RECOMANEM A NOVEMBRE 2022

RECOMANAT +18

                                                        A las órdenes del viento

                                                Antología poética ampliada (2005-2015)

                                                            Lanseros, Raquel (text)

                                                    Valparaíso Ediciones, 2015

 

Llegir a Raquel Lanseros  (Jerez de la Frontera, 1973) és una experiència que emociona des d'una veu poètica personal que, per una altra banda, no renuncia a retre tribut a la poesia que ha deixat emprenta en la seua obra. Ella mateixa es refereix  a "los poetas infinitos que nos acompañan".

A las órdenes del viento és una antologia que recull poemes escrits entre 2005 i 2015, la selecció i excel.lent  pròleg de la qual corren a càrrec de Paula Bozalongo. Aquests pertanyen a "Leyendas del promontorio ( 2005)", "Diario de un destello (2006)", "Los ojos de la niebla (2008)",  "Croniria (2009)", "Las pequeñas espinas son pequeñas (2013)" i "Obra última".

Els poemes de Raquel Lanseros són el constructo on la lectora es troba reflectida i interpel.lada a través d'imatges potents, suggeridores i evocadores dels moments vitals que ens van construint com persones:

...lo que quise que fuera

lo que a pesar de mí se obstina en ser

lo que siempre soñé que fuese un día.

Las cuentas son exactas:

yo soy el resultado.

A més a més, l'autora, guardonada amb diversos premis com ara el Premi Antonio Machado en Baeza o el Premi de Poesía Jaén, es serveix d'una temàtica molt diversa per teixir una xarxa que ens convida a explorar tant racons íntims com aquells que tenen un caire social i reivindicatiu.

I així, llegim:

Sobre la llibertat,

... de la piel hacia adentro

nunca serán dueños.

 

o sobre el desamor,

Te quise. Me quisiste. Nos quisimos.

Qué fácil es decirlo cuando no queda nada,

cuando ya ni siquiera recordamos

el tacto de los sueños.

 

També sobre l'homenatge i la memòria democràtica,

... Entran al aula los gritos infantiles,

huelen a tos y a hambre.

Algunas veces, 

Beatriz Orieta casi no contiene

las ganas de llorar

y mira las caritas sucias afanándose

en recordar las tildes de las palabras llanas.

 

I, com no, la passió sexual,

Me gusta amarte hincada de rodillas.

Aquí tan desde abajo, tan cerca de la tierra

Cal remarcar que en les pàgines d'aquesta antologia escoltem com ressonen, entre altres ecos, els dols, les pèrdues, el pas del temps i la crida a l'alegria, "la que convierte el alma en lugar habitable"

Amb tot aquest bagatge és fàcil recomanar aquest llibre que ens ha envoltat amb el seu poder universal i intemporal d'emocionar i ens ha permès gaudir d'una paraula poètica de gran intensitat.

RECOMANEM EN NOVEMBRE 2022

 A PARTIR DE 4 ANYS:

 

 

EL PROBLEMA

Iwona Chmielewska

Ed. Mtm 2017

 

 

És un àlbum on la narració és el pensament d’una criatura que té un problema a resoldre. La solució la trobem en cada pàgina on la imatge, carregada de gràcia i humor, va mostrant com una taca groguenca va completant-se per transformar-se. És un disparador plàstic que fa que la imaginació esclate en cada pàgina. 

 

La il·lustració fa un joc per complementar i expandir el significat.

Tothom ha jugat a “això podria ser” mirant el núvols, les taques de les parets, …. Un joc per inventar, per dibuixar, per dramatitzar, … 

En aquest cas l’autora polonesa aconsegueix estimular les múltiples possibilitats d’aquest joc. Podem observar les formes de diferents maneres, el llibre ens proposa unes, però segur que les lectores troben més.

 

No sabem si el procès que relata és el natural davant de les adversitats, però sí podem dir que el recorregut que ens trobem en la narració és el de sorpresa, de disgust, de negació, d’apartar el sentiment de culpa, de dirigir-la cap a altres, de mesurar mentalment les conseqüències i finalment d’acceptació.

 

L’altre aspecte que destaquem és que l’estratègia per resoldre el conflicte és la restitució. 

No trobem ni una paraula per a lamentar-se, ni càstig, ni cap acció que no siga d’estima i de seguir a la recerca de la creació d’alguna cosa nova que mantinga allò que ens deixen.

La pàgina de l’esquerra està en blanc, només amb el text i la pàgina de la dreta conté, també en fons blanc, la il·lustració.

 

El crema groguenc de la taca i el blau gris, més un pessic de roig i verd a les pàgines del final són els colors que usa la il·lustradora, candidata al Premio Andersen 2020 i finalista en la Fira de Bolonya 2022.

 

La simbiosi entre el text i el codi gràfic i una estètica neta, senzilla, però molt pensada, mostren un àlbum peculiar, original, delicat i emotiu que recomanem per a les primeres edats.

 

 

RECOMANEM EN OCTUBRE 2022

 RECOMANAT A PARTIR DE 4-5 ANYS:

Cu cu cantaba la rana

Odriozola, Elena

Ed. Modernas El Embudo, 2021 

 

Cucú cantava la rana, sí.

Pero també roc roc, kro kro, guegul guegul, kvac kvac, tashaem, krurnutta, doure doure, guagua, kum kum, huaa huaa, cre cre, kero kero.

És així com cantaria la granota si estiguérem en altre lloc i parlàrem en altra llengua (japonès, macedoni, llatí, euskera, català, maori, quítxua, àrab, hebreu...). Perquè cada granota canta segons allà on viu. Aquest és el començament i el final (coberta i contracoberta) d’un divertiment que ens proposa Ediciones Modernas El Embudo.

Perquè la tradició oral és la tradició oral i ha de sonar com ha sonat sempre. Però transgredir-la i actualitzar-la és la sort d'un editor i una il·lustradora agosarats i atents a entregar-la als xiquets i xiquetes de hui en dia.

Així passa en aquest llibre petit, de la mida d'unes mans infantils. La cançó que serveix d'excusa per al joc forma part del nostre cabal cultural, l'hem cantada, ens l'han cantada generació rere generació, per alguna cosa serà. L’estructura és un vers que va contant el que va passant i una coda “cu cú” que es va repetint entre vers i vers.

Cada frase musical apareix a una pàgina, a la part esquerra. A la dreta la il·lustració, que també té el seu ritme. Al costat del text que conta el que passa, hi ha una imatge descriptiva i sincrònica. Acompanyant la coda, una imatge amb tots els personatges en ombra, en silueta.

S’ha de mirar, s’ha d’estar atent, el joc ho demana i això també és llegir. S’entra sense adonar-te, bressolat pel ritme, per la rima i per la imatge.

 

    

RECOMANEM EN OCTUBRE 2022

     

 RECOMANAT A PARTIR DE 8 ANYS:

 

 

           

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 El llibre dels porcs /El libro de los cerdos (Piggy book,1986)

Browne, Anthony (text i il·lustració)

López, Natalia (trad.cat)

Esteva, Carmen (trad.cast)

Kalandraka, 2013 / FCE,(1991)

L'àlbum comença així :

«El sr Garri i els seus fills, Marc i Pol, vivien en una casa molt bonica (....)

(...) Dins la casa, hi havia la seua dona»

És un inici aclaridor, ja que diferencia entre els homes (que hi viuen, que tenen nom cadascú,...) i la dona (està dins de casa i no té nom) Si a més li afegeixes la imatge de la portada, una dona carregant a la seua esquena tota la família, i veus l'antítesi entre les cares somrients dels homes i la cara preocupada de la dona, ja intueixes que alguna cosa grinyola .

Ens presenta a una família clàssica : pare,mare i dos fills. El pare i la mare treballen fóra de casa, els fills van a l’escola. La mare, a més, s’ocupa de totes les feines de la casa.

L’actitud del pare i fills és d’arrogància, plena d’exigències a la mare : el dinar a punt, les camises planxades, etc.

La de la mare és submisa, abnegada, silenciosa.

fins que un dia la mare....

Anthony Browne publicà l’àlbum en l’any 1986; des d’aleshores s’ha convertit en tot un clàssic, no sols no ha envellit sinó que es manté de gran actualitat, entre altres coses perquè en aquest tema el món ha avançat molt poc.

En els seus llibres, també en aquest, veiem un treball minuciós, exhaustiu, on cap detall és innocent i on tot està `interrelacionat (text, imatge, tapes, guardes , elements paratextuals,...) Utilitza el color, la proporció, el volum, les dimensions,...per aconseguir el seu objectiu final amb les mínimes paraules.

El text és molt breu i purament descriptiu del dia a dia, la força està en unes imatges que ens suggereixen molt més enllà del que diu el text. S’entenen moltes coses sense anomenar-les, sense necessitat d’explicitar cap tesi. Amb un final sorprenent. Tot (text i imatges) descrit amb un humor delirant .

Anthony Browne afirma que el millor que tenen els àlbums és «L’espai que hi ha entre les imatges i les paraules, espai que s’ompli amb la imaginació de qui llegeix»

L’autor ens convida a mirar, remirar i admirar una i altra vegada aquest àlbum magistral, on no sobra ni falta cap detall, i on apareixen trets que son recurrents en tots els seus llibres: Animals humanitzats, transformacions, la tradició i els contes populars, la intertextualitat, la critica social, l’homenatge a altres autors, les reproduccions d’obres de nombrosos pintor reconeguts.

Entre altres ha rebut la«Medalla Kate Greenaway"en 1983 i 1992) ;Premi Kurt Marschler Award en 1983 i 1998; Premi Hans Christian Andersen, l’any 2000 al conjunt de la seua obra; la Medalla Chidren’s Laureate 2009-2011,que el va comprometre com a ambaixador, promotor i defensor de la literatura per a infants en eixos dos anys.