ANIMACIÓ A LA LECTURA : TÈCNIQUES I DINAMITZACIÓ DE LA
BIBLIOTECA
INTRODUCCIÓ:
El dilluns 19 de gener del 2026 a les 16:30
hores tres membres del Col·lectiu de Literatura infantil i juvenil Pep Sempere
van realitzar una sessió d'una hora i mitja a través de videoconferència amb el
professorat de l'IES Gran Via d'Alacant sobre els aspectes de literatura
esmentats al títol d'aquest document
La sessió constava de tres blocs: Selecció de
llibres, Presentació de llibres i Propostes d'escriptura.
DESENVOLUPAMENT:
PRIMER BLOC:
SELECCIÓ DE LLIBRES, comentàrem que la selecció és una condició
necessària per al funcionament òptim de la biblioteca d'aula o de centre i
explicàrem els nostres criteris de selecció agrupats en:
1-Anàlisi de
continguts
Seleccionem llibres que visibilitzen temes
conflictius, per exemple l’embaràs a l’adolescència com al llibre L’estiu
circular o també els abusos sexuals com al llibre Les llàgrimes
de Caputxeta.
Seleccionem llibres irreverents com L’entrada de
Crist a Bruxel·les, llibres sense missatges discriminatoris,
llibres no sexistes o llibres que incloguin les diferències com Sweet Sixteen.
Seleccionem llibres que defensen els valors
de l’amistat i l’escolta com al llibre Momo llibres que defensen el poder col·lectiu com
al llibre Som
tempesta llibres que defensen la cura de la natura com al
llibre Plàsticus
marítimus.
Seleccionem llibres que denuncien injustícies
com al llibre Frank
i llibres que es posicionen contra les guerres com al llibre L’espera.
Seleccionem llibres que parlen sobre la mort
i el dol sense adoctrinar com al llibre El cielo de Anna.
2-Utilització
del llenguatge
La nostra selecció opta per la no
infantilització i la no simplificació del llenguatge.
3-Il·lustracions
Seleccionem llibres on les il·lustracions
tinguen sinergia amb el text o el complementen o afegisquen aspectes nous que
no apareixen al text.
També seleccionem llibres amb imatges
trencadores com al llibre Kinsugi que mostràrem als participants.
SEGON BLOC:
PRESENTACIÓ DE LLIBRES, comentàrem que es necessiten determinats
estímuls per a desenvolupar l’hàbit lector. No existeix el desig sense
provocació; és a dir, cal animar per a despertar el desig de llegir.
Una estratègia important és la Presentació de
llibres. A això dedicàrem aquesta segona part.
Presentàrem els llibres:
El Llop: la forma de presentació va ser posant l'accent en la defensa que fa la
història de l'amistat, l'empatia i el coratge sense oblidar l'humor i la
tendresa que desprèn.
Som tempesta: la forma de presentació va consistir a focalitzar l’interès del llibre en
la defensa del poder de la col·lectivitat i la varietat tipogràfica de
cadascuna de les seues pàgines aconseguida a través d'un treball d'equip.
Migrants: la forma de presentació va consistir a establir una conversa literària
plantejant preguntes que neixen de les pàgines del llibre i provocant la
formulació d'hipòtesi.
L'Artur i la
Clementina: la forma de presentació va ser l'explicació
detallada de l'experiència que es va portar endavant en un centre educatiu
consistent en el plantejament d'un debat entre l'alumnat que estava a favor de
l'actitud de l'Artur i l'alumnat a favor de l'actitud de la Clementina.
TERCER BLOC:
PROPOSTES D’ESCRIPTURA, reivindicàrem l'escriptura com a ferramenta
essencial per a induir a la lectura i plantejàrem una activitat a partir dels
llibres:
El tigre de
Mary Plexiglàs: el primer conte d'aquest llibre de Miquel
Obiols té per títol "carta a Pompeu Fabra". Férem la lectura en veu
alta de la carta sense dir el títol i els assistents havien d'endevinar a qui
anava dirigida. Reivindicàrem alhora la lectura en veu alta com una eina
important a l'animació lectora.
22 granos de
arroz: el llibre d'Isabel Castaño a base de
tautogrames. Triàrem el tautograma de la T i la llegírem en veu alta. La idea
era que els assistents confeccionaren un tautograma amb la S; tanmateix, no hi
va haver temps a realitzar l'activitat. Reivindicàrem de nou la lectura en veu
alta com una eina important a l'animació lectora.
CONCLUSIONS:
-Per a nosaltres va suposar un repte
important, perquè no ho havien fet mai, parlar de literatura juvenil a
professorat de Secundària i Bat. Som satisfetes del resultat.
-La sessió va servir per a reafirmar, una
vegada més, que les xerrades d'animació a la lectura a través de les pantalles,
resulten incòmodes, poc efectives i no permeten el feed back que nosaltres
voldríem.
-Sovint caem a la mateixa errada de
confeccionar una sessió amb massa activitats que excedeixen al temps que tenim
d'exposició. La conseqüència és que intentem anar de pressa per a fer tot el
que hem preparat o deixem aspectes sense realitzar. Suposem que la causa
d'aquest plantejament és la por de quedar-nos sense activitats o la necessitat
de demostrar que sabem més del que diem.
-Durant molt de temps, la literatura juvenil
ha estat inclosa en la literatura infantil. Va sent hora que se li done un
espai propi i el pes que li pertoca.
