divendres, 24 d’abril del 2026

RECOMANEM EN ABRIL 2026 


Recomanat: A partir de 7 anys









Autor: Juan Kruz Igerabide

Il·lustració: Belén Lucas

Traducció al català: Daniel Cortés

Traducció al castellà: Juan Kruz Igerabide

Títol original:  Karolina panpina

Editorial: A FIN DE CUENTOS

Any de publicació:  2025


Una nena i la seua nina Carolina murmuren a l’habitació, jugant a aprendre a encendre llumins d’amagat dels pares, jugar amb el perill, descobrir-ne la poètica, ballar amb els límits i el risc.

Perquè és això el que fan la protagonista i la Carolina, més cada vegada que  encenen un llumí, un misteriós follet l’apaga amb un buf.

Un dels punts forts del llibre és la creació d’una atmosfera que combina la quotidianitat amb elements fantàstics. La presència del follet que apaga els llumins introdueix un toc de misteri que pot interpretar-se com una representació simbòlica de la por o dels límits.

D’altra banda, el final introdueix la figura dels pares com a símbol de protecció i seguretat, aportant una lectura tranquil·litzadora després de la tensió generada pel joc amb el perill.

A més, la narració en primera persona acosta el lector a la mirada infantil, fent-lopartícip de la curiositat de la protagonista.

Cal destacar també el llenguatge poètic i les repeticions, que aporten musicalitat i reforcen la intensitat de les emocions. Les il·lustracions, amb la seua combinació d’elements reals i onírics, complementen el text i amplien el seu significat, creant una experiència visual i narrativa rica.

Juan Kruz Igerabide —guardonat amb el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil.

Les il·lustracions de Belén Lucas,  utilitza textures i collages amb llapis per crear un pont entre elements familiars i onírics. 

que, a primer cop d’ull, poden semblar desconcertants o naïfs.

RECOMANEM 2026

RECOMANEM EN ABRIL 2026


 Recomanat: a partir de 18 anys


         

Dino Buzzati (text)

Traducció català: Rosa M. Pujol 

Traducció castellà: Esther Benítez

Ed. La Butxaca, 2016/Alianza Editorial, 2012

 

Giovanni Drogo, el temps i l'espai són els protagonistes d'aquesta novel·la.

Drogo, un jove oficial, és destinat a la Fortalesa Bastiani situada en un terreny inhòspit, llunyà, estrany i sinistre, última avançada davant del possible atac dels tàrtars. Amenaça ajornada i inconcreta però contínuament present. El viatge és una aventura, ningú sap on és i què és la Fortalesa. Quan està arribant es troba amb una figura humana a cavall, semblant a ell, en la cruïlla de dos camins: el capità Ortiz que li dona informació de la Fortalesa.

Amb el pas del temps es repeteix la mateixa escena del principi però canviant els papers. És una novel·la cíclica. En aquest cas Drogo és el capità i un tinent jove el que arriba. El saluda i tenen el mateix diàleg.

Quan arriba al seu destí rep una impressió negativa de la Fortalesa i decideix marxar ràpidament, però accepta quedar-se 4 mesos abans de demanar el trasllat. I la Fortalesa canvia a Drogo. Als 4 anys torna a la ciutat, a la seua casa, però es sent un estrany, res el motiva, tots els seus amics han fet la seua vida i fins i tot Maria, la germana del seu amic, ja no l'atrau.

Demana el trasllat, però van a reduir el personal i els companys, sense dir-li res, ho han demanat abans que ell i ha de tornar. I en la Fortalesa queda atrapat per la rutina, per la monotonia. El temps es convertix en una cosa irreal, el passat no existix, el present sempre és igual i el futur és el desig de què ocórrega alguna cosa que done sentit a la seua vida. El temps passa igual, ni més ràpid ni més lent, per a tots els homes de la Fortalesa, però no són conscients i Drogo pensa que té tot el temps al davant.

És una profunda reflexió de com els éssers humans malgasten la vida no vivint el present perquè esperen  alguna cosa que mai arriba i que és el que donarà sentit a les seues vides.

Els tàrtars són els altres, els enemics, els que venen de fora a destruir el nostre.

També qüestiona la rigidesa de les normes de la vida militar i la seua irracionalitat. El soldat que és abatut, encara que el coneixen, perquè no sap la contrasenya. L'absurda mort del tinent Angustina que preferix morir abans que fer patent la seua debilitat.

I quan arriba la invasió dels tàrtars, Drogo està malalt i el trauen de la Fortalesa. L'esperat moment de glòria que havia de donar-li sentit a la seua vida s'allunya. Ha de demostrar el seu valor no guanyant a la mort sinó morint amb dignitat, exiliat i en solitud.

Des de la primera línia destaca la narració acurada, precisa amb llargues descripcions i abundants adjectius. Hi ha un narrador omniscient que conta la història com si ell estiguera present i que canvia el to quan es dirigeix als lectors. Va ser publicat per primera vegada en castellà l'any 1976.








Comentat en febrer del 2026 

dijous, 9 d’abril del 2026

RECOMANEM EN MARÇ 2026

 Recomanen a partir de 7 anys

        

 EXCUSES, EXCUSES/EXCUSAS, EXCUSAS

Anushka Ravishankar (text)

Gabrielle Manglou (il·lustració)

 Ed. Takatuka, 2012

 

diumenge, 29 de març del 2026

RECOMANEM EN MARÇ DE 2026

Recomanat a partir de 16 anys

El cuerpo de Cristo

Bea Lema (text i il·lustració)

Ed. Astiberri, 2025

 

Puntada a puntada…

… ens relata la història de la seua mare, de la seua malaltia, de les seues vexacions, de les seues paranoies, de les seues creences, de les seues complicacions.

… ens conta la seua relació amb la psiquiatria i de les alternatives que havien de buscar.

… en tres moments temporals.

… amb una tècnica il·lustrativa sorprenent, en color, en blanc i negre, a doble pàgina, en seqüències, amb aquarel·les, retolador o fil.

… ens mostra diversos temes del moment viscut: la salut mental, la superstició, el fanatisme religiós, els traumes infantils, la violència de gènere i maltractament psicològic, precarietat laboral, migració, separació…

… de l'autobiografia a l'autoficció.

… de biaix, en cadeneta, embasta, pas arrere i altres més.

… del rol del cuidador, dels assoliments, del canvi d'actitud.

… de la portada a la contraportada, en el seu anvers i revers, l'imperfecte que sustenta al bell.

Amor en les puntades com a homenatge, com a sanació.

 

Premi Nacional del Còmic 2024

 

Comentat en març de 2026

 

SESSIÓ DE FORMACIÓ

 

  

  

ANIMACIÓ A LA LECTURA : TÈCNIQUES I DINAMITZACIÓ DE LA BIBLIOTECA

 

INTRODUCCIÓ:

 

El dilluns 19 de gener del 2026 a les 16:30 hores tres membres del Col·lectiu de Literatura infantil i juvenil Pep Sempere van realitzar una sessió d'una hora i mitja a través de videoconferència amb el professorat de l'IES Gran Via d'Alacant sobre els aspectes de literatura esmentats al títol d'aquest document

 

La sessió constava de tres blocs: Selecció de llibres, Presentació de llibres i Propostes d'escriptura.

 

DESENVOLUPAMENT:

 

PRIMER BLOC: SELECCIÓ DE LLIBRES, comentàrem que la selecció és una condició necessària per al funcionament òptim de la biblioteca d'aula o de centre i explicàrem els nostres criteris de selecció agrupats en:

 

1-Anàlisi de continguts

 

Seleccionem llibres que visibilitzen temes conflictius, per exemple l’embaràs a l’adolescència com al llibre L’estiu circular o també els abusos sexuals com al llibre Les llàgrimes de Caputxeta.

 

Seleccionem llibres irreverents com L’entrada de Crist a Bruxel·les, llibres sense missatges discriminatoris, llibres no sexistes o llibres que incloguin les diferències com Sweet Sixteen.

 

Seleccionem llibres que defensen els valors de l’amistat i l’escolta com al llibre Momo llibres que defensen el poder col·lectiu com al llibre Som tempesta llibres que defensen la cura de la natura com al llibre Plàsticus marítimus.

 

Seleccionem llibres que denuncien injustícies com al llibre Frank i llibres que es posicionen contra les guerres com al llibre L’espera.

 

Seleccionem llibres que parlen sobre la mort i el dol sense adoctrinar com al llibre El cielo de Anna.

 

2-Utilització del llenguatge

 

La nostra selecció opta per la no infantilització i la no simplificació del llenguatge.

 

3-Il·lustracions

 

Seleccionem llibres on les il·lustracions tinguen sinergia amb el text o el complementen o afegisquen aspectes nous que no apareixen al text.

 

També seleccionem llibres amb imatges trencadores com al llibre Kinsugi que mostràrem als participants.

 

SEGON BLOC: PRESENTACIÓ DE LLIBRES, comentàrem que es necessiten determinats estímuls per a desenvolupar l’hàbit lector. No existeix el desig sense provocació; és a dir, cal animar per a despertar el desig de llegir.

 

Una estratègia important és la Presentació de llibres. A això dedicàrem aquesta segona part.

 

Presentàrem els llibres:

 

El Llop: la forma de presentació va ser posant l'accent en la defensa que fa la història de l'amistat, l'empatia i el coratge sense oblidar l'humor i la tendresa que desprèn.

 

Som tempesta: la forma de presentació va consistir a focalitzar l’interès del llibre en la defensa del poder de la col·lectivitat i la varietat tipogràfica de cadascuna de les seues pàgines aconseguida a través d'un treball d'equip.

 

Migrants: la forma de presentació va consistir a establir una conversa literària plantejant preguntes que neixen de les pàgines del llibre i provocant la formulació d'hipòtesi.

 

L'Artur i la Clementina: la forma de presentació va ser l'explicació detallada de l'experiència que es va portar endavant en un centre educatiu consistent en el plantejament d'un debat entre l'alumnat que estava a favor de l'actitud de l'Artur i l'alumnat a favor de l'actitud de la Clementina.

 

TERCER BLOC: PROPOSTES D’ESCRIPTURA, reivindicàrem l'escriptura com a ferramenta essencial per a induir a la lectura i plantejàrem una activitat a partir dels llibres:

 

El tigre de Mary Plexiglàs: el primer conte d'aquest llibre de Miquel Obiols té per títol "carta a Pompeu Fabra". Férem la lectura en veu alta de la carta sense dir el títol i els assistents havien d'endevinar a qui anava dirigida. Reivindicàrem alhora la lectura en veu alta com una eina important a l'animació lectora.

 

22 granos de arroz: el llibre d'Isabel Castaño a base de tautogrames. Triàrem el tautograma de la T i la llegírem en veu alta. La idea era que els assistents confeccionaren un tautograma amb la S; tanmateix, no hi va haver temps a realitzar l'activitat. Reivindicàrem de nou la lectura en veu alta com una eina important a l'animació lectora.

 

CONCLUSIONS:

 

-Per a nosaltres va suposar un repte important, perquè no ho havien fet mai, parlar de literatura juvenil a professorat de Secundària i Bat. Som satisfetes del resultat.

 

-La sessió va servir per a reafirmar, una vegada més, que les xerrades d'animació a la lectura a través de les pantalles, resulten incòmodes, poc efectives i no permeten el feed back que nosaltres voldríem.

 

-Sovint caem a la mateixa errada de confeccionar una sessió amb massa activitats que excedeixen al temps que tenim d'exposició. La conseqüència és que intentem anar de pressa per a fer tot el que hem preparat o deixem aspectes sense realitzar. Suposem que la causa d'aquest plantejament és la por de quedar-nos sense activitats o la necessitat de demostrar que sabem més del que diem.

 

-Durant molt de temps, la literatura juvenil ha estat inclosa en la literatura infantil. Va sent hora que se li done un espai propi i el pes que li pertoca.