dijous, 3 d’abril del 2025

RECOMANEM EN ABRIL 2025

   RECOMANEM A PARTIR DE 13-15 ANYS

 
 
 
 


                           Som tempesta

Històries col.lectives que han canviat el món

 Murgia, Michela  (text)

Estudi de disseny gràfic  The World of DOT (il.lustracions)

Solsona, Xavier (trad cat)

 Fanbooks, 2020


EXCEPCIONAL : No comú, rar, extraordinari, especialment pel fet d’ésser superior a la mitjana. (Diccionari de la llengua catalana)

I, efectivament, podem qualificar SOM TEMPESTA com un llibre excepcional per les seues aportacions.


En primer lloc, el llibre combina en una  suggeridora proposta diferents tipologies textuals.

 L’autora, Michella Murgia  (Cabras Italia 1972 - Roma, 2023) narra setze històries col·lectives i les imprimeix un caire  proper, intens , al temps que ens ofereix un testimoniatge literari des de la disidència on podem llegir la veu de la gent que no ha escrit les versions oficials.
A més a més, cada història va acompanyada per un text expositiu que descriu l’esdeveniment en qüestió.

Una segona excepcionalitat  que esdevé molt remarcable en l’actualitat, és la ideologia que defensa Murgia.  Afirma que “cap història és una història solitària” i, de fet, totes les que apareixen en el llibre són una expressió molt poderosa de l’energia que genera el treball de grup en la lluita envers un objectiu comú. No hi ha cabuda en aquestes pàgines per al geni o l’heroi  individual, sinó per als projectes compartits.

Per continuar parlant d’aspectes poc comuns, arriba el torn de The World of DOT, un estudi de disseny gràfic i il·lustració amb seu a Milà. Es tracta d’un grup de dissenyadors gràfics, que per aquest llibre, han debatut junts la coberta i cada il·lustració interior. S’ha de ressaltar la força, la diversitat i la capacitat de seducció del seu treball.

Per últim, la tipografia és una excel·lent mostra de creativitat : s’utilitzen  determinats recursos com ara diferents tipus de lletra en varis colors i diverses combinacions del text i les il·lustracions.

El resultat de tot pleglat és un llibre visualment molt atractiu que emociona i informa. Una aposta formalment trencadora i d’indubtable qualitat literària.



dimecres, 2 d’abril del 2025

 

RECOMANEM EN MARÇ 2025


Recomanat a partir de 7 - 8 anys 







                    Ànec coix, gallina cega  / Pato cojo, gallina ciega

        Text: Ulrich Hub   Il·lustracions: Jörg Mühle   Ed. Takatuka, 2024

                                   Trad. Cat: Anna Soler Horta

                                   Trad. Cast: Belén Santana

 


Aquesta és la història de dos animals, una gallina que no hi veu i un ànec amb una crossa. La gallina li demana a l’ànec que l’acompanye a conéixer món, vol trobar el lloc on es compleixen tots els desitjos.

Els dos personatges són diferents però es complementen. Al principi la gallina domina la situació, és valenta i decidida; en canvi l’ànec és poruc, indecís i es deixa emportar per la gallina.

Ella li demana que li faça de guia en el viatge que van a emprendre, l’ànec s’ho pensa i es llança a l’aventura. En el recorregut passen per indrets escarpats i perillosos. Finalment, arribaran al lloc desitjat? 

Al llarg de tot el recorregut hi ha una evolució dels personatges: la gallina prou egoista només vol aconseguir el seu secret i arriba al final reflexionant quan veu que ha sigut enganyada per l’ànec.

L’ànec, gràcies a ella, perd la por i aprén a utilitzar les seues ales, aprén a volar.

L’autor en aquesta faula parla de l’amistat, de les diferències entre ells, de la perseverança per aconseguir allò que es desitja i de l’ajuda de l’altre. També està present la mentira. I és que a vegades és convenient mentir perquè la persona, en aquest cas l’ànec es senta millor, com en aquest paràgraf:

Què no t’havies mort? Pregunta-. Estàs fresc com un espàrrec…

Darrere teu t’hi espera una altra sorpresa.

Digues. Què veus?

-Ets davant mateix d’una gran porta feta d’or.

De qualsevol manera aquesta aventura, no sols física sinó també imaginativa ha creat llaços d’amistat, de confiança i d’amor entre els dos protagonistes. Al final tenen necessitat de viure junts.

Narració humorística i divertida on l’important és el procés, el viatge.

En aquesta història l’autor reivindica el poder de la paraula.

Els diàlegs dels personatges són molt teatrals. De fet el conte s’ha representat en Alemanya amb gran èxit.

Les il·lustracions senzilles i tendres li donen veracitat al relat.

Cal destacar les dues últimes pàgines en fons blanc on apareixen en la primera els dos protagonistes abraçats i en la segona la crossa penjada en una branca donant a entendre que no serà utilitzada per l’ànec perquè ja ha aprés a volar.

L’editorial Takatuka fa una proposta molt atractiva i enriquidora a nivell pictogràfic.

 

 

 

 


dijous, 27 de març del 2025

RECOMANEM EN MARÇ 2025

 

 A PARTIR DE 4 - 6 ANYS

 


En Jaume i els aglans / Jaime y las bellotas

Text: Tim Bowley 

il·lustració: Inés Vilpi

Traducció al català: Susana Tornero

Traducció al castellà: G. Tolentino

Editorial: Kalandraka, 2017


En Jaume va plantar un aglà, però…

Abans que l’aglà pogués créixer,

un esquirol el va desenterrar i el va amagar.

En Jaume va plantar un aglà.

I aquest aglà va brotar, però…

Un conte amb estructura de tradició oral: acumulatiu, amb repeticions, un conte cíclic, de mai acabar.

Amb humor, provocat no tant per la història contada com per la pròpia estructura.

El text narra la resiliència de la natura que resisteix malgrat els entrebancs que pateix. A ella se suma l’actitud positiva del protagonista que insisteix una i altra vegada fins a aconseguir que l’arbre arribe a la maduresa i done fruit.

Alhora, una metàfora del pas del temps: el protagonista és un nen al principi i arriba al final sent un vell. Podria ser la manera d’expressar literàriament el temps que necessita una planta per créixer.

Un format quadrat amb cobertes de cartró, una coberta i contracoberta que mostren el protagonista, Jaume, amarant, feliç amb els aglans. Crida l’atenció la hipèrbole en els braços d’en Jaume: llargs, corbats, acollidors i protectors dels aglans.

Vint dobles pàgines on es conjuminen el text i les imatges, d’un estil caricaturesc i des d’una perspectiva infantil, alternant pàgines bitonals (blau i verd) amb altres monotonals (d’un groc intens, vibrant).

L’autor, excel·lent contacontes, utilitza les estratègies de l’oralitat per a crear o recrear una història ubicada al nostre temps sobre les dificultats que tenen alguns éssers vius per sobreviure. Dedica el llibre a totes aquelles persones que plantaren, planten i plantaran arbres.

Un contrapunt a la manera de vida actual: la immediatesa. El llibre és tot el contrari: la lentitud, la paciència, la perseveració…, finalment donen els seus fruits… i hi ha per a tothom.


RECOMANEM EN MARÇ 2025

 

 RECOMANAT A PARTIR DE 18 ANYS

 

 

El mar terra endins

Text: Nariné Abgarian 

Traducció català : Marta Nin

Editorial: Comanegra, 2023


«Malgrat que la situació era força compromesa, el difunt semblava ben serè, fins i tot feliç.

La viuda i les dones que ell havia estimat s’havien assegut al voltant del taüt,
assaborien vi casolà i, esperonades bé per l’alcohol,
bé per l’aspecte desemparat d’en Simon,
es van anar sincerant en honor a la vida»
.(pàg16)

 

Un llibre que a més de gaudir-lo intensament et fa reflexionar sobre la realitat i les aparences. Una societat que no és (o no vol ésser) conscient de com en nom de la tradició, la moral i els bons costums tracta injustament a algunes i alguns i quasi sempre són les dones les més perjudicades.

La història transcorre en Berd, un poble petit al nord-est d’Armènia. Una narradora d’històries amb la força de la paraula contada ens atrapa i ens transporta al seu país amb uns personatges molt ben construïts.

Una història carregada d’humor, ironia, tendresa i respecte per la fragilitat humana.

Una història que busca l’equilibri, ressaltant tant els aspectes positius com els negatius de cada persona o grup social:
«no obstant això, la xerrameca miserable, enutjosa i impertinent al voltant del seu naixement la va encalçar tota la vida de manera insistent com un eixam de mosquits damunt un bol de fruita podrida» (pàg. 223)

«Devia ser l’única veïna de Berd de qui ningú no en deia mal ni se’n feien córrer xafarderies»… «es mereixia com a dona el seu trosset de felicitat, i si això significava tenir una relació amb un home casat, endavant» (pàg. 90-91)

Comença pel final, la mort d’en Simon, i els dos dies que dura el dol es converteixen en dues-centes pàgines de records i vivències passades. Cinc històries entrellaçades, que tenen en comú la relació del protagonista Simon amb cinc dones diferents: la dona Melània, l’Elisa, la Sussanna, la Sofia i la Sílvia.

Segons elles, sincerant-se en el vetllatori, Simon les va salvar a totes en un moment de la seua vida en què no veien cap eixida, va ser per a elles una segona oportunitat per a refer-se, estimar-se, creure en si mateixa i començar una nova vida. En canvi, per a Simón era al revés, era gràcies a les dones que havia tirat endavant, sense elles hauria perdut l’enteniment.

I és que Simón, «malgrat la moral puritana que regnava a Berd, no renunciava a les aventures amoroses. Estimava a les dones amb desfici, en cos i ànima……» (pàg. 11)

I quan s’acabava la relació els regalava sempre un detall «-Te n’has de separar de manera que quan te la trobis pel carrer no t’escupi a la cara!» (pàg. 11)

Però a més de la relació amb Simón, aquestes dones tenen en comú que totes elles han estat lluitadores, han patit molt i no s’han conformat amb el lloc que la societat els ha reservat: matrimonis concertats per les famílies sense tenir en compte els desitjos dels joves; rapte de la jove que estima un altre, en una societat que l’obliga a casar-se amb el raptor; maltractaments dintre el matrimoni; casar-se no per amor sinó per lluir un preciós vestit de núvia; casar-se sense amor per desesperació…

Un altre personatge imprescindible en aquesta història és la Vardanuix dita la Guenya «d’ella, en sabia ben poca cosa, només que era curta d’enteniment, incapaç de fer mal…» (pàg. 72), rebutjada socialment: «se l’estimaven i la compadien, però alhora la defugien» però sempre al costat de qui veia patir, encarregant-se de tot i desapareixent després silenciosament.«la Vardanuix dita la Guenya, que tenia la singular habilitat d’aparèixer tan bon punt sorgia la necessitat…» (pàg. 220)

En resum: Una història increïble, molt ben escrita i una traducció excel·lent. Un fresc
meravellós.

E

 

 

RECOMANEM EN MARÇ 2025

 

 RECOMANAT DE 4 A 6 ANYS

 

¿CÓMO ES POSIBLE??!

Text: Peter Schössow 

il·lustració: Peter Schössow  

Traducció al castellà: Eduardo Martínez

Editorial: Lóguez, 2006


Com és possible que jo estiga trista per la mort del meu ocell i els altres continuen amb la seua vida sense més ni més?

Com és possible estar tan sola davant del sentiment de pèrdua?

Com és  possible que aquest dolor que sent siga tan fort?

Existeix la possibilitat de sentir-se acompanyada

Existeix la possibilitat que algú ens pregunte què ens passa

Existeixen la possibilitat de rituals que fan que no estiguem tan soles.

Existeix la possibilitat de l’humor. (Elvis, l’ocell mort, Elvis el cantant famós. Tots dos cantaven)

Davant la mort, en aquest cas la d’una mascota, poden aparèixer els sentiments de ràbia, de  dolor…(la primera part del llibre). Després és el temps de compartir, de parlar, d’acompanyar, el període de dol…

Un llibre que tracta la mort d’una mascota, possiblement de les primeres morts que es pot trobar una persona durant la infància. Amb unes il·lustracions amb dobles pàgines molt uniformes en colors verds de les plantes i blaus de cel i amb uns personatges molt diversos i originals.