RECOMANEM EN JUNY 2021

 RECOMANAT A PARTIR DE 4-5 ANYS :

La banyera / La bañera

Lisa Biggi (text)

Paloma Corral (il·lustració)

Txell Freixinet Raspall (trad.cat)

Editorial:Takatuka,2020

 

És obvi que un bon llibre per petites i petits lectores ha de tractar aspectes relacionats amb la seua vida quotidiana: l'hora de dormir, el menjar ....

… i com no, el moment del bany, conflicte habitual quan nens i nenes es neguen a banyar-se.

Es pot superar el conflicte amb un bany compartit entre un fill amb una gran imaginació i una mare que accepta jugar amb ell ?

Un bany compartit i alhora un enfrontament de dues astúcies: el nen que no vol banyar-se i posa l'excusa de ser un extraterrestre que no es pot mullar front la mare que entra en el món animista del nen i fa una immersió al joc simbòlic propi d'aquesta edat.

El nen va creant la història , però és la mare qui la recrea amb les seues preguntes i intervencions, qui determina el final del joc i la tornada a la realitat.

La disposició de les pàgines ens permet seguir les transformacions dels objectes :a les de l'esquerra, una estructura narrativa amb enumeracions: sabonera, l'escuma del gel, l'esponja ...i a la dreta, la conversió fantàstica de tots i cadascú d’ells.

La il·lustradora dona al text color, llum i vivacitat, amb predomini del blau, amb diferents matisos, complementat amb colors suaus per a la resta d'espais.Les imatges permeten jugar amb els detalls.

Així doncs, a  jugar i a gaudir amb la lectura del conte!

 

 

RECOMANEM EN JUNY 2021

 RECOMANAT A PARTIR DE 12-13 ANYS:

 

 UN GORRIÓN EN MIS MANOS
Mónica Rodríguez
Editorial Lóguez, 2019

Ja som a l'estiu!!

Tothom recorda la seua infantesa. Tothom viu les vacances com un període amb normes especials, " les regles de l'estiu" que escrigué l'autor Shaun Tan. Si més no, són dies on les normes de convivència es relaxen i ens permeten els descobriments, els sentiments i les emocions més amagades.

Això, és el que trobem en aquest llibre que resulta, a priori, molt atractiu encara que  la seua coberta, on hi apareixen una nena i un nen,  no es correspon amb la suposada  edat dels personatges.

Es tracta d'una història, dins d'un escenari realista, en la que concorren les festes del poble, les colles de jóvens que hi habiten, els prejudicis entre la gent del poble i la gent que arriba de vacances; i, sobretot, els enamoraments.

Tanmateix, l'enamorament de la protagonista, Rebeca, no té res a veure amb les novel.les de caire romàntic. Al marc de la diversitat sexual, narra la disjuntiva d'una adolescent entre dos atraccions poderoses: seguir a Natxo, el xic més bell i líder de la colla o decantar-se per seguir a una xica estranya i solitària, Lluïsa. Amb el primer es sent còmoda, admirada; en canvi, amb ella sent una atracció especial. Sembla un tema senzill, però té una força existencial importantíssima: o es queda amb la normalitat quotidiana o opta per la transgressió.

A la protagonista li acompanyen dos personatges molt ben definits:

Lluïsa, que apareix amb una  aurèola de misteri, però també com un personatge objecte de rebuig i burla per part dels jóvens: "és un gallimarsot". En realitat és una persona lliure, que passa de les convencions socials i a qui, aparentment no li afecta aquest rebuig. Desitjosa per mostrar a Rebeca els secrets a prop del poble.

Martí, el germà petit de Rebeca, encarna la innocència, el goig ja siga muntant a la bici de Natxo com pujant a la barca de Lluïsa. Resulta simpàtic per les seues expressions i les seues opinions sense vergonya ni prejudicis. Actua amb un rol de trencador de la intimitat entre Rebeca i Lluïsa i, altres, utilitzat per la resta com un ham per atraure Rebeca.

En eixe llenguatge narratiu molt acurat, amb vocabulari precís a les descripcions i a les accions, com ara l'accident a la barca, destaquen els diàlegs entre amics i amigues, entre Rebeca i Lluïsa, entre elles i el gitano.

Al llarg de les pàgines, l'autora ens mostra el fort impuls cap a la Lluïsa, però també la repressió dels convencionalismes socials i l'exagerat sentiment de culpa (anar a l'església i caminar agenollada cap l'altar) que experimenta la protagonista adolescent.

En aquesta cruïlla, arriba el final, justament, quan acaba l'estiu i també les vacances. Les lectores esperem desitjoses la tesi de l'autora, que aquí no desvetllarem.

Es queda amb la normalitat quotidiana o opta per la transgressió?
Quina disjuntiva tria Mònica Rodriguez, i com es posiciona?

RECOMANEM EN JUNY 2021

 RECOMANAT A PARTIR DE 18 ANYS :

La vida sin maquillaje

Maryse Condé

Traductora al castellà: Martha Asunción Alonso

Editorial Impedimenta 2020

El mateix títol ens anticipa el que la protagonista, Maryse Condé, ens conta. La vida tal qual s'ha desenvolupat sense estalviar cap dificultat, sofriment, dubtes, coratge, crítica...

És una autobiografia que comença en el 1959. Abraça una etapa en que l’escriptora ens revela i alhora ens dona a conèixer el camí transitat vers la seua maduresa i autoconeixement, conscienciació social i política i, conseqüentment, la crítica i actuació davant les situacions viscudes.

És una dona valenta que va contracorrent, que es qüestiona cada moment que experimenta amb tota la seua dificultad: mare soltera, matrimoni, trasllats d’un país a un altre amb quatre criatures al seu càrrec, treballs que no li agraden, abusos per part de poders concrets...Però les dificultats i les crítiques no la fan detenir-se, al contrari, li donen forces per a envestir amb més força. Ens mostra, en part, què suposa ser dona en Àfrica.

Ens dona a conèixer, no solament, la seua evolució política per les experiències viscudes en diferents països africans (Ghana, Senegal, Guinea, Costa de Marfil...) si no també una crònica política d’aquests.

A través de l’experiència personal i les lectures dels teòrics africans desgrana i pren consciència sobre diferents temes.

“...aprendí a apartar los ojos de mis desgracias personales y a preocuparme por la misèria de la mayoría...”

“La negritud solo era una maravillosa utopía. El color no significa nada”.

“África le pertenece a todo el mundo, a todos los que la comprenden y quieren comunicarse con ella”.

És una dona que va començar a escriure a partir d’aquest període viscut a l’Àfrica, ella mateixa diu:

“La principal razón por la que tardé tanto en empezar a escribir fue que estaba ocupada viviendo, sufriendo, que no quedaba tiempo para nada”. És tot aquest període de la seua vida el que ens conta en La vida sin maquillaje.

A més de contar-nos aquest període tan intens de la seua vida ens dona a conèixer una Àfrica desconeguda per a la gran majoria. Una Àfrica amb un passat polític, viva, intensa, plurilingüe i culturalment exuberant.

RECOMANEM EN JUNY 2021

RECOMANAT:  A PARTIR DE 10-11 ANYS

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 UN INDI COM TU I COM JO/ UN INDIO COMO TU Y COMO YO
Autora:Erna Sassen
Il.lustrador: Martin van del Linden
Traductor: Gustau Raluy
Ed. Takatuka, 2019

En Boaz  és un nen  que viu envoltat de situacions problemàtiques com ara la relació conflictiva dels seus pares i un cert aïllament en l’àmbit escolar.

Front a les exigències i manca d’empatia del pare, el protagonista compta amb la complicitat de la seua iaia, un personatge deliciós i benefactor que li ajuda a transitar per eixe territori sovint hostil, del seu dia a dia.

Però, l’arribada a l’escola d’una nouvinguda, l’Aisha, és un esdeveniment que trasbalsarà la vida d’en Boaz. Per començar, aquest, que és un apassionat dels indis i la seua forma de vida, arriba a la conclusió de que la nova companya d’escola és índia.

Hàbilment, l’autora, Erna Sassen (Berverwijk, Països Baixos, 1961) va desenvolupant la seua tesi sobre la inclusió, el racisme, l’alteritat i el rendiment escolar i fila una història plena de tendresa, que no renuncia a l’humor ni a la mirada crítica cap a temes molt actuals.

Com en tota bona història, el protagonista evoluciona amb el transcurs dels esdeveniments. Les lectores l’acompanyem en eixe procés on aprèn que les diferències culturals o parlar llengües diferents no suposen cap obstacle per crear i gaudir de l’amistat.

Per una altra banda,  Martijn Van der Linden (Zeeland, Països Baixos,1979) s’inspira en els dibuixos infantils per crear les seues il·lustracions i les combina amb icones índies. A més a més, les seues imatges ens endinsen en la història de manera molt eficaç.

Des d’una edició molt acurada, el llibre fa aportacions ben originals tant per la combinació de diferents tipologies textuals  com per la distribució dels textos en les pàgines.

En definitiva, Un indi com tu i com jo és una proposta força encoratjadora que defensa que els entrebancs familiars, escolars o socials es poden resoldre i convertir-se en elements que possibiliten el creixement personal.

RECOMANEM EN JUNY 2021

RECOMANAT: A PARTIR DE 8 - 9 ANYS

 

                    GRÀCIES TEIXÓ/ GRACIAS TEJÓN            

                        Autora i il·lustradora: Susan Varley

                               Ed. Cuatro azules, 2017

                  Traducció al castellà: Juan Ramón Azaola

                  Traducció al català: Mireia Alegre i Clanxet

 

El llibre comença amb un preludi de la mort. Teixó se'n adona que li queda poc temps i s'acomiada escrivint una carta als amics.

En aquest àlbum l'autora anglesa Susan Varley tracta el tema del dol, de la necessitat dels records de la persona que has estimat i ja no hi és.

El sentiment que experimenta cadascú vers qui ha mort és totalment diferent depenent de quina haja estat la seua relació. Un per un conten les vivències que han tingut i què ha suposat en les seues vides.

En aquesta història es destaca el tractament del dol col·lectiu. El compartir la pèrdua, l'absència d'un ésser estimat, ajuda a estar un poc menys trist.

Al text destaca el pas del temps. Crida l'atenció el temps que passa entre la mort del teixó i quan els amics parlen d'ell, el fan present i sempre està amb ells. Hi ha un recorregut emocional. A l'igual que s'observa el reconeixement de la gent gran per tot allò que saben i  comparteixen.

És un llibre molt reflexionat. L'autora s'ha donat temps per pensar sobre el tema.

Va ser publicat per primera vegada en 1985.

Les il·lustracions enriqueixen el text. Són molt clàssiques i estan realitzades amb aquarel·la i plomí negre.