divendres, 29 de juny del 2012

MISTERIOSAMENT FELIÇ



 




MISTERIOSAMENT FELIÇ
Joan Margarit
Editorial Visor


Diu Margarit que la poesia, a vegades, comença sent un paisatge on arribem de nit.
Quins paisatges ens presenta la seua poesia?

Un paisatge de gira-sols, camps de paraules que conserven els ocells abatuts del demà.
Un paisatge de nit que va soldant amb fosca tot el cercle de la lluna.
Un paisatge de bosc entre la boira per a sentir els records.

Continua el poeta:  la poesia acaba sent un mirall on un està llegint els propis llavis.
Què llegeix als seus llavis?

Llegeix la vida que entra dins dels poemes per a esperar-te, que és la fosca sota el blanc de la neu o una combustió que es pot confondre amb la llum.
Llegeix els teus ulls on s’apaga la fondària lenta d’un somriure.
Llegeix el propi rostre que em mira solitari veent passar el tren de la infància.
Llegeix la mort que és anar-se’n si no vé ningú a acomiadar-te.

Trobarem en aquest llibre, realitzat amb molta cura i bilingüe, una poesia sostinguda per paraules d’aire que parlen de la vellesa i la infantesa, de somnis i vivències, dels viatges i dels retorns, de tristeses i amparances, d’amors i superivències, de nostàlgies, sexe i solitud; tot alhora.
Joan Margarit sembla un poeta que expressa magníficament les emocions de pena i dol, que domina la sintaxi adequada per a embolcar-nos i impedir la fugida davant eixos sentiments íntim que resulten difícils d’assolir i compartir. Un llibre, sense dubte, dur i esperançador, perquè el protagonista (pot ser l’autor) amb tots els seus records i experiències comença a ser feliç, misteriosament feliç.
Recomanat + 18 anys.


dimarts, 19 de juny del 2012

ADÉU MESTRE



La mort era això, vaig pensar: aquesta quietud sobtada, aquest desmanegament de la vida, aquest despenjament de totes les habituds de manera que ningú no sabia quins gestos fer, ni quines paraules dir, ni a quin lloc posar-se per trobar-s'hi bé. Un desplaçament vital, una descol·locació del món conegut fins a aquell moment. Una força misteriosa que ho desllorigava tot, que  irrompia invisible com el fred sobtat els primers dies d'hivern i ho transformava tot, mal que semblés aparentment intacte. Només posava un abric d'angoixa i de tristor a aquells que havien notat la seva presència.

Emili Teixidor   Pa negre

diumenge, 17 de juny del 2012

UN LLIBRE. Hervé Tuillet



Un libro. Hervé Tullet. Ed. Kókinos
Un llibre. Hervé Tullet. Ed. Cruïlla


Troballa interessant que obre el camí dels llibres-jocs d'alta qualitat amb el valor literari d'apropar als xiquets al mon dels llibres.
Podem considerar-lo un pre-llibre, objecte joc necessari abans de l'acte de la lectura que permet crear hipótesis, establir relacions, preveure situacions, anticipar-ase amb el pensament al mon que l'autor crea per què el lector/a tinga sempre un Ooooooh! a la boca darrere de cada pàgina.
Juga amb la màgia, la prestidigitació, l'encantament i la participació del lector: els seus dits son capaços de transformar i d'intervenir en la història. La proposta demana un contacte no tan sols visual i és molt interessant per a establir una complicitat entre el mediador (imprescindible en aquest cas) i el lector: el llibre es llegeix, però també es sacseja, es belluga, s'aplaudeix...
Il·lustracions molt suggerents, originals i senzilles que amb el punt, la línia i els colors bàsics com a elements plàstics omplen les pàgines de composicions abstractes que ens remeten i ens recorden a tants autors de les avantguardes (Kandinski, Miró, Sonia i Robert Delaunay...)

Edat recomanada: 0-3 anys.

LA INVENCIÓN DE HUGO

Shakespeare va dir que estem fets de la mateixa matèria que els somnis.
En La invención de Hugo, de Martin Scorsese, veiem que els llibres i el cine ens ajuden a construir-los.

La pel.lícula està basada en La invención de Hugo Cabret de Brian Selznick, publicada per SM. Un llibre on es combinen elements dels àlbums il.lustrats,de les novel.les gràfiques i del cinema.

Vingueu i somieu.

divendres, 15 de juny del 2012

NIÑOS RAROS. Raúl Vacas



Niños raros
Raúl Vacas
Ed. SM






 Àlbum il·lustrat que presenta un mostrari poètic de “niños raros”.  Desfilen entre  altres, "el niño alga”, “la niña de espuma”, “la niña cacto”, “el niño queso”, “el requeteniño”, “la niña sombra”, “el xilofoniño”…

Duérmete requeteniño
duérmete requeteyá,
que si no el requetecoco
te requetecomerá.


Una recopilació de tècniques d'escriptura on es barregen els jocs de paraules, les composicions tradicionals i altres de completa actualitat . És una poesia que dóna molt joc i té un humor molt fi.
Les paraules d'aquest poemari es converteixen en jocs sonors precisos donant vida a aquests xiquets màgics i extravagants.
El text és extraordinari.  Les il·lustracions de Tomás Hijo, encara que es corresponen als personatges que acompanyen,  no arriben a aconseguir la qualitat que tenen els poemes. El tamany de la font que s’ha utilitzat tampoc afavoreix la lectura.
Edat recomanada: A partir de 8-9 anys

dimarts, 5 de juny del 2012

L'OFICI DE FEDERICK AL COR DEL BOSC


Un any més hem d'agrair a Federico Martín Nebras i a Pizpirigaña el regal de les Jornades del VIII Encuentro de animadores a la lectura celebrat a Arenas de San Pedro (Ávila),  els dies 31 de maig, 1, 2 i 3  de juny del 2012.

L’ofici de Frederick és arreplegar, per als llargs dies de l’hivern,  els colors,  els raigs de sol,  les paraules … i poder després regalar-los quan el fred, la neu i la falta d’aliments impedeixen eixir, i quasi  pensar.
En Arenas hem arreplegat, com Frederick, la complicitat en les mirades, les paraules compartides i els colors i el calor dels amics i amigues recents i antics, els quals hem abraçat amb estima. D’ells i d’elles hem rescatat somriures i compromisos que ens  asseguren  que no estem sols.

Volem conservar i distribuir amb saviesa aquestes viandes que hem aconseguit, per a que quan l’hivern se’ns faça llarg, pugam cercar-les al nostre cor i tenir allí, sorpreses, troballes i promeses. 
Comptabilitzant  ens hem portat les veus:
la mesurada, tranquil·la i sensual de Patxi  Zubizarreta, 
la despullada i fresca de l’Aitana Carrasco,
la sincera i espontània d’Antoni Garcia Llorca,
la parca i enigmàtica del Michael Grejniec
la reflexiva i profunda de Gustavo Puerta
la juganera i alegre del grup PAI, …

i el bosc, sempre el bosc.

Arenas, juny de 2012

Si voleu més: http://www.pizpirigana.es