divendres, 12 de juliol del 2024

RECOMANEM EN JULIOL 2024

 

 

 

 

 RECOMANAT ADULTES

 

 


 

CÓMO GUARDAR CENIZA EN EL PECHO

Meabe, Miren Agur 

trad.cast: Meabe, Miren Agur

Bartleby Editores, 2021

 

¿Cómo guardar, sin toser, ceniza en el pecho?

¿Cómo guardar ceniza sin tiznarse la piel?

¿Cómo guardar ceniza sin que ardan los ojos?

¿Cómo guardar cenizas sin sentir náuseas?

¿Cómo guardar cenizas sin contaminar?

 

No és arbitrari que Miren Agur Meabe, guardonada amb el Premio Nacional de Poesía 2021 per aquest llibre, el comence amb el poema El método per a afirmar que :

No existe método

tan solo resistir en el lindero

sin pensar en eso que se añora.

 

La pròpia autora comenta en una entrevista que la cendra és una fórmula de resistència. 

En efecte, la cendra requereix un acte previ de crema, una manera simbólica de sanar o transformar una pèrdua, una ferida, un dol...

Una altra de les singularitats d'aquest poemari és que està escrit originalment en basc i traduït al castellà per la pròpia autora.

Formalment, el llibre conté sis apartats : Un álbum, Fósforos, Wendy salta de un puente, Viaje de invierno, Tempo giusto, Esa puerta y Estigma accidental.

Amb aquests, Meabe alça la seua veu poètica per abordar temes com el sexe, la carn, la funció de l'escriptura, els problemes del món, la denúncia de la violació dels drets humans o la connexió amb la natura. 

Per una altra banda, crida poderosament l'atenció la sororitat que es respira a través del poemari: la solidaritat, l'homenatge i, en definitiva, la presència de les dones (pintores, poetes, activistes...) que es fan visibles perquè l'autora ens les acosta.

En aques sentit, cal assenyalar la funció informativa  de les notes a peu de pàgina.

Des del punt de vista formal, la poeta proposa, a banda del format en versos, textos en prosa com aquest:

Al fin amanece. Se duerme la noche y yo me despierto. El corcho está húmedo de rodar entre mi ombligo y mis pechos. En el cuarto flota el aroma del vino. Veo a mi madre sonreír en una foto: brinda con una copa y me saluda. "Todo está en la piel, hija, tú no cedas", me dice en voz baja. "Recoge tu alma de la tierra profunda, levántate y anda".

Tornant a les pregunta implícita del títol, com guardar la cendra que ha deixat en nosaltres Miren Agur Maebe?

Pot ser la poeta i filósofa Chantal Maillard ens ofereix una clau quan afirma que la poesia no diu res que nosaltres no sapiguem. Ens revela quelcom que ja portàvem dins.

Per últim, una vegada advertits, gràcies a la saviesa de Michèle Petit, que som animals poètics, recomanem aquest llibre a totes les persones que ja ho havien descobert i a les que, molt probablement, ho facen quan ho lligen. Trobaran una poesia que sedueix amb la potència de les seues imatges i amb l'exploració d'un univers emocional d'altíssima intensitat.


dimarts, 2 de juliol del 2024

RECOMANEM EN JUNY 2024

 

 


 

 

¿Así es la muerte?

Ellen Duthie/Anna Juan Cantavella (textos)

Andrea Antinori (il·lustracions)
Editorial Woder Ponder 2023


38 preguntes mortals de xiquetes i xiquets entre 5 i 15 anys.
Després de llegir les preguntes que es fan al llibre en sorgeixen moltes altres:
1- Quan es pensa en la mort?
2- L’edat condiciona les preguntes?
3- Per què ens costa parlar sobre la mort?
4- Quan escoltem els xiquets/es parlar sobre la mort:
- Parem i escoltem?
- Donem temps I un espai per a poder parlar-ne?
- Què fem amb el que escoltem?
- Deixem que altres companys els contesten?
- És necessari donar respostes?
- Deixem que es puga fer acudits o disbarats que fan riure?
- …?
5- Em sent bé parlant de la mort?
6- Em fa por la mort?
7- Poder parlar-ne dona sentit a la vida?
8- Saber que ets mortal:
- t’ajuda mirar el món d’una altra manera?
- Dona més sentit al que fas?
- Si la gent fos conscient el mon seria diferent?
- Et fa gaudir més del present?
- T’ajuda a no deixar els projectes per a demà?
- ...?
9- Necessitàvem un llibre com aquest?:
- En tenim algun que s’haja atrevit a posar les preguntes que es fan els
infants?
- En tenim algun que ho faça amb humor?
- En tenim algun que no evite cap tema? (el suïcidi, l’eutanàsia...)
- En tenim algun que ens done “respostes” que generen converses i més
preguntes?
- En tenim algun on les pròpies il·lustracions, amb humor, donen
“respostes” que també generen converses?
- ...
El necessitàvem.
Un llibre de no ficció que parteix de les preguntes que es fan els xiquets i xiquetes
sobre la mort.
Com diu en la contraportada, un llibre per a éssers mortals de totes les edats.
No es tracta d’un llibre que endolceix el tema de la mort. Intenta dir molt clar
que la mort és inevitable.
Llibre valent i tolerant amb altres cultures.
Una edició molt acurada on, en les guardes, tenim totes les preguntes d’ entre les
quals han triat les que apareixen al llibre.
Les il·lustracions magnífiques que pregunten i responen alhora amb molt d’humor.
 

Recomanat 8-9 anys

RECOMANEM EN JUNY 2024

 





La gent de la meua escala

Roser Ros,

Il·lustracions de María Girón

Ed. Kalandraka, 2021


L’autora en aquest llibre fa un homenatge a «Els nens de la meua escala» un recull de catorze petits contes que Joan Salvat-Papasseit va publicar a la revista La Mainada entre el 7 d’octubre i el 4 de novembre de 1921.Al 1926 els seus amics van aplegar-los en un llibre il·lustrat per Emili Ferrer i Espelt.

El llibre és un conjunt de dotze poesies que fan referència al veïnat de l’escala d’un edifici. A l’edifici hi ha cinc pisos i en cada pis dos habiLa gent de lameuatatges, més el replà i el terrat.


Cada poesia presenta un veí, una veïna. Cadascuna és una història que ens acosten als xiquets-es d'eixe edifici, recordant-nos eixe toc nostàlgic on el terrat es convertia en un lloc de trobades, jocs i confidències.


Hi ha poesies en forma de cançons, embarbussaments, repeticions, diàlegs i tornades que fan que aquest llibre resulte molt atractiu per llegir i rellegir. Pensat per a llegir en veu alta. Poemes per a cantar a l’escola. Una mica irregular i sense grans recursos poètics.


Utilitza vocables propis del dia a dia dels personatges representats, sense caure en barbarismes, sinó tot el contrari, en una tendresa i acostament cap a ells-es.


Les il·lustracions de María Girón són realistes, dolces, amables i acolorides que transmeten afecte i tranquil·litat, properes al món de la infància, realitzades amb tonalitats suaus destacant les cares tan expressives. Destaquem les tres dobles pàgines il·lustrades en tres moments del llibre i de l'edifici: al principi/carrer; a mitat/dins de l'edifici; al final/terrat.


Hi ha també, un interès en visibilitzar el protagonisme dels animals que viuen a l'edifici per davant de l'aparició de les persones.


Recomanat a partir de 8 – 9 anys

dilluns, 17 de juny del 2024

 RECOMANEM EN JUNY 2024



                                                Esperant l'albada/ Esperando el amanecer

                                                Anchorena, Fabiola (text i il.lustració)

                                                Luchetti, Maria (trad.cat)

                                                Kalandraka, 2022

Un llibre denúncia del que humanes i humans fem a la natura des de fa dècades.
L’atractiu del llibre comença amb un títol que ens anima a llançar les primeres hipòtesis sobre la història i una coberta - contracoberta formant una sola imatge: la nit i els animals amb la mirada cap amunt: un desig, una esperança en l'arribada de l'albada.
L’endinsament en la història es produeix gràcies a les imatges de gran nivell estètic, molt per damunt del text que, a vegades, es fa innecessari.
Caldria ressaltar alguns elements de la imatge:
-L’emotiu tractament del color que adquireix un paper narratiu des de la foscor a la claror.
-Les mirades dels animals que expressen la por i la tristor produïda per la foscor i el foc. Els animals miren a les lectores, ens mostren la seua por durant sis dobles pàgines i alhora ens interpel·len invocant-nos a presenciar el foc, els incendis, la destrucció del seu voltant, la desaparició dels boscos.
-La composició de les primeres pàgines orienta el sentit de la mirada i de la lectura; la direccionalitat esquerra-dreta que correspon a la marxa dels animals a la recerca de la llum.
Tanmateix, dir que el text resulta innecessari, pareix una mica atrevit, perquè aquest fa la seua aparició sorprenentment a través de la primera persona del plural; és a dir, el col·lectiu d'animals narren la seua història; els que caminen, els que volen, els que salten o neden s'uneixen  en una queixa grupal i ens conten la seua fugida fins que arriben a la doble pàgina de la intensa llum i la calor ofegant on ens diuen: " aquesta no és l'albada que esperem".
El text, en aquest moment, es presenta com necessari per assegurar la tesi de l'autora.
És un llibre acusador, de clares intencions i missatge esperançador: els seus diferents codis, visual i textual, permeten una relació empàtica amb la  lluminosa idea de col·laborar urgentment perquè no desaparega la naturalesa, la seua casa, la nostra casa.

Recomanat a partir de 6-7 anys.

dissabte, 15 de juny del 2024

RECOMANEM EN JUNY 2024

Recomanat: adults











                   Rellotge sense agulles / Reloj sin manecillas

                                     Carson McCullers

       Trad. Cat: Alba Dedeu    Ed. L'Altra Editorial, 2022

       Trad. Cast: Vida Ozores  Ed. Seix Barral, 2011- 2017



Carson McCullers és una de les escriptores més importants d’Estats Units. Des de molt jove va començar a escriure, però la seua obra es va interrompre degut a la mort prematura en 1967, tenia cinquanta anys.

Rellotge sense agulles és la seua última novel·la publicada a 1961.

Història desenvolupada a un poble menut prop de Geòrgia, al sud d’Estats Units on els quatre personatges principals estan units per llaços familiars o d’amistat i tots lluiten per la seua vida.

Un d’ells, el jutge, ancià i amb poca salut viu a la mansió familiar amb el seu net Jester. El jutge està preocupat per voler recuperar el valor de la moneda del sud esclavista.

Altre personatge, el farmacèutic Malone, amic del jutge, no accepta la malaltia diagnosticada i la seua prompta possible mort. A partir d’aquí es refugia en la seua solitud, busca consol en l’església baptista de la que formava part. També comença a valorar a la seua dona, se'n adona de la necessitat que té d’ella, percep el seu amor i tota l’atenció que li dedica, ell li correspon dient-li de nou estimada.

Un altre personatge és Jester, net del jutge, jove privilegiat, però frustrat per la mort del seu pare i per la mancança d’identitat, la cerca de la seua realitat, descobreix una homosexualitat que el turmenta i el trencament de les relacions amb el seu iaio per defensar les seues pròpies idees.

I per últim el jove nigerià Sherman que vol desesperadament trobar la seua mare. A aquest, malgrat que era de color, el jutge el contracta com amanuense. Al principi la relació entre ells era bona, però comença a empitjorar degut a l’arrogància, el despotisme i l’odi de Sherman cap al jutge. El jutge només el té amb compte quan el necessita: perquè li pose les injeccions i perquè li llisca.

Altres personatges del relat són Verily, serventa del jutge i Martha, la dona de Malone. Les dues evolucionen cap un empoderament: Verily reivindica els seus drets i Martha passa de ser una dona feble i poruga a dona independent que munta el seu propi negoci i preocupada pel seu marit i fills.

És un llibre sobre el dol on els quatre personatges passen pel procés de l’absència.

El títol Rellotge sense agulles fa referència al temps: espera de la mort, dels canvis socials, … El temps passa, però no per a tots per igual, és un temps subjectiu.

L’estil de McCullers és realista, escriu sense concessions, de manera contundent. És una mestra de l’exploració de l’ànima.

En la història, l’autora ens fa veure l’Amèrica profunda on no hi ha contacte entre les persones, no es coneixen entre elles ni tenen zones comuns per relacionar-se.