dimecres, 31 de març del 2021

RECOMANEM EN MARÇ 2021

RECOMANAT A PARTIR DE 18 ANYS:


                                                 

 

                                     


 

                                                                             

     La sabiduría de lo incierto

                         Joan-Carles Mèlich                           

  Ed. Tusquets, 2019

 

Joan-Carles Mèlich és professor i escriptor. Actualment és professor de Filosofia de l’Educació en la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre les obres publicades estan Filosofía de la finitud (2002), Ética de la compasión (2010), Lógica de la crueldad (2014) i La sabiduría de lo incierto (2019).

A partir de textos de Cervantes, Virginia Woolf, Flaubert, Kafka, Beckett, Dostoievski, Semprún i altres, l’autor reflexiona sobre la relació entre la lectura i la condició humana.

Aquests assajos són una mostra de la relació entre la lectura i l’existència a través de la incertesa.

El llibre es composa de dues parts. En la primera s’apropa a les obres que han marcat la nostra manera de llegir i de viure, de la metafísica, de la diferència entre coneixement i sabiduria; i en la segona part parla d’una ètica de la condició lectora, ètica que s’afina sobre la incertesa.

El títol La saviesa de l’incert ens porta a Kundera, a admetre que no tenim més remei que viure en situacions i en relacions. Estar disposat a habitar eixe món temporal i finit, és tindre una “saviesa de l’incert”.

El llibre és una reflexió filosòfica sobre la lectura.

El llibre és un repte perquè és una autobiografia literària del que ha llegit.

L’autor ens parla de textos venerables. Terme que agafa de Maria Zambrano. Es refereix a textos de sentit infinit, que sempre diuen més, que el seu sentit està en funció de l’estat d’ànim i de l’experiència vital del/de la lector/a.

La lectura d’un text venerable ens inquieta, ens incomoda.

Llegir és detindre’s en el temps, és com si entrares en un bosc i a l’eixir, eixes diferent, t’has transformat.

Nosaltres som hereus perquè no comencem amb les mans buides, venim amb una gramàtica, amb un bagatge d’allò que ens han contat, que ens han llegit, que hem conegut, encara que no hagem llegit cap llibre.

Al llibre descobreixes títols de llibres, autors, fa referència a quadres i al cinema.

Mèlich dona als títols dels capítols un aspecte poètic.

L’autor fa una crítica a l’educació i a la utilització dels mitjans audiovisuals i en general a la tecnologia.

El llibre és una postura valenta en contra de la filosofia metafísica que rebutja l’atzar, la incertesa i l’ambigüitat.

Posicionament filosòfic de l’autor respecte a les veritats absolutes.

L’autor diferencia entre formació i informació. La formació sempre està programada? Per la formació es necessita un temps. L’acceleració pot formar?

Mèlich diu que si l’educació és limita a una reducció de la complexitat, es converteix en educació informativa i no formativa.

L’interessant de la formació és que genera preguntes.

Estem sempre en procés de formació. Mèlich estableix una relació entre lectura i vida.

Parla de la utilització en excés de les noves tecnologies. No es deu confondre la utilització de la tecnologia amb la formació.

La memòria necessita temps i silenci i això no es pot donar en una societat tecnològica perquè predomina el soroll i la rapidesa.

A la classe és necessària la presència del/ de la mestre/a. Una classe és de mirades, de rostres visibles, de notar afectes, i mai pot ser substituïda per un ordinador.

La colonització de la informació és molt perillosa.

El silenci és necessari per una lectura meditada?

La lectura ràpida no genera pensament.

En l’escola s’han de donar eines per interpretar, per jutjar la lectura.

En el procés d’aprenentatge és important que l’alumnat explore camins nous.

L’aprenentatge de la lectura és un viatge de formació i de transformació de si mateix.

El/la mestre/a ha de ser molt bon lector i estimular a la lectura.

És un llibre que obri portes al pensar, a la reflexió.

El professorat ha de tindre en compte que en la lectura hi ha aventura i saviesa incerta.

L'autor reconeix les petjades que el professorat deixa en l'alumnat, però també manifesta que els animadors a la lectura moltes vegades el que fan és bloquejar el procés lector.

El llibre és molt didàctic.

Interessant el vocabulari, la matisació de les paraules perquè les enriqueix.

Cal destacar la diferenciació entre conceptes: Novel·la i assaig, plaer i goig. També diferencia entre objecte i cosa. El llibre no és qualsevol objecte, és una cosa perquè és insubstituïble, sobretot des del punt de vista existencial perquè el lector deixa en el llibre les seues petjades.

També distingeix entre mètode i forma. En la lectura d’un llibre venerable no hi ha mètodes, sinó formes. En la forma, llegir no és per quelcom.

Malgrat que estem d’acord en els temes desenvolupats al llibre, observem que:

-És un llibre que en alguns aspectes es repeteix i s’envolta d’una retòrica excesiva.

-Escrit amb molta solemnitat. A vegades s’allunya d’allò que vol dir.

Sobre la visió del món femení:

-El llibre no usa, en cap cas, un llenguatge inclusiu.

-¿No hi ha veu del món femení perquè el tema no s’ha tractat per les dones filòsofes?

-Podem pensar que no hi ha veu del món femení perquè són escasses les cites de les filòsofes i autores citades comparant-les amb la dels filòsofs, però la perspectiva sobre el tema i la intenció de l'autor no és la d'investigar la mirada femenina.


 


divendres, 26 de març del 2021

RECOMANEM EN MARÇ 2021

 RECOMANAT A PARTIR DE 10-11 ANYS :

 

 

 

La casa de l'Iggie / La casa de Iggie 

Judy Blume   

Trad. cat: Marc Donat

                     Trad. cast:Montse Triviño                     

Ed. Viena,2020/ Ediciones Invisibles, 2020

 

Ens trobem davant d'una història realista que, amb una trama senzilla, denúncia una situació social injusta, el racisme. L'originalitat del llibre està en la mirada de la infantesa sobre aquesta problemàtica i, així, se'ns mostra com el color de la pell no suposa cap impediment davant la necessitat de jugar i de relacionar-se que tenen els més menuts i menudes.

Les aparences enganyen, les poques pàgines per a narrar un gran tema com aquest i contar les experiències de la protagonista durant set dies, ens feia pensar, en principi, en una mancança d'aprofundiment i en un tractament maniqueu.
L’autora, però, supera el repte amb una escriptura valenta i arriscada aconseguint una obra objectiva i ben contada que reflecteix no només la conflictivitat del tema sinó altres aspectes relacionats amb la vida, amb la condició humana que fan creïble el que ens conta.

Poc a poc, anem entrant en una història amb moments complicats i crítics com ara el conflicte entre nens i nenes des de huit a onze anys: Glen, Herbie, Tina i Winnie conformen un món de relacions que topen en un primer moment i es fa necessari que la sociabilitat es pose en marxa amb la finalitat d'ajustar comportaments i poder gaudir de la convivència.
També gaudim de bons i humorístics moments  com ara la manera d'enraonar de la protagonista davant dels pares o les converses de la xicalla a la casa damunt de l'arbre.

Un tret essencial de la literatura realista són els personatges ben definits. El personatge principal és la Winnie, una nena d'onze anys, amb un tarannà innocent, lluitador (campanya per salvar les tortugues i campanya en contra del racisme), sensible i crític amb el comportament dels adults. Ens recorda als personatges femenins infantils d'escriptores estimades com la Rosalinde de Crhrisitne Nöstlinger o l'Anastasia de Lois Lowry.

Tanmateix, Winnie és un personatge que evoluciona, creix amb seny i arriba al final d'aquesta història de final obert, adonant-se de la diversitat del problema racial i assumint la  pèrdua de la seua amiga Iggie - acaba la carta començada al primer capítol i la casa de l’Iggie passa a ser la casa dels Garber, la família nouvinguda.

Paral·lelament als personatges que esbossen el món infantil, trobem els adults com ara la senyora Landon, personatge oponent, egoista, hipòcrita, carregat de prejudicis que representa l’actitud racista  i el senyor Berger que encarna la complexitat de la problemàtica racial.

Els personatges adults es mostren nítidament diferenciats dels primers, versemblants en el seu comportament, diversos en la seua manera d’entendre la vida, de relacionar-se amb la infantesa que manté una mirada crítica cap les seues accions -Winnie rebutja l’actitud passiva de la seua mare davant la situació que estan vivint.


Reconeixem el valor que te aquest llibre d'escriptura  àgil amb diàlegs frescos, per la importància de recuperar la història del conflicte racial en la literatura contant-nos la difícil convivència d’una família negra al bell mig d’un barri blanc.

Ens agrada constatar que cada vegada hi ha més editorials, com Jardí de Viena, que situen al traductor a la coberta ressaltant la seua importància.
 
Si el títol és “La casa de l’Iggie”, us preguntareu com és que no parlem d’ella.
Ha, ha, ha! la resposta està al llibre … cerqueu-la.




dijous, 25 de març del 2021

RECOMANEM EN MARÇ 2021

RECOMANAT A PARTIR DE 18 ANYS:

 

Las cosas que perdimos en el fuego

 Mariana Enríquez.

Anagrama 2016

 

Escriure des d'allò fosc.

Las cosas que perdimos en el fuego  replega 12 contes de terror. Mariana Enríquez (Buenos Aires, 1973) es serveix d'aquestes històries per  convidar-nos a una experiència lectora d'altíssima intensitat. L'escriptora argentina recrea per a nosaltres un món literari que pareix no conèixer límits.

L'autora explicita i detalla de forma exhaustiva situacions de violència física i mental extremes, com ara autolesions, suïcidis, desaparicions, assassinats... No és una literatura complaent ni còmoda.

De fet, enfrontar-nos sense treva a eixes situacions que traspuen maldat o autodestrucció pot produir el nostre rebuig i el dubte entre continuar o no amb la lectura.

Amb tot, per a altres, la lectura de Las cosas que perdimos en el fuego és addictiva. En part, per la mestria d'Enríquez per crear atmosferes on el fantasma, el monstre o allò sinistre cohabiten amb els personatges i la seua vida quotidiana. També perquè ens situa en el fructífer espai de la incertesa on el monstre, citant textualment a Stephen King "anuncia la fragilitat de l'ordre en que vivim que pot trencar-se en qualsevol moment".

A més a més aquests  contes tenen una clara vessant psicoanalítica. I en aquest sentit, la idea de que és la nostra raó qui crea els monstres, amb els que dóna forma a desitjos i pulsions inconscients o inconfessables travessa cada pàgina del llibre.

Una altra mostra de la qualitat d'aquesta narradora és la seua habilitat per donar cabuda i denunciar el dolor i la degradació d'una societat argentina traumatitzada per l'horror de l'última dictadura i el seu reguer de torturats, desapareguts i tot tipus d'atrocitats.

Per últim, és interessant remarcar el tractament de la violència de gènere que, encara que apareix  en altres relats, assoleix en el relat que dóna títol al llibre una dimensió molt especial. "Las mujeres ardientes" porten la reivindicació i el compromís de sororitat més enllà d'allò imaginable per lluitar contra el maltractament que des de fa segles pateixen les dones.

Per concloure, la lectura d'aquesta col·lecció de contes pot seduir o no, però mai deixar-nos indiferents.



dimecres, 24 de març del 2021

RECOMANEM EN MARÇ 2021

 

RECOMANAT A PARTIR DE 10-11 ANYS :



Plasticus maritimus , una espècie invasora

Plasticus maritimus,una especie invasora

Ana Pègo e Isabel Minhós Martins. 

Ilustración: Bernardo P. Calvalho. 

Traducció català  d’Àlex Tarradellas.

Traducció castellà  de Celia Recarey

Editorial Kalandraka, 2020

 

 

En quest cas, hem seguit els criteris d'Ana Garralón per a valorar els llibres informatius:

 El títol és suggeridor amb nomenclatura científica, porta informació sobre el que pot ser el contingut i juntament amb la portada convida a explorar.

 L’autora, Ana Pego, biòloga marina, ens presenta  un projecte precedit, o tal volta motivat, pels estudis de biologia i les seues vivències infantils on la platja fou el pati més increïble que ningú podia tenir. Amb la mirada de qui estima, vol preservar i fer conscient la necessitat d’actuar. Tot un repte.

 L’editorial, Kalandraka, no cal parlar-ne, sempre aposta per llibres innovadors, que ens aporten noves maneres de mirar i gaudir. L’edició original és de l’Editora Planta Tangerina, Portugal 2018.

 L’any dedició, 2020, de rabiosa actualitat replega totes les investigacions actuals sobre el tema tractat.

 El tema és sorprenent, una espècie nova: el plàsticus marítimus. Una espècie que no hem de seguir alimentant, al contrari, que cal reduir, aprimar, convertir, reutilitzar...l’alimentem diàriament com a consumidors sense adonar-nos. Aquest serà el primer pas, saber el què i el com del nostre consum. També ens posa al dia sobre les diferents investigacions que s’han portat a cap.

 Pel que fa al disseny, el format és el d’una guia de camp: amanosa, es pot portar al damunt, fàcil de consultar. Les il·lustracions, juntament amb les fotos, ja ens diuen moltes coses sense haver de llegir el que posa. És tot un reforç atractiu per pair tota la informació.

Conté una tipologia textual variada i atractiva, amb informació exhaustiva però atractiva i ben estructurada (gràfics, informacions destacades amb requadres, estadístiques, mapes conceptuals, vinyetes, recomanacions, calendari, llistats...)

 El seu punt de vista és el d'exposar tot el que sap sobre aquesta nova espècie, des del saber i l’estima per conscienciar i donar pautes per a mirar, per a mirar-nos...

 Aquest llibre va destinat a qualsevol lector/a que l’interesse el tema, que tinga curiositat pel seu entorn més proper...

Considerem que és molt més que un llibre informatiu.

És un llibre impactant, entretingut, engrescador, que barreja, molt encertadament la part científica-informativa, i la part més anecdòtica, lúdica amb una excel·lent part gràfica que inclou il·lustracions i fotos per a denunciar i crear consciència al voltant d’un dels problemes més urgents en el deteriorament del planeta.

Una de les parts més sorprenent, els “petits tresors”, que podem trobar a les nostres platges, i que poden ser disparadors de la creativitat. Algunes de les fotografies són pura poesia visual.

Aquesta nova espècie sembla que estarà amb nosaltres ni se sap fins a quan. Com ja hem dit cal no seguir alimentant-la, al contrari, cal reduir-la, aprimar-la, convertir-la, reutilitzar-la...L’alimentem diàriament com a consumidors sense adonar-nos. Però sí que podem recrear-la. 

CIÈNCIA/CONSCIÈNCIA/ART

Tot un repte educatiu i divulgatiu

 

 

 

 

 

 

divendres, 19 de març del 2021

RECOMANEM EN MARÇ 2021

 RECOMANAT A PARTIR DE 8-9 ANYS :

 

           


                          La bèstia del Sr Racine/ La bestia del señor Racine. 

 Tomi Ungerer ( text i il·lustració)

Trad.cat : Jordi Martín

 .Trad. cast : Miguel Azaola.

BLACKIE BOOKS, 2019

 

Piiii … Piiiii … Piiiii
Hi
Senyor Ungerer? Tomi Ungerer?
Yes, it’s me.
Bon dia! Som un col.lectiu de literatura infantil i  juvenil que treballa a Espanya, a les terres del Sud d’Alacant. Volem fer-li unes preguntes sobre el seu llibre “La bèstia del Sr Racine”.
Ok, my pleasure.
Pot ser en català, mister Ungerer?
Per suposat, a l’indret on em trobe parlem totes les llengües. Cap problema.
Doncs, comencem. Qui és Tomi Ungerer?
Uf!! seria llarg de contar. Per sintetitzar, diria que sóc un artista polifacètic: il·lustrador, publicista, escriptor, dissenyador … Alguns afegeixen que són una mica extravagant.
El nostre col.lectiu acaba de llegir el vostre llibre ja esmentat i voldrien conèixer la seua opinió sobre ell.
Ha,ha!! Es va publicar a l’any 1971 gairebé no em recorde. Tanmateix, a mi no m’enganyeu, puc llegir el vostre pensament i conec les vostres idees com ara:

Que la història parla de com l'amistat o l'estima poden descobrir una vida més humana i més rica.
Que descobreix el valor de l'amistat per damunt dels diners:  les coses importants no estan en venda,
Que planteja la relació entre la vellesa i la infantesa. Només el vell Racine pot entendre la broma del nen i la nena disfressats de la bèstia més estranya.
Que ofereix un model d'adult i un altre d’infantesa.
Que una vegada més, de la mateixa manera que al meu llibre "Els tres bandits", la infantesa fa reflexionar als adults sobre aspectes de la vida com ara: compartir el que tenim, la importància de l’humor, un humor d’infantesa, la necessitat de l’amistat.
Que sentiu fascinació per les il.lustracions:  un repte a la mirada; ofereixen una proposta visual del detall: imatges plenes de gent, en elles passa de tot, rostres expressius, sorpressa. Efectivament, una il.lustració narrativa.
Que s’ha endarrerit molt en arribar a les vostres terres per la dificultat de traducció. I sí senyor, la bona traducció fa meritori que el traductor figure a la coberta del llibre; una interessant reivindicació.
Que heu descobert el meu reconeixement al mestre de la literatura infantil, Maurice Sendak.
I potser de tot això, teniu tota la raó.

No volem furtar-li més temps. Una última pregunta: per a quina edat recomaneu aquest llibre?
El temps ja no té importància per a mí. Tanmateix, he de reconèixer que, ara mateix, note unes sensacions d’esvaïment certament preocupants.  
sssssssshhhhhhhhh! ffffffffffffffffssssssssss!
Senyor Ungerer? …. Tomi? … Ai, las!!!!!!
 

divendres, 12 de març del 2021

RECOMANEM EN MARÇ 2021

 

RECOMANAT A PARTIR DE 10-11 ANYS:


¿Cuánta tierra necesita un hombre ?

( un conte de L. Tolstoi) 

 Heurtier, Annelise ( adaptació)

Urwiller, R.(il·lustració)

Iribarren, L. (traducció)

Ed. Ekaré, 2016

 

L'autora fa una adaptació d'un conte del gran escriptor rus León Tolstói publicat al 1886.

És una paràbola amb un missatge tancat sobre la avarícia,la cobdícia i l'ambició de l'ésser humà.

El protagonista sempre està insatisfet, cada vegada vol comprar més terra i mai es conforma amb la que té. Al llarg del viatge cobreix diferents etapes on sempre es troba amb un foraster que el fa pensar i canviar el que tenia per una altra nova expectativa més esplèndida.

Aquest estat d'insatisfacció pot arribar a la mort, no sols a la mort física, sinó també pot dur a la infelicitat.

La marxa del pagès està molt bé seqüenciada: com la muntada de l'esforç va creant una major tensió. També està reflectida la pujada de la calor.

Annelise Heurtier descriu amb molta intensitat el patiment per l’esgotament físic en el camí de tornada i aconsegueix transmetre eixa angoixa.

Al pagès només li interessa acumular i no li preocupa el seu creixement interior, allò que et millora personalment.

El text adaptat segueix el mateix recorregut que el conte original de Tolstoi: el personatge estranger, l'evolució del protagonista mogut per l'enveja, el malestar creat entre el veïnat, el mugic que li parla d'un lloc meravellós, la terra dels bashkirios i el recorregut per la terra i la mort.

En aquesta faula, el títol està resolt en tota la trajectòria del text.

Joc interessant en la composició: hi ha pàgines amb repeticions d'elements organitzats per seqüències numèriques que expressen la quantitat, la multiplicació de la riquesa.

L'autora manté el ritme del relat amb una sintaxis precisa, sense adornaments.

Utilitza un llenguatge senzill, directe, però molt efectiu a l'hora de transmetre emocions o emfatitzar situacions.

Annelise Heurtier, és també l'autora d'un altre llibre Swet Sixteen que aquest col.lectiu va recomanar.

L'il·lustrador està embegut per les avantguardes russes com Kandinsky, Rodchenco o Sònia Delaunay.

Les il·lustracions d'Urwiller amb 16 sorprenents i acolorades dobles pàgines, mostren imatges fauvistes amb predomini de colors de la gamma càlida realitzades amb tonalitats grogues, roges  i taronja sobre fons blanc quan tothom està a l'exterior i quan està dins de casa, de color blau fosc.

Si desitgem llegir el conte original de Tolstoi per apropar-nos als clàssics, podem trobar, entre altres , les següents versions :


 ¿Cuánta tierra necesita un hombre?

Lev Tolstoi. Elena Odriozola (il·lustració). V. Gallego (trad.)

Ed. Nórdica, 2011

( edició il·lustrada amb la integritat del relat original )

****

Quanta terra necessita un home?

Lev Tolstoi. Emili Bonet (trad.)

Ed Aeditors, 2011 

( edició descatalogada actualment) 

****

¿Cuánta tierra necesita un hombre?

 Lev Tolstoi. Olga Sokolov (trad.)  

Ed.Eneida, 2016