dimarts, 3 d’abril del 2018

RECOMANEM EN MARÇ 2018


RECOMANAT A PARTIR DE 8-9 ANYS :





El diario de las cajas de fósforos
Paul Fleischman
Bagram Ibatoulline( il·l)
Juventud, 2013


«Elige el objeto que más te guste y luego te contaré su historia.» 

Tot objecte té la seua història. És un diari format a partir del fet de guardar objectes quotidians en diferents caixetes de llumins. Dintre de cada caixa hi ha un record, és la manera de conservar viva la memòria i els records d’un nen que no sabia llegir ni escriure. Ara el nen s'ha fet gran i com a besavi li transmet totes aquestes vivències a la seua besnéta. Cadascú dels objectes correspon a una experiència viscuda: la foto del pare que emigra, el macarró d'un any sense pluges, una xapa de botelles, etc

La història va introduint-nos, a través de la conversa entre el besavi i la besnéta, cap la problemàtica de l'emigració, la família obligada a traslladar-se des d'Itàlia a Amèrica a la recerca d'un treball per poder viure, un viatge arriscat i una vida plena de penúries que va superant-se gràcies a l'esforç i la col·laboració de tots els membres de la família, possiblement l'únic consol en aquestes situacions dominades per la misèria.

Les il·lustracions, hiperrealistes, són tan perfectes i tan ben fetes que semblen fotografies, en sèpia per a tot allò que conta, el passat; i en color, els personatges protagonistes en el moment de contar-lo, el present.

És un llibre que permet pensar, fer les teues pròpies reflexions vitals. Com a final, la transmissió familiar. La protagonista continuarà amb l'afició col·leccionista de l'avi, però la memòria familiar es conservarà, a hores d'ara, a través de l'escriptura.

dilluns, 2 d’abril del 2018

RECOMANEM EN MARÇ 2018


RECOMANAT A PARTIR DE 14-15 ANYS:





AQUÍ.
Richard McGuire.
Cruz, Esther ( trad)  
Salamandra, 2015

D'entre tots els avançaments de la ciència, cal destacar la Física quàntica que ha permès el desenvolupament tecnològic del que gaudim actualment i, a més a més, quan el món quàntic siga considerat normal, assistirem a una revolució científica que avui encara no podem ni imaginar.

Doncs bé, "Aquí" és un llibre escrit des de la perspectiva quàntica, un trencaclosques de finestres disposades en collage a les pàgines, pertanyents a diferents èpoques; una reflexió sobre el temps a partir d'un espai determinat, en concret l'habitació d'una casa.

Per a intentar esbrinar quina història vol contar-nos l'autor, imaginem un zoom que ens aprope al contingut de les finestres, on trobem aspectes com ara:

.-Relació entre objectes i el pas del temps:
El rellotge, la cartera i les claus apareixen al 1998 i després al 2231  ja com curiositats del passat. També la ràdio, el televisor, el telèfon i el tocadiscs situen la casa en una època determinada, any 1960.

.-Petites històries sense acabar :
Història dels quatre o cinc germans que van creixent i es fan la foto al 1959, 1962, 1964, 1969, 1979,1983. Història de les dues parelles que estan contant acudits i un home pateix un infart (1989). Història de l'home que cau de l'escala i es trenca el maluc (2005); ha de passar les nits al sofà llit del saló fins que mor al 2009. Història sobre els experts en arqueologia que investiguen els ciments de la casa(1986).

.-Diàlegs sobre temes que es repeteixen en finestres corresponents a anys diferents:
jocs, abraçades, fotos, disfresses, pèrdues ...

.-Diàlegs entre les finestres que hi ha dins d'una mateixa pàgina:
dona de l'any 1992 i dones índies de 1553. Un pintor munta un cavallet per a pintar (1870) i una xica munta una pantalla (1973). Un nen dorm al sofà (1938) i un adult dorm al mateix sofà (1995). Un home perd l'oïda (1962) i una dona perd l'arracada (1994). Un bisó ajagut (10.000 a.c.) i una dona ajaguda (1970).

.-Evolució prehistòrica i històrica de l'espai on es va construir la casa:
des de la Prehistòria passant al segle XIV, XV i XVI quan vivien els indis al mateix espai on es va construir la casa; arribant al segle XVII moment en que els colonitzadors s'apoderen d'eixes terres; al segle XVIII  apareix una parella noble en una casa colonial on es conta un conflicte intergeneracional ideològic al voltant de la monarquia; a continuació al segle XIX es reflecteix l'època de l'impressionisme  a travès de la petita història entre la dama i el pintor; ens apropem al moment de construcció de la casa al segle XX, any 1906 i arribem al futur, èpoques de desgel, inundacions, contaminació radioactiva ...

Els protagonistes de la història són l'espai (habitació de la casa) i el temps que es dilata des de molts anys enrere mitjançant un paisatge erm i amb foscor fa 500.000 anys fins arribar al futur, any  2050, on les persones habitants de la casa poden travessar finestres i passar a espais i temps diferents; i encara més enllà a l'any 22.175 final del llibre on apareix un nou horitzó, un paisatge amb plantes, insectes rars, estranys, que donen esperança a la continuïtat de la vida.

Definitivament, un llibre en registre de novel.la gràfica que recrea el passat i elucubra què hi haurà en el futur.

diumenge, 1 d’abril del 2018

RECOMANEM EN MARÇ 2018


RECOMANAT A PARTIR  DE 6-7 ANYS:

El mejor libro para aprender a dibujar una vaca
Rice, Hélène
Badel, Ronan ( il·l)
Corral, Mercedes ( trad)
Barbara Fiore, 2016



Comencem pel títol, sembla més un llibre de divulgació que no un conte literari;

Continuem amb el format, original i res convencional, xicotet, allargat, presentació horitzontal...

Les il·lustracions, a llapis, dibuixos amb línies molt simples, un traçat infantil. De vegades s’acompanya de color, el verd per reomplir el dibuix i el groc, per marcar una flor.
 

I una goma d'esborrar a punt, amb un paper fonamental en la història.
 

I finalment el contingut: un text i unes il·lustracions en desacord. Les instruccions per a dibuixar la vaca són clares i objectives, qui dibuixa les segueix exactament, ... però el resultat NO ÉS UNA VACA !
 

I cal tornar a començar de nou, seguint altra tàctica, per veure si aconseguim obtenir una vaca. Sembla una tasca impossible, però...
 

Sorpresa, ironia, humor i riure assegurat. Un humor que també serveix per desdramatitzar la inseguretat a l'hora de dibuixar, quan el dibuix no queda com nosaltres desitjaríem.
 

Captar la ironia és imprescindible per entendre el llibre,  és per això que el recomanem a partir de 6-7 anys .