dilluns, 29 de novembre del 2021

RECOMANEM EN NOVEMBRE 2021

 

A PARTIR DE 4 ANYS




LA EXCURSIÓN DEL SEÑOR GUMPY

John Burningham (trad. Ellen Duthie)

Ed. GALIMATAZO 2021

 

Àlbum de 1970, que fins ara no s’havia publicat en castellà.

Galimatazo és l’editorial que ho fa amb la traducció d’Ellen Duthie.

 

John Burningham, parella d’Helen Oxenbury, va morir a gener de 2019, i aquesta és la millor forma de donar a conéixer la seua obra.

Aventura amb textos acumulatius, enumeracions, diàlegs, repeticions i variacions. 

Junt a tots aquests elements de la tradició oral, trobem un bon sentit de l’humor, animals, lógica infantil i un senyor Gumpy, comprensiu i respectuós.

L’estructura es repeteix. Descriu un personatge, després l’escenari i l’acció: pregunta i consentiment amb l’advertència de complir la norma. Les repeticions donen seguretat a la lectura dels més menuts.

 

Les il.lustracions són magnifiques i l’autor utilitza la pàgina de l’esquerra per dibuixar amb tinta l’escena general i la de la dreta a color, on presenta a cada animal, des del més menut al més gran.

El viatge acaba en una preciosa doble página quan tots els convidats pel senyor Gumpy no fan el que haurien de complir.

Però no passa res si no es compleix la norma. 

Al senyor Gumpy no l’importa i tot acaba en una festa amb altra doble pàgina. 

Planteja el concepte de autoritat, i el sentit que té la norma. 

La literatura que convida a  qüestionar les normes sempre és interessant. 

Després de berenar junts, el senyor Gumpy convida a altra aventura, però ja serà demà.

 



RECOMANEM EN NOVEMBRE 2021

  A PARTIR DE 16 ANYS





LO QUE PENSAMOS, LO QUE HICIMOS

Lea-Lina Oppermann

Trad. L. Rodríguez López

Ed. Lóguez, 2018

 

Novel.la molt premiada al seu país l’any de la seua publicació 2017, escrita per una autora alemanya molt jove (1998).

L’escenari és una classe de matemàtiques a un grup de batxiller.

Però res és el que s’espera. La narració contada des de tres protagonistes atrapa de forma addictiva a la persona lectora que immediatament reflexiona i elabora alguna hipòtesi sobre la sospita d’un final tràgic de la situació que es viu.

 

Un relat que ens transporta a l’aula i pensem:  què faríem nosaltres davant del fet que conta? Ens portaria al límit? Mantindríem la calma? Què es pot fer? Què haguera fet si em passara a mi? Què no haguera fet?

 

El professor de matemàtiques, un alumne i una alumna són els relators.

 Tres visions diferents de la realitat, per la seua edat, pels interessos, per la seua posició d’autoritat, … Es a dir, diferents perspectives, per la qual cosa el qüestionament també és divers i en conseqüència ric.

La construcció del text salta d’un a l’altre, i eixa diversitat fa que siga molt àgil i que cadascú incorpore la seua veu interior junt a la seqüencia dels fets, així la lectura ens transporta a una via amb dos carrils, el que es pensa i el que es fa.

El títol, diferent i curiós, es justifica així amb aquesta estructura narrativa, que manté una clau a mig camí entre el diari personal i la noticia del periòdic 

És una narració que no valora, només mostra un petit documental al que se l’afegeix un fil de pensament de cadascú dels protagonistes relators.

La novel.la destapa les idees, emocions i sentiments íntimes de cada protagonista i també l’univers de relacions de la classe i realitza un anàlisi dels integrants de l’aula i de la seua situació. Els conflictes d’identitat i d’acceptació propis de l’adolescència

La invisibilitat d’alguns components al grup no és la inexistència. L’experiència d’un fet dramàtic pot situar-los de forma diferent al grup i les derivacions de la seua conducta en un nivell diferent d’acceptació.

 

La xarxa de relacions de la classe entre l’alumnat i amb el professor  (preocupat únicament pel seu currículum i pujar a l’escala professional) trontolla per la situació a la que estan sotmesos. Encara que, és d’agrair que no aparega un heroi propi del cine nord-americà o la policia per a resoldre la situació.

Trobem una certa descompensació i excés en el sadisme de les proves. 

La consciència de la mort, està present. La mort que es sorprèn sempre, la dels iguals, la del suïcida …

És un llibre que incomoda i copsa a la lectora perquè la incertesa que es manté fins el final inesperat generarà reflexions i converses.

 


 

dimecres, 24 de novembre del 2021

RECOMANEM EN NOVEMBRE 2021


RECOMANAT A PARTIR DE 14-15 ANYS :




Les lleialtats

Delphine de Vigan, traducció Jordi Martin Lloret

Editorial 62, 2019

 

Las lealtades

Delphine de Vigan, traducción Javier Albiñana

Editorial Anagrama, 2019

 

Novel.la realista, intensa i contundent.

L’estructura de la narració pivota sobre quatre personatges. 

Un testimoni sobre l’experiència vital de dues dones i dos adolescents.

Les dones són la professora dels dos xavals i la mare d’un d’ells. 

Cada capítol s’inicia amb el nom de cadascú d’aquests personatges. 

Les dones relaten en primera persona i els xics en tercera.

Els adolescents Théo i Mathis s’estrenen en la vida mesurant les seues capacitats per a la mentida, per aguantar l’alcohol, per a resistir les normes, per donar crits d’auxili davant dels demès que ningú interpreta, ni fa cas.

Elles, Cécile i Hélene tenen un passat que es projecta en el seu present. 

El dolor transita la novel.la, la impregna tota i interpel·la a la persona lectora.

Encara que no fa cap judici, ni valoració de les situacions que toca:  maltracte, alcoholisme, ideologia d’extrema dreta, odi …

Aquests quatre personatges tenen en comú la por a visibilitzar els conflictes interns i externs que pateixen a la seua vida i les lleialtats que venen de lluny i marquen les seues actituds davant dels conflictes.

 Descobrim el sentiment de solitud i vulnerabilitat en aquesta polifonia de veus. Des de Théo (l’adolescent que beu com a refugi per a perdre la consciència de la seua realitat) fins el sentiment de culpa de Cécile, mare de Mathis que viu una situació d’humiliació palesa de la que no sap com desfer-se. 

Els escenaris on l’autora es mou són la casa i l’institut. Àmbits on critica la falta de temps i de rigor a l’hora de valorar les actituds que presenten els adolescents.

Molt interessant el final obert que deixa Delphine de Vigan en la novel.la per a que l’esperança siga un ingredient que pose o no la persona lectora per a donar fi a la història.

Les lectores queden amb algunes preguntes com ara, 

coneixem a qui tenim davant?;  quines són les nostres possibilitats d’actuació?

I probablement moltes més.