NOVA WEB
Ja teniu a la vostra disposició la bibliografia completa en català i castellà fins a 2025 en la nostra web, en concret, a la Biblioteca del Nautilus.
Teniu diversos arxius:
- Conjunta: ordenada per títols.
- Autoria
- Editorials
- Il·lustració
- Edat: Al final trobareu unes poques recomanacions referides a docents, no-ficció, rars i curiosos, i tresors.
Esperem que us siga d'utilitat.
L'enllaç amb la web la teniu en la part superior de la columna de la dreta del blog.
RECOMANEM EN FEBRER 2026
Recomanat: A partir de 4 anys
Pito
pito
Autor
fotografia: Enzo Arnone
Autor
text: Bruno Munari
Traducció
de l’italià: Regina López Muñoz
Editorial
Galimatazo. Edició 2025
Un
llibre de fotografies en blanc i negre
que va ser publicat per primera vegada en 1982. És dels primers llibres
per a infantil on es va utilitzar la fotografia.
Les
fotografies retraten:
- moments quotidians on predomina el joc
-relació amb els animals
-relació amb la natura
El
textos comporten la part poètica i d’imaginació:
-amb rima o sense rima
-rodolins
-onomatopeies
-diàlegs
-ironia
-humor
-...
El
format recorda el d’un àlbum de fotos.
La imatge a la dreta i el text a l’esquerra fa que la primera lectura siga la de la
fotografia i la del text és posterior. Això pot donar peu a fer lectures
diferents i convide a explorar amb la fotografia i interpretar-la textualment.
Amb
el text, és possible que els més menuts no se senten reconeguts. Però el llibre
té més lectures a través de les fotografies.
|
|
RECOMANAT A PARTIR DE 7 ANYS :
La locomotora i altres poemes divertits ( Lokomotywa)
Julian Tuwim (text)
Lewitt-Him ( il·lustració)
Versió catalana: Xènia Dyakonova i José Mateo
Ed. Vacamú, 2025
QUINA TROBALLA!!!
És difícil trobar un llibre com aquest, publicat en 1938 en Polònia i que des d’aleshores continua essent un referent en la literatura infantil i en la il·lustració, tot un clàssic de la literatura infantil.
Un llibre on es té molta cura de tots els detalls: el format,el text, la traducció, les il·lustracions, les guardes, els paratextos,...Tot.
.-
El format : horitzontal, permet el moviment de la vista en el
sentit de marxa de la locomotora, la cua de personatges que intenten
traure el nap de la terra, el vol dels ocells pel bosc,...
.- El text :Tres poemes que a Polònia són molt populars entre diferents generacions: "La locomotora", "El nap" i "La ràdio dels ocells", tres històries rimades que juguen amb els versos, les paraules i la història.
El primer, «La Locomotora», ens narra el viatge d’un tren llarguíssim, mitjançant enumeracions, exageracions,repeticions, jocs de paraules,.... que omplin tots els vagons.
El segon, "El nap" és la versió d’una rondalla tradicional, en què un pagès ha de demanar ajuda perquè no pot arrencar un nap molt gros. Ens recorda el llibre "El nabo gigante" un conte recopilat per Tolstoi al segle XIX , o més a prop, el conte popular català "El cargol i l’herbeta de poliol ".
El tercer, "La ràdio dels ocells" utilitza el registre d'un programa de ràdio i l'humor. Enumeracions de noms d'ocells formant rodolins, diàlegs que es converteixen en baralles « tots els ocells, grans i petits del trencalòs fins a la garsa ,no fan res més que barallar-se...»
.- La traducció: immillorable. Una versió amb un llenguatge que respon en tot moment a les il·lustracions i al mateix temps aconsegueix traslladar al català la rima, el ritme, l’humor, la musicalitat, i altres qualitats sonores fent ús de tota mena de figures retòriques.
.-Les il·lustracions : En colors vius, atractius, que no tenen res a veure amb el color real. Imatges que unes vegades són en primer plànol i altres en gran plànol. Cal destacar també que les il·lustracions que acompanyen són les originals i que moltes vegades text i imatge juguen entre si
.-Les guardes :bellament il·lustrades, amb personatges protagonistes de les històries ( la locomotora, els ocells,...)
.- Els paratextos : Els crèdits inicials; els textos finals amb la reproducció dels poemes en polonès; les biografies de l’autor i dels il·lustradors; una breu història del llibre,i una justificació titulada «La nostra edició».Els dos editors de Vacamú expliquen amb tot detall els materials amb què han treballat
...Tot. L'editorial Vacamú ho ha fet així i tenir els seus llibres a les mans és un plaer.
Recomanat: A partir de 10 anys
LA CALAVERA
JON KLASSEN
Trad. Cast. Gemma Rovira Ortega
ED. BLACKIE BOOKS, 2025
LA CALAVERA és l’adaptació d’un conte popular
tirolés i s’endinsa en un relat de por, en la literatura d’allò estrany.
L’autor és Jon Klassen,
premiat i reconegut il·lustrador i autor de llibres per infants com VULL EL MEU BARRET, EN JAN I EN PEP FAN UN FORAT,
EL LLOP L’ÀNEC I EL RATOLÍ, DUES TORTUGUES I UN BARRET ….
Abans del títol ens trobem un
petit text que diu:
UNA NIT,
EN PLENA NIT,
MENTRE TOTS DORMIEN,
OTILIA, PER FÍ, ES VA ESCAPAR.
Aquest inici ens genera ja
preguntes:
Otilia havia fugit per fi de
casa, vol dir que la xiqueta estava en perill?
Necessita canviar de vida?
Busca refugi i companyia?
Klassen explica que ha
versionat un conte tradicional però amb una solució diferent a l’original. Un
final distint.
La relació entre xiqueta i
calavera és diferent a l’esperada. Es crea una atmosfera misteriosa on es
mostra que és possible que la protagonista i la calavera estiguen unides.
La lectura de la narració
combina bosc, foscor, secret, foguera, pou … i allò estrany, l’amistat entre
una xiqueta i una calavera.
I un perill, l’esquelet sense
cap. La protagonista aconsegueix des-fer el perill i trobar una nova realitat.
Sembla una bona oportunitat
d’oferir un relat amb tots els elements de por, que ens generen intriga, incertesa
… fins i tot amb un final difícil: la calavera i Otilia desdejunen juntes
perquè inicien una nova vida.
Les il·lustracions de Klassen
són molt representatives, d’un estil que marca qualsevol dibuix de l’il·lustrador
canadenc.
Al principi de la narració són
tot ombres i foscor que van guanyant llum quan avança l’amistat entre Otilia i
la calavera. La tècnica en aquarel·la i tinta digital dona una personal textura
a les imatges.
En el conte popular l’ horror,
el mal, el monstre … apareixen amb tota la seua autèntica força pertorbadora.
No són una decoració seductora i gratuïta, amb efectes especials de fantasmes i
castells amb teranyines … que solen desil·lusionar a les lectores.
La por en la LIJ actual té una
funció desmitificadora; és a dir, està present com a tema, però en general no
es busca despertar en les criatures temor si nó alliberar-los de la por.
Solen ser pors alleujades en
desmuntar-los per l’humor o des de la raó.
La LIJ pot ser un espai de
protecció, però no s’ha d’oblidar que també ha de constituir un espai ideal per
experimentar i elaborar les pors de manera simbòlica i profunda. Calen relats
amb riscos, exigents que ofereixen inquietuds i reflexions importants. Aquest
llibre ho és.
A partir de 13 anys
James
Percival Everett (text)
Ed. Angle/De Conatus, 2024
Trad. català: Jordi Martín Lloret
Trad. castellà: Javier Calvo
En 1884, Mark Twain ens va oferir Les aventures Huckleberry Finn, una de les novel·les icòniques de la literatura dels Estats Units que va canviar el rumb de la literatura infantil.
Va rebre el premi Pulitzer de Ficció del 2025.
Una reescriptura des del punt de vista de Jim, l'esclau. Amb ell, redescobrim la construcció del valor de l'aventura en el seu sentit etimològic del terme (com va proliferar en el s. XIX), al costat dels conceptes de llibertat i dignitat.
En James, la crítica s'aboca especialment cap al racisme i l'esclavitud juntament amb les diverses maneres d'abusos de la societat. En la qual, el blanc, pel fet de ser-ho, pot fer el que li convinga sense cap objecció. Hilarant en molts moments, tendra a vegades
Les diferències de Jim de Twain i de James de Everett, són significatives. En el primer cas, ens el presenta com a intel·ligent, savi i educat; en el segon, és un lector consumat, escriptor en potència i erudit encobert. James és un narrador fascinant, que, tanmateix, et parla del Càndid de Voltaire, que conversa amb Locke… De la mateixa forma en les escenes i personatges, hi ha similituds entre ells i notòries diferències.
James és un home que ha llegit els llibres de la biblioteca del seu amo, sap escriure i ensenya als fills dels altres esclaus com es parla l'argot de la seua classe social, perquè els blancs no pensen que els negres poden ser intel·ligents i d'eixa forma protegir-se. La novel·la es riu de la ingenuïtat d'aquella població blanca que es creia superior a un altre sols pel seu color de pell, sent els mateixos esclaus els que tractaven d'estúpids als seus amos perquè estos no s'acarnissaren amb ells.
Necessita a Huckleberry per a sobreviure en la seua aventura a la recerca de la llibertat per a poder guanyar els diners suficients amb els quals alliberar la seua dona i la seua filla. El destí els separarà i els tornarà a unir revelant secrets ben guardats i sorprenents.
És important destacar el simbolisme del llapis, que porta sempre en la seua butxaca, com l'aconseguix, les conseqüències que va tindre qui li ho va entregar, que roman amb ell en tot moment, símbol de la seua identitat i de la seua necessitat de comptar. Com diria el propi personatge:
“(…) soc un home que coneix el seu món, que té família, que estima les famílies i que ha sigut arrancat de la seua; un home que sap llegir i escriure, un home que no vol que la seua història siga narrada per ell mateix, sinó escrita per ell mateix.
Gràcies al meu llapis, em vaig donar existència, em vaig escriure a mi mateix en el present.”
El llapis, la lectura i l'escriptura es convertixen en la seua marxa cap a la llibertat i configuració de la seua identitat en contar la seua pròpia història.
El mateix James fa un elogi al poder de la lectura:
“Mai havia llegit una novel·la, encara que entenia el concepte de ficció. (…) Les pàgines feien olor de glòria.
En la terra de Westfàlia…
I em vaig trobar en una altra part. Ja no estava en una riba d'aquell riu maleït, ni en l'altra. No estava al Mississipi. No estava a Missouri.”
Estem davant un llibre de superació i llibertat, en el qual seguim el dur camí de Jim fins a convertir-se en James.
És important destacar que, en l'obra, la paraula Llibertat adquirix el seu significat real i profund, no com s'ha pervertit actualment com a llibertat de prendre canyes o com a motor d'un sistema neofeixista, que el que pretén és controlar, reprimir i empobrir a la població, com podem veure en comunitats autònomes o estats internacionals.
Gran gaudi de la seua lectura, amb innombrables virtuts i elements a reflexionar en un món tan controvertit i tergiversat en el qual vivim, reivindicant el més essencial: llibertat, identitat, cultura, dignitat…
Comentat en gener 2026
