dimarts, 10 de desembre del 2019

RECOMANEM EN DESEMBRE 2019


RECOMANAT A PARTIR DE 16 ANYS: 






Claus i Lucas / Claus y Lucas
( El gran quadern / El gran cuaderno)

Agota Kristof
Trad. cat. Sergi Pàmies 
Trad. cast. Ana Herrera , Roser Berdagué
Ed. Amsterdam (Ara LLibres), 2019 
 L. Del Asteroide, 2019

 
El gran quadern,La prova i La tercera mentida són les tres parts de la trilogia Claus i Lucas.

Ja el títol i els noms dels personatges, pensats com un anagrama (escrits amb les mateixes lletres canviant l’ordre) ens fan pensar en la idea del joc de la confusió.

És una autèntica commoció de llibre. L’artifici literari de la autora és d’una magnitud que no et permet escapar de la seua lectura. Tant és així que en principi vam proposar la lectura només de El gran quadern i directament la vam estendre als tres llibres que la componen perquè en realitat són parts d’un calidoscopi, no és necessiten però completen el joc de l’autora de generar confusió literària calculadament mesurada.

Alhora, hem de dir que la història té un registre simbòlic que no la fa fàcil. Conta la crueltat en un món en guerra sota la mirada de dos germans bessons, la similitud perfecta de dos cossos i el coneixement total de l'altre, la recerca de la identitat en la relació entre bessons, relació perfecta que els permet prescindir de la resta de la societat.

Conta en primera persona les tribulacions dels habitants d'un poble envaït per un exèrcit, amic o enemic, tot és el mateix i la relació de rebuig, auto-marginalitat i enveja respecte a una societat de supervivents i desposseïts.

Parla de la supervivència, “jo m’he de salvar i he construir una ètica”. Els personatges no són dolents. Son amorals. En cada situació són com la situació els permet ser. La mostra de les misèries es justifica pel gran dolor en que viuen.

Aconsegueix la màxima de la literatura, que és enganyar al lector de manera continuada. Una de les meravelles és com està contat, amb un llenguatge sense floritures, com trets: sintaxis nua, sense adjectius, sense descripcions, amb accions i definicions parques que produeixen una lectura addictiva.

RECOMANEM EN DESEMBRE 2019



RECOMANAT A PARTIR DE 14-15 ANYS:



Biografía de un cuerpo
Mónica Rodríguez
Ed. SM
Llibre guardonat amb el premi Gran Angular, 2018.

Narra l’aventura de ser adolescent i de tot el que comporta: la confusió, el moment de trobar qui som i què volem ser, d’explorar la nostra sexualitat, la recerca de la pròpia identitat, els dubtes, el sentiment tràgic propi d’aquesta edat, la seua visió de l’amor romàntic, el seu morir a cada minut...



El discurs narratiu es bifurca en dos camins que van entrecreuant-se al llarg de les pàgines d'aquest llibre. Un tracta el tema de l'esforç, la disciplina, encara més, el sacrifici pel que passen xics i xiques que fan una activitat d'elit. L'altre ens conta en primera persona el procés de creixement, de maduresa personal d'un adolescent.

El protagonista estudia dansa des de molt petit i quan arriba a l'adolescència comença a preguntar-se si vol continuar-hi, si el  ball li agrada tant que paga la pena eixe esforç.



La figura del pare té una importància molt rellevant. El pare és un admirador de Nijinsky (el gran ballarí del segle XX considerat el déu de la dansa i que va acabar en un psiquiàtric els últims 31 anys de la seua vida).  Al llibre és planteja la ruptura amb els desitjos del pare que somia amb un fill estrella del ball, como Nijinski (del que a la novel·la s’intercalen retalls de la seua biografia també). Això va suposar la resolució d’un conflicte intern que serà primordial en la evolució del protagonista.



Un dels gran mèrits de la novel·la és la creació de personatges, versemblants, limitats, amb dificultats de relació, de comprendre el que els està passant. Són personatges amb matisos,  que evolucionen, que fan el seu recorregut.

És un llibre on el cos té una presència determinant. La qüestió física està feta literatura, des de un cos portat al límit i que al llibre és un personatge més.



L’autora escriu una narració en primera persona rica, poètica, plena de frases curtes. Els diàlegs utilitzen un llenguatge col·loquial, sense guionets i sense especificar qui parla per a donar agilitat a la lectura. La descripció de personatges i de les situacions són detallades, amb la justa mesura per no cansar.

Al llarg de la novel·la, es van intercalant versos de poetes (Miguel Hernández, Pedro Salinas, Cristina Peri Rosi, ...) que acompanyen la  qualitat literària que el llibre ja té.



Podem posar un parell de  xicotetes puntualitzacions i és que es centra molt en les parts turmentoses de l’adolescència i oblida un poc eixa part enèrgica, vital, alegre que també té i que de vegades, repeteix molt algunes imatges fins a perdre la seua capacitat de sorprendre’ns o emocionar-nos.






dilluns, 9 de desembre del 2019

RECOMANEM DESEMBRE 2019


RECOMANAT A PARTIR DE 0-3 ANYS:























Què ve el llop! / ¡Que llega el lobo!
Jadoul, Emile. ( text i il·lustracions)
Ed. Baula, 2004 / Ed.Edelvives , 2003


Quelcom està a punt de passar a la casa del cérvol. Això ja es veu a la primera pàgina en la que aquest mira des de dintre per la finestra.  Aviat van arribant  la resta d’animals, tots dient - Obri’m cérvol, que ve el llop.
Així es van acostant el conill,, el porquet i l’osset. Tots s’agafen de la mà segons van arribant advertint-nos el seu nerviosisme.
Però les coses no sempre són el que  pareixen...

L'autor i il.il·lustrador va desenvolupant un  relat que inclou ingredients molt hàbilment combinats, com ara l'humor, la sorpresa, la tensió narrativa i un interessant joc d' elaboració d'hipòtesis amb les lectores de primeres edats.
Les il·lustracions són amables,  esquemàtiques, amb colors vius. Per una altra banda, estan perfectament delineades amb un gros traç negre.

Són destacables algunes característiques de l'edició, com la lletra majúscula , el format apaïsat i utilitzar el mateix material, cartró, en les cobertes i en les pàgines.



RECOMANEM EN DESEMBRE 2019


RECOMANAT A PARTIR DE 12-13 ANYS:




                                          El ogrito - Zapatos de arena  
                                         Lebeau, Suzzane
                                         Fasola, Cecilia Iris ( trad.)
                                         Ed.ASSITEJ, 2012

Obra de teatre per a xiquets i xiquetes escrita en 1997.  És tan difícil trobar teatre infantil que això ja és un fet a tindre en compte. En aquest col·lectiu hem vist poquíssims llibres de teatre i ens adonem de la falta d’entrenament al moment de fer anàlisis d’aquesta obra. Tot un repte!
L’autora, la canadenca Suzanne Lebeau, diu que sempre li ha preocupat contar-li el món als infants des d’una perspectiva no directiva ni didàctica i sense renunciar a les seues pròpies preguntes i inquietuds existencials. Autora i actriu, fundadora de la companya de teatre Carrousel, ha defensat sempre un teatre per a la infantesa i joventut responsable, exigent, amb qualitat poètica i dignitat social. No renúncia a la crítica d’aquest món en el que convivim menuts i grans, un món cruel, tendre, complex i contradictori. Amb El ogrito ho aconsegueix. Un llibre torbador, inquietant que no ens deixa indiferents.
És la historia d’ogret. La mare educa el seu fill per a que no menge carn i l'alimenta amb vegetals. Quan arriba el moment d'eixir fora de la llar materna, succeeix el que és  inevitable....
El camí de casa a l’escola és un camí de creixement, és el viatge d’un heroi. Entre la casa i l’escola està tot el camí de les coses salvatges.
La història va plantejant-nos reflexions al voltant de la finalitat d'educar, de les contradiccions que va experimentant ogrito entre satisfer els seus instints primaris i respectar les normes que li va ensenyar la mare.
Té una part terrible. Al llibre es fa saber que el pare va ser capaç de menjar-se les seues filles. Però també parla de la seua predestinació, de la seua condició, ell actua per instint, no pot evitar-ho, és la seua natura. Potser el moment més difícil són les proves que l’ogret ha de superar, especialment l'última, no menjar-se una persona. El temor de la mare coincideix amb el de les lectores.
En aquesta constel·lació familiar hi ha un model de mare que cura amorosament el seu fill i tracta d’educar-lo, hi ha un pare que encara que no apareix és responsable també del conflicte que es planteja al llibre i està el fill que ocupa el lloc que pot ocupar i que s’entén molt millor si li posem una mirada sistèmica.
Aquesta autora fa una lectura de la tradició però fa un pas més, hi ha una pulsió destructiva que tots podem tindre. L’èxit no està garantit però està sempre la possibilitat de gestionar això.
A la literatura ens trobem personatges que tenen una condició que els fa maleïts però aquesta maldat es pot controlar.  És molt ric enfrontar els infants a la maldat.
A l’obra es parla de molts altres temes: la diferència, la tolerància, el respecte i la comprensió, la llibertat individual de triar qui volem ser malgrat la nostra condició, les nostres circumstàncies, el nostre ADN.
Resulta atractiu, al llibre, el cant que es fa del desig d’anar a l’escola. Ací, l’escola es presenta com un "late motiv," una necessitat de l’ogret, una eina per a la seua humanització. Pot recordar-nos la deliciosa pel·lícula iraniana Buda explotó por vergüenza.
El ogrito s'allunya d'un plantejament de final feliç pur a l'estil dels contes meravellosos; ogrito domina el seu instint de menjar carn i actua amb intel·ligència o maduresa suficients per que tots pensen que ha superat les proves. Tanmateix, ....


RECOMANEM EN DESEMBRE 2019


RECOMANAT A PARTIR DE 6-7 ANYS:






















                                El viatge del Saltamartí/ Saltamontes va de viaje 
                                 Lobel, A. ( text i il·lustracions)
                                 Trad. cat. M.Luchetti / Trad.cast. P.Lizcano
                                        Ed. Kalandraka, 2017


 Un dels extraordinaris llibres d’Arnold Lobel. L’autor ha treballat tant sobre el pensament dels xiquets, sobre les seues preocupacions, les seues preguntes... que al final acaba fent filosofia per a menuts, això sí, sempre des de la literatura, des de la fabulació d’unes histories bellíssimes i d’uns personatges meravellosos. Són sempre animals i  precisament animals maleïts, poc amables (ratolins, gripaus, escarabats, papallones, mosquits...) i els eleva a fer-los protagonistes de grans històries. Personatges inclusius: mascles, femelles.
En aquest cas, Saltamartí és un heroi d'esperit aventurer que, malgrat el camí llarg i polsegós, inicia un viatge sense destí. La idea de viatge (recordar també El viatge d’Històries de ratolins), és una aventura i una possibilitat de apropiar-se del món. En aquest cas, el recorregut del protagonista no és anada i tornada com als contes populars, doncs Saltamartí sempre va endavant i cap dels personatges trobats li destorben la seua ànsia de llibertat, és el viatge vital i ens parla d’una actitud davant la vida. Són veritables lliçons.
No hi ha cap enfrontament quan hi ha diferències entre els personatges, es deixen viure uns a uns altres, cadascú amb la seua manera, sense judicis.
Dintre hi ha cinc histories curtes:
El club: Saltamartí arriba a una comunitat exaltada d’escarabats amants del matí. I ací es parla de :
Els totalitarismes
Pensament únic/llibertat de pensament
Curtesa/amplitud de mires
Respecte a la diferència
El poder de les masses
Una casa nova: Saltamartí mossega una poma i provoca un desnonament. On es parla de:
Accions sense intenció que tenen conseqüències
Si succeeix, convé
Un canvi és una oportunitat
El que importa és l’actitud
Una mosca feinera: Saltamartí es troba una mosca malalta de neteja. On es parla de les obsessions i ens fa pensar que no s’ha de prendre tan seriosament el treball.
La travessia: un mosquit s’autoimposa  la tasca de creuar un basal en el seu vaixell a tothom que passe. Ningú li ho demana però  la norma és la norma.
Necessitat que tenim de fer-nos els amos del corral i del carrer i de posar les nostres pròpies normes. I també de:
L’heteronomia i la autonomia moral
La necessitat de cadascú de donar sentit a la seua vida
Importància de l’agraïment fins i tot si l’altre no ha fet res.
Sempre: Saltamartí arriba a un lloc on tres papallones tancades en un bucle, viuen cada dia la mateixa historia. Ací es parla de:
La rutina i la seguretat que ens proporciona.
La necessitat que la vida ens sorprenga.
La presa, el ritme ràpid de viure front a detenir la mirada, parar-se a observar.
Esperar dels altres el que no tenim dret a demanar

Els bons llibres són com una ceba, hi ha una lectura epidèrmica i després una lectura i una altra on es va travessant la major de les profunditats. Té moltes possibilitats de lectura. El tema del treball intern se’l deixa al lector, no hi ha cap intenció de l’autor d’adoctrinar ni d’alliçonar-li. Ell només parla de la vida.

S’ha d’agrair a Kalandraka la recuperació dels textos i autors clàssics i de traduir-los a totes les llengües de l’estat i s’ha d’agrair la meravellosa edició que ara fa d’ells (aquest llibre estava publicat en 1982 per l’editoria Alfaguara). Ara aquest llibre té un format més gran que ens deixa gaudir més de les il·lustracions. Destaquem també la magnífica traducció de Maria Lucchetti. Un últim reconeixement a favor de l’editorial és la selecció dels millors traductors/res i que el treball  d’impressió, i la pròpia l’editorial, són locals.


divendres, 29 de novembre del 2019

RECOMANEM EN NOVEMBRE 2019

RECOMANAT A PARTIR DE 10-11 ANYS :




Així és la vida/Así es la vida
Ungerer, Tomi (text i il·lustracions)
Martín Lloret, Jordi (trad. Cat)
Azaola,  Miguel (trad. Cast.)
Blackie Books, 2019


Tomi Ungerer respon a les preguntes que fan xiquetes i xiquets, que tenen a veure  amb la vida, preguntes filosòfiques que parteixen de la curiositat dels infants.
Segons conta el pròleg, el contingut va eixir de la col·laboració d'Ungerer en una revista filosòfica a la manera en que Rodari contava històries als seus fills a través del periòdic.

Sota l’estructura de pregunta-resposta trobem una declaració ètica de principis.
En la majoria dels casos Ungerer explica coses que li han passat a ell personalment.

Ens trobem respostes fora de la normalitat, jocs amb les paraules, respostes alliberadores, reivindicatives, fantàstiques, surrealistes, defensores de la imaginació, antimaterialistes, responsables, relativistes, humorístiques, aclaridores, creatives, transgressores, literàries, filosòfiques...
Tal volta, tot alhora, una aproximació a la personalitat de l’autor.

Els temes, com la curiositat infantil, també són molts i variats:
Sobre la violència, sobre el dret a ser tímid, una guerra mai es guanya, els animals tenen sentiments?, Déu és mascle o femella?, guanyar i perdre, el futur del planeta, l'existència dels zoos, repartiment dels recursos, la relativitat, el canibalisme, la vida és somni, defensa d'un espai vital...

Conclusions que destaquem i que estem segurs que seran del gust de les criatures:

-Hauríem de portar sempre a sobre una baieta per eixugar els fracassos.
-A la victòria no s´hi arriba mai cantant.
-Existir consisteix a ser conscient de la pròpia existència a la terra i actuar en conseqüència. Això requereix tenir els ulls oberts.
-Ves per on, tot es repeteix. Fins i tot l'eternitat.
-Cada restaurant hauria de tindre un porc per alimentar-lo amb deixalles.









diumenge, 24 de novembre del 2019

RECOMANEM EN NOVEMBRE 2019


RECOMANAT A PARTIR DE 18 ANYS :






Mirall, espatlla, intermitent / Espejo, hombro, intermitente
Nors, Dorthe
Salvany, Meritxell (trad.català)
Alonso, Victoria ( trad.cast)
Editorial Les Hores, 2019 / Ed.Anagrama, 2019



Mirall, espatlla, intermitent és la història de Sonja, una dona de quaranta anys que se sent atrapada en la seua vida. Aquesta etapa de crisi està motivada per diferents circumstàncies: el fracàs en les relacions sentimentals, l'enyor del paradís perdut on visqué la seua infantesa, el desarrelament  i la decepció a Copenhaguen, la ciutat on es traslladà a la recerca d'una vida més excitant i amb més possibilitats que la que havia conegut fins aleshores.

A més a més la protagonista s'enfronta amb la insatisfacció que li produeixen unes  relacions familiars bloquejades i la frustració en  les relacions quotidianes...).

Tanmateix, lluny de narrar la història traspuant dramatisme, l'autora utilitza un registre sovint humorístic i irònic.

Un element que cobra una gran importància en la construcció de l'experiència vital de Sonja és la seua estima per la natura. El contacte amb aquesta es revela com una font d'autenticitat en contrast amb la vida urbana dissenyada per a la uniformitat.

Per ùltim, el trobament amb Martha proporciona a la protagonista una nova mirada sobre la vida i sobre el futur que li serà molt valuosa a l'hora de prendre decisions.

El llibre és un excel·lent retrat emocional d'una dona que busca el seu lloc al món.



dissabte, 23 de novembre del 2019

RECOMANEM EN NOVEMBRE 2019



RECOMANAT A PARTIR DE 0-3 ANYS:







Diez cerditos luneros.

Autor: Lindsay Lee Johnson

Il·lustrador: Carll Cneut

Traductor: Miguel Azaola

Edició: Ekaré, 2019



Història en octosíl·labs per a una aventura nocturna en la que acompanyem als porquets una nit de lluna plena. S’escapen de nit atrets per la lluna per a viure una aventura .

Les guardes conten i compten. Les guardes, blaves al principi i grogues o rosades al final i els deu porquets, conviden a seguir al llarg del llibre a cadascun dels protagonistes. Es presenten amb nom i característiques pròpies. Tots en pijama per anar adormir. Però la lluna plena els embruixa i, quan la mare dorm, ixen, juguen al jardí, es banyen a la bassa, dansen, canten, ballen...Un núvol tapa la lluna i la foscor domina el bosc en dues dobles pàgines. Els porquets criden a la mare. La mare es desperta quan sent que els fills la necessiten.

Fet que ens recorda a altres històries semblants com La estupenda mamá de Roberta. Llibres en els que els protagonistes necessiten eixir del seu lloc confortable perquè el món espera i l’aventura els empenta, però són menuts i necessiten la figura protectora.

El bosc simbòlicament és un espai de perills, però també un espai de llibertat. I la lluna, símbol femení d’allò maternal, il·lumina l’obscuritat.

Visualment és molt potent. El llenguatge plàstic ens recorda a Els tres bandits.

Els porquets amb els seus moviments i actituds de pàgina a pàgina van caracteritzant-se .

Destaquem les dobles pàgines centrals, obscures perquè un cop de vent ha amagat el far protector de la llum de la lluna, són el cim narratiu, on la por és superada perquè la mare apareix per a rescatar els atrevits porquets.

És especialment suggerent per a primeres edats. Una transgressió de la norma per a jugar que escapa a la vigilància de l’adult on, segons Tonucci, es dona el veritable plaer.

A destacar la traducció de Miguel Azaola.







divendres, 22 de novembre del 2019

RECOMANEM EN NOVEMBRE 2019


RECOMANAT A PARTIR DE 14-15 ANYS:






La llar de miss Peregrine per a nens peculiares/ El hogar de miss Peregrine para niños peculiares
Riggs, Ramson
Parés, Nuria (trad. Català)
Gemma Gallart ( trad.Castellà)
L'Altra  editorial, 2016/ Ed.Destino, 2019


Un interessant llibre per a adolescents on trobem els trets clàssics de la novel.la juvenil.
Una narració on el protagonista és un jove que es troba tot sol, encara que haja un pare i una mare; aquests estan immersos als seus treballs. Té una relació especial amb el seu avi que fa de motivador/introductor/ orientador en el misteri de la llar que dóna títol al llibre. Abans de morir l'avi li lliura un quadern amb les instruccions per arribar a la casa de Miss Peregrin. Un viatge en el que Jacob busca la veritat de les històries que ell li contava.
Realitat i fantasia es mesclen a la història que ens conta: un xiquet de 16 anys que viu a Florida al segle XXI, envoltat de tota la modernitat corresponent a la seua època és capaç de passar a viure en una època passada, concretament la del 3 de setembre del 1940.
L'aventura està servida i no podia faltar la porta d'entrada a un món fantàstic com l'armari de Kastner, l'armari de la trilogia de C.S. Lewis, i, més concretament, les entrades quàntiques de Pullman en la trilogia de la "Matèria fosca" on es planteja dos universos paral.lels, el viscut pel seu avi i els seu propi.
Apareix, també, l'auxiliar màgic que ajuda a l'heroi representat per les ymbrynes - ocells que poden adquirir forma humana capaces de crear bucles de temps i pels nens i nenes que viuen a la llar i que tenen uns dons especials: invisibilitat, levitació, força, màgia, etc.
Els enemics són tota una quantitat i varietat d'éssers fantàstics i monstruosos prop dos personatges de Lovecraft -witgs i huecos -dolents i malvats encarregats d'interposar-se i enfrontar-se al jove protagonista per aconseguir com tots els dolents, fer-se els amos del món:
"per quina raó atacaven els monstres? Perquè sabien que érem uns nens i nenes peculiars".
Aquest aspecte coincideix amb la nostra realitat: el poder intenta eliminar a aquelles persones que se'n ixen de la norma.
L'enamorament és un element essencial a la narrativa de joves i ací també apareix en forma d'amistat, de col·laboració per a vèncer els dolents, amb una curiositat especial, Jacob s'enamora de la mateixa dona que el seu avi; un bucle temporal interessant.
I, per suposat, es tracta d'una història iniciàtica, com a les millors novel.les d'aventures, en la que l'heroi aconsegueix una major maduresa prenent decisions per si mateix sobre el seu futur.
Aquest llibre no és original en la forma ni als aspectes màgics que conté; trobem similituds en llibres anteriors com ara, Peter Pan al País del nunca jamàs, a Alicia i el món meravellós que troba.
Implícitament un missatge a favor de la fantasia per a eixir de la rutina i per fugir del pensament de les persones adultes capficades en omplir de normalitat la nostra vida. Una reflexió continua al llarg de les pàgines sobre si és millor viure a l'època real o romandre dins del bucle temporal ancorat al mateix dia de setembre del 40. Molt probablement Jacob ha de resoldre els conflictes que es plantegen al món paral·lel per a poder enfrontar-se als problemes reals.


dimarts, 12 de novembre del 2019

XIV EDICIÓ DEL PREMI PEP SEMPERE




Ara el que necessitem és que tot recomence.

La convocatòria de la XIV edició del Premi Pep Sempere està publicada des de juny, però el plaç de presentació no acaba fins el 8 de febrer de 2020.

Ara que és temps de recomençar perquè ja hem comprovat l’esforç que cal dia a dia, any rere any, per dir la nostra, confiem que esteu amb ànims de presentar els vostres treballs.

Per donar-vos no tenim més que llibres, abraçades i cireres.

Esperem retrobar-nos al bosc de Riocantos i que la primavera siga també moment de recomençar.







dilluns, 21 d’octubre del 2019

RECOMANEM EN OCTUBRE 2019


RECOMANAT A PARTIR DE 4-5 ANYS :



 
 El pirata valent / El pirata valiente
Alcántara, Ricardo ( text)
Gusti ( il·lustrador )
                                    Garcia, Helena ( trad. català)
Kalandraka, 2019

L’any 89 Cruïlla en català ( 1/07/1989) i SM en castellà ( 4/12/1989) publiquen un conte, "El pirata valent / El pirata valiente", conte que el col·lectiu ja va incloure en la seva bibliografia. Trenta anys després l’editorial Kalandraka recupera i reedita en català i castellà aquest llibre.

La nova edició amplia la grandària del llibre anterior i canvia el color de les cobertes cap a un color sípia de tapa dura i tacte suau. Manté les il·lustracions de Gusti i el fons blanc de cadascuna de les seues pàgines.

Tanmateix, la traductora és diferent: Núria Font deixa pas a la versió actual d’Helena Garcia que fa petites variacions al text per millorar la rima que l’anterior havia perdut en algunes pàgines.

Amb tot això, el pirata valent continua sent la història d’un nen, Joanot, en plena activitat de joc simbòlic: un pirata amb lloro, espasa, cama de fusta, pegat de l’ull i mocador vermell; un pirata que navega, busca tresors i no té gens de por.

En aquest ambient de fantasieig, una veu el fa tornar a la realitat, als horaris que les persones adultes imposen a la xicalla. Però això al nostre protagonista no li empipa massa, sense acabar d’eixir del seu joc accepta de bon grat la crida de la mare.

El text construït amb redolins resulta atractiu i graciós per a lectores i lectors més petits.

Escriu Teresa Colomer en la pàgina de Gretel : El pirata valent no ha envellit ni gota en la seva disruptiva sorpresa, ni tampoc en la lliçó expressiva de les seves imatges. Una bona fusió de text-imatge i un interessant joc de contraposició entre dues realitats coexistents. http://www.gretel.cat/recomanacions-lij/filtre/keyword:el%20pirata%20valent/
 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

RECOMANEM EN OCTUBRE 2019

RECOMANATS A PARTIR DE 4-5 ANYS :


En Cornèlius / Cornelio
Lionni, Leo ( text i il·lustracions)
M.Luchetti ( trad. cat)
X.M.González (trad. cast.)
ed. Kalandraka, 2019
 
Així que van sortir de l’ou,
els petits cocodrils van gatejar
fins a la vora del riu.
Però en Cornèlius va caminar ben dret…

Una vegada més, l’autor ens situa al món de les faules sense moralina, on els animals representen els sentiments i les emocions humanes. Després de la valentia i el lideratge del peix Nadarín i del ratolí poètic Frederick, ens arriba el cocodril Cornèlius capaç de caminar dempeus, en vertical, diferent a la resta dels cocodrils. El protagonista explica els beneficis de caminar així: convé no oblidar que a l’evolució de l’ésser humà hi ha un moment en que passaren d’un estadi a un altre més superior amb la conquesta de caminar amb dues potes.
Però cap animal li fa cas i cansat de ser diferent i menyspreat inicia un viatge a la recerca dels seu lloc al món. Tanmateix, diferents n’hi ha per tot arreu i de diverses maneres i Cornèlius troba un mico capaç de penjar-se d’un arbre amb la seua cua.
I és a partir d’aquest moment quan descobrim que la seua diferència té un valor afegit: la voluntat d’aprendre, de continuar aprenent. “Ja sap caminar dempeus I, a més a més, aconsegueix penjar-se de la seua cua”. I torna a casa….
Malgrat el temps que ha passat (Leo Lionni ,Amsterdam,1910-1999), malgrat que en eixe temps han sorgit quantitat d’il.il·lustradors i il·lustradores, nous conceptes i maneres de presentar les imatges als llibres de literatura infantil, la creació dels personatges i dels paisatges de Leo Lionni continuen gaudint d’un atractiu especial. Des del punt de vista estètic, Leo Lionni empra les tècniques del collage i les taques de color. Personatges retallats, plasmats amb la tècnica del collage i col·locats sobre fons preferentment blancs. 

 

RECOMANEM EN OCTUBRE 2019

RECOMANAT A PARTIR DE 8-9 ANYS :


En Silvestre i la pedra màgica / Silvestre y la piedrecita mágica
W. Steig ( text i il·lustracions)
Obiols,I. trad.cat
J. De Cascante, trad.cast.
Blackie Books, 2019

 
Després de 50 anys de la seva aparició als Estats Units, ara es publica en català i castellà, i constatem que continua tan actual i sorprenent com en la seva primera edició. És tot un clàssic, una història que es desenvolupa amb humor però també provoca desassossec, inquietud, … i t’obliga a seguir amb gran interès els fets , …fins arribar a un final feliç.
En Silvestre és el fill d’una família de rucs que es troba una pedra màgica. Amb aquest començament, la imaginació ens fa volar al conte Aladí i la llàntia meravellosa , a la pedra crema de Galeano o al contes meravellosos en els que herois i heroïnes troben objectes màgics. Però l’ús inadequat de l’objecte màgic pot tenir conseqüències negatives per als personatges. I això li passa a Silvestre quan actua paralitzat per la por i no pensa en les conseqüències de la seva acció.
Silvestre és menut i encara no es troba en condicions de sortir de casa sol i allunyar-se massa de la casa familiar. Aquest conte tracta, en clau de faula, del desig d’autonomia de la infantesa i com cal adquirir la maduresa necessària per aconseguir-ho. I així, necessiten que els seus pares vinguen a lliurar-los de l’embolic en els que, moguts pel seu desig, s’han ficat.
Un clàssic imprescindible.

RECOMANEM EN OCTUBRE 2019

RECOMANAT A PARTIR DE 14-15 ANYS:



Una llàgrima, Un somriure / Una lágrima,Una sonrisa
Al-Mousli, Luna (text i il·lustracions)
Franquesa Gòdia, Montserrat (trad. cat.)
Andrés, Susana (trad. castellà)
Pagés ed., 2018 /Ed. Milenio , 2018

 
Edició bilingüe en àrab i en català.
Aquest pot ser un exemple de que en Literatura hi ha diferents formes d’escriure, podem dir-li periodisme literari? Crònica literària? literatura periodística? Realitat ficcional?
L’autora és també dissenyadora gràfica i aquest llibre és el seu treball final de carrera, on conta la seva experiència vital , la seva vida a Síria des de l’exili a Austria.
Són imatges de textos breus, poètics, que defineixen un lloc, una família, l’escola, la religió, l’economia,… una veu que descriu sense jutjar, sense saber ben bé que passa, i on, poc a poc va introduint-se la guerra; textos on hi ha de tot : anècdotes, successos, relats curts,…
44 relats més un breu apèndix on, en altre to, relata la seua vida actual a Austria. Finalment, el reconeixement que eixos dos mons han contribuït a conformar la persona que l’escriptora és avui.
Escriu des de la crònica. És una narració de records. Una narració molt particular allunyada de la dels tradicionals contes àrabs i que ens avisa a la primera pàgina: hi havia una vegada, no hi havia una vegada, .…
Vaig viure catorze anys de la meva vida en una de les ciutats més antigues del món: Damasc. En 44 històries de la meva infantesa recordo llocs que ja no existeixen i persones que ara no són on eren abans”.
També realitza les il·lustracions dibuixades a tinta roja sobre fons blanc. Evoquen objectes, mobles, plànols de la casa on vivia, flors, … propis del seu país.
Ha rebut els PREMIS: IBBY Honour List 2018; Österreichischer Kinder- und Jugendbuchpreis 2017; Deutschlandfunk Best books for young Readers 2017; White Raven Award 2016.


dissabte, 13 de juliol del 2019

RECOMANEM EN JULIOL 2019




RECOMANAT A PARTIR DE 6-7 ANYS:





La vaca del bric de llet/ La vaca del brik de leche
Sophie Adriansen ( text)
Mayana Itoïz ( il·l)
Birabiro edit.,2018 


  La curiositat, perduda pels adults, és el motor del protagonista d’aquesta historia, que està convençut que dins del bric de llet viu una vaca. 
Nens i nenes immerses a l'etapa de l'animisme màgic i utilitzant la generalització, veuen lògic aquest fenomen.  I es preocupen pel seu possible patiment, pel canvi de color, pel seu final quan s'acaba el paquet ...
El llibre conta també com reben nens i nenes petites la informació que arriba de les persones adultes i com adapten eixa informació a les seues idees prèvies.
Una narració que vessa humor a partir de l'exageració, encara que el text no és allò que destaquem del llibre, perquè l’originalitat de la il·lustració és el més destacable. Imatges en consonància amb el grafisme publicitari, grandàries i proporcions, perspectives divertides, primers plans que mostren allò que no diu el text …