RECOMANEM EN JUNY 2025

RECOMANAT A PARTIR DE 10 ANYS

 

 

(PREMIO DE POESIA PARA NIÑAS Y NIÑOS CIUDAD DE ORIHUELA 2023)

Experto Excalador de Excaleras

Text: Javier González

Il·lustració: Lluïsot

Ed. Kalandraka, 2024

 

Estem davant un poemari diferent, en el qual la lectura, la diversió, el joc i l'actitud de compartir van de la mà. En ell són presents molts dels recursos literaris proposats per les avantguardes. Llibre impregnat d'humor, sensibilitat i afecte, que et trasllada a altres autors i dissenys artístics.

Llibre del qual, gràcies al foment de la imaginació i la creativitat, reivindica la finalitat del llenguatge: EXPERIMENTAR. Consta de 32 poemes, 11 poesies visuals (més la contraportada) i 8 il·lustracions. L'editorial Kalandraka ha fet una gran faena, contagiant-se amb eixa finalitat. Al mateix temps és l'últim Premi de poesia per a xiquetes i xiquets Ciutat d'Oriola (el XVI) que edita i subvenciona, desvinculant-se del mateix ja que el govern local va votar en contra de la reparació històrica a Miguel Hernández. Gest que secundem i valorem.

Esquema del llibre atractiu, amb una entrada de benvinguda afectuosa i amorosa, amb una sopa de lletres on l'única paraula de més d'una síl·laba siga del verb “AMAR” Amb una provocació de poesies, tipografies, originalitats, jocs, consells i una infinitat per a descobrir, on es juga amb tota mena de sons (rimen o no). Acabant amb un final que no vol acabar.

Esta conjunció i edició és d'agrair que aparega en l'àmbit de la LIJ, per a sentir-lo, compartir-lo i experimentar-lo amb xiquets i xiquetes a l'aula. Juntament amb les suggeridores il·lustracions que les acompanyen, sent, al mateix temps, poesies visuals.

Verdaderament s'ha de ser un “eXpert eXcalador de eXcaleras” si vols gaudir plenament del llibre i poder pujar o “eXcalar” la impossible “eXcalera” de la portada.

EXpectacular i eXtimulant.

RECOMANEM EN MARÇ 2025

 RECOMANAT A PARTIR DE 18 ANYS:

 

 

Baumgartner

Text: Paul Auster

Ed català: Ed. 62. 2024

Trad: Ernest Riera Arbussà . 

Ed castellà: Ed. Seix Barral. 2024

Trad: Benito Gómez Ibáñez. 

 

 

Obra optimista la qual ens prepara i ens ajuda a prendre consciència de l’última fase de la nostra vida, la vellesa, personificat en Baumgartner, amb les limitacions i situacions aparatoses que vivim o viurem, juntament amb les disminucions de les facultats físiques. Ho realitza amb la seva última obra, cant a l’amor i a la vida, amb un concepte de vellesa ple de vida i, al mateix temps, ens anima a seguir, a buscar projectes, a sortir de la rutina… amb esperança, amb força i amb il·lusió.

En un principi podríem pensar que es tracta d’una espècie de comiat autobiogràfic, però en la narració el personatge no és una persona que sap del seu final imminent (com ho sabia Auster), sinó que és la història d’un home que viu ancorat amb la rutina del record a la seva dona (morta fa deu anys) i que després d’uns fets atzarosos, canvia i reneix la seva il·lusió per la vida.

És un home de més de 70 anys (com Auster) que segueix en actiu, professor d’universitat, escriptor, finalitzant projectes acadèmic-professionals, però amb xacres i accidents propis de la deterioració física. Un d’ells, provocat per l’atzar, com altres punts, es converteix en un punt d’inflexió en la seva vida, on “va comprendre que viure és sentir dolor i, viure amb por al dolor, és negar-se a viure” (p. 73 del llibre en castellà), que li fa sortir de la seva rutina fagocitària, per apreciar cada moment de la seva vida, sense oblidar ni retardar la cerca de la felicitat.

Amb la proposta de l’últim projecte, el nostre protagonista, reprèn la il·lusió i comença a realitzar coses noves per a ell, presentant-se davant situacions gairebé desconegudes, fruit novament de l’atzar, que li porta a enfrontar-se a situacions inesperades amb força, ànim i decisió.

La gran qüestió seria, qui és Baumgartner?, què representa?

En un homenatge realitzat a Madrid, l’octubre de 2024, on van acudir els membres de la seva família, la seva dona Siri Hustvedt, va dir: “malgrat el final ambigu, Paul va escriure el meu propi dol per endavant. Crec que sabia sense saber que jo sabia que jo em convertiria en Baumgartner”.

Destacar el rol que assigna a les dones, allunyat dels estereotips, manifestant la seva autonomia i singularitat, com la seva presa de decisions i projecció vital pròpia, madura, de manera independent i centrada en els seus propis interessos, allunyats de la dependència masclista.

Amb el seu estil embolcallant, amb ruptures de ritme, repetint seqüències incorporades en altres de les seves obres, on juga magistralment amb el temps (present, passat, futur), no necessita demostrar-nos res, tan sols gaudir, com altres vegades, de la seva lectura, que no és poc.

RECOMANEM EN JUNY 2025

 

  RECOMANAT A PARTIR DE 10 ANYS

               Djadi, el niño refugiado               Peter Härtling

               Ed. Anaya, 2017                 Trad. Cast: Carmen Bas

 

Djadi, el protagonista de la història, xiquet sirià d’onze anys arriba a Frankfort (Alemanya) amb un grup de refugiats. Està soles, tots els membres de la família han mort. El porten a un centre d’acollida per a menors, allí coneix a Jan, un treballador social que junt amb la seua dona l’acolliran convertint-se en els seus pares adoptius.

Degut a totes les experiències traumàtiques viscudes, Djadi té por de tot. Cada vegada que tocaven a la porta s’amagava baix el sofà.

Jan i Dorothea viuen en una casa compartida amb amics. Un dels personatges fa la presentació al xiquet acollit. La parella que l’adopta, Jan i Dorothea, ella és psicòloga; dos professors jubilats, Wladi i Kordula; i Detlef i Gisela són assessores fiscals. Pràcticament estan tots els que necessita el protagonista per sobreviure. Totes i tots col·laboren perquè el xiquet es comunique, exterioritze totes les seues pors, vaja a l’escola, tinga amics, …

Història que tracta el tema de l’emigració però deixa una porta oberta a l’esperança.

El xiquet aprèn per imitació el llenguatge de les persones que viuen a la casa i els adults descobreixen que a Djadi li agrada pintar, aquesta és altra manera de comunicar-se.

La novel·la tracta de manera clara la quantitat de traves administratives que posen amb el tema de l’adopció.

L’autor denúncia la persecució de l’assistenta social a la família al llarg del procés d’adopció.

Al voltant del tema principal, també apareixen altres com:

-la malaltia de Wladi, té mancança d’oxigen pel funcionament anòmal d’un pulmó, acaba morint-se.

-Les denúncies del veïnat que no entén l’acollida d’un refugiat ni la casa compartida.

-Els adults planifiquen el procés d’inclusió atenent a: la visita al metge, l’aprenentatge de la nova llengua i el començament de l’escola.  

Peter Härtling qüestiona el model de família tradicional mostrant-nos altre tipus de família.

Narració on estan presents el tema de la mort, l’amistat inter generacional, les relacions socials, l’evolució del protagonista i la superació de les seues pors.

L’autor és el prototip d’escriptor realista. Entre els seus llibres podem destacar Ben vol a Anna, Muletes, L’àvia, … Aquest el va escriure al 2016, un any abans de la seua mort.

Aquesta novel·la la va escriure partint de la seua experiència com refugiat. Quan era menut, va emigrar d’Alemanya a Suïssa.

La prosa de Härtling en aquest relat no és la que coneixem d’altres llibres; és més plana, més senzilla.

 

RECOMANEM EN MAIG 2025

 RECOMANAT +18 ANYS

 

 

 

 

  La classe de grec/ La clase de griego

Kang, Han

Trad. cat. Bofill, Héctor

Trad. cast. Yoon, Sunme

La Magrana, 2023 / Random House, 2023

 

"Escric com un ésser mortal que posseeix  un cos de sang calenta. Utilitze tots els detalls sensorials que em proporcionen el veure, l'oïr, l'olorar, l'assaborir , el sentir la suavitat, el calor, el fred, el dolor, la set, la fam, el bategar del cor, el caminar, el còrrer, l'agafar-se de les mans, el notar sobre la pell el vent, la neu i la pluja".

Han Kang, extract del seu discurs després de rebre el Premi Nobel de Literatura 2024

 

 La classe de grec és la cinquena novel.la de Han Kang, l'escriptora coreana premi Nobel de Literatura 2024. En ella "una dona que ha perdut la parla i un home, professor de grec, que està perdent gradualment la vista s'obrin pas a través del silenci en la foscor dels seus móns respectius fins que els seus camins es creuen".

La lectura d'aquesta novel.la és una experiència d'alta intensitat, per diferents raons. Una d'aquestes és, sense dubte, la poeticitat que recorre les seues pàgines. Kang crea imatges molt poderoses i suggeridores. Vet ací alguns exemples:

 " Si la neu és el silenci que cau del cel, potser la pluja són frases llargues que es precipiten interminables".

Les paraules cauen sobre les voreres, sobre els terrats dels edificis de ciment, sobre el bassals negres. Esquitxen". 

" En el camí ple de gent de tornada a casa, ella es movia sense pes, com si fos dins una bombolla gegant de sabó. En aquesta quietut tentinejant, com si mirés cap a la superfície immergida de l'aigua, els cotxes rugien a tota velocitat".

 

"És un silenci escàs i fred com el d'una ombra sense cos, com el tronc buit d'un arbre mort, com el fosc interludi entre un meteorit i el següent". 

Un altre aspecte molt remarcable és el tractament del temps que avança i retrocedeix en una història que no es desenvolupa de forma linial. Així l'autora convida les seues lectores a participar activament en la conexió dels diferents fets entre si.

De la mateixa manera, és rellevant l'existència de dues veus narratives: el professor narra en primera persona els seus records i la angoixa de qui sap que acabarà cec. Tanmateix  hi ha un narrador extern que conta en tercera persona els sentiments i esdeveniments en la vida de la dona.

Per una altra banda, tenim a les mans una història sobre el dol i les pèrdues: l'home està perdent la capacitat de veure, ha perdut un amic estimadíssim, el seu primer amor... La dona ha perdut la custòdia del fill, la seua mare i la capacitat de parlar.

L'escriptora aprofita tot plegat per fer un exercici lúcid i profund de la condició humana. Els dos personatges es troben en aquest espai de mancances on es possible la tendresa, la confidència i la generositat. En aquest sentit, destaquem l'escena on la dona dibuixa amb el dit unes paraules en la mà del professor.

A més a més, la novel.la redifineix el concepte de comunicació més enllà dels límits del llenguatge, encara que, de forma certament paradoxal, reivindica l'estima per la llengua tant la materna com les apreses posteriorment.

 

Per concloure, La classe de grec ens interpel.la des de preguntes a les que no dona resposta però que ens convida a reubicar-nos en aquest món, alhora esfereïdor i bell, en el que vivim. 

 

 

 

 

 

 

 

RECOMANAT EN MAIG 2025

 RECOMANEM EN MAIG 2025

RECOMANAT A PARTIR DE 6 - 7 ANYS

¡QUE VUELVAN LOS ESTORNINOS!

Colección AÚN APRENDO

Media Vaca, 2024

 

El títol, ben curiós, és una exclamació que mostra un desig, expressat tal i com ho fan les criatures, sense arguments, ni explicacions.

 

En la coberta no trobem ni el nom de l’autor/a, ni de qui il·lustra. En la contracoberta, el nom manuscrit de cadascú/na de les xiquetes i xiquets que han realitzat els dibuixos. Noms escrits en negre i en blanc el nom de Media Vaca, l’editorial on Vicente Ferrer edita els seus peculiars llibres des de fa 27 anys.

Llibres no subjectes ni a les modes, ni a les demandes de l’escola, ni a les del mercat.

Amb aquest llibre s’inicia la col·lecció AÚN APRENDO que fins ara té dos títols més.

Comencem la lectura amb un text informatiu dels estornells i una bella il·lustració realista de Lara Ottoaviani.

Tant el tamany del llibre com els components materials són espectaculars (coberta entelada, paper gruixut, sense brillantor, impecable impressió).

Les pàgines següents mostren les propostes gràfiques que han realitzat les criatures (la majoria xiquets i xiquetes de 6 anys) de les diferents formes de volar d’aquests ocells que van inundar la ciutat de València.

 

S’inicia el relat com un conte tradicional:

““Un día, Trini Simó salió de su casa y vio en el cielo …”

 

Coneixem així la narració que acompanya als dibuixos dels xiquets i xiquetes amb preguntes o frases per explicar-los.

Els diferents plans s’alternen, a l’esquerra el text (fons roig i lletres blanques) amb els dibuixos a la dreta (fons blanc, imatge en negre i roig) junt amb dobles pàgines fins arribar al final amb la imatge de Trini Simó (arquitecta urbana de la ciutat de València) i el títol QUE VUELVAN LOS ESTORNINOS, que va ser també el títol del seu article en EL PAÍS en l’any 2003.

 

També tenim el retrat de cada criatura realitzat per altre component del grup dels participants en EL TALLER DE LOS PÁJAROS.

 

Taller i projecte explicat, detalladament, amb fotografies i amb la biografia de Trini Simó al final del llibre

L’impuls d’aquest llibre és el record i l’homenatge a ella.

 

Una proposta nova i carregada de continguts per a pensar en la ciutat i els seus problemes i les formes de resoldre’ls, però també una mirada respectuosa amb la infància i la seua manera de veure.

 

Aquest llibre ens revela l’apassionant projecte de convertir una xicoteta notícia de El País dels anys noranta del segle passat en un àlbum passant per un taller de creació plàstica on es mescla la reivindicació, l’homenatge i la visió de les criatures.