RECOMANEM EN JUNY 2026

Recomanat: A partir de 16 anys 

               

                                Musclos per sopar/ Mejillones para cenar        

                                               Birgit Vanderbeke

                             Trad. Cat. i Cast: Marisa Presas Corbella

                        Ed. Cat. i Cast: Invisibles, 2022 i Ed. Cast: Viena

 

Si alguna nit has pensat fer musclos per sopar i el soroll dels musclos , quan obrin les seues closques, transforma allò quotidià en quelcom esfereïdor, és el moment de revisionar la teua vida:

potser un estat de mancança de llibertat i intranquil·litat?

potser la vivència d'autoritarisme, masclisme per una persona a prop?

potser no et sents respectada?

Si a la teua casa hi ha un ambient que us obliga a adoptar postures rígides i no es permet ni un riure ni una broma, de segur hi ha una persona que marca les normes i cal trencar-les i oposar-se a ella amb fermesa.

Si, de sobte, t'adones que ets una persona feble de caràcter que acates les normes i justifiques a una altra narcisista i egoista, parla-ho amb els altres membres de la família i qüestioneu-vos el vostre model de família.

Si comproveu que els membres de la família viviu una atmòsfera asfixiant provocat per una persona opressora que prohibeix i us frustra, arriba l'hora de l'alliberament, de les confessions i descobriments, sense musclos, però això sí, amb el millor vi de la bodega familiar.

I si en eixe moment sona el telèfon i el seu so trenca la conversa i sorgeix un silenci expectant, un vertigen que no us deixa respirar, preneu decisions: potser podreu continuar vivint sense una persona maltractadora físicament i psicològicament.

Si llegeixes aquest llibre on la narradora està dins la història (és la filla que ens conta aquests moments intensos d'un relat sobre els vincles familiars) i trobes que la ficció reflecteix situacions de la teua realitat, no ho dubtes, quan torne a sonar el telèfon, no el despenges i llança la brossa (pare, marit …) al carrer en un poderós acte de rebel·lia.

 

 

RECOMANEM EN JUNY 2026

RECOMANEM EN JUNY 2026

 Recomanat: a partir de 16 anys

 

  

Francisca Aguirre (text)

Guadalupe Grande (il·lustracions)

Selecció poètica: Raquel Ramírez de Arellano

                                                            Ed. Kalandraka, 2024

 

Preciosa proposta de l'editorial Kalandraka amb una selecció poètica de Francisca Aguirre, caracteritzada pel precís, bell i clar tant del contingut com de la forma a l'hora de transmetre.

 

Ens introdueix en el corpus poètic de l'autora, amb una sensació agradable, on l'evident es torna bell, assequible i pertorbador. Poesia de denúncia pel silenci imposat a força de colps i sang, i amb el compromís de la restitució de la memòria per a no oblidar.

 

En esta ocasió compta amb el suport visual dels collages digitals elaborats per la seua filla, Guadalupe Grande, que continua la mateixa idea de denúncia. Quasi sembla que han realitzat, les dues, un intercanvi: les paraules de la mare juntament amb les il·lustracions de la tèbia mà de la seua filla, complementant-se, com si hagueren fet un treball conjunt entre les dos en el mateix temps. Juntament amb l'homenatge personal a la seua família.

RECOMANEM EN OCTUBRE 2025

Recomanat: a partir de 16 anys

                    

                                  L’ESPERA/LA ESPERA

Text i il·lustració: Keum Suk Gendry-Kim

Trad. Cat. Bonjoch Luna / Trad. Cast. Hasun Joo

Editorial: Reservoir Books, 2024

Edat recomanada: A partir de 16 anys

Un breu instant va ser prou per a separar a una família per sempre…

Amb L’Espera ens trobem amb el segon lliurament rere Herba de la trilogia que l’autora està creant per a narrar la història contemporània de Corea a partir de testimoniatges reals. Com diria ella: “No és només la història de Corea, del poble coreà o de la meva mare. Els coreans no són els únics que han hagut d’abandonar el seu país natal per fugir d’una guerra; només cal mirar els immigrants que avui dia intenten arribar a Europa amb l’esperança de trobar una vida millor.” També perquè “La generació que ha viscut la guerra està a punt de desaparèixer, i s’endurà amb ella una part d’aquesta història tan dolorosa. La generació actual es mostra poc interessada en la reunificació de les dues Corees. Per a ells, la guerra és una ombra llunyana del passat. La societat rebutja el patiment de les famílies separades, un dolor que els resulta incòmode.”

No sols aborda eixa problemàtica, apareixen les que hui dia patim com l’especulació de l’habitatge, la sanitat, les dificultats del món agrícola, la tradició classista-patriarcal, l’educació, la cura dels nostres majors… i amb la dona com el personatge principal en totes elles, com a gran motor i, malgrat les dificultats, la impulsora sense deixar-se vèncer.

Segueix amb el grafisme en blanc i negre com a recurs eficaç per a narratives il·lustrades que evoquen un trauma, com hem vist en altres obres d’altres autors-es; expressant una infinitat de sentiments i emocions, des del més atroç i dolorós fins al més bell i esperançador, gràcies als seus jocs de vinyetes i intensitats del blanc i negre i il·lustracions compostes i superposades; juntament amb un ritme narratiu mesurat, portant-nos magistralment per la franja temporal passat-present.

Llibre necessari, dur, sensible i honest.

RECOMANEM EN AGOST 2025

 RECOMANAT A PARTIR DE 16 ANYS :

Quanta terra necessita una persona.

(antologia de contes)

Lev Tolstoi.

Selecció i traducció de Marta Nin.

Ed.Comanegra, 2023

Cal començar la ressenya aturant-nos en Marta Nin, tant per l’acurada selecció dels contes d’aquest llibre com per l'excel·lent traducció realitzada.

Marta Nin va estudiar Traducció i Interpretació a la Universitat Autònoma de Barcelona. Al llarg dels anys ha exercit de traductora i intèrpret del rus, l'anglès, el castellà i el català a Anglaterra, Rússia, Síria, Jordània, Itàlia, Malta i Mèxic. Ha estat guardonada pel Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians (2021) i Premi Nollegiu Narrativa a millor obra traduïda (2021) amb I del cel van caure tres pomes.

El llibre duu una introducció de Marta amb detalls que ens orienten sobre allò que tenim a les mans : 

«La selecció que presentem és una mostra de la seva evolució com a narrador des del primerenc «Albert» fins al tardà «Dues versions diferents de la història d’un rusc amb el sostre d'escorça de til·ler». (...) 

Només li calen poques pàgines per deixar-nos una impressió que ressona dins nostre.»

Son 6 relats curts disposats en ordre cronològic:

»Albert» un retrat de la vida bohèmia,... es pot ser un geni i un borratxo? la defensa de l'art com a manifestació suprema del poder humà.

«tres morts», no es igual la mort segons la classe social;

«La història d’un cavall», una magnífica faula explicada pel propi cavall, tota una lliçó de dignitat ;

«quanta terra necessita una persona» la millor història de la literatura universal, segons J.Joyce;

«dues versions diferents de la història d’un rusc...», altra faula. Davant els mateixos fets no és igual si ho conta l’abegot o si és l’abella obrera;

«després del ball» :«la meva vida es va capgirar en una sola nit, o més aviat en un matí».

Tolstoi tenia la gran virtut de detectar l’essencial. ...Recollia una naturalitat i una certesa hereva de segles i segles de narració.

En una carta, dos anys abans de morir-se, escriu:

«La senzillesa és condició indispensable per la bellesa. El que és senzill i natural pot no ser bo, però l’abstrús i artificiós no ho pot ser de cap manera»

La seua prosa fuig de tot allò que siga artificiós, i s’orienta cap a l’autenticitat i la vitalitat, tal com la prosa homèrica, on la paraula s’ajusta a allò que diu com un vestit transparent.

I aprofita aquesta prosa per retratar, amb una mirada crítica, la societat del seu temps.

Cal llegir-lo, gaudir-lo i encomanar-se de la seua passió per reflectir amb les paraules més adients el món que l’envolta.

Aquesta selecció de contes potser la porta d’entrada perfecta a l’univers de l’autor.

RECOMANEM EN ABRIL 2025

RECOMANAT A PARTIR DE 16 ANYS

ROTUNDAMENTE NEGRA Y OTROS POEMAS

Shirley Campbell Barr

Ediciones Torremozas, 2017

 

 

 

Negre sobre roig. Roig de foc, roig incendiari. Força i contrast. És el primer que sentim en tindre a les nostres mans el llibre Rotundamente negra de la poeta Shirley Campbell Barr, nascuda a Costa Rica i descendent de jamaicans.

Després, en obrir-ho, guardes amb la imatge d'un cap representatiu d'una ètnia i una terra determinada.

I 23 poemes.

Repartits en 4 parts separades entre sí per pàgines en negre, que recorden el fos en negre del cinema, i el contrast amb les pàgines blanques on es troben els versos.

 

1a part: Declaración de principios

En la que reivindica amb orgull la terra on ha nascut i l'ha vista créixer, el ser dona i d'ètnia negra, la seua llengua heretada dels seus avantpassats i les seus cançons, la seua forma de vestir i les seus creences. I ho fa amb molta força en Rotundamente negra, Insistencia, Liberada y Porque me da la gana.

2a. part: ...de manos abiertas...

Parla de l'efecte de la maternitat, de l'amor matern. Li explica a la seua filla els temps difícils en què els ha tocat viure, la por que té no per ella sinó que està atemorida pel que poguera ocórrer-li als seus fills. I, per damunt de totes les dificultats, la força de l'amor i l'afectivitat. I també parla de la solitud, del dolor per l'absència dels que s'han marxat

3a. part: Sueños en mujer

Es naix dona i l'educació ens diu el que és i com actuar com a tal. El dur i amarg que pot ser adonar-nos d'això i acceptar-ho plenament. Però també de la meravella de somiar, de l'aprenentatge i les experiències que vivim i que ens marquen i com arribem a la maduresa sent la suma de tot això.

I acaba amb tres cartes dirigides a les seues àvies on troba a faltar haver-les conegut més.

4a. part: Historia develada...

En aquests poemes li demana comptes a la història de l'oblit en el qual s'ha tingut a les dones i més encara a les dones negres. Reivindica aquest paper.

 

En resum podem dir que és una poesia al voltant de temes com ara el color de la pell, la pròpia existència, la identitat, la seua terra, la llibertat, la seua història. Que fa el recorregut de la identitat d'una persona: el físic, el relacional, el social. Una poesia reivindicativa, que homenatja les terres africanes i a les àvies i avis. De vegades és un crit d'auxili, un missatge del que cal fer per a aconseguir visibilitzar la seua terra. Una poesia d'autoafirmació.

Una poesia plena de verbs que representen l'activisme, la declaració de principis de l'autora, la presa de consciència. Una poesia amb moltes enumeracions de noms i accions. Amb anàfores al principi del vers, al principi de cada estrofa. Una poesia que de vegades no té signes de puntuació i és el propi lector l'encarregat de posar-los. Estructures que, malgrat l'absència de rima, creen un ritme i una força que atrapen.  

 

 

 

 

RECOMANEM EN MARÇ 2024

RECOMANAT A PARTIR DE 16 ANYS

 

         

  

Herba / Hierba

Keum Suk Gendry-Kim

(Trad. Cat.)Yasmine Bonjoch Luna

(Trad. castellà)Joo Hasun

Ed.Reservoir Books, 2022(cast) ,2024(cat)

A partir de 16 anys

“Són herbes resilients que conserven el verd enmig dels vents salvatges i les passes constants. Amb timidesa, aquesta herba ens dona la benvinguda, fregant les seves delicades fulles, commovedores i suaus, contra les nostres cames” (p. 475)

Dues històries en una.

Novel·la gràfica de no ficció que ens conta la història real de supervivència de la coreana Lee Ok-Sun després d'exercir de “dona de conhort” (obligada pels japonesos) durant la guerra xinés-japonesa des de 1937 a 1945. Després de 55 anys aconsegueix tornar a la seua terra, Corea del Sud.

Al mateix temps observem la història de la mateixa autora sobre com va poder realitzar-se aquest projecte de llibre, tant cap a la protagonista com cap a ella mateixa.

Llibre dur, on la violència, encara que no explícita visualment, és present en tot moment.

Història d'una dona marcada des de molt joveneta per les seues ànsies d'anar a escola i aprendre, juntament amb les falses promeses, vendes i segrestos als quals és sotmesa per la seua pròpia família

Ens parla de la violència en general a la qual va ser sotmesa eixa part del món durant l'ocupació japonesa i en particular la nostra protagonista.

Destaca l'ús simbòlic del títol: Herba, que ens recorda a la naturalesa, allò que l'ésser humà no va poder doblegar i que, en el cas de la protagonista, ens porta als seus records, sense recórrer a imatges realistes i explícites de la violència rebuda, substituint-les per eixes imatges agradables.

Interessant la part gràfica, només en blanc i negre que al costat de la relació entre l'el·lipsi i el grafisme ens conta i dona a conèixer la situació tan dura, viscuda per la protagonista d'una manera més suportable. Juntament amb altres recursos artístics com la imatge en doble pàgina; la desaparició de les representacions figuratives per taques negres; contrast del blanc i el negre amb la llibertat i la violència; superposar diverses imatges en una sola; seqüències cinematogràfiques… són tan sols exemples de la versatilitat gràfica de l'obra.

Denúncia de la violència exercida, sobretot, a les dones i més si són pobres (per la seua condició de gènere i de classe). L'única cosa que els queda és la solidaritat entre elles. El capital i el poder no té compassió del desfavorit. Destaca la resiliència de la dona que malgrat totes les contrarietats de la seua vida continua mantenint la seua il·lusió per aprendre i anar a escola.

Com ja hem dit, llibre de denúncia i al mateix temps d'esperança.

 

Volem acabar amb una imatge de denúncia:       I un Haiku d'esperança de Buson:

                                                                      “Només el mont Fuji 

vau deixar de cobrir,

s joves herbes.

Estàtua commemorativa-denúncia de les dones de conhort

RECOMANEM EN FEBRER 2024

 

RECOMANAT A PARTIR DE 16 ANYS:

QUIENES SE MARCHAN DE OMELAS

Ursula K. Le Guin

Eva Vázquez (Ilustradora)

Maite Fernández (Traductora)

Nordica Libros, 2022

“Solo soy verdaderamente libre cuando todos los seres humanos que me rodean son igualmente libres”

Bakunin

 

Quienes se marchan de Omelas és un relat curt, una distòpia en que l'autora descriu una ciutat inventada de la qual no coneixem ni l'espai ni el temps en què transcorre. S’ està celebrant el solstici d'estiu, tot és bonic i tots els seus habitants són feliços . Però, com als millors relats de ciència ficció, ens introdueix en un món inquietant que ens fa plantejar-nos diverses preguntes.

Comença amb la descripció d'una ciutat amb els aspectes que ella pensa necessaris per a la felicitat: el clamor de les campanes, el vol de les oronetes, les túniques de colors, el ritme de la música...

Una ciutat en la qual no n'hi ha rei, ni esclaus, ni bombes atòmiques, ni publicitat ni bossa. Una ciutat sense temples (religió, si) i sense culpa. Els seus habitants són adults madurs, intel·ligents, apassionats, sofisticats, és a dir complexos.

Ens interpel·la deixant a la nostra imaginació quina tecnologia tindrien (fa diferència entre necessari, necessari i no destructiu i destructiu), fins i tot podríem imaginar si voldríem que hi haguera drogues, orgies, alcohol,...

I una vegada que hem imaginat i acceptat aquesta ciutat, on la bellesa i la bondat existeixen, ens interpel.·a dient-nos que tot això és possible perquè hi ha un xiquet que no té llibertat, que passa fam, fred, que malviu en condicions infrahumanes però del qual depèn la felicitat de tothom.

Tots el habitants quan arriben a una determinada edat coneixen de la seua existència i el visiten. Se escandalitzen però acaben acceptant-ho.

En tot el relat, com en tota la seua obra, hi ha una reflexió antropològica, social i ètica. Ens fa preguntar-nos si les decisions socials s'han de prendre en benefici de les majories però fins a quin punt. Deu la felicitat i prosperitat generals basar-se en l'opressió i el sotmetiment d'uns quants? Està justificat? Seria possible d'altra manera? Podem anar-nos d'Omelas?

Alguns dels seus habitants, horroritzats i avergonyits, esperen que arribe la nit per fugir a la foscor i no tornar mai. No sabem cap on caminen i si existeix aquest lloc, encara que sembla que ells sí que saben cap on van.

Les il·lustracions de Eva Vázquez enriqueixen el llibre. Imatges fantàstiques en que juga amb el figuratiu i el simbolisme. Hi ha un predomini del paisatge i de l'arquitectura per damunt de la figura humana. Unes vegades allunya les imatges i altres apareix un detall o primer plànol. Destaca el canvi dels colors clars i lluminosos als grisos i borrosos quan el text parla de la part fosca d'Omelas.

RECOMANEM EN GENER 2024

 

 
RECOMANAT A PARTIR DE 16 ANYS :

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

NOVEL·LA D’ESCACS / NOVELA DE AJEDREZ( Schachnovelle, 1943)

Stefan Zweig

Clara Formosa ( trad. cat) ( trad. cast)

Ed Viena, 2023

Deia Txékhov «L’art d’escriure consisteix a dir molt amb poques paraules»

Res més apropiat per definir aquesta breu novel·la de Stefan Zweig. (Viena, 1881 – Petròpolis, Brasil, 1942), escrita l’any 1941 i publicada pòstumament.

La història, en aparença, és senzilla : ens presenta dues personalitats completament antagòniques enfrontades en un duel singular : una partida d’escacs.

Un duel que no es produeix a iniciativa de cap dels dos personatges, que ni es coneixen ni tenen res en comú, simplement, viatgen en el mateix vaixell de Nova York a Buenos Aires.

En realitat el protagonista, en l’ombra, és un tercer personatge, narrador omniscient, qui, sense presentar-se ni saber el seu nom, ens donarà les claus de qui son i com han arribat fins aquí aquests dos personatges, aconseguint crear en nosaltres una expectació, una intriga i un interès que ens lliga a la novel·la fins el final .

Del primer personatge coneixem el seu nom, Czentovic, i el narrador el defineix com a persona molt limitada intel·lectualment, obtús, «un cervell d’efectes retardats a qui li faltava capacitat de retenció», falta d'interès per tot, això si, era molt obedient i feia tot allò que li encomanaven. Tota la novel·la va plena d’adjectius despectius cap a Czentovic : camperol curt de gambals, cobdiciós, ignorant, galifardeu, murri, autòmat inhumà ... però capaç en mig any, amb un bon mestre, de dominar tots els secrets de la tècnica dels escacs, amb una única limitació : era incapaç de jugar cap partida de memòria. Genial en els escacs,però d’una inèrcia intel·lectual absoluta. Així i tot, als 18 anys ja era campió del mon.

De l’altre personatge ni tan sols sabem el nom, sols que és un senyor d’uns quaranta -cinc anys, un desconegut. Sols el coneix el narrador «es va presentar amb un nom que de seguida vaig reconèixer com el d’una antiga família austríaca , respectabilíssima», però a nosaltres, lectores, ens l’amaga i el presenta com el senyor B. És el propi senyor B qui contarà al narrador la seua història( i de retruc, a nosaltres, que l’estem llegint).

Perquè accepta el senyor B enfrontar-se al campió del món , si mai ha destacat en els escacs i no ha jugat contra ningú des de fa 25 anys ? On i com ha aprés a jugar?

El plaer de jugar es va convertir en el desig de jugar, el desig de jugar en la pressió de jugar, en una mania, una ràbia frenètica , que no només m'obsessionava quan estava despert,... ( p.87)

Una obra mestra que cal llegir per saber un poc més de la refinada maldat d’alguns botxins i la capacitat de resistència de les víctimes .

RECOMANAT EN MAIG 2023

 RECOMANAT A PARTIR DE 16 ANYS:

          UN ARBRE CREIX I NO LI PREGUNTEM PER QUÈ

UN ÁRBOL CRECE Y NADIE LE PREGUNTA POR QUÉ

Eugenio Roda.

 ( Il.) Cecilia Afonso Esteves

Traducció al català: Laura Borràs Dalmau

Editorial Yekibud 2020

 

Abecedari on la Bellesa Conta, Defineix i Explora Formes de Generar Humanitat a través de les Il·lustracions  Juganeres i senzilles, com haikus Lliures,  que ens ajuden a Memoritzar i Nomenar els nostres Pensaments  Poèticament a través de les Paraules de Qui Recrea i Sedueix Transmetent missatges per a mirar amb Ulls nous i Viure’ls , amb Wifi o sense, com un Xarop que calma i acompanYa  quan eixim de la nostra Zona de confort.

 

RECOMANEM EN FEBRER 2023

 

RECOMANAT A PARTIR DE 16 ANYS :

AZUCRE

Candia, Bibiana

Pepitas de calabaza 2021

 

 

 

Aquesta novel.la relata la història dels joves gallecs pobres, ignorants del món i sotmesos a les supersticions del s. XIX, que se’n van anar a Cuba, com esclaus sense saber-ho, imaginant una vida millor treballant als camps de sucre de l’illa caribenya.

 

D’aquesta història, quasi desconeguda, existeix només un testimoni autèntic de boca dels protagonistes, que són les seues cartes enviades des de Cuba, custodiades avui en dia, a l’arxiu del Congrés dels Diputats.

 

Una narració fascinant, sense diàlegs, sense dades històriques, on són protagonistes aquells que no ho van ser mai. 

Aquests “rapaces” mostren tanta credibilitat que vivim amb ells la vida en la Galicia rural, després el viatge dramàtic i finalment les desgràcies que els esperen en Cuba.

Exercici de memòria col·lectiva on el testimoni humà és allò que importa, no tant el que va passar, que també, sinó com ho van viure ells.

Els personatges s’imposen a les descripcions o a les dades, amb una veu narrativa que parla d’uns fets de 1854 a les persones lectores del s. XXI

Trobem personatges inoblidables: Orestes, José el comido, el Rañeta, …   i d’altres com és el del capatàs, que maltracta sense pietat als joves, un negre que havia segut esclau.

 

També ens fan pensar sobre el destí malaurat d’algunes criatures, els “marmitones” sotmesos a l’esclavitud i al treball des dels 12 anys.

 

Aquesta novel·la fragmentaria es construeix amb estampes narratives que es superposen en una escriptura que l’autora anomena epopeia, evocant a altres narracions poètiques que properes a la llegenda s’han transmès al llarg dels temps.

 

No respon als trets que se li assignen a la novel.la històrica.

Bibiana Candia, autora de varis poemaris, explica que ella no és historiadora i que va escriure aquesta (la seua primera novel.la) com una fabulació que calia a la historia dels seus avantpassats que podrien haver sigut alguns dels protagonistes.

 

Les ferramentes literàries amb les quals compta són de gran valor:  joventut pobra, duríssimes condicions de vida que els fan iniciar un viatge que suposa un gran repte vital, riscos, desgràcies, tragèdies, injustícies i la rebel·lió davant d’aquest engany … està clar que els ecos de la tradició oral estan presents. 

 

El relat transita en una atmosfera d’oralitat que es veu esquitxada (com no podia ser d’altra manera) de paraules gallegues com brona, enmeigar, meigallo, engreixero, … o el romanç de “Sacauntas” o la personificació dels animals… 

 

El ritme que s’aconsegueix, compassant la narració, té un gran mèrit literari, perquè ens fa viure la pluja de la Galicia rural, els moviments pendulars que transmeten les ones, la cadència del treball tallant les canyes, la bogeria dels tambors que acompanyen el ball, …

 

L’autora es posiciona amb ironia i claredat respecte a la societat patriarcal de l’època, a l’església que acompanya a l’empresari per enriquir-se sense escrúpols, a les diferents classes socials davant de la malaltia, de l’esperança de vida, …

 

Al final trobem una xicoteta porta oberta a l’esperança

 

Aquesta és una història de 1.700 emigrants gallecs al segle XIX, però conta una història d’emigrants, que han pogut viure, viuen o viuran molts altres pobles.

Els èxodes són una experiència humana radical i des de la literatura l’autora es posiciona amb la memòria del seu poble, a favor dels drets de les persones treballadores i en contra de l’explotació dels indefensos amb una escriptura hipnòtica i bella. 

 

És un exercici de memòria històrica, que ens ajuda a reflexionar, a generar pensament sobre les migracions en el s. XXI, 

 

Qui emigra? 

On van? 

Per què?...