RECOMANEM EN MAIG 2026

Recomanat: Adults

            Escrit al cos      Jeanette Winterson             Ed. Periscopi, 2024

           Escrito en el cuerpo                                 Ed. Anagrama i Lumen

       Trad. Cat: Bel Olid                                    Trad. Cast: Encarna Gómez 

 

Jeanette Winterson, escriptora anglesa, ens presenta una novel·la sobre la passió, el desig, la pèrdua i les diferents relacions amoroses.

L’autora manifesta una crítica al matrimoni. “En el matrimoni l’encanteri no funciona. El matrimoni és un arma molt feble contra el desig.” Ella fa gala de la promiscuïtat.

La narració comença plantejant una pregunta: “Per què ha de ser la pèrdua la mesura de l’amor?

Winterson tria la protagonista, que és la narradora, conta la història en primera persona.

La protagonista de la història està acostumada a tindre relacions curtes, poc duradores. En canvi, quan coneix a Louise es sent totalment atreta per ella. Aquesta no li diu que pateix una malaltia incurable. La protagonista per no interferir i que ella es curara, s’allunya, però això no impedeix que es desespere buscant-la i que perdure el desig i l’afecte d’estar amb ella.

Una vegada que la protagonista s’ha allunyat de la seua estimada elabora el seu dol fent un monòleg íntim obsessiu, un recorregut a través del seu cos: pell, sentits, …

“La teua pell fa un gust salat i cítric. Quan passo la llengua en una llarga línia humida pels teus pits en noto els pèls minúsculs, l’aureola que s’arruga, el con del mugró. Els teus pits són ruscs que regalimen mel”.

És una novel·la sensual, provocadora, on l’autora no jusga el comportament de les persones, parla de les relacions amoroses i passionals sense moralitzar, mostrant-nos que l’absència de la persona estimada estimula el desig d’estar amb ella.

La narradora no està identificada ni sexualment ni de gènere.

L’autora utilitza un llenguatge poètic no sols per expressar els sentiments sinó també per aprofundir en la intensitat de les relacions humanes, unint anatomia i sentiments.

Aquest relat és una meditació sobre l’amor i el cos i també és una invitació a repensar les nostres pròpies limitacions culturals entorn del gènere i la identitat.

Winterson va escriure el llibre a 1992.

 

RECOMANEM EN MAIG 2026

Recomanat: Adults

                                                                    

 

                                       

                                        TÍTOL: El sentido del asombro

                                         AUTORA: Rachel Carson

                                   IL·LUSTRADORA: Andrea Reyes

                                      EDITORIAL: Encuentro. 2021

 

Rachel Carson, biòloga i escriptora. Coneguda sobretot pel llibre ¨La primavera silenciosa” que va donar peu  a l’aparició dels moviments ecologistes a favor de la conservació de la natura.

En aquest llibre conta la seua experiència amb el seu nebot Roger, les seues eixides, mirades i moments que gaudiren en els diferents trobaments familiars.

Aquest llibre  en realitat  és un article que va escriure per a una conferència titolat “Ajuda el teu fill a sorprendre´s”. La seua intenció era ampliar-lo  però la mort ho va impedir.

El llibre tracta sobre la importància de l’acompanyament de l’adult, sense intromissions, sentint tots dos alhora. La passió de l’adult és el millor acompanyament. La importància de la natura, el dia i la nit, la pluja , el vent...Com es transforma la natura segons les estacions de l’any. I també els diferents moments del dia.

La importància dels diferents sentits. La vista, la llum en les diferents estacions, pel matí, per la nit..., l’observació de les coses petites. L’oïda, el vent, les ones, el cant dels ocells...L’olfacte, l’olor de la mar, de terra mullada quan plou, l’aroma d’algunes plantes... El tacte, la brisa marina, l’escalfor del sol, la pluja...  

 Aquest acompanyament s’hauria de fer en les primeres edats perquè dure per sempre. I això ja formarà part per a tota la vida. A partir d’ací apareixeran les preguntes , els pensaments i la conducta ètica cap a la natura.

El missatge d’aquest llibre va adreçat a qualsevol persona adulta que tinga relació amb xiquets i xiquetes de primeres edats.

El llibre va acompanyat de les il·lustracions en blanc i negre i a color i d’altres amb aiguats que li donen un ambient de misteri que contrasta amb les altres més realistes.

 

 

 RECOMANEM EN ABRIL 2026

Recomanat: a partir de 18 anys

                         

                                  CATEDRALES

                             CLAUDIA PIÑEIRO

                         ED: ALFAGUARA, 2021

 

Des del principi sabem de la mort cruel d’Ana.

Ana és una xica de 17 anys, trobada en un femer amb el cos desmembrat i calcinat.

És la germana menuda d’una família catòlica en la ciutat de Buenos Aires fa 30 anys.

Aquesta narració coral en la que cada capítol és la veu d’un personatge, mostra les diferències dels components de la família i l’amiga íntima d’Ana després de la seua mort.

És el relat de la ruptura de la família i d’una nova realitat.

Relat que mostra diferents capes:  novel·la negra, relacions familiars, superació del dol, …

Família i religió són institucions que no solen ser qüestionades però ací veiem com el fanatisme religiós redefineix les relacions i la vida de cadascú.

La violència contra les dones és una de les causes de la mort que conta aquesta història.

Sis punts de vista i una carta final.

La quota de responsabilitat de cada personatge es mostra en la reflexió que la lectura permet.

L’exercici de contar la història segons com la van viure cadascú dels personatges no és nou, però sí la forma en la que ho fan. Trobem llenguatges diversos.

És fascinant el suspens però en aquest cas es complica pels vincles d’afecte de la família.

L’exploració en les relacions familiars és intensa. La doble moral i la justificació de la maldat en nom de la religió es fa present.

Es pot justificar una mort?

El trencaclosques que va completant la persona lectora es dosifica convenientment i el relat no perd credibilitat.

Els temes són molts: la culpa, la innocència, el remordiment, les relacions de família, la perversió de les estructures familiars rígides, el fanatisme religiós, la crueltat que produeix la doble moral, l’avortament (el pecat més important que consideren els ultracatòlics) la llibertat de la dona …

 

RECOMANEM EN ABRIL 2026

Recomanat: A partir de 7 anys

         

Text: Juan Kruz Igerabide

Il·lustració: Belén Lucas

Traducció al català: Daniel Cortés

Traducció al castellà: Juan Kruz Igerabide

Títol original:  Karolina panpina

Editorial: A FIN DE CUENTOS

Any de publicació: 2025

Una nena i la seua nina Carolina murmuren a l’habitació, jugant a aprendre a encendre llumins d’amagat dels pares, jugar amb el perill, descobrir-ne la poètica, ballar amb els límits i el risc.

Perquè és això el que fan la protagonista i la Carolina, a més cada vegada que encenen un llumí, un misteriós follet l’apaga amb un buf.

Un dels punts forts del llibre és la creació d’una atmosfera que combina la quotidianitat amb elements fantàstics. La presència del follet que apaga els llumins introdueix un toc de misteri que pot interpretar-se com una representació simbòlica de la por o dels límits.

D’altra banda, el final introdueix la figura dels pares com a símbol de protecció i seguretat, aportant una lectura tranquil·litzadora després de la tensió generada pel joc amb el perill.

A més, la narració en primera persona acosta el lector a la mirada infantil, fent-lo partícip de la curiositat de la protagonista.

Cal destacar també el llenguatge poètic i les repeticions, que aporten musicalitat i reforcen la intensitat de les emocions. Les il·lustracions, amb la seua combinació d’elements reals i onírics, complementen el text i amplien el seu significat, creant una experiència visual i narrativa rica.

Juan Kruz Igerabide, guardonat amb el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil en 2018.

Les il·lustracions de Belén Lucas, utilitza textures i collages amb llapis per crear un pont entre elements familiars i onírics que, a primer cop d’ull, poden semblar desconcertants o naïfs.

Comentat en febrer de 2026 

RECOMANEM 2026

RECOMANEM EN ABRIL 2026

 Recomanat: a partir de 18 anys

         

Dino Buzzati (text)

Traducció català: Rosa M. Pujol 

Traducció castellà: Esther Benítez

Ed. La Butxaca, 2016/Alianza Editorial, 2012

 

Giovanni Drogo, el temps i l'espai són els protagonistes d'aquesta novel·la.

Drogo, un jove oficial, és destinat a la Fortalesa Bastiani situada en un terreny inhòspit, llunyà, estrany i sinistre, última avançada davant del possible atac dels tàrtars. Amenaça ajornada i inconcreta però contínuament present. El viatge és una aventura, ningú sap on és i què és la Fortalesa. Quan està arribant es troba amb una figura humana a cavall, semblant a ell, en la cruïlla de dos camins: el capità Ortiz que li dona informació de la Fortalesa.

Amb el pas del temps es repeteix la mateixa escena del principi però canviant els papers. És una novel·la cíclica. En aquest cas Drogo és el capità i un tinent jove el que arriba. El saluda i tenen el mateix diàleg.

Quan arriba al seu destí rep una impressió negativa de la Fortalesa i decideix marxar ràpidament, però accepta quedar-se 4 mesos abans de demanar el trasllat. I la Fortalesa canvia a Drogo. Als 4 anys torna a la ciutat, a la seua casa, però es sent un estrany, res el motiva, tots els seus amics han fet la seua vida i fins i tot Maria, la germana del seu amic, ja no l'atrau.

Demana el trasllat, però van a reduir el personal i els companys, sense dir-li res, ho han demanat abans que ell i ha de tornar. I en la Fortalesa queda atrapat per la rutina, per la monotonia. El temps es convertix en una cosa irreal, el passat no existix, el present sempre és igual i el futur és el desig de què ocórrega alguna cosa que done sentit a la seua vida. El temps passa igual, ni més ràpid ni més lent, per a tots els homes de la Fortalesa, però no són conscients i Drogo pensa que té tot el temps al davant.

És una profunda reflexió de com els éssers humans malgasten la vida no vivint el present perquè esperen  alguna cosa que mai arriba i que és el que donarà sentit a les seues vides.

Els tàrtars són els altres, els enemics, els que venen de fora a destruir el nostre.

També qüestiona la rigidesa de les normes de la vida militar i la seua irracionalitat. El soldat que és abatut, encara que el coneixen, perquè no sap la contrasenya. L'absurda mort del tinent Angustina que preferix morir abans que fer patent la seua debilitat.

I quan arriba la invasió dels tàrtars, Drogo està malalt i el trauen de la Fortalesa. L'esperat moment de glòria que havia de donar-li sentit a la seua vida s'allunya. Ha de demostrar el seu valor no guanyant a la mort sinó morint amb dignitat, exiliat i en solitud.

Des de la primera línia destaca la narració acurada, precisa amb llargues descripcions i abundants adjectius. Hi ha un narrador omniscient que conta la història com si ell estiguera present i que canvia el to quan es dirigeix als lectors. Va ser publicat per primera vegada en castellà l'any 1976.

Comentat en febrer del 2026