RECOMANEM EN NOVEMBRE 2019

RECOMANAT A PARTIR DE 10-11 ANYS :

Així és la vida/Así es la vida

Ungerer, Tomi (text i il·lustracions)

Martín Lloret, Jordi (trad. Cat)

Azaola,  Miguel (trad. Cast.)

Blackie Books, 2019

Tomi Ungerer respon a les preguntes que fan xiquetes i xiquets, que tenen a veure  amb la vida, preguntes filosòfiques que parteixen de la curiositat dels infants.

Segons conta el pròleg, el contingut va eixir de la col·laboració d'Ungerer en una revista filosòfica a la manera en que Rodari contava històries als seus fills a través del periòdic.

Sota l’estructura de pregunta-resposta trobem una declaració ètica de principis.

En la majoria dels casos Ungerer explica coses que li han passat a ell personalment.

Ens trobem respostes fora de la normalitat, jocs amb les paraules, respostes alliberadores, reivindicatives, fantàstiques, surrealistes, defensores de la imaginació, antimaterialistes, responsables, relativistes, humorístiques, aclaridores, creatives, transgressores, literàries, filosòfiques...

Tal volta, tot alhora, una aproximació a la personalitat de l’autor.

Els temes, com la curiositat infantil, també són molts i variats:

Sobre la violència, sobre el dret a ser tímid, una guerra mai es guanya, els animals tenen sentiments?, Déu és mascle o femella?, guanyar i perdre, el futur del planeta, l'existència dels zoos, repartiment dels recursos, la relativitat, el canibalisme, la vida és somni, defensa d'un espai vital...

Conclusions que destaquem i que estem segurs que seran del gust de les criatures:

-Hauríem de portar sempre a sobre una baieta per eixugar els fracassos.

-A la victòria no s´hi arriba mai cantant.

-Existir consisteix a ser conscient de la pròpia existència a la terra i actuar en conseqüència. Això requereix tenir els ulls oberts.

-Ves per on, tot es repeteix. Fins i tot l'eternitat.

-Cada restaurant hauria de tindre un porc per alimentar-lo amb deixalles.

RECOMANEM EN NOVEMBRE 2019

RECOMANAT A PARTIR DE 18 ANYS :

Mirall, espatlla, intermitent / Espejo, hombro, intermitente

Nors, Dorthe

Salvany, Meritxell (trad.català)

Alonso, Victoria ( trad.cast)

Editorial Les Hores, 2019 / Ed.Anagrama, 2019

Mirall, espatlla, intermitent és la història de Sonja, una dona de quaranta anys que se sent atrapada en la seua vida. Aquesta etapa de crisi està motivada per diferents circumstàncies: el fracàs en les relacions sentimentals, l'enyor del paradís perdut on visqué la seua infantesa, el desarrelament  i la decepció a Copenhaguen, la ciutat on es traslladà a la recerca d'una vida més excitant i amb més possibilitats que la que havia conegut fins aleshores.

A més a més la protagonista s'enfronta amb la insatisfacció que li produeixen unes  relacions familiars bloquejades i la frustració en  les relacions quotidianes...).

Tanmateix, lluny de narrar la història traspuant dramatisme, l'autora utilitza un registre sovint humorístic i irònic.

Un element que cobra una gran importància en la construcció de l'experiència vital de Sonja és la seua estima per la natura. El contacte amb aquesta es revela com una font d'autenticitat en contrast amb la vida urbana dissenyada per a la uniformitat.

Per ùltim, el trobament amb Martha proporciona a la protagonista una nova mirada sobre la vida i sobre el futur que li serà molt valuosa a l'hora de prendre decisions.

El llibre és un excel·lent retrat emocional d'una dona que busca el seu lloc al món.

RECOMANEM EN NOVEMBRE 2019

RECOMANAT A PARTIR DE 0-3 ANYS:

Diez cerditos luneros.

Autor: Lindsay Lee Johnson

Il·lustrador: Carll Cneut

Traductor: Miguel Azaola

Edició: Ekaré, 2019

Història en octosíl·labs per a una aventura nocturna en la que acompanyem als porquets una nit de lluna plena. S’escapen de nit atrets per la lluna per a viure una aventura .

Les guardes conten i compten. Les guardes, blaves al principi i grogues o rosades al final i els deu porquets, conviden a seguir al llarg del llibre a cadascun dels protagonistes. Es presenten amb nom i característiques pròpies. Tots en pijama per anar adormir. Però la lluna plena els embruixa i, quan la mare dorm, ixen, juguen al jardí, es banyen a la bassa, dansen, canten, ballen...Un núvol tapa la lluna i la foscor domina el bosc en dues dobles pàgines. Els porquets criden a la mare. La mare es desperta quan sent que els fills la necessiten.

Fet que ens recorda a altres històries semblants com La estupenda mamá de Roberta. Llibres en els que els protagonistes necessiten eixir del seu lloc confortable perquè el món espera i l’aventura els empenta, però són menuts i necessiten la figura protectora.

El bosc simbòlicament és un espai de perills, però també un espai de llibertat. I la lluna, símbol femení d’allò maternal, il·lumina l’obscuritat.

Visualment és molt potent. El llenguatge plàstic ens recorda a Els tres bandits.

Els porquets amb els seus moviments i actituds de pàgina a pàgina van caracteritzant-se .

Destaquem les dobles pàgines centrals, obscures perquè un cop de vent ha amagat el far protector de la llum de la lluna, són el cim narratiu, on la por és superada perquè la mare apareix per a rescatar els atrevits porquets.

És especialment suggerent per a primeres edats. Una transgressió de la norma per a jugar que escapa a la vigilància de l’adult on, segons Tonucci, es dona el veritable plaer.

A destacar la traducció de Miguel Azaola.

RECOMANEM EN NOVEMBRE 2019

RECOMANAT A PARTIR DE 14-15 ANYS:

La llar de miss Peregrine per a nens peculiares/ El hogar de miss Peregrine para niños peculiares

Riggs, Ramson

Parés, Nuria (trad. Català)

Gemma Gallart ( trad.Castellà)

L'Altra  editorial, 2016/ Ed.Destino, 2019

Un interessant llibre per a adolescents on trobem els trets clàssics de la novel.la juvenil.

Una narració on el protagonista és un jove que es troba tot sol, encara que haja un pare i una mare; aquests estan immersos als seus treballs. Té una relació especial amb el seu avi que fa de motivador/introductor/ orientador en el misteri de la llar que dóna títol al llibre. Abans de morir l'avi li lliura un quadern amb les instruccions per arribar a la casa de Miss Peregrin. Un viatge en el que Jacob busca la veritat de les històries que ell li contava.

Realitat i fantasia es mesclen a la història que ens conta: un xiquet de 16 anys que viu a Florida al segle XXI, envoltat de tota la modernitat corresponent a la seua època és capaç de passar a viure en una època passada, concretament la del 3 de setembre del 1940.

L'aventura està servida i no podia faltar la porta d'entrada a un món fantàstic com l'armari de Kastner, l'armari de la trilogia de C.S. Lewis, i, més concretament, les entrades quàntiques de Pullman en la trilogia de la "Matèria fosca" on es planteja dos universos paral.lels, el viscut pel seu avi i els seu propi.

Apareix, també, l'auxiliar màgic que ajuda a l'heroi representat per les ymbrynes - ocells que poden adquirir forma humana capaces de crear bucles de temps i pels nens i nenes que viuen a la llar i que tenen uns dons especials: invisibilitat, levitació, força, màgia, etc.

Els enemics són tota una quantitat i varietat d'éssers fantàstics i monstruosos prop dos personatges de Lovecraft -witgs i huecos -dolents i malvats encarregats d'interposar-se i enfrontar-se al jove protagonista per aconseguir com tots els dolents, fer-se els amos del món:

"per quina raó atacaven els monstres? Perquè sabien que érem uns nens i nenes peculiars".

Aquest aspecte coincideix amb la nostra realitat: el poder intenta eliminar a aquelles persones que se'n ixen de la norma.

L'enamorament és un element essencial a la narrativa de joves i ací també apareix en forma d'amistat, de col·laboració per a vèncer els dolents, amb una curiositat especial, Jacob s'enamora de la mateixa dona que el seu avi; un bucle temporal interessant.

I, per suposat, es tracta d'una història iniciàtica, com a les millors novel.les d'aventures, en la que l'heroi aconsegueix una major maduresa prenent decisions per si mateix sobre el seu futur.

Aquest llibre no és original en la forma ni als aspectes màgics que conté; trobem similituds en llibres anteriors com ara, Peter Pan al País del nunca jamàs, a Alicia i el món meravellós que troba.

Implícitament un missatge a favor de la fantasia per a eixir de la rutina i per fugir del pensament de les persones adultes capficades en omplir de normalitat la nostra vida. Una reflexió continua al llarg de les pàgines sobre si és millor viure a l'època real o romandre dins del bucle temporal ancorat al mateix dia de setembre del 40. Molt probablement Jacob ha de resoldre els conflictes que es plantegen al món paral·lel per a poder enfrontar-se als problemes reals.

XIV EDICIÓ DEL PREMI PEP SEMPERE

Ara el que necessitem és que tot recomence.

La convocatòria de la XIV edició del Premi Pep Sempere està publicada des de juny, però el plaç de presentació no acaba fins el 8 de febrer de 2020.

Ara que és temps de recomençar perquè ja hem comprovat l’esforç que cal dia a dia, any rere any, per dir la nostra, confiem que esteu amb ànims de presentar els vostres treballs.

Per donar-vos no tenim més que llibres, abraçades i cireres.

Esperem retrobar-nos al bosc de Riocantos i que la primavera siga també moment de recomençar.