dilluns, 25 de març del 2019

XIII Premi Pep Sempere






                 XIII edició del Premi Pep Sempere convocat per Pizpirigaña (Asociación Cultural)

Sempre que tornem de formar part del jurat del Premi Pep Sempere,  tornem d’un trobament d’amistat i al cap portem la visió d’un paisatge diferent al nostre però també molt familiar i estimat.

Papallona que revoles
per les branques del roser,
¿ets el pètal d’una rosa
o una ocella de paper?
                                        Miquel Desclot

 La lectura és una experiència misteriosa.
Perseguir línies recreant el món, imaginant imatges, reconèixent-se en el coneixement, … perquè ja ho sabem: no podem viure sense la representació de la realitat.
Així que, dramatitzar un text és llegir per explorar, descobrir, analitzar, seleccionar i incorporar el relat (en el significat més estricte de col·locar al cos) i posteriorment  oferir-lo al públic que desenvoluparà, inevitablement, un nou procés d’aprenentatge.

I aquest procés, desenvolupat de forma extraordinària, ha segut el premiat enguany en la XIII edició del premi Pep Sempere que s’ha otorgat al Seminario de Literatura Infantil y Juvenil Ana Pelegrín de Acción Educativa de Madrid, amb el treball  “Leer, escribir, representar

“La nostra felicitació més sincera per recordar-nos que els vertaders processos de coneixement requereixen lectura i treball individual disposats al servei d’allò col·lectiu”
                                                 Paraules del Jurat de la lectura de la proclamació del premi.



Us convidem a visitar la pàgina de Pizpirigaña, on també trobareu el cartell del XV Encuentro de Animadores a la Lectura que será el 31 de maig i el 1 i 2 de juny de 2019 al bosc de Riocantos en Arenas de San Pedro (Ávila), de l’il·lustrador Adolfo Serra.

dimecres, 13 de març del 2019

RECOMANEM EN MARÇ 2019


RECOMANATS A PARTIR DE 18 ANYS :




Somnis en temps de guerra / Sueños en tiempo de guerra
Ngugi wa Thiong’o
Josefina Caball (trad. cat,)
da Costa, Rita (trad. cast)
Raig verd, 2017

Llibre dens i exhaustiu  per la quantitat de detalls i descripcions, un llibre que requereix un temps i una lectura pausades. Tal vegada el fet de voler explicar  la seua experiència personal barrejada amb la realitat històrica crea aquesta sensació d’excés de dades, que pot arribar a entrebancar la lectura.

És la crònica  diària d’un nen que cada dia ha de recórrer un grapat de kilòmetres per anar i tornar a l’escola, i que mai perd l’esperança d’una vida millor. És també la crònica d’una cultura desconeguda per a Europa, encara que colonitzada per ella per a extraure tots els seus recursos, provocant l’empobriment i la mort de gran part de la seua població.

La història està situada en un país africà, Kènia, colònia anglesa, i el protagonista conta en primera persona la seua vida des  de la infantesa fins l’etapa adulta.

Transcorre per diferents moments emocionals:  angoixa per la crueltat  del  poder colonial per a evitar l’adquisició de cultura i educació dels habitants; humor i tendresa en les escenes de la infantesa, on l’oralitat –contes i cançons- té una gran importància per a suportar la fam; ràbia per la impotència en la lluita per la independència i enuig per la injustícia de la guerra, la segona guerra mundial, que provoca la mort i la misèria dels més pobres.
La narració manifesta una veritable estima de l’autor per la seua llengua incorporant paraules pròpies d’ella i també per la literatura presentant-nos un protagonista –ell mateix- obsessionat en llegir qualsevol text escrit que caiguera a les seues mans.
Finalment, la necessitat dels somnis pot ser la tesis d’aquesta obra, somnis que com la utopia ajudaren a l’autor a escriure un llibre crític, de denuncia, necessari encara als temps que vivim.


RECOMANEM EN MARÇ 2019


RECOMANATS A PARTIR DE 18 ANYS:




Mort accidental d’un anarquista / Muerte accidental de un anarquista
Dario Fo
Proa,Ossa major, 1998 (1974 original)
Hiru, 1997

El nostre col·lectiu de literatura va confeccionar fa temps un document anomenat “Dolents, maleïts i bojos”. Quan parlaven dels bojos ens referíem, evidentment, als bojos literaris capaces de dir el que pensen davant el poder.
A aquest tipus de personatges pertany el protagonista de l’obra de  teatre que ara comentem. Tenim davant de nosaltres un personatge que té dotes d’actor, de bufó i unes quantes dosis de bogeria. Amb aquestes qualitats aconsegueix que els inspectors de policia es declaren culpables de la mort de l’anarquista, fa evidents les contradiccions de jutges i comissaris  sobre la mort i amb la seva ironia els fa dir allò que no volien.

Aquest és un text teatral que combina moments de diàlegs brillants i còmics amb monòlegs en els que l’autor aprofita per a fer-nos reflexionar sobre diferents aspectes relacionats amb l’obra: justícia / injustícia, prejudicis, mancança d’ètica, impunitat …

Una història que combina dramatisme, humor, ironia i crítica. Darío Fo mai falla en aquest aspecte.

El text teatral aporta una manera diferent de llegir. El text dramàtic ens duu directament a un escenari teatral, a imaginar escenes que representen allò que es llegeix. La lectura d’obres de teatre va formant persones lectores i, al mateix temps, persones espectadores de teatre. Cal reconèixer els poquets llibres de teatre que hi ha a la nostra bibliografia; en general, som més espectadors que lectors d’eixe gènere. Aquest engrescador llibre podria ser l’inici del canvi: una actitud positiva per augmentar més aquest tipus de literatura.

Un clàssic combatiu que, malauradament, no passa de moda. Tot el que diu, referit  als anys 70, continua essent cert avui. Una gran dosi d’ironia per dir allò que no es pot dir: la brutalitat de la policia, les clavegueres de política i funcionaris, ...
En la primera edició hi havia dos finals per a que el públic decidira amb quin es quedava.A partir de 1974, s’eliminen i es deixa un final incomplet, obert...
Com apropar-lo a l’alumnat d’avui? Mitjançant la contextualització i la representació dramàtica.

RECOMANEM EN MARÇ 2019

RECOMANAT A PARTIR DE 14-15 ANYS:





El jardí secret / El jardín secreto

Frances Hodgson Burnett (autora)

Núria Giralt (il.l)

Maria Rossich (trad.cat)

Isabel del Rio (trad.cast)

ed. Viena, 2011 ( 1910)/ ed, siruela , 2015


«allà on facis créixer una rosa, fill meu, no hi creixerà cap card»( p.331)

«...feien tant de soroll com si fossin dues criatures de deu anys sanes i normals, en lloc d’una nena freda i poc afectuosa i un nen malaltís que creia que s’havia de morir. (p. 178)

Aquesta és la història, l’evolució de dues criatures (Mary i Colin), abandonades emocionalment per aquells que deurien estimar-les, però capaços de superar el seu egoisme i la seua incapacitat d’estimar res ni a ningú gràcies a l’ajuda d’altres (Dickon, Marta, Ben ,...), personatges solitaris, independents, feliços i enamorats de la natura i de la vida.

La naturalesa apareix descrita amb espectacular detall i queda manifest l’estima de l’autora pel principal personatge del llibre, el jardí amb totes les plantes, flors i arbres que van transformant-se a través de les estacions; amb tots els animals, ocells i mamífers, que perden la seua feredat i pareixen comunicar-se amb els humans. Els canvis de la naturalesa succeïxen de la mateixa manera que la dels humans; sembla que només fóra una conseqüència del pas del temps.

«era graciós que tots els adults estiguessin tan espantats que acudien a una nena petita només perquè els semblava gairebé tan terrible com en Colin (p.210)»


Hi ha dos mons contraposats, l’adult i l’infantil, i dues classes socials, la dels nobles, que viuen en un món irreal i egoista, i la dels pobres i criats, que a pesar de malviure per l’abús dels senyors, tenen la saviesa de segles, l’amor i el respecte per la natura, i la generositat i solidaritat entre ells.


És possible que es note el pas del temps en alguna part del llibre. Però es manté la força dels personatges, l’optimisme i la possibilitat de canviar si es troba l’ajuda necessària per a fer-ho.

RECOMANEM EN MARÇ 2019

RECOMANAT A PARTIR DE 8-9 ANYS:



 


Enigmes. Desafia la teva ment amb 25 històries de misteri
Enigmas: desafia tu mente con 25 historias de misterio

Selecció i adaptació d’enigmes Ana Gallo
Víctor Escandell ( il)

Diana Novell ( trad)

Zahorí Books, 2017


Hi ha llibres que pertanyen amb claredat a la literatura, però hi ha uns altres que ens obliguen a preguntar-nos on estan els límits entre ficció i no ficció. Establir-ne la frontera, no és una tasca fàcil.

Certament, té aspectes que tenen a veure amb el fet literari: observació detallada de les imatges, anàlisis del text, el plantejament d’hipòtesis, treballa la lògica, la imaginació, el misteri i unes il·lustracions que complementen i aconsegueixen un binomi necessari per resoldre cadascú dels enigmes plantejats.

M.Margarita Bassols en el seu llibre L'enigmística popular: Aproximació a les endevinalles catalanes, Universitat de València, 2014, ens diu :

«Els enigmes formen part de la tradició oral des dels inicis de la humanitat, «perquè les endevinalles – enigmes populars - són un petit regal que ens arriba des de temps immemorials (...)I són, sens dubte una peça d’art, perquè estan configurades artísticament,(...)

Els enigmes són, abans que cap altra cosa, problemes expressats en un llenguatge analògic o metafòric, qüestions de naturalesa ambigua o enganyosa,que posen a prova la ingenuïtat o l’enginy de qui els escolta.

Cadascú dels enigmes d’aquest llibre, adaptats per Ana Gallo, conformen uns microrrelats on hi ha una història curta, amb uns personatges i en un temps literari. Són històries molt variades, algunes procedeixen del món oriental (La condemna, el successor del sultà), altres són històries quotidianes amb un element imprevist (culpable d’oblit, l’ascensor del senyor Blas) o històries policíaques (dissabte plujós a la mansió, un cas per a detectius) .

Un exemple :

Creuar el riu


Per arribar a la seva granja, un home ha de creuar el riu en la seva petita barca. Un dia torna del mercat amb el seu gos de caça, una gallina que hi ha comprat i un sac de blat de moro.

La barca és molt petita i només hi ha lloc per a mi i per a un altre paquet: com ho puc fer ?

Si creua amb el gos, la gallina es menjarà el blat de moro

Si creua amb el sac de blat de moro, el gos es menjarà la gallina.

Com ho ha de fer per creuar?

(Aquest en concret també està arreplegat per P. Corentin en el seu àlbum : L’ogre, el llop, la nena i el pastís. Ed.Corimbo, 2004) .

És un llibre que et permet aturar-te, t’obliga a repensar i a tornar a mirar amb altres ulls les imatges, a no fiar-te de les aparences, a relacionar, ...
Tal com diu GRETEL «Un llibre per jugar, per exercitar la lògica i la imaginació, per riure i compartir. Una bona proposta que s’arrenglera amb la clàssica de Les aventures de la mà negra i que és un estri excel·lent per a l’oci familiar o per als dies plujosos sense pati de l’escola. Un llibre que els infants agrairan com un bon regal».

dilluns, 11 de març del 2019

RECOMANEM EN MARÇ 2019


RECOMANAT A PARTIR DE 0-3 ANYS :










Els tres mussolets / Las tres pequeñas lechuzas
Waddell,Martin  ( text)
Benson, Patrick.(Il·lustracions)
Lucchetti, Maria (Trad.cat)  / Senra Gómez, (trad. cast)
Kalandraka, 2017

Editat a l’any 1992, però a Espanya no va arribar fins 2010, editat per Alfaguara amb el títol de “Las lechucitas” i en 2017 l’edita Kalandraka en les quatre llengües de l’estat. D’aquest autor irlandès, premi Andersen 2004, coneixem altres títols com Petit ós, no dorms? O ¡Ahí viene el malvado topo!

En un arbre del bosc ,
tres mussolets, la Sara, en Pere
i en Guiu,  seuen i pensen i esperen
que torni la Mare Mussol.


És un àlbum magnífic per a primers edats que deixa encisats tant als adults com a la gent menuda.

Inicia el relat amb la solitud en la nit de tres germans, punt de partida que  relacionem amb la tradició, però s’allunya dels contes meravellosos perquè aquí no és el més xicotet qui marca l’acció.L’acció de la història es situa a la nit. Moment on trobem a faltar les absències. Moment en el que apareixen les pors.
Els tres mussolets,  de diferents edats, es queden sols al niu, la mare ha desaparegut....i cada un d’ells afronta aquest fet de manera diferent.
Els dos  més grans fan suposicions raonables, parteixen del principi de realitat i en l’espera pensen que ha anat a buscar menjar, que tornarà aviat, que durà menjar deliciós, però el més xicotet no participa d’aquesta confiança, sols té un pensament : «vull la mama».
Fins que l’espera comença a fer-se massa llarga, i els més grans comencen a dubtar si a la mare mussol li haurà passat alguna cosa, ...  però la Mare Mussol torna i l’angoixa desapareix.

L’estructura està molt aconseguida i així passa també amb la il·lustració.

Comença i acaba amb la tranquil·litat del cau, amb la mare i els seus pollets.

Es dona una unió perfecta entre imatge i text. La distribució és sempre igual : una doble pàgina que integra un text molt curt situat a la part esquerra, amb diàlegs diferenciats segons els personatges, i a la dreta unes imatges realistes, amables i molt expressives dels tres mussols, sobre un fons del bosc a la nit.Les tensions emocionals es veuen reflectides en l’apropament o llunyania de cada plànol.

En definitiva un magnífic àlbum per a primeres edats, delicat i emotiu que recomanem sense dubtes.


Recomanat a partir de 0-3 anys