diumenge, 24 d’abril del 2022

RECOMANEM EN ABRIL 2022

 

 RECOMANAT A PARTIR DE 18 ANYS :

 


                                                            El muro

                                                       Haushofer, Marlen. 

                                               Dieterich, Genoveva (trad cast)

                                               Editorial Siruela, 1963/2003.


El temps resulta un concepte complex abordat des de diferents disciplines com ara la narrativa, la ciència, la filosofia; però, sense dubtes, la més recordada és la ciència ficció. "La màquina del temps", "Les cròniques de Nàrnia" "Els desposseïts" i d'altres, constitueixen exemples en els que el temps adquireix una gran importància.
Aquesta obra podria ser un testimoni més de ciència ficció si no caminara per una fràgil frontera que comença amb un fet fantàstic, al terreny de la irrealitat i transcorre, després, per les dreceres del realisme naturista.

L'inici del diari, una narració continua, sense pauses, ens situa en el present de la història, el mur estrany que apareix d'una manera incomprensible; possiblement, una excusa o pretext literari per encetar la narració. A partir d'eixe present, ens endinsem per un laberint temporal que avança a través d'una narració en primera persona alternant el futur i el passat.

El camí cap el futur:

Recrea l'experiència robinsoniana, una descripció diària de les estratègies d'adaptació de la protagonista acompanyada per un gos, varis gats, una vaca i un bou; cap possibilitat de vida humana. Això sí, l'autora aposta per un procés en el que la persona modifica el seu comportament per sobreviure i el medi no és modificat en benefici de la persona.

La progressió de la història posa de manifest les mancances amb les que es troba el personatge femení:

-La comunicació tan necessària per a les persones és una d'elles; tanmateix, supleix eixa mancança amb la comunicació amb els animals: un gos que compren els sentiments, uns gats que donen calor i juguen, la vaca que escolta les paraules i expressa afecte, etc.

-La confiança en l'ésser humà del Robinson és una altra mancança substituïda per  la fidelitat als animals per a poder continuar vivint. I tot això, tenint en compte el medi natural: les creïlles, les bajoques, la palla, el bosc, les maduixes, les pomes ....

El camí cap el passat:

Vulguem o no, el passat reapareix des del nostre inconscient animat per no sabem quins ressorts que el traslladen a la nostra consciència.
La dona protagonista recorda, en alguns moments el seu passat, les persones estimades, quan vivia empresonada entre una angoixosa quantitat de deures i preocupacions. A través dels passats verbals, coneixem a la protagonista de la història: una dona adulta, madura, vídua, amb filles ja independents que assumeix la pèrdua i la independència afectiva. S'adona que tota la seua vida anterior no li serveix ara i cal recrear-se per a crèixer. Per aconseguir-ho, ha de tindre en compte el passat comunitari que creà una cultura necessària per enfrontar-se a una forma de vida que desconeix: el treball agrícola i la cura dels animals. Això i l'escriptura constitueixen les eines necessàries per a no perdre la raó ni subjugar-se a la por.

En eixes anades i tornades temporals es fa transparent a la narració la necessitat de mesurar de maneres diferents el temps que passa: els llumins, les transformacions físiques del personatge femení i els canvis a la natura.

Per això, per damunt de la classificació d'aquesta novel.la en ciència ficció o naturisme, ressalta el seu tema principal: com s'enfronta a la sol·litud i alhora la capacitat d'adaptació a situacions noves, inesperades.

El Mur, va ser publicat a la dècada dels 60. L'autora, Marlen Haushoffer, no va conèixer l'èxit en vida; oblidada fins que el moviment feminista la va redescobrir. Va ser escrit per una dona amb una dona com a protagonista que comença amb una indeterminació formal i misteriosa sense resoldre al llarg del llibre.

Tanmateix, si no resol al llarg del llibre el misteri del mur, si trobem una mancança d'acció, si pensem un excés la monotonia a la vida del personatge, si no veiem canvis de ritme, tot podria compensar-se gràcies al protagonisme dels animals, a la forma que té d'anticipar els successos futurs creant una certa intriga, una curiositat per saber com acaba aquesta història.

Autora i personatge, la dona del Mur, s'uneixen al desig de que quelcom puga llegir aquest cant a la natura que trenca amb la nostra societat tal i com la coneixem.



dissabte, 16 d’abril del 2022

RECOMANEM EN ABRIL 2022

 RECOMANAT A PARTIR DE 8-9 ANYS

 

 

 


 

 

 

 UXÍO

Autor i il.lustrador : Martín Romero

Traductor al català: Adriana Plujà

Editorial Astiberri. 2020

Uxío  és un còmic que recorda l'antic TBO, amb vint-i-huit  petites històries, amb jocs i amb activitats d'entreteniment.  Publicat en les quatre llengües de l'estat, la proposta que formula Martín Romero amb aquest llibre il·lustrat pot considerar-se una iniciació a la novel.la gràfica.

Amb el denominador comú de l'humor, Uxío, la seua amiga Anna i la gossa Rosenda viuen una sèrie de situacions que traspuen fantasieig, imaginació i enginy. A més a més, els sentiments i emocions que generen les històries, com ara l'amistat, el penediment, la tristesa, estan descrits amb una encertada subtilesa.

Per una altra banda, és molt remarcable el fet de que els adults tenen una escassa presència, per tant Uxío  gaudeix d'una gran autonomia d'acció.

Pel que fa a les il·lustracions, no ens han paregut a l'altura del text. Cal afegir que, al nostre parer, hi ha un desfasament entre la part textual i la part gràfica, donat que la primera pareix estar adreçada a infants de més edat que la segona.

Per concloure, malgrat aquestes darreres consideracions, pensem que Uxío, guardonat en 2019 per la diputació de A Corunya amb el premi Castelao de còmic en la categoria infantil i juvenil,  fa aportacions interessants i suggerents en el món del còmic per a joves lectores.

dimecres, 13 d’abril del 2022

RECOMANEM EN ABRIL 2022

 

A PARTIR DE 14 ANYS






La trena/La trenza 

Laetitia Colombani

Traducció al català i castellà: Anna Casassas

Editorial: Salamandra, 2018

 

 

L’autora comença amb la solitud al teler. El teler que teixeix històries. Metàfora de l'escriptora que escriu històries: al principi i al final, l'autora en primera persona, recita versos que parlen de les dones.

 

 TRENA: porció de cabells que, dividits en tres o més badies, seguint una línia sinuosa, va encreuant- se amb les altres, passant-los alternativament per sobre i per sota.

 

Així està contada la història de tres dones que van entrellaçant-se  passant alternativament per a contar-nos les tres històries.

Smita, Gulia, Sara

Sara, Smita, Gulia, 

Gulia, Sara, Smita, 

Una trena de llocs geogràfics llunyans i diferents.

Índia, Sicília, Canadà

Canadà, Índia, Sicília

Sicília, Canadà, Índia

 

Una trena de lluites concretes de dones, de trencaments:

amb el passat, amb la tradició, amb l’estigmatisme

amb l’estigmatisme, amb el passat, amb la tradició

amb la tradició, amb l’estigmatisme, amb el passat

 

Trena de crítiques socials i culturals envers:

les castes, models estancs, la malaltia

la malaltia, les castes, models estancs

models estancs, la malaltia, les castes

 

Trena de desitjos i lluites personals per:

qui vinguen després,  obrir noves maneres d’actuar, fer present la discriminació

fer present la discriminació, qui vinguen després,  obrir noves maneres d’actuar 

obrir noves maneres d’actuar,  fer present la discriminació, qui vinguen després,  

 

Malgrat que una de les protagonistes es mou per la creença que els deus l’ajudaran, la valentia i decisió que demostra és la que realment l’ajudarà.

 

Una trena que acaba unint les tres històries de superació.

 

Recomanat a partir de 14 anys

 

RECOMANEM EN ABRIL 2022

 

RECOMANAT: A PARTIR DE 3 ANYS








 Shhh!Tenim un pla/¡Shhh! Tenemos un plan/(Shh We Have A Plan)
Haughton, Chris (text i il·lustració)
Trad. Cast:  Ortíz Pérez del Molino, Jesús
Trad. Cat:  Bas Anglés, Júlia
Ed. NubeOcho, 2019
 

Aquesta és la història de quatre amics que un dia ixen a caçar. Els tres més majors porten caçapapallones, en canvi el menut no; aquest vol apropar-se al grup però ells el fan callar cridant-li: Shhh!

Els tres caçadors han ideat un pla, aconseguiran el que pretenen? Després dintentar-ho varies vegades, és el més menut el que idea el millor pla. Amb la seua astúcia és capaç datraure als ocells amb la intenció de gaudir dells, no de caçar-los.

En aquesta història predomina lhumor: el més menut no sap el que els majors pretenen i fa una salutació en veu alta; la repetició del text tres vegades per provocar el riure; les caigudes dels tres membres de la colla mentre fuig locell.

El líder del grup no és el major, sinó el primer. Els altres dos es limiten a obeir-li, a marcar el ritme darrere del cap: pujant, a poc a poc; pujant, a poc a poc; … i en canvi el menut és l’únic que no el segueix.

El títol ja ens dona informació, indica una activitat premeditada, una acció intel·lectual. Des del començament del llibre, es veu que el menut no coneix el pla, ja que no porta lutensili adient per la cacera.

El final és obert, el menut sautocensura, es tapa la boca per a no espatllar-los el pla.

La narració té una estructura rítmica: u, dos, tres, desenllaç; …

La colla dels tres personatges recorda el llibre de Les tres òlibes i la portada del llibre ens porta a Els tres bandits.

A lautor no li interessa l’ètica de la caça danimals (no els maten), ell posa la mirada en lhumor en lacció: la poca eficàcia dels tres amics per caçar.

Podem destacar lalternança de la doble pàgina en blaus i negres i la pàgina amb fons blanc on la colla repeteix: Shhh!, tenim un pla.

Les il·lustracions dels caçadors realitzades amb diferents tonalitats de blaus i les dels pardals amb colors vius predominant el rosa, el taronja i el verd.

Lexpressió dels ulls canvia de punts negres a fletxes en diferents direccions.

Haughton ha utilitzat la tècnica del collage, imprimint rigidesa a les imatges i sense perspectiva.