diumenge, 9 de maig de 2021

RECOMANEM EN ABRIL 2021

 

 

 

 

 

 

 

  HE VISTO BALLENAS
Javier de Isusi
Ed. Astiberri, 2014

Uns pocs anys després de la dissolució d'ETA, es publica He visto ballenas. Amb valentia i polèmica. Totes dues per les característiques del propi tema, encara que intentarem separar la qüestió ideològica, on hem exposat opinions diferents, de la qüestió literària.
 Ens centrarem en aquesta segona vessant: el desenvolupament i creació dels móns i personatges per part de l'autor.

Ens trobem amb una novel.la gráfica de lectura amena, capaç d'interessar a tot tipus de lectores.
 És un llibre que se centra més en les persones/personatges que en el que ells representen. Jossu, ex-militant d’ETA, Emmanuel, ex-membre del GAL i el capellà Anton, s’enfronten a un passat tràgicament marcat per la violència, com víctimes o com executors.
L'argument es desenvolupa al voltant d'aquests tres personatges clau i tres institucions clau (en aquell moment) en les quals hi ha un principi comú: l'obediència. Aquestes  institucions que no dubten en actuar segons la seva “justícia”, bé matant físicament, bé matant socialment, encara que maten obeïnt a principis diferents.
Així, ens trobem personatges que  són mers peons d'un engranatge molt perillós, de manera que, passat el temps, poden replantejar-se el que van fer, fins i tot repudiar-lo.
 Precisament per aquesta raó, Jossu, ex-militant d’ETA i Emmanuel,  ex-membre del GAL es penedeixen dels crims comesos, encara que  hagen matat per motius diferents.

L'autor ens ofereix una història que intenta, a la seva manera, realitzar una aproximació d’enteniment i anar a poc a poc integrant aquells successos en la nostra societat actual.

Per una altra banda, farem una breu referència al títol He visto ballenas  que, segurament, ens convida  des de la metàfora a intentar  veure d'una altra manera el que va ocórrer, sense oblidar-nos d'aquella realitat, que no té perquè ser tan diferent a l'actual.

Si coincidim en  que després del terror, queden les persones, ens qüestionem: és possible un acostament dels enemics quan el pas del temps els permeta una perspectiva diferent de sí mateix i dels altres?


RECOMANAT: A partir de +16 anys

divendres, 7 de maig de 2021

RECOMANEM EN ABRIL 2021

 

RECOMANAT A PARTIR DE 8-9 ANYS:






La senyora dels llibres/La señora de los libros

Heater B.Henson

Il.lustrador David Small

Trad.cat.Carlos Mayor

Ed.Joventut/Juventud, 2010

 

Inspirat en un fet real, recorda la valenta tasca de les bibliotecàries que, a lloms d’un cavall o mula, portaven els llibres a tots els racons de les muntanyes Apalaches en l’estat de Kentucky en els anys 30 del s. XX. Foren anomenades “Les senyores dels llibres”.

 

Per analogia, una de les primeres imatges que ens venen és la de les Missions Pedagògiques de la 2ª República Espanyola o el Bibliobús, fins i tot als nostres dies, on gràcies al treball d’aquestes persones arriben els llibres i la literatura a tots els racons i, avui en concret, seria el cas de  l’Espanya buidada. 

 

Història emotiva i emocionant sobre el procés d’apropament a la lectura del  xiquet protagonista i narrador de la història. Destaquem i reconeixem aquesta infància tan diferent a la nostra on l’únic que hi havia era solitud, treball i, a penes, relacions socials.

Com a element central el procés de desenvolupament del xiquet que va del rebuig, en un principi, amb un posat de gelosia i no acceptant la seua ignorància fins que reconeix l’atraient món de la literatura i es deixa portar. Arriba a la literatura per necessitat i no per imposició. És un món per descobrir.

 

La il·lustració destaca sobre del text escrit i enfoca molt bé les situacions que descriu, els sentiments i el món aïllat i solitari on es desenvolupa l’acció. A l’il·lustrador ja el coneixíem per la seua obra La jardinera.

 

En definitiva: un cant a la divulgació, a la constància i al contagi per amor a la literatura.

 

 

 

 

 

 

 

RECOMANEM EN ABRIL 2021

 RECOMANAT A PARTIR DE 4-5 ANYS:



     

 

    Quatre petites cantonades de no res / Por cuatro esquinitas de nada

Jérôme Ruillier ( autor i il·lustrador)

Trad. català : Teresa Farran

Trad. castellà: Elodie Bourgeois

Ed. Joventut/ Juventud, 2005

 

El llibre es caracteritza per l'ús d'un llenguatge senzill, clar i directe abordant un tema complex com és la diferència i la diversitat. Juntament amb una proposta plàstica molt senzilla i impactant mitjançant la tècnica del collage. És un llibre molt atractiu pels colors i per les textures.

 L'autor aposta per una solució final col·lectiva: Cercar una solució per a poder estar tots junts  (rodonets i quadrats).

 
Una de les primeres idees que ens ve al capdavant és un cert homenatge a Leo Lionni amb el seu Petit blau, petit groc.

Sense tindre seguretat en com pot interpretar-ho la gent menuda, ens sembla un repte interessant per a oferir a les petites lectores. Intuïm que fa l'ullet al pensament de la infantesa a través del desplegament de les accions que el nostre protagonista fa per a trobar una resolució, poder entrar a la casa dels rodonets: S’allarga, es torça, es doblega, cap a baix…

 Aquest llibre destaca per la seva tesi, la persona no és la que sha d'acomodar al medi, sinó el medi qui ha de canviar, el que ha de posar les mesures per a donar cabuda a tots

Valorem la seva singularitat pel simbolisme de les il·lustracions que, sense dubte, aniran acostumant als/les lectors/es a interpretar-les.

 Sapropa molt al llibre-joc, al trencaclosques, a la manera de com encaixar les peces (canviar la porta) perquè puguin estar tots junts. Aquest fet constitueix, per a nosaltres, un perill, l’abundant activitat que pugui sorgir per part dels docents després de la seva lectura amb el seu afany de fer, en concret amb qüestions plàstiques, i caure en un excés de didactisme i afany avaluador. Costa entendre que el llegir té la seva fi en la seva pròpia activitat.

Malgrat això, el desenvolupament del tema el fa molt bé, encara que pogués haver-hi sospites d'un cert toc pamfletari; a més a més, ens agrada veure l'amplitud plasmada en el llibre de la diversitat, ja que els rodonets, entre ells, també són diferents i, curiosament, la casa dels rodonets és quadrada.

Tal vegada, per deformació crítica, el comparem amb altres títols com Elmer o Nadarín, i, encara que no arriba a tenir el mateix pes que aquests, mereix destacar la seva vàlua i importància per formar part de les nostres biblioteques.

 

dimecres, 31 de març de 2021

RECOMANEM EN MARÇ 2021

RECOMANAT A PARTIR DE 18 ANYS:


                                                 

 

                                     


 

                                                                             

     La sabiduría de lo incierto

                         Joan-Carles Mèlich                           

  Ed. Tusquets, 2019

 

Joan-Carles Mèlich és professor i escriptor. Actualment és professor de Filosofia de l’Educació en la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre les obres publicades estan Filosofía de la finitud (2002), Ética de la compasión (2010), Lógica de la crueldad (2014) i La sabiduría de lo incierto (2019).

A partir de textos de Cervantes, Virginia Woolf, Flaubert, Kafka, Beckett, Dostoievski, Semprún i altres, l’autor reflexiona sobre la relació entre la lectura i la condició humana.

Aquests assajos són una mostra de la relació entre la lectura i l’existència a través de la incertesa.

El llibre es composa de dues parts. En la primera s’apropa a les obres que han marcat la nostra manera de llegir i de viure, de la metafísica, de la diferència entre coneixement i sabiduria; i en la segona part parla d’una ètica de la condició lectora, ètica que s’afina sobre la incertesa.

El títol La saviesa de l’incert ens porta a Kundera, a admetre que no tenim més remei que viure en situacions i en relacions. Estar disposat a habitar eixe món temporal i finit, és tindre una “saviesa de l’incert”.

El llibre és una reflexió filosòfica sobre la lectura.

El llibre és un repte perquè és una autobiografia literària del que ha llegit.

L’autor ens parla de textos venerables. Terme que agafa de Maria Zambrano. Es refereix a textos de sentit infinit, que sempre diuen més, que el seu sentit està en funció de l’estat d’ànim i de l’experiència vital del/de la lector/a.

La lectura d’un text venerable ens inquieta, ens incomoda.

Llegir és detindre’s en el temps, és com si entrares en un bosc i a l’eixir, eixes diferent, t’has transformat.

Nosaltres som hereus perquè no comencem amb les mans buides, venim amb una gramàtica, amb un bagatge d’allò que ens han contat, que ens han llegit, que hem conegut, encara que no hagem llegit cap llibre.

Al llibre descobreixes títols de llibres, autors, fa referència a quadres i al cinema.

Mèlich dona als títols dels capítols un aspecte poètic.

L’autor fa una crítica a l’educació i a la utilització dels mitjans audiovisuals i en general a la tecnologia.

El llibre és una postura valenta en contra de la filosofia metafísica que rebutja l’atzar, la incertesa i l’ambigüitat.

Posicionament filosòfic de l’autor respecte a les veritats absolutes.

L’autor diferencia entre formació i informació. La formació sempre està programada? Per la formació es necessita un temps. L’acceleració pot formar?

Mèlich diu que si l’educació és limita a una reducció de la complexitat, es converteix en educació informativa i no formativa.

L’interessant de la formació és que genera preguntes.

Estem sempre en procés de formació. Mèlich estableix una relació entre lectura i vida.

Parla de la utilització en excés de les noves tecnologies. No es deu confondre la utilització de la tecnologia amb la formació.

La memòria necessita temps i silenci i això no es pot donar en una societat tecnològica perquè predomina el soroll i la rapidesa.

A la classe és necessària la presència del/ de la mestre/a. Una classe és de mirades, de rostres visibles, de notar afectes, i mai pot ser substituïda per un ordinador.

La colonització de la informació és molt perillosa.

El silenci és necessari per una lectura meditada?

La lectura ràpida no genera pensament.

En l’escola s’han de donar eines per interpretar, per jutjar la lectura.

En el procés d’aprenentatge és important que l’alumnat explore camins nous.

L’aprenentatge de la lectura és un viatge de formació i de transformació de si mateix.

El/la mestre/a ha de ser molt bon lector i estimular a la lectura.

És un llibre que obri portes al pensar, a la reflexió.

El professorat ha de tindre en compte que en la lectura hi ha aventura i saviesa incerta.

L'autor reconeix les petjades que el professorat deixa en l'alumnat, però també manifesta que els animadors a la lectura moltes vegades el que fan és bloquejar el procés lector.

El llibre és molt didàctic.

Interessant el vocabulari, la matisació de les paraules perquè les enriqueix.

Cal destacar la diferenciació entre conceptes: Novel·la i assaig, plaer i goig. També diferencia entre objecte i cosa. El llibre no és qualsevol objecte, és una cosa perquè és insubstituïble, sobretot des del punt de vista existencial perquè el lector deixa en el llibre les seues petjades.

També distingeix entre mètode i forma. En la lectura d’un llibre venerable no hi ha mètodes, sinó formes. En la forma, llegir no és per quelcom.

Malgrat que estem d’acord en els temes desenvolupats al llibre, observem que:

-És un llibre que en alguns aspectes es repeteix i s’envolta d’una retòrica excesiva.

-Escrit amb molta solemnitat. A vegades s’allunya d’allò que vol dir.

Sobre la visió del món femení:

-El llibre no usa, en cap cas, un llenguatge inclusiu.

-¿No hi ha veu del món femení perquè el tema no s’ha tractat per les dones filòsofes?

-Podem pensar que no hi ha veu del món femení perquè són escasses les cites de les filòsofes i autores citades comparant-les amb la dels filòsofs, però la perspectiva sobre el tema i la intenció de l'autor no és la d'investigar la mirada femenina.


 


divendres, 26 de març de 2021

RECOMANEM EN MARÇ 2021

 RECOMANAT A PARTIR DE 10-11 ANYS :

 

 

 

La casa de l'Iggie / La casa de Iggie 

Judy Blume   

Trad. cat: Marc Donat

                     Trad. cast:Montse Triviño                     

Ed. Viena,2020/ Ediciones Invisibles, 2020

 

Ens trobem davant d'una història realista que, amb una trama senzilla, denúncia una situació social injusta, el racisme. L'originalitat del llibre està en la mirada de la infantesa sobre aquesta problemàtica i, així, se'ns mostra com el color de la pell no suposa cap impediment davant la necessitat de jugar i de relacionar-se que tenen els més menuts i menudes.

Les aparences enganyen, les poques pàgines per a narrar un gran tema com aquest i contar les experiències de la protagonista durant set dies, ens feia pensar, en principi, en una mancança d'aprofundiment i en un tractament maniqueu.
L’autora, però, supera el repte amb una escriptura valenta i arriscada aconseguint una obra objectiva i ben contada que reflecteix no només la conflictivitat del tema sinó altres aspectes relacionats amb la vida, amb la condició humana que fan creïble el que ens conta.

Poc a poc, anem entrant en una història amb moments complicats i crítics com ara el conflicte entre nens i nenes des de huit a onze anys: Glen, Herbie, Tina i Winnie conformen un món de relacions que topen en un primer moment i es fa necessari que la sociabilitat es pose en marxa amb la finalitat d'ajustar comportaments i poder gaudir de la convivència.
També gaudim de bons i humorístics moments  com ara la manera d'enraonar de la protagonista davant dels pares o les converses de la xicalla a la casa damunt de l'arbre.

Un tret essencial de la literatura realista són els personatges ben definits. El personatge principal és la Winnie, una nena d'onze anys, amb un tarannà innocent, lluitador (campanya per salvar les tortugues i campanya en contra del racisme), sensible i crític amb el comportament dels adults. Ens recorda als personatges femenins infantils d'escriptores estimades com la Rosalinde de Crhrisitne Nöstlinger o l'Anastasia de Lois Lowry.

Tanmateix, Winnie és un personatge que evoluciona, creix amb seny i arriba al final d'aquesta història de final obert, adonant-se de la diversitat del problema racial i assumint la  pèrdua de la seua amiga Iggie - acaba la carta començada al primer capítol i la casa de l’Iggie passa a ser la casa dels Garber, la família nouvinguda.

Paral·lelament als personatges que esbossen el món infantil, trobem els adults com ara la senyora Landon, personatge oponent, egoista, hipòcrita, carregat de prejudicis que representa l’actitud racista  i el senyor Berger que encarna la complexitat de la problemàtica racial.

Els personatges adults es mostren nítidament diferenciats dels primers, versemblants en el seu comportament, diversos en la seua manera d’entendre la vida, de relacionar-se amb la infantesa que manté una mirada crítica cap les seues accions -Winnie rebutja l’actitud passiva de la seua mare davant la situació que estan vivint.


Reconeixem el valor que te aquest llibre d'escriptura  àgil amb diàlegs frescos, per la importància de recuperar la història del conflicte racial en la literatura contant-nos la difícil convivència d’una família negra al bell mig d’un barri blanc.

Ens agrada constatar que cada vegada hi ha més editorials, com Jardí de Viena, que situen al traductor a la coberta ressaltant la seua importància.
 
Si el títol és “La casa de l’Iggie”, us preguntareu com és que no parlem d’ella.
Ha, ha, ha! la resposta està al llibre … cerqueu-la.