RECOMANEM EN FEBRER 2020

RECOMANAT A PARTIR DE 14-15 ANYS :

 NOMÉS TRES SEGONS / SOLO TRES SEGUNDOS

Paula Bombara

 Bel Olid ( trad. cat.)

Ed.Pagés, 2017/Ed.Milenio 2017

L’escriptora argentina Paula Bombara ens ofereix una novel.la on narra de forma excel·lent la vivència del dol en l’adolescència. L’esgarrifadora experiència de la mort és contada amb valentia, obviant el tabú de no parlar d’aquest tema als joves.

El llibre està estructurat en dos parts; en la primera, el protagonista és Nico i en la segona, la protagonista és Felicitas, que escriu un diari on reflecteix tot el seu procés d’elaboració del dol per la pèrdua de la seua millor amiga i del seu estimat.

Un dels grans encerts del llibre és la presència dels elements que marquen les etapes d’aquesta experiència, com ara els somnis recurrents, la necessitat de retindre objectes de la persona morta, el sentiment de culpa.

D’igual manera l’etapa de superació per banda de la protagonista està perfectament descrita.

En un llenguatge quotidià, que no renuncia a la precisió ni a la cura, Bombara va construint una història honesta i inspiradora, que, a més a més , resulta d’una lectura molt atractiva.

RECOMANEM EN FEBRER 2020

RECOMANAT A PARTIR DE 4-5 ANYS : 

Els Contes de la Mare Ossa / Cuentos de Mamá Osa

Crowther, Kitty (text i il·lustracions)


Lillet Lillet, Toni (trad. català)


Cecilia Díaz, Gloria (trad. castellà )


L. del Zorro Rojo, 2018

Ens recorda els llibres escrits per Minarick, "els contes del petit ós", pel seu format petit i la seua estructura textual de contes curts.


Un llibre per a petites lectores on es reflecteix el moment d'anar a dormir, un dels temps més bonics i a la vegada més conflictius, no sempre la son acudeix ràpidament i es necessita ajuda, perquè abandonar-se al dormir pot ser difícil. I els rituals de contar un conte, o de llegir un llibre poden ajudar.


Tres contes proposa l’autora belga, premi Astrid Lingrend 2010. Són contes senzills que parlen de diferents tipus de personatges: màgic com la guardiana que avisa l'arribada de la nit; valents com la nena de l'espasa, un fantaseig per a enfrontar-se a la por; misteriós com el senyor de l'abric gran. Apareixen objectes-símbols: el gong de la guardiana, un avís sonor; l'espasa de la nena, el valor; la mora, l'oralitat; les paraules-pedra que llancen al mar, aspectes que donen al relat una certa màgia i un to poètic que és deliciós per a les criatures en les primeres edats.


Respecte a les il.lustracions, recorden a les de Sendak, encara que una mirada més atenta, veu distàncies, diferències, peculiaritats de l'autora-il.lustradora Kitti Crowther. El primer que crida l'atenció és la coberta rosa pastel que ens atrau la mirada i desperta la nostra curiositat per saber què hi ha dins.


Cadascú dels contes conté unes il.lustracions particulars; per exemple la lluminositat del primer conte contrasta amb les ombres i el color fosc de la tercera història.


Per quina raó el rosa i no el negre de la nit? Perquè és el moment del capvespre, son els colors que apareixen quan el sol s’ha post, el moment de preparar-se per anar a dormir. La nit com temps misteriós? un espai inhòspit i perillós? No, al contrari, l’autora aconsegueix un espai casolà i protector, que transmet tranquil·litat, serenitat,… contat amb un llenguatge precís sense massa descripcions ni excés en el relat.

RECOMANEM EN FEBRER 2020

RECOMANAT A PARTIR DE 10-11 ANYS :

                                                                EL ATAJO
                                                           Macaulay, David
                                                  Sepúlveda Martín, Sandra ( trad )
                                                        Oceano Travesia , 2016

Cinc personatges en nou capítols il·lustrats: 

Albert i el seu cavall June porten síndries al mercat del poble.

Paty i la porqueta Perla van juntes sempre. Un dia Perla desapareix.

El professor Tweet estudia el comportament dels ocells en un globus aerostàtic.

Sybil amb el seu descapotable vermell condueix a tota velocitat per la ciutat i el camp.

Bob i la seua barqueta gaudint de la pau i la tranquil·litat del riu.

Cinc personatges que protagonitzen cinc històries relacionades entre sí, encara que només tenim la informació d’una part. La nostra mirada atenta ha de buscar altres pistes per completar aquesta història encadenada i plena de casualitats.

L’ estructura és valenta, audaç. Cadascú dels capítols es focalitza sobre un dels personatges. Històries senzilles que, al principi,  semblen no tenir res a veure entre elles i que donen una sensació de discontinuïtat. Tanmateix, segons avancem, comencem a veure les relacions, les trames paral·leles convertides en un encreuat narratiu al que de seguida volem posar ordre.

Ens trobem davant d’un llibre que dóna un protagonisme molt important a les persones lectores: elles seran les que construiran el sentit del relat.

La il·lustració d’aquest llibre és nuclear, aporta l’humor que defensa la paradoxa, el joc i la fina ironia, l’exploració del temps i de la lògica de l’abans i del després, de la posada en escena ( teatre) i del canvi de perspectiva ( a vegades resulta cinematogràfic).

El llibre ens llança un repte ampliant-nos el concepte de lectura i escriptura i ens proposa un joc invitant-nos a descobrir eixa xarxa de causes i conseqüències, que ens incita a mirar i a pensar.

RECOMANEM EN FEBRER 2020

RECOMANAT A PARTIR DE 8-9 ANYS :

Duelo al sol

Manuel Marsol

Ed. Fulgencio Pimentel, 2019

L'il.lustrador Manuel Marsol  (Premio Internacional de Ilustración de la Feria de Bolonia-Fundación SM 2018) ens presenta un llibre que és un homenatge a les pel·lícules de l’oest. Fins el títol l’ha copiat d’aquella mítica pel·lícula interpretada per Gregory Peck.

Al llarg de les pàgines, amb el zoom, va jugant amb l'alternança de plans detalls que ens apropen ordenadament imatges de calçats, braços, mans, armes, cares i plans generals que ens allunyen amb imatges de l'espai, del paisatge en el que es troben els personatges.

I de sobte un enfrontament, un duel.

Un duel a mort? … Una serie d’inconvenients fan que la història canvie i que no haja bons i dolents … El soroll del tren, la cagada d’un colom, l’enamorament dels cavalls … van marcant una seqüència de temps que es dilata fins que un perill de veres fa que l’indi i el vaquer s’uneixen  (sembla millor conviure en col·laboració per a superar els perills que eliminar a l'altre i quedar afeblit)  i acaben eixe duel, que ben sabem que no és més que una rivalitat teatral, una excusa per jugar.

Aquesta parodia de les pel·lícules d’indis i vaquers, també està definida pel color que recorda el tecnicolor dels films antics. Ni els indis tenen la pell tan roja ni els vaquers tan rosa. Les guardes són negres recordant-nos la projecció al cinema i no oblida l’autor els títols de crèdit que ens descobreixen els noms dels protagonistes i dels que no ho són tant. 

El text és únicament els diàlegs dels protagonistes. Com les notes del director de la pel·lícula. Curt i concís. Comença amb ASÍ NO VALE i acaba amb MAÑANA A LA MISMA HORA, que ens assegura que el joc simbòlic va marcant eixe diàleg que volen continuar.

De fet,  trobem al final un gest de complicitat quan Marsol il·lustra el mateix paisatge però nevat i amb un enorme ós, perillós? o no?

L’exploració del món plàstic d’alguns il·lustradors/es fa que trobem nous llenguatges. El desenvolupament d’aquests es deu a que moltes de les persones que es dediquen tenen un món plàstic de formació acadèmica, aprenentatges visuals des de xiquets, tant en llibres com en pantalla i troben a la LIJ un camp ampli per investigar. El món del còmic, del cartell, del cinema, dels dibuixos animats … són clares referències.