RECOMANAT A PARTIR DE 16 ANYS:
QUIENES SE MARCHAN DE OMELAS
Ursula K. Le Guin
Eva Vázquez (Ilustradora)
Maite Fernández (Traductora)
Nordica Libros, 2022
“Solo soy verdaderamente libre cuando todos los seres humanos que me rodean son igualmente libres”
Bakunin
Quienes se marchan de Omelas és un relat curt, una distòpia en que l'autora descriu una ciutat inventada de la qual no coneixem ni l'espai ni el temps en què transcorre. S’ està celebrant el solstici d'estiu, tot és bonic i tots els seus habitants són feliços . Però, com als millors relats de ciència ficció, ens introdueix en un món inquietant que ens fa plantejar-nos diverses preguntes.
Comença amb la descripció d'una ciutat amb els aspectes que ella pensa necessaris per a la felicitat: el clamor de les campanes, el vol de les oronetes, les túniques de colors, el ritme de la música...
Una ciutat en la qual no n'hi ha rei, ni esclaus, ni bombes atòmiques, ni publicitat ni bossa. Una ciutat sense temples (religió, si) i sense culpa. Els seus habitants són adults madurs, intel·ligents, apassionats, sofisticats, és a dir complexos.
Ens interpel·la deixant a la nostra imaginació quina tecnologia tindrien (fa diferència entre necessari, necessari i no destructiu i destructiu), fins i tot podríem imaginar si voldríem que hi haguera drogues, orgies, alcohol,...
I una vegada que hem imaginat i acceptat aquesta ciutat, on la bellesa i la bondat existeixen, ens interpel.·a dient-nos que tot això és possible perquè hi ha un xiquet que no té llibertat, que passa fam, fred, que malviu en condicions infrahumanes però del qual depèn la felicitat de tothom.
Tots el habitants quan arriben a una determinada edat coneixen de la seua existència i el visiten. Se escandalitzen però acaben acceptant-ho.
En tot el relat, com en tota la seua obra, hi ha una reflexió antropològica, social i ètica. Ens fa preguntar-nos si les decisions socials s'han de prendre en benefici de les majories però fins a quin punt. Deu la felicitat i prosperitat generals basar-se en l'opressió i el sotmetiment d'uns quants? Està justificat? Seria possible d'altra manera? Podem anar-nos d'Omelas?
Alguns dels seus habitants, horroritzats i avergonyits, esperen que arribe la nit per fugir a la foscor i no tornar mai. No sabem cap on caminen i si existeix aquest lloc, encara que sembla que ells sí que saben cap on van.
Les il·lustracions de Eva Vázquez enriqueixen el llibre. Imatges fantàstiques en que juga amb el figuratiu i el simbolisme. Hi ha un predomini del paisatge i de l'arquitectura per damunt de la figura humana. Unes vegades allunya les imatges i altres apareix un detall o primer plànol. Destaca el canvi dels colors clars i lluminosos als grisos i borrosos quan el text parla de la part fosca d'Omelas.
