RECOMANEM MAIG 2026

 RECOMANEM EN MAIG 2026

Recomanat: a partir de 10 anys

 

                                 

                                La bella Griselda

                                Isol (text i il·lustració)

                                Traducció català:  Txell Freixinet Raspall

                                Ed. Takatuka, 2025

 

  

Llibre reeditat per Kalandraka en 2025, publicat per Fondo de Cultura Económica en 2010.

Llibre curiós i d'amplis significats que procurarem no entrar perquè puga fer-ho qui ho tinga entre les seues mans. El que sí que podem dir és que no és un conte de fades a l'ús, fins i tot podem dir que és una meta història, ja que conté o fa picades d'ullet a altres relats, tant històrics com contes tradicionals.

Una primera mirada podria significar una crítica a l'individualisme i a la cura permanent de la persona, prioritzant la bellesa sobretot la resta, sense preveure les conseqüències: la solitud i la por. Ja que tots queden corpresos de la bellesa de Griselda, perdent literalment el cap, generant la por i provocant la solitud d'ella, amb el joc macabre de col·leccionar els caps que, curiosament, apareixen somrients.

Víctima de la solitud decideix tindre una filla amb l'únic príncep miop que tarda a descobrir la seua bellesa. La seua filla és tan bella com ella i Griselda cau víctima de la seua pròpia maledicció perdent el cap. La xicoteta princesa no vol seguir els passos de la seua mare i fa just el contrari que ella, buscant companyia, compartint amb qui l'envolta i, paradoxalment, la seua gran afició és construir “trencaclosques”.

Utilitza tan sols dos colors sense comptar el blanc i el negre, en concret el daurat (la reialesa) i el blau (l'atracció).

Crida l'atenció la diferència de les guardes amb els colors i el somriure dels caps, juntament amb la portada, molt il·lustrativa, donant pistes sobre el seu contingut, i la disposició de les il·lustracions en les pàgines (dobles pàgines i seqüència similar al còmic) i la seua interacció amb el text.

Una metàfora sobre la lectura, sobretot en els temps que corren i el perill del dogmatisme que alguns sectors pretenen: adoptem una postura crítica davant qualsevol informació, no siguem passius per prendre'ns al peu de la lletra el que ens diguen, podríem perdre el cap, “i no és només un dir”.

 

Recomanem abril 2026

RECOMANEM EN ABRIL 2026

Recomanat: a partir de 18 anys

 

                                                                                                

                                                  Memoria de la nieve

                                                 Julio Llamazares (text)

                                                  Adolfo Serra (il·lustració) 

                                                  Ed. Nórdica, 2019

 

“La memoria es como la nieve, escribes sobre ella y, mientras escribes, se va derritiendo”.

Això diu Julio Llamazares, poeta, assagista i novel·lista lleonés, autor del poema que compartim esta setmana amb vosaltres.

Forma part del poemari Memoria de la nieve que va escriure fa 39 anys i del qual diu que no canviaria ni una sola coma si ho tornara a escriure.

La seua escriptura està vinculada al paisatge perdut de la seua infància i retrobat en la seua memòria amb nostàlgia pels paisatges nevats.

En este llibre es dona una simbiosi perfecta entre poeta i il·lustrador. Llegir els poemes i veure les il·lustracions ens va submergint en un món gelat, però al mateix temps bell, on el fred, els dies que s'acurten i la desesperança ens van invadint. Encara que podem alleujar esta tristesa amb la bellesa que tanquen les paraules i les il·lustracions que les acompanyen.

Després de llegir este poema, novembre sempre serà el mes de les avellanes i el silenci.

Sapiem trobar en nosaltres, encara que només queden calius, eixe foc que ens permeta recordar la nostra humanitat per a caldejar el món fred i inhòspit en el qual a vegades ens trobem.

I versos sempre.

 

RECOMANEM EN MAIG 2026

Recomanat: A partir de 13 anys

                                     

                  Les noies.  Annet Schaap. Editorial Pagés, 2023

                  Trad. Cat. Maria Rosich

 

Actuar com una fera. Deixar-te emportar pels teus instints animals. Sentir controlat els teus moviments. Deixar de ser tu mateix. Veure desaparèixer el medi on vius. Desobeir la mare, desitjar créixer i enfrontar- te al perill.

Acceptar que la mare no hi és. Descobrir que el pare no es compromet. Reprovar la seua prioritat pel treball. Sentir l'abandó. Tocar la fam. Caminar. Fugir endavant. Enlluernar-te per la publicitat. Criticar els negocis que abusen de la infantesa. 

Somiar un final feliç. Somiar un conte de fades. Enganyar i desitjar amb avarícia. Trobar la maldat i l'abús. Sentir-te menystinguda pels homes. Empoderar-te. Reivindicar la teua dignitat, ser persona, ser tu.

Eixir. Cercar un impossible. No acceptar a l'altre. Afrontar un viatge per descobrir qui ets. Mirar tot allò que es va fent transparent quan comences a adonar-te qui ets.

Ser la més estimada per tothom. No ser la més estimada. Aixecar la veu. Prendre la paraula i denunciar l'abús. Alçar-se contra el maltractament, contra la injustícia malgrat la gelosia entre germanes, malgrat l'enveja, malgrat tot.

Reivindicar la cura davant la malaltia. Saber esperar. Entreveure la herència que carregues. Recompensar la teua dedicació. Reconèixer la teua estima. Ser elegida.

Ser aïllada. Ser allunyada. Ser enganyada amb contes. Esperar i desesperar. Preguntar-se sobre l'origen. Rescatar un altre i ser rescatada malgrat ser una monstre.

Totes aquestes idees anaven i tornaven en un univers de paraules i de frases fins que l'autora i il·lustradora Anne Schaap les va ordenar en un conjunt de set relats que reivindiquen el protagonisme femení: dones atrevides, valentes que prenen les seues decisions.

 

RECOMANEM EN MAIG 2026

Recomanat: Adults

            Escrit al cos      Jeanette Winterson             Ed. Periscopi, 2024

           Escrito en el cuerpo                                 Ed. Anagrama i Lumen

       Trad. Cat: Bel Olid                                    Trad. Cast: Encarna Gómez 

 

Jeanette Winterson, escriptora anglesa, ens presenta una novel·la sobre la passió, el desig, la pèrdua i les diferents relacions amoroses.

L’autora manifesta una crítica al matrimoni. “En el matrimoni l’encanteri no funciona. El matrimoni és un arma molt feble contra el desig.” Ella fa gala de la promiscuïtat.

La narració comença plantejant una pregunta: “Per què ha de ser la pèrdua la mesura de l’amor?

Winterson tria la protagonista, que és la narradora, conta la història en primera persona.

La protagonista de la història està acostumada a tindre relacions curtes, poc duradores. En canvi, quan coneix a Louise es sent totalment atreta per ella. Aquesta no li diu que pateix una malaltia incurable. La protagonista per no interferir i que ella es curara, s’allunya, però això no impedeix que es desespere buscant-la i que perdure el desig i l’afecte d’estar amb ella.

Una vegada que la protagonista s’ha allunyat de la seua estimada elabora el seu dol fent un monòleg íntim obsessiu, un recorregut a través del seu cos: pell, sentits, …

“La teua pell fa un gust salat i cítric. Quan passo la llengua en una llarga línia humida pels teus pits en noto els pèls minúsculs, l’aureola que s’arruga, el con del mugró. Els teus pits són ruscs que regalimen mel”.

És una novel·la sensual, provocadora, on l’autora no jusga el comportament de les persones, parla de les relacions amoroses i passionals sense moralitzar, mostrant-nos que l’absència de la persona estimada estimula el desig d’estar amb ella.

La narradora no està identificada ni sexualment ni de gènere.

L’autora utilitza un llenguatge poètic no sols per expressar els sentiments sinó també per aprofundir en la intensitat de les relacions humanes, unint anatomia i sentiments.

Aquest relat és una meditació sobre l’amor i el cos i també és una invitació a repensar les nostres pròpies limitacions culturals entorn del gènere i la identitat.

Winterson va escriure el llibre a 1992.

 

RECOMANEM EN MAIG 2026

Recomanat: Adults

                                                                    

 

                                       

                                        TÍTOL: El sentido del asombro

                                         AUTORA: Rachel Carson

                                   IL·LUSTRADORA: Andrea Reyes

                                      EDITORIAL: Encuentro. 2021

 

Rachel Carson, biòloga i escriptora. Coneguda sobretot pel llibre ¨La primavera silenciosa” que va donar peu  a l’aparició dels moviments ecologistes a favor de la conservació de la natura.

En aquest llibre conta la seua experiència amb el seu nebot Roger, les seues eixides, mirades i moments que gaudiren en els diferents trobaments familiars.

Aquest llibre  en realitat  és un article que va escriure per a una conferència titolat “Ajuda el teu fill a sorprendre´s”. La seua intenció era ampliar-lo  però la mort ho va impedir.

El llibre tracta sobre la importància de l’acompanyament de l’adult, sense intromissions, sentint tots dos alhora. La passió de l’adult és el millor acompanyament. La importància de la natura, el dia i la nit, la pluja , el vent...Com es transforma la natura segons les estacions de l’any. I també els diferents moments del dia.

La importància dels diferents sentits. La vista, la llum en les diferents estacions, pel matí, per la nit..., l’observació de les coses petites. L’oïda, el vent, les ones, el cant dels ocells...L’olfacte, l’olor de la mar, de terra mullada quan plou, l’aroma d’algunes plantes... El tacte, la brisa marina, l’escalfor del sol, la pluja...  

 Aquest acompanyament s’hauria de fer en les primeres edats perquè dure per sempre. I això ja formarà part per a tota la vida. A partir d’ací apareixeran les preguntes , els pensaments i la conducta ètica cap a la natura.

El missatge d’aquest llibre va adreçat a qualsevol persona adulta que tinga relació amb xiquets i xiquetes de primeres edats.

El llibre va acompanyat de les il·lustracions en blanc i negre i a color i d’altres amb aiguats que li donen un ambient de misteri que contrasta amb les altres més realistes.