dimarts, 24 d’abril del 2012

PRESENTACIÓ "NIÑOS RAROS" DE RAÚL VACAS


És un plaer per al col·lectiu de literatura Pep Sempere convidar-vos a la presentació del llibre “Niños raros” de Raúl Vacas publicat en S.M.
Contarem amb la presència del poeta Raúl Vacas, autor del llibre, i tindrà lloc el dijous 3 de maig a les 20:00 hores.
 Us esperem a la biblioteca Mestre Pep Sempere, C/ Bernabé del Campo, 26 (Barri Altabix).

diumenge, 22 d’abril del 2012

23 d'abril, DIA DEL LLIBRE.

"La ficción nos enseña a ser humanos".
"... la literatura es una porción esencial de nuestra memoria compartida. Y se convierte, por tanto, en uno de los medios más contundentes para asentar nuestra idea de humanidad".
No podem regalar-vos roses, però sí aquestes paraules de Jorge Volpi, que pertanyen al seu llibre Leer la mente. El cerebro y el arte de la ficción, que publica l'editorial Alfaguara.

També, dos imatges de les protestes estudiantils a València, que, fa poc, ompliren els carrers de LLIBRES I REBEL.LIA.

QUE ELS LLIBRES US ACOMPANYEN!





diumenge, 1 d’abril del 2012

Llibres gener 2012


                     

EL SECRETO DE GARMAN

Texto e ilustraciones: Stian Hole.
Ed Kókinos

Es uno de los libros de la trilogía junto a “El final del verano” y “La calle de Garmman”. La historia presenta a un niño, Garmann, de siete años muy real ,que duda, sueña , tiene secretos que se asoma al mundo expectante, asombrado y, a veces, atemorizado con la emoción de su primer acercamiento a una chica. El concepto de infancia que plantea reconoce la amistad, la complicidad, el reconocimiento de las emociones i sentimientos, el secreto y el espacio propio, donde no caben los adultos, para jugar, fantasear e intercambiar confidencias. Las imágenes, mezclas de ilustración, fotografía y collage, manipuladas con herramientas digitales aportan expresividad y una mirada muy novedosa.
Edad recomendada: A partir de 8-9 años.

Los lobos de Willoughby

LLIBRES SÍ PERÒ NO

 LOS LOBOS DE WILLOUGHBY.
Joan Aiken.
Editorial Salamandra
L’escriptora anglesa Joan Aiken escrigué aquesta obra al 1965. Temps després, aparegué en aquesta editorial amb algunes adaptacions.
Ignorem com era l’original, però al llibre, que hem llegit en Salamandra, ens trobem amb una història maniquea de personatges sense complexitat: els rics representen els valors positius com ara, la bondat, la solidaritat, la justícia, etc; els pobres representen els negatius com ara, la maldat, l’enveja, el servilisme, etc.
El seu final és previsible, sense massa complicacions: els personatges bons aconsegueixen restablir l’ordre social i castigar els dolents.
 Es tracta doncs, d’una novel.la que rezuma conservadurisme per tots els costats; una literatura gens transgressora i amb una gran dosi aleccionadora.
Les diferents revolucions intel·lectual, social, tecnològica que van succeir després de l’any en que es va escriure , no permetrien que aquesta obra arribara a les biblioteques del segle XXI; nosaltres tampoc i, per això, no el recomanem.

Los diarios de Adán y Eva

LOS DIARIOS DE ADAN Y EVA
Mark Twain
Editorial Zorro Rojo
La primera edició d’aquest diari a dues veus és de 1906. Mark Twain el va redactar dos anys després de la mort de la seua esposa i molts pensen que és un relat en homenatge a ella. L’editorial El Zorro Rojo publica una edició especial il·lustrada per Francisco Meléndez que torna, després de molts anys, amb aquest llibre per a joves.

En català, en edició no il·lustrada podeu trobar-lo com :
Els diaris d'Adam i Eva . Angle editorial, 2009.Aquest diari secret i íntim de la vida al Jardí de l’Edèn, presenta amb ironia i tendresa (en la mateixa mesura) la relació entre Adam i Eva i com l’autor nord-americà amb ingeni i sorna mostra les dificultats de la convivència amb la veu de cadascú i la seua interpretació particular.

Extractes del diari d'Adam: Dilluns : Aquesta criatura nova dels cabells llargs sempre és al mig del pas. Sempre em ronda i em segueix amunt i avall. Això no m'agrada; no estic acostumat a tenir companyia. M'estimaria més que s'estigués amb la resta d'animals...Avui ha fet núvol, vent de l'est; em sembla que ens mullarem... Ens? D'on he tret aquesta paraula? Ja me'n recordo... l'ha feta servir la criatura nova. Diari d'Eva: Li he anat al darrere tota la setmana i he provat de donar-me a conèixer. Vaig haver de parlar jo tota l'estona, perquè ell és tímid, però a mi ja m'estava bé.Semblava content de tenir-me per allà, i vaig fer servir sovint la paraula nosaltres, tan sociable, perquè semblava que l'afalagava, sentir-se inclòs. L’humor de Twain, irreverent i àcid ens fa riure i ens emociona. Està vigent i reconeixem com actual les febleses dels humans, la innocència primera en la que ambdós van descobrint el món, el pragmatisme o el romanticisme dels primers moments, el descobriment de paraules, el posar nom a les coses i al mateix temps fer-se preguntes sense resposta.
L’aguda visió que té Mark Twain ens fa recomanar aquesta deliciosa lectura a partir de 14 anys.

El silenci de l'aigua/ El silencio del agua

EL SILENCI DE L’AIGUA EL SILENCIO DEL AGUA
José Saramago.
Il·lustracions: Manuel Estrada.
Ed. La Guineu Vermella , 2011 Ed. Libros del Zorro Rojo, 2011.
Si un bon llibre és aquell que et condueix a desitjar llegir altres llibres, sens dubte aquest àlbum ho és. Es tracta de la recreació il·lustrada d'un dels records contats per Saramago en el seu llibre “ Petites memòries “ ( Ed. 62, 2007) , i la seva lectura desperta la curiositat pel llibre original. Si vas a l'original, t'enlluerna amb multitud de reflexions i records tan magnífics i ben relatats com aquest. En realitat és la història d'una frustració , de saber acceptar que de vegades, encara que ho desitgem i posem tots els mitjans, no podem aconseguir allò que volem ,...

 “ Em vaig estar allà fins que quasi no distingia la boia que només el corrent feia oscil·lar una mica, i, finalment, amb la tristesa al cor, vaig cargolar el fil i vaig tornar-me'n a casa. ... i no passa res : “ Fos com fos, però, amb el meu ham enganxat a les ganyes, tenia la meua marca, era meu.”

La interpretació plàstica de M. Estrada recrea el text mitjançant el collage, els colors ( lluminosos o foscos segons l'estat d'ànim del personatge) i la simbologia, utilitzada bé com homenatge a un pintor ( les cortines de la finestra) o al mateix Saramago : així, al final del llibre, el nen torna a provar sort amb nous estris i després camina sobre el llom del peix que NO ha aconseguit, peix que també és una O gegantina dintre d'un mar de lletres on destaquen les que formen la paraula SARAMAGO.

Recomanat a partir de 6-7 anys

L'últim patriarca


L’ÚLTIM PATRIARCA

Najat El Hachmi
Editorial Planeta
(Premi Ramon Llull 2008)
 Aquesta és una historia de rebel·lia. En ella coneixem un maltractador, Mimoun, l’últim patriarca i la seua filla. La protagonista recorre un trajectòria de creixement com emigrant i com dona i lluita per poder decidir sobre la seua pròpia vida . L’autora demostra una gran habilitat per retractar d’una manera propera i creïble la violència contra les dones, els reptes i els dols dels emigrants i en context socio-cultural en el que es produeixen. Cal remarcar alguns trets estilístics: molt interessants la forma de puntuar, la interpel·lació al lector i el fet de intercalar comentaris del personatges en la narració.
Edat recomanada: + 16 anys.

De profundis

DE PROFUNDIS

Miguelanxo Prado
Editorial Norma
Tras el éxito logrado por la película, nos sorprende agradablemente la aparición del formato libro, donde al storyboard el propio Miguelanxo le incorporó el texto. Al visionar la película observamos una conjunción entre pintura y música, creándose a la par y provocando que determinadas planos de la película fueran condicionados por la música. En esta ocasión, entre texto e ilustración, se complementan, se adornan y no caen en el peligro de acompañar un texto explicativo de la imagen, ni mucho menos.
 El texto tiene entidad propia, poeticidad y sugerencia. Libro homenaje a Galicia, a su pueblo pesquero, a sus costas y horizontes marinos tan devastados por tragedias ecológicas y humanas, donde, a pesar de ello, el pueblo gallego se levanta.

 “Érase una vez una casa en medio del Mar. La casa tenía una torre que miraba a Poniente, una escalinata que se adentraba en las aguas, y un árbol, por Levante, que florecía entre marzo y abril. 

(…) Aquel día, después de una pesca abundante, cuando ya estaba a punto de dar por terminada la jornada, los pescadores pescaron el único pez que no podían, que no debían pescar: el pez que se alimenta de las almas de los marineros que mueren en el mar sin que nadie los recuerde. (…)”

Libro homenaje al arte: pintura, literatura, música… donde encontramos una línea imprecisa entre el sueño, la imaginación y la realidad.
RECOMENDADO a partir de 12 – 13 años.