RECOMANEM EN ABRIL 2026

Recomanat: a partir de 18 anys

                         

                                  CATEDRALES

                             CLAUDIA PIÑEIRO

                         ED: ALFAGUARA, 2021

 

Des del principi sabem de la mort cruel d’Ana.

Ana és una xica de 17 anys, trobada en un femer amb el cos desmembrat i calcinat.

És la germana menuda d’una família catòlica en la ciutat de Buenos Aires fa 30 anys.

Aquesta narració coral en la que cada capítol és la veu d’un personatge, mostra les diferències dels components de la família i l’amiga íntima d’Ana després de la seua mort.

És el relat de la ruptura de la família i d’una nova realitat.

Relat que mostra diferents capes:  novel·la negra, relacions familiars, superació del dol, …

Família i religió són institucions que no solen ser qüestionades però ací veiem com el fanatisme religiós redefineix les relacions i la vida de cadascú.

La violència contra les dones és una de les causes de la mort que conta aquesta història.

Sis punts de vista i una carta final.

La quota de responsabilitat de cada personatge es mostra en la reflexió que la lectura permet.

L’exercici de contar la història segons com la van viure cadascú dels personatges no és nou, però sí la forma en la que ho fan. Trobem llenguatges diversos.

És fascinant el suspens però en aquest cas es complica pels vincles d’afecte de la família.

L’exploració en les relacions familiars és intensa. La doble moral i la justificació de la maldat en nom de la religió es fa present.

Es pot justificar una mort?

El trencaclosques que va completant la persona lectora es dosifica convenientment i el relat no perd credibilitat.

Els temes són molts: la culpa, la innocència, el remordiment, les relacions de família, la perversió de les estructures familiars rígides, el fanatisme religiós, la crueltat que produeix la doble moral, l’avortament (el pecat més important que consideren els ultracatòlics) la llibertat de la dona …

 

RECOMANEM EN ABRIL 2026

Recomanat: A partir de 7 anys

         

Text: Juan Kruz Igerabide

Il·lustració: Belén Lucas

Traducció al català: Daniel Cortés

Traducció al castellà: Juan Kruz Igerabide

Títol original:  Karolina panpina

Editorial: A FIN DE CUENTOS

Any de publicació: 2025

Una nena i la seua nina Carolina murmuren a l’habitació, jugant a aprendre a encendre llumins d’amagat dels pares, jugar amb el perill, descobrir-ne la poètica, ballar amb els límits i el risc.

Perquè és això el que fan la protagonista i la Carolina, més cada vegada que encenen un llumí, un misteriós follet l’apaga amb un buf.

Un dels punts forts del llibre és la creació d’una atmosfera que combina la quotidianitat amb elements fantàstics. La presència del follet que apaga els llumins introdueix un toc de misteri que pot interpretar-se com una representació simbòlica de la por o dels límits.

D’altra banda, el final introdueix la figura dels pares com a símbol de protecció i seguretat, aportant una lectura tranquil·litzadora després de la tensió generada pel joc amb el perill.

A més, la narració en primera persona acosta el lector a la mirada infantil, fent-lo partícip de la curiositat de la protagonista.

Cal destacar també el llenguatge poètic i les repeticions, que aporten musicalitat i reforcen la intensitat de les emocions. Les il·lustracions, amb la seua combinació d’elements reals i onírics, complementen el text i amplien el seu significat, creant una experiència visual i narrativa rica.

Juan Kruz Igerabide, guardonat amb el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil en 2018.

Les il·lustracions de Belén Lucas, utilitza textures i collages amb llapis per crear un pont entre elements familiars i onírics que, a primer cop d’ull, poden semblar desconcertants o naïfs.

Comentat en febrer de 2026 

RECOMANEM 2026

RECOMANEM EN ABRIL 2026

 Recomanat: a partir de 18 anys

         

Dino Buzzati (text)

Traducció català: Rosa M. Pujol 

Traducció castellà: Esther Benítez

Ed. La Butxaca, 2016/Alianza Editorial, 2012

 

Giovanni Drogo, el temps i l'espai són els protagonistes d'aquesta novel·la.

Drogo, un jove oficial, és destinat a la Fortalesa Bastiani situada en un terreny inhòspit, llunyà, estrany i sinistre, última avançada davant del possible atac dels tàrtars. Amenaça ajornada i inconcreta però contínuament present. El viatge és una aventura, ningú sap on és i què és la Fortalesa. Quan està arribant es troba amb una figura humana a cavall, semblant a ell, en la cruïlla de dos camins: el capità Ortiz que li dona informació de la Fortalesa.

Amb el pas del temps es repeteix la mateixa escena del principi però canviant els papers. És una novel·la cíclica. En aquest cas Drogo és el capità i un tinent jove el que arriba. El saluda i tenen el mateix diàleg.

Quan arriba al seu destí rep una impressió negativa de la Fortalesa i decideix marxar ràpidament, però accepta quedar-se 4 mesos abans de demanar el trasllat. I la Fortalesa canvia a Drogo. Als 4 anys torna a la ciutat, a la seua casa, però es sent un estrany, res el motiva, tots els seus amics han fet la seua vida i fins i tot Maria, la germana del seu amic, ja no l'atrau.

Demana el trasllat, però van a reduir el personal i els companys, sense dir-li res, ho han demanat abans que ell i ha de tornar. I en la Fortalesa queda atrapat per la rutina, per la monotonia. El temps es convertix en una cosa irreal, el passat no existix, el present sempre és igual i el futur és el desig de què ocórrega alguna cosa que done sentit a la seua vida. El temps passa igual, ni més ràpid ni més lent, per a tots els homes de la Fortalesa, però no són conscients i Drogo pensa que té tot el temps al davant.

És una profunda reflexió de com els éssers humans malgasten la vida no vivint el present perquè esperen  alguna cosa que mai arriba i que és el que donarà sentit a les seues vides.

Els tàrtars són els altres, els enemics, els que venen de fora a destruir el nostre.

També qüestiona la rigidesa de les normes de la vida militar i la seua irracionalitat. El soldat que és abatut, encara que el coneixen, perquè no sap la contrasenya. L'absurda mort del tinent Angustina que preferix morir abans que fer patent la seua debilitat.

I quan arriba la invasió dels tàrtars, Drogo està malalt i el trauen de la Fortalesa. L'esperat moment de glòria que havia de donar-li sentit a la seua vida s'allunya. Ha de demostrar el seu valor no guanyant a la mort sinó morint amb dignitat, exiliat i en solitud.

Des de la primera línia destaca la narració acurada, precisa amb llargues descripcions i abundants adjectius. Hi ha un narrador omniscient que conta la història com si ell estiguera present i que canvia el to quan es dirigeix als lectors. Va ser publicat per primera vegada en castellà l'any 1976.

Comentat en febrer del 2026 

RECOMANEM EN MARÇ 2026

 Recomanen a partir de 7 anys

        

 EXCUSES, EXCUSES/EXCUSAS, EXCUSAS

Anushka Ravishankar (text)

Gabrielle Manglou (il·lustració)

 Ed. Takatuka, 2012

 

Quan la literatura encara no coneixia l'escriptura, la tradició oral ja utilitzava estructures que parlaven de la mentida; això sí, en un sentit moralista, aleccionant. Arriben a la memòria el cas de Pascualin que quan havia de treballar sempre li feia mal alguna part del seu cos o el cas del pastoret que deia que ve el llop i no arribava fins que una vegada arribà de veritat.

Molt de temps després, quan la literatura comença a anomenar-se infantil i juvenil, apareixen al mercat editorial llibres que tracten el tema de les mentides -o excuses - amb la intenció de desdramatitzar, desculpabilitzar a la infantesa: llibres com  Una mentira gordísima on el protagonista aconsegueix alliberar-se de la culpa per mentir, enfrontant-se a ella i dient la veritat; com  El llibre de les mentides que descobreix que els adults també menteixen amb un humor alliberador; com el llibre No és culpa meva que amb estructura de tradició a base d'encadenats, reflexiona amb humor sobre la culpa.

I, aquest és el tema principal del llibre que comentem: Nil eix de la realitat per a endinsar-se en el món imaginari que el dia a dia l'inspira i consegüentment aquest divertit protagonista, té el firme propòsit de complir les normes, però cada dia troba una excusa diferent per saltar-se-les. Normes que afecten tant al compliment d’horaris, com la de ser més col·laborador a casa, de fer els deures, de ser més afectiu, de tindre la seua habitació més neta, així com de comportar-se millor.

Què més podríem dir d'aquest llibre de l'autora hindú, Anushka Ravishankar, de la que coneixem el llibre El tigre grimpador, sense descobrir el desenvolupament de la història i el seu final?

Doncs... !!!!!

Que gaudireu del seu llenguatge narratiu a base d'estrofes de quatre versos que conten els propòsits de Nil i estrofes de dos versos que expliquen els seus incompliments. Tot això adobat amb les malifetes que realitza i els disbarats que inventa com a excuses.

Que tindreu una experiència visual encantadora amb il·lustracions espectaculars realitzades sobre fons blanc amb mescla de fotografies del protagonista i detalls pintats amb aquarel·la. Les imatges de Gabrielle Manglou amplien el text amb detalls surrealistes i amb un humor present en cadascuna de les pàgines.

Els components narratius, text i imatges, es complementen amb un format vertical atractiu i una coberta-contracoberta sorprenents.

Comentat en març 2026 

RECOMANEM EN MARÇ DE 2026

Recomanat a partir de 16 anys

El cuerpo de Cristo

Bea Lema (text i il·lustració)

Ed. Astiberri, 2025

 

Puntada a puntada…

… ens relata la història de la seua mare, de la seua malaltia, de les seues vexacions, de les seues paranoies, de les seues creences, de les seues complicacions.

… ens conta la seua relació amb la psiquiatria i de les alternatives que havien de buscar.

… en tres moments temporals.

… amb una tècnica il·lustrativa sorprenent, en color, en blanc i negre, a doble pàgina, en seqüències, amb aquarel·les, retolador o fil.

… ens mostra diversos temes del moment viscut: la salut mental, la superstició, el fanatisme religiós, els traumes infantils, la violència de gènere i maltractament psicològic, precarietat laboral, migració, separació…

… de l'autobiografia a l'autoficció.

… de biaix, en cadeneta, embasta, pas arrere i altres més.

… del rol del cuidador, dels assoliments, del canvi d'actitud.

… de la portada a la contraportada, en el seu anvers i revers, l'imperfecte que sustenta al bell.

Amor en les puntades com a homenatge, com a sanació.

 

Premi Nacional del Còmic 2024

 

Comentat en març de 2026