RECOMANEM EN NOVEMBRE 2023

 

RECOMANAT A PARTIR DE 6-7 ANYS :

 

 

Un niño, un perro y una rana. 1967

Mercer Mayer

Editorial Cuatro Azules. Segona edició 2010

 

Aquest és el primer llibre d’una sèrie de sis. Va ser un dels primers títols d’aquest gènere sense paraules. Llibres silenciosos que deixen lliure  la imaginació i la interpretació. Són els lectors qui posen veu a la història.

 

L’autor Mercer Mayer és molt conegut per la seua obra Una pesadilla en mi armario.

 

Com diu Teresa Duran: la lectura atenta de la imatge i l’esforç que comporta desxifrar i interpretar un àlbum sense paraules aportarà uns coneixements molt profitosos que podran aplicar-se a la lectura d’àlbums amb text i llibres il·lustrats en els que, a pesar de que la imatge comença a considerar-se cada vegada més, esta queda encara reclosa a un segon pla sotmesa a la supremacia  del text.

 

Per tant la força del llibre radica en la qualitat del dibuix, el ritme i la composició. Seqüenciació molt clara. Il·lustracions senzilles però molt expressives i dinàmiques. S’expressen  a través de les mirades, gestos i postures dels tres personatges nen-gos-granota. 

 

La història: un nen  amb un poal en una mà i en l’altra una xarxa per a pescar amb el seu gos sincronitzats quan caminen mirant al front. Quan veuen la granota corren per a atrapar-la però ensopeguen i cauen a l’aigua on s’estableix un cert joc amb la granota. El nen i el gos tornen a casa. 

I aquí és on l’autor ens sorprèn, la granota queda decebuda i trista i serà protagonista seguint les petjades (il·lustració a doble pàgina) fins la casa, que se’ns mostra amb la perspectiva de la porta oberta del bany on són el nen i el gos a la banyera, amb cara de sorpresa. El final la complicitat dels tres protagonistes a la banyera. 

 

A destacar l’absència de l’adult i mostrar el cos nu del nen.

 

De format petit, adient per a les mans petites, per a portar a la butxaca, al llit ...i poder llegir en qualsevol moment.

 

RECOMANEM EN NOVEMBRE 2023

 RECOMANAT A PARTIR DE 8-9 ANYS

Afortunadament/Afortunadamente

Remy Charlip

Ed. Lata de sal

 

 

Afortunadament és un àlbum sobre l’oportunitat, sobre la casualitat, sobre la vida, que tanca una porta i obre una finestra. Si no passa una cosa, passarà una altra que no té perquè ser dolenta, és només una oportunitat per a continuar un camí, sortejant entrebancs. El que importa és donar una solució bonica a la vida.

 

És un llibre il·lustrat amb una curiosa estructura: cada doble pàgina (i en té denou) planteja una situació a les lectores i lectors i col·loca Nes, el protagonista, en un trànsit, en un moment crític, del qual depèn un canvi radical o molt important. Aquest canvi de vegades és una sort i d’altres és una dissort, per això cada doble pàgina comença amb un Afortunadamente... o Desgraciadamente...Nes es va escapolint de l’entremaliat atzar, l’altre protagonista d’aquesta història.  No pot evitar que el paracaigudes tinga un forat,  ni tampoc caure en un oceà ple de taurons, ni arribar a una illa plena de tigres. Tot i que fa el que pot, nadar i córrer molt ràpidament, excavar molt bé... la vida està plena de riscos inevitables.

 

És un llibre sobre la resiliència. És bo sospitar que a la vida tindrem dificultats, és important entendre que la nostra actitud coratjosa ens ajudarà a enfrontar-nos però també és important saber que l’infortuni, de vegades, també és inherent a l’ésser humà. Això ens prepara per a acceptar la frustració i  arriscar-nos a viure amb plenitud i consciència.

 

Convida a generar hipòtesis, a resoldre cada situació (que és gairebé un enigma), un envit temptador a la intel·ligència i la fantasia  de la lectora i el lector.

 

Les imatges també constitueixen un element narratiu que dona moviment d’esquerra-dreta i de dalt-baix amb un zoom que ens apropa o allunya allò que passa donant lloc a plans generals i detalls. Acompanyen el joc Afortunadament/Dissortadament jugant amb l’alternança entre una doble pàgina a tot color i una altra amb escala de grisos.

 

Comença amb una llegenda a les guardes amb una ressenya de les coses que van passar l’any 64, que és l’any en què Remy Charlip  va escriure aquest llibre. L’autor, escriptor, il·lustrador, director de teatre, dissenyador de vestuari, professor... es va definir a sí mateix com a “un esperit lliure”.

 

 

 

RECOMANEM EN NOVEMBRE 2023

Recomanat: + 18 anys

             

     La meitat evanescent  Brit Bennett   Ed. Periscopi, 2021 

     La mitad evanescente Brit Bennett  Ed.Random House, 2021   

                                 Trad. Cat: Marc Rubió

                                 Trad. Cast: Carlos Milla

Narra la història de dues bessones, Desiree i Stella Vignes, viuen a Mallard, poble situat a l’estat de Louisiana on els seus habitants són majoritàriament d'ètnia negra i altres amb la tonalitat de pell més clara. Elles als setze anys deixen d’anar a l’escola, se’n van del poble, viatgen a Nova Orleans i comencen a treballar. A partir d’aqui cadascuna pren un camí diferent. Mentre Desiré al poc temps pensa en la  possibilitat de tornar al poble, Stella té clar que vol quedar-se. Un dia li deixa una nota a la seua germana “Ho sent bonica, però haig de fer el meu camí”.

Stella renuncia a la seua ètnia, vol tindre una identitat nova com a dona blanca, coneix al seu home Blake Sanders, estudia, va a la universitat i viu en una comunitat privilegiada de Califòrnia; en canvi Desiree assumeix la seua negritud, es casa, té una filla, Jude però torna a Mallard degut al maltractament del seu marit. Aquest contracta al detectiu Early que investiga on està Stella. Desiree s’enamora d’Early, decideixen viure junts amb Jude.

L'autora fa un salt temporal en la història on les filles ,Jude, filla de Desiree i Kennedy, filla de Stella, seran les protagonistes. Cadascuna d’elles afronta de manera diferent la seua vida segons l’actitud de les seues mares. Jude és lluitadora, reivindicativa pel seu color i el seu futur, empàtica ajudant a la seua companya trans Reese a realitzar el pas a home; en canvi Kennedy té dificultats per tindre un treball com actriu, es baralla amb la seua mare perquè aquesta no accepta que la seua filla tinga eixa professió. D’aquesta manera Bennett manifesta les típiques expectatives dels pares respecte les filles i fills i la necessitat de posar distància amb la mare.

També exposa que hi ha persones que basen la seua vida en la mentira i en els secrets, com el personatge de Stella que no vol relacionar-se amb les persones de color, menteix a tothom amagant el seu color, fins i tot a la seua filla perquè no vol perdre els seus privilegis, la seua posició social; però Kennedy, la seua filla s’entera que és una mentidera. A partir d’ahí s’estableix una relació entre les dues cosines, Jude i Kennedy.

Brit Bennett a través del personatge de Stella expressa el remordiment i la culpa que tenen determinades persones comportant-se de manera freda i egoista com Stella quan va a Mallard, veu a la seua mare amb Alzheimer, observa els pocs diners que tenen per a viure; aleshores li dona a Early el seu anell amb un diamant perquè el venga, se’n torna a la seua casa per continuar amb la seua vida.

L'autora acaba la història amb la mort de la iaia, Adèle Vignes: un final on apareix la frustració per l’absència de Stella al soterrament de la seua mare; i amb Jude i Reese que estan al riu, ací Bennett mostra una metàfora vital, la necessitat de continuar la vida oblidant no sabem què.

Bennett diu: “Mallard va sorgir d‘una història que m’explicava la meua mare sobre un poble obsessionat pel to de pell dels seus habitants. Aquest poble no existeix al mapa, me’l vaig haver d’inventar”

El relat tracta del que marca d’on venim, de la nostra procedència, del nostre creixement personal i de com influeixen les decisions que prenem en la nostra vida.

Personatges molt ben construïts en els que l’autora reflexiona no sols sobre l’ètnia, sinó també sobre la identitat.

L’autora mostra el comportament dels personatges però no els jutja.

Aquesta extraordinària novel·la és la segona de Bennett, jove escriptora afroamericana.

 

 

 

RECOMANEM EN OCTUBRE 2023

 

 Recomanat a partir de 10-11 anys

                             

 

                                     Versos de calendario

                                Juan Carlos Martín Novoa

                                   Il·lust: Teresa Novoa

                                  Ed. Kalandraka, 2022

 

El llibre és un conjunt de poemes agrupats per les estacions de l’any.

Comença amb un poema que dona títol al llibre i que és una invitació a llegir poesia en qualsevol moment del dia i en qualsevol estació.

Després li segueixen 4 apartats formats per una cançó que fa referència, cadascú d’ells, a una estació més 6 poemes, alguns dels quals parlen de celebracions d’eixa època de l’any.

I acaba amb un avís final que és una invitació a rellegir el llibre que sempre estarà obert per si decideixen tornar a ell.

En l’apartat cançó de tardor (poema sobre fons marró) trobem entre altres, la metàfora de la creació literària a través dels arbres que perden les fulles, on les paraules i els llibres abonen els paisatges de la imaginació. També un record, des de l’afecte, al mestre de la nostra infantesa que ensenyava a multiplicar somnis i donava llum als dubtes i ombra a les certeses.

En l’apartat cançó d’ hivern (poema sobre fons gris) trobem que en les pàgines dels contes tenim un bon refugi pel fred de l’hivern. I el record del pati del col·legi en els dies de pluja.

En l’apartat cançó de primavera (poema sobre fons verd) les lletres de l’abecedari convoquen pardals, branques, insectes, la mar, el vent, el riu...Versos sobre les mil maneres de llegir i on l’art i la ciència s’uneixen encenent llums i obrint portes.

En l’apartat cançó d’estiu (poema sobre fons groc) les anàfores ens conten com arriba l’estiu al calendari, ens apropen els poemes a la nit de Sant Joan amb les cendres de les fogueres, la lluna i el matí. La fugacitat de les estrelles que podem veure en un instant o no veure mai.

Els poemes són de diferent temàtica, tenen ritme, musicalitat i s’ajusten a les estructures poètiques de tradició oral. L’autor té ofici i es nota en la qualitat dels seus poemes encara que  no arrisca perquè beu dels clàssics als que homenatja i dels que fa referències: Lorca, Alberti, Machado... Edició molt cuidada. 

 

 

RECOMANEM EN OCTUBRE 2023

 NO RECOMANAT

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El vestit de tan se val/ El traje de lo que no importa

Sylvia Plath (text)

Il·lustració : Rocío Martínez

(Trad.cat): Hara Kraan

(trad.cast): Xesus Fraga

Ed. Nórdica,2021

És una divertida història, on el primer que ens crida l'atenció és el seu títol, una miqueta enrevessat, però atractiu al mateix temps.

El protagonista de la història és el xicotet de set germans, com ocorre en els contes de tradició oral. És l'oblidat. Rep el que no vol ningú, i és l'únic de tot el poble que no té vestit, i somia el que faria si ell tinguera un.

L’autora juga amb els nombres màgics de la literatura, el tres (tres lletres per al seu nom abreujat, Max, el seu cognom, Nix, la muntanya tenia tres cimeres …, i el set ( son set germans, ell és el que fa set i té set anys)

Un dia apareix un paquet que no saben a quin membre de la família va destinat perquè el nom s’ha esborrat, ni qui l'envia i, a partir d'eixe moment, comença, cadascun, a descriure que podria haver dintre, somiant en alguna cosa que li agradaria.

En obrir-lo veuen un vestit magnífic,... per a qui serà? Per ordre, començant pel pare, i fins arribar a Max, tothom el vol per les qualitats que li troba, però tothom acaba desistint perquè pesa més el possible rebuig que puga produir en la gent del voltant.

Fins que li arriba el torn a Max. Tots estan d'acord que siga per a ell, ja que no té vestit encara. La seua resposta és clara, se’l posarà: “hui, demà i passat”,

Es posa el vestit perquè vol, desmuntant les efímeres excuses dels seus germans i adduint el seu propi criteri, sense perdre la seua identitat i sense deixar-se influir per ningú, i convertint en aspectes positius tot allò que els germans qualificaven de negatiu.

El llibre per la seua estructura es presta a la seua lectura o narració en veu alta, ja que conté nombroses enumeracions: accions, noms, personatges, animals, vestits, descripcions ... donant informació i seguretat.

Tot això amb els ingredients de sorpresa, color (poc freqüent), humor i acció trepidant, com podem veure en la costura, “en un plis plas”, en set ocasions.

Destaquem les il·lustracions de Rocío Martínez, inclusives, acolorides, expressives, amb multitud de detalls, amb diferents perspectives, que parlen per si soles …, però considerem que hi ha una desajustada relació text-il·lustració, les pàgines mereixen una altra disposició i un altre format (de majors dimensions).

Malgrat compartir la tesi del llibre respecte a valorar la formació de la identitat i criteri propi davant la resta de la societat. I mostrar-lo de una manera poètica, des de la tradició oral i amb humor, no podem recomanar-lo per la quantitat d'errors tant tipogràfics (en la versió catalana) com la mala composició-maquetació del llibre (en les dues versions, català i castellà) i, des d'ací, demanar a l'editorial que esmene els errors. Editorial que es caracteritza per la seua cura i qualitat.

RECOMANEM EN OCTUBRE 2023

 RECOMANAT A PARTIR DE 8-9 ANYS

                                     

                                        Faules poètiques. 

                                        Homs, Montse (text)

                                        Domènech, Laia (il·lustració)                                          

                                        Kalandraka, 2022

Tu, sí tu, possible persona candidata a ser lectora d'aquest llibre, et trobaràs amb un títol compost per dues paraules. Ah! Les paraules! què diuen les paraules?: faules, poètiques. Elles ens transporten a la tradició escrita, a la nostra infantesa.
Per què faules? Perquè els protagonistes són animals de "tota mena de pèl i tota classe de plomes", grans i petits, habitants de terra, aigua i aire que representen qualitats humanes: el gall busca la seua identitat, el pit-roig la tristesa, el dofí la fantasia, la cigonya no vol perdre la seua fama, el  lleó desitjant la calma, la formiga i la seua constància al treball. Un total de 54 animals distribuïts al llarg de les pàgines del llibre sense un ordre determinat, sinó col·locats d'una manera atzarosa.
Tanmateix, juntament amb el títol, apareixen els noms de l'escriptora i la il·lustradora, "mera anècdota que se suma al llistat dels iniciadors de les faules com ara Isop, Fedre, la Fontaine, Samaniego" fins arribar a Monterroso o Grassa Toro.


Per què poètiques? Perquè llegint l'índex, la poeticitat ens sorprèn deixant-nos clar el projecte poètic de l'autora Montse Homs i la seua capacitat de crear imatges: arpegis de tarda, l'hora foscant, en clau de lluna ... Cal reconèixer, però, que els poemes que conformen el llibre són desiguals, arriscats deixant de costat allò poètic en la forma per centrar-se en el significat, combinant versos sense rima, utilitzant la primera persona i jugant  amb diferents estratègies com ara: diàlegs, preguntes respostes, anàfores ...
A més a més de les paraules, estructures i recursos poètics, ens trobem la gratitud a altres poetes a través de fragments dels seus poemes com ara Pere Quart (com un arbre rabent/ arrelat dins el vent), Mary Oliver (l'ocell roig venia tot l'hivern/ i esperonava el paisatge/ com res més ho hauria pogut fer), Billy Collins i Peter Handke (durada, la meua calma/ durada, el meu lloc de repòs).


Les il·lustracions de Laia Domènech aconsegueixen embellir el format del llibre a base d'aquarel·les de colors terrosos, tènues, que ocupen la pàgina. La il·lustradora aporta una visió gràfica que conviu en armonia amb el text.

Així doncs, la nostra tasca de recomanació està acabada; teua serà la decisió de llegir el llibre, d'identificar-te o no en aquells comportaments que els poemes ens descobreixen. De tu depèn persona lectora que el llibre parle o calle per sempre; no cal llegir-lo si no ho desitges.

RECOMANEM EN OCTUBRE 2023

 

Recomanat a partir de 10-11 anys 

JEFFERSON (cat)

Jean-Claude Mourlevat

Il.lustrat Antoine Ronzon

Traduït Oriol Vaqué Sanchez

JEFFERSON (cast)

Jean-Claude Mourlevat

Il.lustrat Antoine Ronzon

Traduït Delfín G. Marcos

ed.Nordica,2021

Jefferson és un estudiant de Geografia, i Gilbert, el seu amic i company d’aventures, és un tècnic de calefacció. 

Són protagonistes, junt a altres personatges, d’aquesta novel.la amb trama detectivesca, on el delicte és un assassinat.

 Jefferson, després de convertir-se en sospitós, ha d’amagar-se, s’enamora, viatja, es posa en perill,… 

En definitiva, una trama policíaca on al final descobrim al culpable.

Res haguera segut novetat, si no és perquè Jefferson és un eriçó i Gilbert, amic pintoresc i amb un marcat i contrastat caràcter, un porquet. Una dualitat que funciona perfectament i que destil·la estima i col·laboració.

El món dels animals està al costat del món dels humans i es representa als primers com intel·ligents i solidaris i als humans com presumptuosos i beneits. 

És un joc d’espills que vindrà molt bé a la clau d’humor que trobem al llibre i a la possible interpretació d’aquesta “comèdia policíaca”.

En un primer moment, aquesta sorpresa, ens hauria de fer pensar que la narració es veu forçada, però no és així, es llig amb interès i la lectura és fluida perquè l’estructura temporal és lineal i la tensió narrativa, característica de les novel.les policíaques, es manté fins el final. 

És una ficció on es denuncia el tracte que se li dona als animals i ens fa reflexionar sobre el veganisme.

Una reflexió matisada per l’humor que l’autor francès manté durant tot el relat.

La credibilitat en la ficció és absolutament necessària per a que és done el pacte entre la persona lectora i la narració.

No sempre està tot escrit sobre els temes clàssics i ací ens trobem un llibre que aporta al misteri, a l’ecologia, al amor i a l’humor, un plantejament diferent, divertit i al mateix temps versemblant.

 

Les il·lustracions són clàssiques en un llibre d’aquestes característiques, en blanc i negre, amb dibuixos a llapis, i contextualitzades al relat.

 

Una escriptura de qualitat que va aconseguir el premi Astrid Lindgren de 2021 (la primera vegada que va ser premiat un autor francès), i el premi del Consell Català del Llibre infantil i juvenil de 2022.

 

RECOMANEM EN OCTUBRE 2023

 

RECOMANAT A PARTIR DE 12-13 ANYS

 

On va aquesta gent/ ¿A dónde va esta gente?

López Pampló, Gonçal i Parreño, Fran (text)

Parreño, Fran (il.lustrador)

Edicions Bromera, 2021

Quan els nazis van venir a

buscar els comunistes,

vaig guardar silenci

perquè jo no era comunista.

(...)

Quan van venir a

buscar els sindicalistes

no vaig protestar 

perquè jo no era sindicalista

(...)

Quan van venir a buscar-me...

                    Martin Niemöller

 

Aquest àlbum, precisament, evidencia les nefastes conseqüències del silenci i la indiferència davant els problemes  que afecten a la gent.

A partir d'una idea de Gonçal López-Pampló, director literari d'Edicions Bromera, Fran Parreño (Alcoi, 1981) il.lustra i escriu On va aquesta gent? inspirant-se en el famós text del pastor luterà Martin Niemöller(Alemenya 1892-1984).

Les excel·lents imatges de Parreño desenvolupen una història ètica i política d'una vigència esgarrifadora.

La coberta i la contracoberta, que podem mirar com una doble pàgina, centra, de manera molt encertada, la idea nuclear del relat: gent dirigint-se no sabem on en un sentit i un personatge, distingit amb una gorra roja, caminant en sentit contrari.

Per una altra banda, aquest home se'ns mostra aliè i desinteressat pel que està veient, pel que està passant al seu voltant.

Després, ja en l'interior, en format de doble pàgina, que a soles s'interromp amb un espectacular desplegable, Parreño crea un poderós discurs plàstic que descriu la trajectòria física i mental de l'home que torna de la feina i contempla, immutable, persones que fugen de la guerra i la violència militar.

Però el procés de persecució a la població continua inaturable fins el moment en que les lectores comprenen que el destí col.lectiu és inseparable del destí individual i que la lluita solidària contra el mal és l'única possibilitat de salvació.

Doncs, aquesta és la tesi que Fran Parreño ens transmet en un acuradíssim discurs gràfic, amb imatges que recorden atmosferes com le de De Chirico o l'estètica d'Innocenti.

Per últim, destacar el tractament del color, sàviament utilitzat des de la lluminositat dels blaus i els verds fins la foscor dels  marrons, els ocres i els grisos que ens envolten fins la fatal resolució de la història.

 

RECOMANEM EN SETEMBRE 2023

RECOMANAT A PARTIR DE 12-13 ANYS

La Júlia i el tauró / Julia y el tiburón

Milwood Hargrave, K. ( text)

Freston, T. ( il·lustració )

Víctor Aldea (trad. cat )

Patricia Mora (trad. cast)

ED. Bambú, 2022

Júlia, una nena de 10 anys, passarà les vacances d'estiu a un far d'Unst, a l'arxipèlag de Shetland a Escòcia, al mar del Nord.

Maura, la mare, és biòloga marina i investiga amb algues que descomponen el plàstic però estudia també la relació entre l'Alzheimer i el creixement lent dels taurons de Groenlàndia. El pare és programador de fars. Tot això plegat els porta un estiu a un petit poble on Júlia s'enfrontarà a la malaltia mental de la mare que pateix un trastorn bipolar i al descobriment de l’amistat.

Serem testimonis d'aquest profund viatge emocional de la protagonista. Escrit en primera persona, la Júlia ens anirà mostrant el dia a dia de la seua família i també els seu descobriment de la amistat gràcies a Kim, un xiquet de la seua edat, víctima d’assetjament.

La trama està molt ben construïda, avança progressivament. Amb gran sensibilitat i empatia, narra la inestabilitat de la mare de Juli, les pujades i baixades d'una malaltia tan complexa com el trastorn bipolar. L’obsessió de la mare per trobar el tauró de qualsevol manera, va donant pas a una espiral autodestructiva difícil de parar.

Es valent parlar d’aquests temes tabús dels que mai es parla com és la salut mental i també és agosarat parlar de l'impacte del canvi climàtic als ecosistemes marins.

Utilitza aspectes simbòlics com el tauró i aquest fantasieig literari ajuda Júlia a assumir la relació amb els seus pares.

Les il·lustracions de Tom de Freston transmeten una gran sensibilitat, només tres tintes: blanc, negre i groc, per a descriure els somnis, dubtes i certeses d'una nena que reivindica el seu paper en el si de la seua família

De vegades si que hi ha dibuixos relacionats amb la historia que conta però d’altres són xicotets detalls que obliguen a aturar la mirada, a descansar els ulls, a acompanyar el personatge en els seus somnis.

RECOMANEM EN SETEMBRE 2023

 RECOMANAT A PARTIR DE 6-7 ANYS  :

Tantes dites, tantes rimes/ Del dicho al verso

Autor: Fran Nuño

Il·lustrador: Jan Barceló

Adaptació català: Laura Borràs Dalmau

Editorial: Yekibud 2019

 

El divertiment poètic i el viatge que ens proposa i al qual ens convida Fran Nuño sorgeix de la poesia, el ritme, la sabuderia popular i l’oralitat

Acompanyat per una escriptura visual amb les acolorides, divertides i juganeres il·lustracions de Jan Barceló i amb la impecable adaptació al català de Laura Borràs.

Una invitació a jugar que no podem, ni volem, rebutjar.

Només cal posar fil a l’agulla o tinta a la ploma:

Demanar d’on no n’hi ha

Vessar el got de la inspiració

Anar on va la gent

Ara diu joc/Ara diu mot

Poemar en un tres i no res

Anar trepitjant mots

Numerar a l’esquerra

Com el llapis a la mà

Qui li posa el punt i final?

La quarta també és bona o, si no, la cinquena

Ni bla ni dur, bladur

A la mà de la lletra

Bon vent i catxirulo nou

El cap ple d’orenetes

De ne a na (nena)

I deu són deu

Tal any farà dies

Per O òperA

Es pot comptar amb els dits d’un peu

Se m’ha pujat la mosca al cap

M’ho va explicar una papallona

El món és un torcaboques

Buscar-li els tres peus al cuc

Perdre el sud

Com el vespre i la matinada

Tenir el cap entre hores

Anar a la closca

Les paraules es troben al vent

Trobar un paller en una agulla

...

RECOMANEM EN SETEMBRE 2023

 

RECOMANAT A PARTIR DE 10-11 ANYS : 

Nas de pallasso.

Miquel Desclot ( autor)

Anna Font ( il·lustració)

Ed. Kalandraka

Arriba el circ, arriba el circ

a la Ciutat de les Paraules!

Nas de pallasso de Miquel Desclot és un recorregut pel món del circ on l’autor fa que tots el personatges, elements i escenes isquen a la pista. En 62 poemes dona protagonisme a cada element que fa que l’espectacle siga possible, perquè aquesta màgia precisa un treball cooperatiu on tot compta, no només qui ix a la pista sinó també qui està darrere, dalt, dintre i fora de l’envelat. Aquest reconeixement i aquesta intenció democratitzadora ens sembla molt honesta i necessària. Així doncs, comença l’espectacle:

Senyores i senyors,

avis i canalla,

clavells i roses,

jerseis i abrics,

bolígrafs i carteres

que religiosament

heu pagat entrada

disposeu-vos a veure...

...el nunci, la directora, la taquillera, els músics, el malabarista, els animals, els pallassos, la contorsionista, el cavall i l’amazona, l’escapista, el saltimbanqui, els acròbates, el faquir, la trapezista, el malabarista, la ballarina aèria, el mim, l’il·lusionista... i naturalment el xiquet i la xiqueta que a la primera o a l´última filera, amb ulls com mandarines, són la raó de ser d’aquesta festa.

De la mateixa manera fa també un recorregut per formes, recursos i jocs poètics variats per a que les paraules llueixen vistoses a escena: rodolins, quartetes, composicions amb versos bisíl·labs, preguntes sense resposta, poesia visual, cançons de la tradició, anàfores, rimes impecables o versos sense rima...

Tot el poemari està ple d’homenatges a gent del món del circ (Tortell Poltrona, Pepa Plana, Pep Bou, Marina Tomás, Luis Rauly, Miss Lala) i també a artistes que l’han representat i admirat (Alexander Calder, Marc Chagall, Pablo Picasso, Seurat...). Tampoc no pot faltar el poema dedicat a l’home capaç de domar les més salvatges i guerreres feres: el domador de paraules. En aquest cas és Miquel Desclot, un home encisat pel circ i que sap contar-ho senzilla, seriosa i juganerament, perquè no n’hi ha millor conjugació que un autor apassionat escrivint sobre les seues passions.

També l’humor està present al llarg del llibre

¿Parla per boca

d’un ninot

perquè amb la seva

ell no pot?

Desclot ens convida a fer de la poesia un instrument per a convocar un món millor, com fa l’escapista del seu circ:

S’allibera de cadenes

com de mal de cap i penes,

i s’escapa de manilles

com qui fa coses senzilles (...)

I també de males lleis.

I de reines i de reis.

i a recitar-la per a conjurar la dissort:

Si la mestra et pregunta la lliçó

I de sobte no saps ni com te dius

Nas de pallasso, samboi!

Si vas a veure el metge amb un somriure

I et clava una vacuna al tou del cul...

Nas de pallasso samboi!

La il·lustradora Anna Font reprèn els homenatges, per tant recrea el circ blau de Chagall o l’esquemàtic circ de Calder segons el cas, amb imatges suggeridores i amb un estil i una mirada pròpies. Acompanyen tan bé els textos que de vegades les trobem a faltar en poemes que no les tenen i de vegades potser els falta aire o més espai per poder competir amb la potència del text i per poder satisfer el desig de la mirada.

Aquest llibre és un nou encert de l’editorial Kalandraka que no perd el nord d’apostar i publicar la millor poesia pels millors lectors i lectores.

Tot i que hi ha poemes més propers a la primera infantessa, el llibre en general precisa un apropament a referents que potser tenen més endavant.

RECOMANEM EN SETEMBRE 2023

RECOMANAT A PARTIR DE 8-9 ANYS

               

      Com serà el més enllà? /¿Cómo será el más allá? / 

                           Shinsuke Yoshitake 

                  Trad. Cat. Verònica Calafell

             Trad. Cast. Eugenia García Munín

               Ed. Libros del Zorro rojo, 2022

 

Yoshitake no para de sorprendre’ns. És l’autor d’Aquest robot soc jo i Ser o no ser una poma. En aquest llibre tracta el tema de la mort i el que passarà després amb humor, naturalitat i de manera molt intel·ligent.

La història comença amb el xiquet, el protagonista, recordant el seu iaio: -Fa uns dies va morir el meu iaio. Continua amb un fantasieig quan netejant l’habitació troben el quadern del iaio on havia escrit i dibuixat tot el que faria després de morir: pla per al més enllà, totes les coses que necessitaria, allò en el que voldria reencarnar-se, imagina els deus que hi haurà, tot el que passarà al més enllà, l’infern on van les persones dolentes, les diferents tombes i dissenys preferits, idees per seguir tenint cura de tots i regals perquè no l’obliden.

Després la narració es plena de realisme quan el xiquet li pregunta al seu pare sobre la por a la mort, el pare li respon: -Tots anem a morir en el futur i desdramatitza el tema quan el xiquet també vol escriure el seu quadern del més enllà.

Al llibre hi ha una combinació de colors en les pàgines: color blanc on expressa la realitat, pàgines groc clar tot el quadern del iaio i les dues pàgines blaves on el xiquet reflexiona sobre la solitud i la por a la mort del seu iaio.

La coberta ens porta a un llibre de còmic. Les vinyetes conviden amb humor a entrar en la narració deixant-nos clar els protagonistes: el iaio i el nét. També ens donen molta informació les guardes. Les del principi amb imatges que mostren el iaio escrivint el quadern que deixarà al seu nét, i les del final amb imatges que mostren el xiquet realitzant diferents activitats.

Resulta molt atractiu el format vertical.

És un llibre per llegir-lo i rellegir-lo amb tranquil·litat perquè no sols estan les idees que apareixen al quadern del iaio, sinó també estan les preguntes que es fa el xiquet sobre la mort mentre elabora el seu dol.

Aquest llibre planteja una manera molt original de contar el temps d’abans de la mort del iaio i el temps després d’eixa mort en la figura del nét.

Aquest és un àlbum que convida a reflexionar sobre la mort, que convida a escriure, que et fa reflexionar sobre el que jo pense sobre la mort i que convida a reflexionar sobre la vida.

Cal tindre molt clar que la literatura no és terapèutica i que no s'ha d'utilitzar mai amb una finalitat didàctica.