RECOMANEM EN FEBRER 2026

   

RECOMANAT A PARTIR DE 7 ANYS :

 

 

 

La locomotora i altres poemes divertits ( Lokomotywa)

Julian Tuwim (text)

Lewitt-Him ( il·lustració)

Versió catalana: Xènia Dyakonova i José Mateo

Ed. Vacamú, 2025

QUINA TROBALLA!!!

És difícil trobar un llibre com aquest, publicat en 1938 en Polònia i que des d’aleshores continua essent un referent en la literatura infantil i en la il·lustració, tot un clàssic de la literatura infantil.

Un llibre on es té molta cura de tots els detalls: el format,el text, la traducció, les il·lustracions, les guardes, els paratextos,...Tot.

.- El format : horitzontal, permet el moviment de la vista en el sentit de marxa de la locomotora, la cua de personatges que intenten traure el nap de la terra, el vol dels ocells pel bosc,...

.- El text :Tres poemes que a Polònia són molt populars entre diferents generacions: "La locomotora", "El nap" i "La ràdio dels ocells", tres històries rimades que juguen amb els versos, les paraules i la història.

El primer, «La Locomotora», ens narra el viatge d’un tren llarguíssim, mitjançant enumeracions, exageracions,repeticions, jocs de paraules,.... que omplin tots els vagons.

El segon, "El nap" és la versió d’una rondalla tradicional, en què un pagès ha de demanar ajuda perquè no pot arrencar un nap molt gros. Ens recorda el llibre "El nabo gigante" un conte recopilat per Tolstoi al segle XIX , o més a prop, el conte popular català "El cargol i l’herbeta de poliol ".

El tercer, "La ràdio dels ocells" utilitza el registre d'un programa de ràdio i l'humor. Enumeracions de noms d'ocells formant rodolins, diàlegs que es converteixen en baralles « tots els ocells, grans i petits del trencalòs fins a la garsa ,no fan res més que barallar-se...»

.- La traducció: immillorable. Una versió amb un llenguatge que respon en tot moment a les il·lustracions i al mateix temps aconsegueix traslladar al català la rima, el ritme, l’humor, la musicalitat, i altres qualitats sonores fent ús de tota mena de figures retòriques.

.-Les il·lustracions : En colors vius, atractius, que no tenen res a veure amb el color real. Imatges que unes vegades són en primer plànol i altres en gran plànol. Cal destacar també que les il·lustracions que acompanyen són les originals i que moltes vegades text i imatge juguen entre si

.-Les guardes :bellament il·lustrades, amb personatges protagonistes de les històries ( la locomotora, els ocells,...)

.- Els paratextos : Els crèdits inicials; els textos finals amb la reproducció dels poemes en polonès; les biografies de l’autor i dels il·lustradors; una breu història del llibre,i una justificació titulada «La nostra edició».Els dos editors de Vacamú expliquen amb tot detall els materials amb què han treballat

...Tot. L'editorial Vacamú ho ha fet així i tenir els seus llibres a les mans és un plaer.

RECOMANEM EN FEBRER 2026

Recomanat: A partir de 10 anys

                                        

                                                LA CALAVERA

                                                JON KLASSEN

                                Trad. Cast. Gemma Rovira Ortega

                                  ED. BLACKIE BOOKS, 2025

                                         

 LA CALAVERA és l’adaptació d’un conte popular tirolés i s’endinsa en un relat de por, en la literatura d’allò estrany.

 

L’autor és Jon Klassen, premiat i reconegut il·lustrador i autor de llibres per infants com  VULL EL MEU BARRET, EN JAN I EN PEP FAN UN FORAT, EL LLOP L’ÀNEC I EL RATOLÍ, DUES TORTUGUES I UN BARRET ….

 

Abans del títol ens trobem un petit text que diu:

UNA NIT,

EN PLENA NIT,

MENTRE TOTS DORMIEN,

OTILIA, PER FÍ, ES VA ESCAPAR.

 

Aquest inici ens genera ja preguntes:

Otilia havia fugit per fi de casa, vol dir que la xiqueta estava en perill?

Necessita canviar de vida?

Busca refugi i companyia?

 

Klassen explica que ha versionat un conte tradicional però amb una solució diferent a l’original. Un final distint.

 

La relació entre xiqueta i calavera és diferent a l’esperada. Es crea una atmosfera misteriosa on es mostra que és possible que la protagonista i la calavera estiguen unides.

 

La lectura de la narració combina bosc, foscor, secret, foguera, pou … i allò estrany, l’amistat entre una xiqueta i una calavera. 

I un perill, l’esquelet sense cap. La protagonista aconsegueix des-fer el perill i trobar una nova realitat.

Sembla una bona oportunitat d’oferir un relat amb tots els elements de por, que ens generen intriga, incertesa … fins i tot amb un final difícil: la calavera i Otilia desdejunen juntes perquè inicien una nova vida.

Les il·lustracions de Klassen són molt representatives, d’un estil que marca qualsevol dibuix de l’il·lustrador canadenc.

Al principi de la narració són tot ombres i foscor que van guanyant llum quan avança l’amistat entre Otilia i la calavera. La tècnica en aquarel·la i tinta digital dona una personal textura a les imatges.

 

En el conte popular l’ horror, el mal, el monstre … apareixen amb tota la seua autèntica força pertorbadora. No són una decoració seductora i gratuïta, amb efectes especials de fantasmes i castells amb teranyines … que solen desil·lusionar a les lectores.

La por en la LIJ actual té una funció desmitificadora; és a dir, està present com a tema, però en general no es busca despertar en les criatures temor si nó alliberar-los de la por.

Solen ser pors alleujades en desmuntar-los per l’humor o des de la raó.

La LIJ pot ser un espai de protecció, però no s’ha d’oblidar que també ha de constituir un espai ideal per experimentar i elaborar les pors de manera simbòlica i profunda. Calen relats amb riscos, exigents que ofereixen inquietuds i reflexions importants. Aquest llibre ho és.

 

 

 

 

RECOMANEM GENER 2026

 A partir de 13 anys

     

 James

 Percival Everett (text)

Ed. Angle/De Conatus, 2024

Trad. català: Jordi Martín Lloret

Trad. castellà: Javier Calvo

 

En 1884, Mark Twain ens va oferir Les aventures Huckleberry Finn, una de les novel·les icòniques de la literatura dels Estats Units que va canviar el rumb de la literatura infantil.

Va rebre el premi Pulitzer de Ficció del 2025.

Una reescriptura des del punt de vista de Jim, l'esclau. Amb ell, redescobrim la construcció del valor de l'aventura en el seu sentit etimològic del terme (com va proliferar en el s. XIX), al costat dels conceptes de llibertat i dignitat.

En James, la crítica s'aboca especialment cap al racisme i l'esclavitud juntament amb les diverses maneres d'abusos de la societat. En la qual, el blanc, pel fet de ser-ho, pot fer el que li convinga sense cap objecció. Hilarant en molts moments, tendra a vegades

Les diferències de Jim de Twain i de James de Everett, són significatives. En el primer cas, ens el presenta com a intel·ligent, savi i educat; en el segon, és un lector consumat, escriptor en potència i erudit encobert. James és un narrador fascinant, que, tanmateix, et parla del Càndid de Voltaire, que conversa amb Locke… De la mateixa forma en les escenes i personatges, hi ha similituds entre ells i notòries diferències.

James és un home que ha llegit els llibres de la biblioteca del seu amo, sap escriure i ensenya als fills dels altres esclaus com es parla l'argot de la seua classe social, perquè els blancs no pensen que els negres poden ser intel·ligents i d'eixa forma protegir-se. La novel·la es riu de la ingenuïtat d'aquella població blanca que es creia superior a un altre sols pel seu color de pell, sent els mateixos esclaus els que tractaven d'estúpids als seus amos perquè estos no s'acarnissaren amb ells.

Necessita a Huckleberry per a sobreviure en la seua aventura a la recerca de la llibertat per a poder guanyar els diners suficients amb els quals alliberar la seua dona i la seua filla. El destí els separarà i els tornarà a unir revelant secrets ben guardats i sorprenents.

És important destacar el simbolisme del llapis, que porta sempre en la seua butxaca, com l'aconseguix, les conseqüències que va tindre qui li ho va entregar, que roman amb ell en tot moment, símbol de la seua identitat i de la seua necessitat de comptar. Com diria el propi personatge:

“(…) soc un home que coneix el seu món, que té família, que estima les famílies i que ha sigut arrancat de la seua; un home que sap llegir i escriure, un home que no vol que la seua història siga narrada per ell mateix, sinó escrita per ell mateix.

Gràcies al meu llapis, em vaig donar existència, em vaig escriure a mi mateix en el present.”

El llapis, la lectura i l'escriptura es convertixen en la seua marxa cap a la llibertat i configuració de la seua identitat en contar la seua pròpia història.

El mateix James fa un elogi al poder de la lectura:

“Mai havia llegit una novel·la, encara que entenia el concepte de ficció. (…) Les pàgines feien olor de glòria.

En la terra de Westfàlia…

I em vaig trobar en una altra part. Ja no estava en una riba d'aquell riu maleït, ni en l'altra. No estava al Mississipi. No estava a Missouri.”

Estem davant un llibre de superació i llibertat, en el qual seguim el dur camí de Jim fins a convertir-se en James.

És important destacar que, en l'obra, la paraula Llibertat adquirix el seu significat real i profund, no com s'ha pervertit actualment com a llibertat de prendre canyes o com a motor d'un sistema neofeixista, que el que pretén és controlar, reprimir i empobrir a la població, com podem veure en comunitats autònomes o estats internacionals.

Gran gaudi de la seua lectura, amb innombrables virtuts i elements a reflexionar en un món tan controvertit i tergiversat en el qual vivim, reivindicant el més essencial: llibertat, identitat, cultura, dignitat…

Comentat en gener 2026

RECOMANEM GENER 2026

 A partir de 13 anys

     

El Llop/Lobo

Saša Stanišić (text)

Regina Kehn (il·lustració)

Ed. L'Angle Editora/Siruela, 2024

Trad. català: Cristina Sala Pujol

Trad. castellà  : Alfonso Castelló

 

Narrada des del punt de vista de l’espectador, un narrador a qui Stanišić no posa nom, perquè podríem ser qualsevol de nosaltres.

Fet a dues tintes, ajuden a crear una atmosfera que matisa la veu del protagonista, personatge molt ben construït i ple de matisos.

L’argument: Arriben les vacances d’estiu i la mare l’apunta a les colònies de l’escola contra la seva voluntat. El protagonista es declara urbanita no suporta els mosquits, les ortigues ni banyar-se al riu, però entén que la seva mare no té massa més opcions. Això sí, només arribar ja fa saber a tots els monitors que, tot i que no donarà problemes, no pensa participar ni il·lusionar-se per cap de les típiques activitats programades.

Odia la naturalesa, odia el trio abusador de la seva classe (en Marko i dos bessons) i li toca compartir habitació amb en Jörg, un nano extremadament motivat, content de passar uns dies a la natura.

S’hi parla d’amistat, d’assetjament, de família… Però també de la por, de les debilitats, de la necessitat d’encaixar… D’adults que no saben com resoldre situacions i de joves que ho fan tan bé com poden, o no.

No és només una novel·la en la qual pretén destacar i denunciar l'assetjament, centrant-se bé en l'assetjador o en la víctima, ho fa des d'un altre personatge i com es mou est davant les possibles situacions que pogueren ocórrer. Interessant punt de vista.

Cal destacar les il·lustracions de Regina Kehn, tendres i poètiques però iròniques alhora.

L’autor Saša Stanišić (Iugoslàvia, 1978), és PREMI ALEMANY DE LITERATURA JUVENIL 2024

Comentat en octubre 2025

RECOMANEM GENER 2026

 Recomanat a partir de 7 anys

     

 De pressa, de pressa/¡Deprisa, Deprisa!

 Clotilde Perin (text i il·lustració)

Ed. Juventut/Juventud, 2020

Trad. català i castellà: Pau Joan Hernández

 

Una ficció del temps: "El protagonista de la història des que s’alça al matí tot ho fa corrent, ni tan sols s’acomiada dels pares perquè ha d’agafar l’autobús, per després muntar en una barca per arribar amb els seus amics a agafar un avió". 

 Deia Anna Juan Cantavelles al seu document "bondats dels àlbums il·lustrats" que en ells el sentit de la història es dona a través del codi textual, codi visual i codi formal. Doncs bé, en aquest llibre els tres codis van agafats de la mà i fan que les lectores experimenten les diferències, avantatges o inconvenients, entre viure de pressa o viure lentament. En aquest sentit, em pareix que està molt encertada la visibilitat del ritme: una primera part amb un ritme frenètic i una segona part amb un ritme lent, pausat. De la mateixa manera que al llibre "La visita" (Núria Figueras/Anna Font) es representava el silenci, ací en aquest llibre es representa el ritme no sol amb les imatges, que seria més fàcil, sinó amb el text. Imatges i text volen marcar el ritme accelerat o pausat de l'argument. 

 Deia l'escriptor xec Milan Kundera al seu llibre "El Arte de la novela" que la literatura es mou al terreny de les possibilitats. I això, és el que trobem en el discurs d'aquest llibre: 

-la possibilitat de recerca d'alternatives davant una experiència de fracàs o frustració: el protagonista perd l'avió i reprén la seua vida gaudint de la natura.

 -la possibilitat de decidir entre viure la vida amb rapidesa o més lentament i gaudir així de veure com cauen les fulles dels arbres o com xipollegen les gotes de pluja.

 -la possibilitat de reflexionar sobre la manera tan ràpida de fer les coses enfront de la calma i la tranquil·litat que s’ha de tindre per poder gaudir de les coses menudes, observant-les, olorant-les i assaborint-les. I preguntar-nos, qui transmet la pressa als infants? 

Totes les possibilitats no constitueixen missatges tancats o moralitzants, sinó que estableixen un contrast oposant dues maneres de viure la vida. 

 Deia l'especialista en àlbums il·lustrats Sofie Van der Linden que aquests són una meravellosa experiència artística. Al nostre llibre queda de manifest: 

-Amb la sorpresa del seu format, una horitzontalitat extensa, molt més que un apaisat habitual. 

-Amb la utilització de la doble pàgina que ens guia des del principi fins el final i permet una visió seqüencial -seqüències llargues com cinematogràfiques- de les accions que realitza el protagonista.

-Amb el color, el groc de la coberta i contracoberta i el de cadascuna de les pàgines. Juntament amb el color, destaquen les figures (persones, plantes, vehicles ...) petites que podríem ubicar dins de la tendència de la il·lustració infantil. 

 Si iniciàrem una conversa literària amb aquest llibre, ben segur que hi hauria múltiples interpretacions i una seria la naturista: sembla que amb eixe final ens sensibilitze i motive a mirar al nostre voltant i descobrir les meravelles de la naturalesa. 

També, perquè no, mai pensem en elles, la visió de les persones majores que es veurien reflectides: ja han viscut la vida al ritme de la primera part del llibre i ara poden gaudir del temps de manera més lenta i assaborir tots aquells aspectes dels quals parla la segona part del llibre: un missatge engrescador per a elles.  

Finalment, si el temps per a les petites lectores no és igual que per als adults, a qui farà reflexionar la diferència entre viure ràpid i viure lentament? Tal volta als adults més que als infants? 

Sempre ens queda el dubte sobre la tendència dels àlbums a fer un ullet als adults, ja que, en definitiva, són els que compren els llibres: un dubte raonable. Tanmateix, es podria pensar que aquest llibre, com altres, poguera oferir diferents capes d'interpretació i un doble destinatari, la infantesa i la persona adulta que acompanya i col·labora al moment de llegir. 

Comentat en gener 2026