RECOMANEM EN OCTUBRE 2025

Recomanat: a partir de 13 anys

                                 

                                           

                                           UMIKO

                                 Mónica Rodríguez
                                 Daniel Piqueras  (Il)

                       DIEGO PUN EDICIONES, 2023

Obra construïda a partir d’una rigorosa i exhaustiva documentació del desconegut món de les “ama”, la seva llengua, costums, espiritualitat,...

Ambientada en una illa remota del Japó, Umiko, filla i neta d’ama es debat entre seguir eixa tradició tan arrelada –i perillosa- o renunciar-hi; lluita entre l’herència cultural i la recerca del seu propi camí.

Malgrat els dubtes, sent una connexió profunda amb la mar, una mar que és reflex del món d’Umiko: misteriós, abismal, transformador,...

Aquesta relació amb la mar i Sasuke, el seu primer amor, simbolitzen el pas a la maduresa i l’acceptació de si mateixa.

La narració ens arriba tant mitjançant el text com amb les imatges.

Allò que ocorre fòra de l’aigua està escrit en passat.

Tot el que ocorre dintre l’aigua està escrit en present.

En determinats moments, el passat i el present s’uneixen.

Hi ha tal aliança entre autora i il·lustrador que aconsegueixen una experiència lectora immersiva, rica en metàfores i referències mitològiques (com la figura espiritual de la mar).

El color en les il·lustracions es limita a tonalitats blaves i negres: Present=blau, Passat=negre.

L’obra és una barreja de text, còmic i il·lustració, de vegades amb un còmic mut, imatges que conten la història sense necessitat del text.

En 2024 ha obtingut el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil

 

 

RECOMANEM EN OCTUBRE 2025

Recomanat: a partir de 16 anys

                    

                                  L’ESPERA/LA ESPERA

Text i il·lustració: Keum Suk Gendry-Kim

Trad. Cat. Bonjoch Luna / Trad. Cast. Hasun Joo

Editorial: Reservoir Books, 2024

Edat recomanada: A partir de 16 anys

Un breu instant va ser prou per a separar a una família per sempre…

Amb L’Espera ens trobem amb el segon lliurament rere Herba de la trilogia que l’autora està creant per a narrar la història contemporània de Corea a partir de testimoniatges reals. Com diria ella: “No és només la història de Corea, del poble coreà o de la meva mare. Els coreans no són els únics que han hagut d’abandonar el seu país natal per fugir d’una guerra; només cal mirar els immigrants que avui dia intenten arribar a Europa amb l’esperança de trobar una vida millor.” També perquè “La generació que ha viscut la guerra està a punt de desaparèixer, i s’endurà amb ella una part d’aquesta història tan dolorosa. La generació actual es mostra poc interessada en la reunificació de les dues Corees. Per a ells, la guerra és una ombra llunyana del passat. La societat rebutja el patiment de les famílies separades, un dolor que els resulta incòmode.”

No sols aborda eixa problemàtica, apareixen les que hui dia patim com l’especulació de l’habitatge, la sanitat, les dificultats del món agrícola, la tradició classista-patriarcal, l’educació, la cura dels nostres majors… i amb la dona com el personatge principal en totes elles, com a gran motor i, malgrat les dificultats, la impulsora sense deixar-se vèncer.

Segueix amb el grafisme en blanc i negre com a recurs eficaç per a narratives il·lustrades que evoquen un trauma, com hem vist en altres obres d’altres autors-es; expressant una infinitat de sentiments i emocions, des del més atroç i dolorós fins al més bell i esperançador, gràcies als seus jocs de vinyetes i intensitats del blanc i negre i il·lustracions compostes i superposades; juntament amb un ritme narratiu mesurat, portant-nos magistralment per la franja temporal passat-present.

Llibre necessari, dur, sensible i honest.

 RECOMANEM EN SETEMBRE 2025

Recomanat: adults

   

                            

                         

                        Estiu       Josep Vicent Miralles        

                        Ed. Drassana, 2023

 

La història transcorre a Llocnou de la Mar, un poble fictici de la Marina Alta que podria ser qualsevol localitat costanera de la comarca. Allí arriba Júlia, la protagonista, una jove de divuit anys que ha escapat de sa casa amb la furgoneta del seu pare i sols acompanyada per la seua gossa Balto. Comença a treballar en un quiosquet de la platja.

Allí es troben personatges que formen part d’un ambient viciat vinculat a les màfies russes, a la corrupció política, a guanyar diners de manera ràpida per via de l’especulació. Es mouen per l’ambició i per aconseguir el que volen són capaços de robar, d’incendiar, de provocar por i fins i tot, d’assassinar.

Tots els personatges formen una piràmide de diferents classes socials on al vèrtex estan els més poderosos, tot el clan rus (Mickaïl, Pavel, Víctor i Dmitri); a la part d’enmig els que estan vinculats amb el líder com el tinent Flores, polítics, periodistes i l’assessora argentina Àngela Rizzonne; i a la base predominen personatges com Rafeta i Bilal, joves sense treball ni cap formació, el seu únic objectiu és viure bé sense treballar i que són capaços de qualsevol cosa a canvi de diners per aconseguir la droga.

L’autor denúncia les injustícies que ocorren en aquest paradís salvatge on el capital prové de Rússia, i per la via de l’especulació urbanística es converteixen terrenys no urbanitzables en legals per construir.

Aquest relat ens permet conèixer els més baixos instints de l’ésser humà: els dubtes, les contradiccions, les addiccions, els somnis, els amors i el poder dels diners.

Josep Vicent Miralles també fa una crítica a la precarietat laboral que pateixen els joves treballant moltíssimes hores a canvi de sous indignes.

Un altre tema que destaca l’autor és el turisme massiu i la progressiva pèrdua de la identitat cultural de la Marina Alta.

Novel·la negra que es caracteritza per l’ambientació i estil realista, descriu de manera detallada no sols les característiques dels personatges, sinó també la destrucció mediambiental de la nostra costa, del nostre territori.

La foto de la portada, quadre Aigües marines, d’Eduard Hopper conté un fort realisme. Es veu una parella de banyistes, malgrat que estan un al costat de l’altre, la mirada és de buit, de desconnexió.

Miralles utilitza un lèxic propi i ric sobre la fauna i la flora com: l’aladroc, les gavines, el llentiscle, els lliris blaus …

L’autor, nascut a Xàbia, diu: “reivindique una literatura que estimule les emocions, que parle de nosaltres i que provoque la interpel·lació”.

 

  

                                              

     

RECOMANEM EN SETEMBRE DE 2025

Recomanat: a partir de 13 anys

                   

                                         

                                        

                    Ērase una vez un libro           Autor: Naoki Matayoshi.

             Il·lustrador: Shinsuke Yoshitake     Trad. Cast. Marina Bornas

                       Editorial: Pengim Random House, 2024

 

Un llibre de llibres.

Un rei ja molt major, quasi cec, envia a dos dels seus súbdits (encara que l’il·lustrador dibuixa un xic i una xica) a donar una volta pel món a la recerca d’històries estranyes i meravelloses. Els dos personatges emprenen el viatge i, quan tornen, al llarg de tretze nits cadascú conta al rei sobre els llibres que ha trobat. Al final, escoltades totes les històries, el rei ordena  reunir-les totes en un llibre. Un mes després mor. Un final sorprenent a l'estil de les mil i una nits.

Històries divertides. L’humor està molt present.

Començament amb fórmules de tradició oral.

En aquest llibre on els protagonistes són els llibres en tenim de tota mena, cadascun amb una característica que dona peu al relat: bessó, ràpid, romàntic, esportista, objecte de descans, sorollós, que no ha nascut, botava com un baló, massa alt, a qui tots tenien por, destrossat, borrós, que donava la nota, que menjava marca pàgines, que surava en el riu, mossegat...Així fins a 50 històries de llibres.

Trobem històries en les que el llibre està relacionat amb el país i l'Estat , Japó: el mateix llibre per a tothom, el mateix llibre des de la infantesa, el llibre espatllat reflex de la realitat del país, estendre la por entre la ciutadania, el llibre com a metàfora d'un país.

Alguns missatges que aporten els llibres:

Que et salvarà, aportarà valors...

El desig  d’escriure es motiva des de la infantesa

El llibre que cal rellegir per a entendre'l millor i poder gaudir de la seua companyia.

Els llibres tenen la seua història a més de la que hi ha a les seues pàgines.

Trobar el llibre escrit per a cadascú de nosaltres al llarg del temps i l'espai.

Escriure un llibre és ficar un missatge en una botella i llançar-la al mar.

Un missatge sobre el que no es pot fer amb el llibre: el llibre que reviu segons on estiga, menys al prestatge.

Els llibres guarden tot tipus de coses: marca pàgines, bitllets, fotos ... metàfores al seu interior.

Que els llibres tenen vida més enllà de la vida de l'autor. 

                              ---------------------------

Té temes per aprofundir molt interessants. I també convida a inventar-te històries on el protagonista és el llibre.

Pel que fa a les il·lustracions  és un llibre molt diferent del que coneguem de Yoshitake perquè en aquest cas  no és l’autor sinó l’il·lustrador. Les il·lustracions són senzilles i divertides.

Format molt original, elegant i atractiu.

El final: no havien viatjat, s’ho havien inventat tot. I van ser condemnats. Quan van declarar , per a salvar-se, començaren dient: hi havia una vegada un llibre...

 

.

 

 

 

 

RECOMANEM EN SETEMBRE DE 2025

Recomanem: a partir de 7 anys

                                            Si plores com una font

                                   Text i il·lustracions Noemi Vola

                                       Traducció: Roser Rimbau

                                           Ed. Takatuka, 2023

 

"Plorar va bé per apagar focs petits. O, fins i tot, focs grans."

 

En aquest àlbum, Noemi Vola (Bra, Itàlia, 1993) ens ofereix una contundent reivindicació del plor. De fet, el llibre és un consumat elogi de les llàgrimes.

En tot moment, el to del llibre és humorístic fins el deliri.

És un humor surrealista, tendre, que utilitza el disbarat o l'exageració com eines per crear situacions sorprenents i força originals. 

Tanmateix, darrere d'aquesta capa de non sense, Si plores com una font, conté una lectura de reconeixement i reivindicació de la vulnerabilitat.

De fet, és molt rellevant l'aposta de l'autora i il·lustradora per desdramatitzar l'expressió d'un estat anímic que, sovint, s'identifica amb la mancança de caràcter i la feblesa.

Sense dubte, les il·lustracions de Noemi Vola aporten intensitat al text i l'enriqueixen.

Són una explosió de color, vibrants i divertides i d'una imaginació desbordant.

L'edició de Takatuka és acurada, des de la coberta en tapa dura, fins la doble pàgina de les guardes, que explicita de forma intel·ligent una de les idees clau del llibre.

Per una altra banda, és remarcable la grandària de les pàgines on l'ull pot recrear-se en la contemplació de les imatges.

Per últim, comentar que de la mà d'un cuc que té ganes de plorar a tota hora i una veu que l'interpel·la i l'acompanya gaudirem d'aquesta història on descobrim que "les llàgrimes no s'acaben mai i les ganes d'estar-se a la piscina, tampoc."

I eixa és una bona manera d'anar per la vida.