nos amb ells i fer-nos viure eixa mateixa experiència.

Aquí trobem que al text li manca una major recreació literària. Si que destaquem la contradicció, buscada, entre un relat que fa la xiqueta, suau, sensible, com ignorant de l’horror que els envolta perquè confien en que la mare els portarà a bon port ,... i unes il·lustracions impactants que deixen endevinar allò que la xiqueta no conta .


 

A PARTIR DE 16 ANYS:

 

                       


LA FILLA DEL CAPITÀ GROC / LA HIJA DEL CAPITÁN GROC

Premi Ramon Llull 2016

Almela, Victor
Planeta, 2016
 

La lectura d'aquest llibre ens introdueix en el debat sobre la diferència entre novel·la històrica i història novel·lada. Recordem que a la primera, allò més important és la literatura, els personatges amb els seus problemes existencials i la part històrica un context on es desenvolupa el relat. En canvi, a la segona, allò més important són els fets històrics i els personatges realitzen una funció de comparsa dels fets que es divulguen. Sota aquesta perspectiva, sembla que al llibre que comentem predominen molt les dades, els fets i els noms històrics en possible detriment del fet literari.

Segueix l’estructura d’un best-seller històric (capítols curts, encadenaments, descripció exhaustiva de dades històriques , ... ) tal vegada massa ambiciós en voler arribar a molts aspectes i incloure tots els detalls. Alguns personatges estan molt ben elaborats i aconsegueix mantenir la tensió narrativa en tot moment.

Tesi que sobresurt : la guerra és dolenta sempre i no hi ha justificació per als fets dels seus autors. Gran part de les pàgines es dediquen a descriure l'horror de la guerra protagonitzat pels soldats dels dos bàndols: carlins i liberals. Encara que, en triar com a protagonista al Capità Groc, ens pot decantar a mirar-la des d’un bàndol concret .

En una entrevista a l’autor diu : "No obstant això, la novel·la no és una crítica ideològica, sinó la constatació de com la passió per defensar unes idees pot arrossegar la vida d'una família i una comarca sencera. Precisament, dibuixa al protagonista com un home tenaç i amb determinació però que també inspira por perquè està disposat a matar i fins i tot a fer a la resta del poble ballar i cantar sobre un cadàver: "És inquietant. No és molt diferent d’aquells que degollen a un periodista segrestat".

Gran diferència entre el món adult, on es maten entre ells (germans, amics etc) sense pietat, i el món dels xiquets i joves, que de vegades són protagonistes a pesar seu, i que sempre actuen amb innocència i honestedat.


A PARTIR DE 18 ANYS:

 

 

LES VEUS DEL PAMANO / LAS VOCES DEL PAMANO
Premi de la critica, 2005
Cabré, Jaume
Proa, 2004 / Destino 2007
 


Un llibre en el que es narren de manera paral·lela dues històries amb protagonista femenina:

Una d'elles, ubicada als anys 2000, tracta d'una mestra d'un poble del Pirineu català que troba unes cartes amagades en una escola, escrites pel mestre a la seua filla, i que relaten uns fets sorprenents ocorreguts a la postguerra .

L'altra, ubicada a la postguerra, tracta dels moments finals dels republicans i la victòria dels feixistes. La dona més rica i poderosa del poble, Elisenda, marca la vida dels seus habitants i viu un triangle entre el mestre d'escola, l'alcalde feixista i ella mateixa.

Aquesta última dona participa dels personatges de les dues històries, sobreviu a la guerra i arriba viva a l'actualitat. Elisenda adquireix al llarg del llibre una importància rellevant pel seu caràcter i la seua forma d'actuar. El llibre ens presenta a una dona dolenta, un personatge que ens recorda a Lady Macbeth per la seua astúcia, la adulació temptadora, la mentida i l'abús de poder per aconseguir el que vol. La novel·la històrica acaba de forma més inquietant que la tragèdia de Shakespeare, sense càstig.

La seua lectura sorprèn per l'estructura laberíntica del text: dins del mateix paràgraf apareixen històries temporals diferents. Malgrat eixe entrebanc i gràcies a ell, la lectura resulta atractiva, engrescadora i original.

Un plaer de lectura i una reivindicació de la memòria històrica, amb la denúncia del caciquisme i el poder absolut de l'Església, l’Exèrcit i el capital, units en el seu abús i desig de venjança.