dijous, 28 de maig del 2020

RECOMANEM EN MAIG 2020


RECOMANAT A PARTIR DE 8-9 ANYS:





El gat negre mala bèstia i salvatge/ El gato negro, mala bèstia i salvaje

Mª Aurèlia Capmany
Il.lustracions Natalia Zaratiegui
Traducció al castellà: Míriam Reyes
Ed. Comanegra, 2018

L'escriptora Mª Aurèlia Capmany escriu en aquest llibre sobre el creixement. I ho fa,  en un registre simbòlic, a través de la fascinació que provoca un gat, mala bèstia i salvatge en una infant, la Nica.

El gat apareix en la vida de la Nica a l'edat en que aquesta va començar a caminar i desapareix quan comença a parlar: aquest fet suposa la pèrdua de l’animalitat i l'inici del raciocini. En aquesta nova etapa vital, el gat i la nena ja no es necessiten mútuament; poden prescindir l'u de l'altre.
Es per això, que quan la nena comença a interessar-se per altre tipus de jocs, que requereixen més concentració i un entorn més ordenat, el gat fuig per continuar vivint la seua llibertat i ferocitat.

L'autora construeix la història mitjançant  un llenguatge  poètic, on les paraules estan buscades per expressar allò que es vol dir de la manera més bella possible.

I és ací on  Capmany fa gala de la seua mestria, amb els adjectius que assenyalen la presència del gat, com ara pas silenciós, miol discret, moviment prodigiós. Per una altra banda ens ofereix una escriptura molt sensible a la importància dels sentits en la percepció de la realitat. Sons i melodia i olors. La mare olorava, per exemple a peix i a cendra.

Les atractives il·lustracions de l'artista Natalia Zaratiegui estableixen una perfecta sinergia amb el text.  És molt interessant el joc que planteja a la lectora, que ha d'anar a la recerca del gat, la presència del qual està representada de forma original i lúdica. Les dobles pàgines estan dominades per colors intensos, amb predomini del negre, el blanc, el roig, el blau i el taronja.

Per una altra banda, una altra aportació força potent de Natalia Zaratiegui és presentar la Nica i el gat com un únic personatge que, en alguns moments de la història, desordena, trenca i llança tot el que troba al seu pas.

Autora i il·lustradora ens brinden un excel·lent llibre sobre la infantesa prèvia a l'adquisició del llenguatge


dimarts, 26 de maig del 2020

RECOMANEM EN MAIG 2020




RECOMANAT A PARTIR DE 8-9 anys :

La niña de los gorrionesLa nena dels pardals - Editorial Juventud


La nena dels pardals / la niña de los gorriones

Il.lustracions de Yoko Tanaka
Raquel Solà ( trad.cat )
Christianne Reyes Schreurer  ( trad. castellà )
ed. Joventut 2010

La nena dels pardals està basada en una història real que va passar a la Xina quan Mao va ordenar exterminar tots els pardals perquè es menjaven gran part de les collites.
En el conte sols una nena, Ming-Li, es capaç de desobeir i d’enfrontar-se a la mesura amb les úniques armes de que disposa : «Tal vegada alguns dels pardals que cauen a terra encara són vius...Els podríem salvar»
Un llibre que permet diverses lectures, segons ens centrem bé en la situació individual : la xiqueta i el seu creixement al llarg de la història o bé en la història social d’uns adults acrítics davant unes ordres totalitàries i la valentia de la Ming-Li, enfrontant-se a les ordres dels poderosos. Al gregarisme del món adult  s’oposa una persona capaç de buscar estratègies per treure endavant una idea pròpia.
Contradicció entre els que es consideren amos de la natura i creuen que poden modificar-la per beneficiar-se sense pensar en les conseqüències i aquells que es consideren part  de la natura, uns més de totes les espècies que l’habiten i saben com és d’essencial no trencar l’equilibri :
( ara les llagostes, els cucs, els corcs, s’ho mengen tot ...La Ming-li no se’n va poder estar .Va sortir corrent d’allà on era amagada.-Això passa perquè no hi ha pardals!. Ja no hi ha pardals que es mengin els insectes!-)
Les il·lustracions. Colors suaus, uniformitat en la gamma de tonalitats fosques i apagades : marrons, grisos i verds que creen una atmosfera de sobrietat. Combinació de primers plànols dels protagonistes amb plànols generals dels paisatges , tractament de la grandària dels pardals de forma subjectiva. 
Posteriorment, el conte ha passat als escenaris ,amb una música original del grup la Tresca i la Verdesca (https://www.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_lBYnwy-Lj2eHwDfxRZETZZbbbD6gvfecw)  i un gran èxit de públic:
Guanyador del PREMI DE LA CRÍTICA 2017 al Millor espectacle per a públic familiar.
Guanyador del PREMI ENDERROCK DE LA CRÍTICA 2018 al Millor disc per a públic infantil i familiar.
Guanyador del PREMI DEL PÚBLIC DE LA MOSTRA D'IGUALADA 2018 al Millor espectacle.
Guanyador del PREMI BUTACA 2018 al Millor espectacle per a públic familiar



RECOMANEM EN MAIG 2020



RECOMANAT A PARTIR DE 4-5 ANYS:










No és culpa meva / Yo no he sido
Voltz, Christian ( text i il·lustracions )
Duran,Teresa (trad.català)/G.Tolentino (trad. castellà)
Kalandraka, 2018

- Apareixen un grapat de personatges, de més gran a menut: la vaca, l'ase, el porc, el gos, el gat, el pollet, i el mosquit i tots (tret del mosquit) diuen el mateix "no és culpa meva". Amb humor, la culpa va passant, per una cadena de projeccions, d'uns personatges a d'altres i al final, torna al personatge que ha ocasionat el fet, en una reflexió irònica sobre la culpa…

- La interpretació de la història a banda d'un divertiment i un missatge mediambiental (què passa quan alterem la cadena tròfica), té una vessant psicològica, la responsabilitat personal. Només si som responsables, podem sentir la culpa per actuacions poc o gens adequades. Créixer implica assumir les pròpies responsabilitats. Afortunadament, el llibre s'allunya de la culpa des de la visió cristiana que porta annexat el càstig.

- L'estructura del text és una fórmula de tradició oral amb encadenats i repeticions, tirallongues. Amb un llenguatge popular que replega les ofenses a cadascú dels animals: bèstia fastigosa, vaca ximple, porc pudent, ase ruc, gos beneït, gatot pallús, pollet babau, mosquit miserable.. I poca solta!. Fa incidència en les referències a la part del cos que causa tant de riure a la infantesa: el cul. I les onomatopeies: oix, uix, ecs, nyam-nyam.


- Les il·lustracions son molt originals, a base de collages amb materials de desfeta, que connecta amb l'estil de l'art povera ( art pobre, moviment avantguardista). Sorprèn l'expressivitat aconseguida a través d'aquests materials als primers plànols dels personatges. Predomini de diferents tonalitats de marrons, ocres ..

- La traducció al català , a càrrec de Teresa Duran, assegura una versió de qualitat incontestable.

diumenge, 24 de maig del 2020

RECOMANEM EN MAIG 2020

RECOMANAT A PARTIR DE 18 ANYS, COM A LLIBRE PER A MESTRES : 






Llum a les golfes .
(Una antologia del haiku modern i contemporani català)
D.  Sam Abrams ( selecció )
Ed. Viena, 2018

El títol, Llum a les golfes, prové del primer vers de l'únic haiku que va escriure Tomàs Garcés, editat dins del seu   temps que fuig(1984):
       Llum a les golfes.
      A fora, l'ocellada.
     Però hi ha el vidre.
                 Tomàs Garcés 


Un total de 1.596 poemes de 96 autors de tots els territoris de parla catalana,des del 1906 fins el 2018, és a dir 112 anys
Ens trobem amb una important i necessària antologia d'haikus on ha recuperat autors "oblidats" i ha donat a conèixer una faceta poc coneguda de poetes emblemàtics. Tanmateix, trobem algunes poetesses i molts poetes, com sempre en una desproporció considerable. Sense llevar-li el mèrit a aquest gran treball, volem ressenyar a les 20 dones escriptores que apareixen amb la finalitat de fer-les visibles enmig d'un total de 78 homes. Seguint l'ordre cronològic utilitzat al llibre, tenim: Rosa Leveroni, Joana Raspall, Montse Abelló, Felícia Fuster, Isabel Oliva, Josefa Contijoch, Margarita Ballester, Carme Pagès, Rosina Ballester, Teresa Costa-Gramunt, Vinyet Panyella, Dolors Miquel, Ester Xargay, Susanna Rafart, Rosa Vilanova, Mònica Miró i Vinaixa, Àngels Marzo, Isabel García Canet, Sílvia Bel Fransi, Emília Rovira Alegre. Totes elles, no cal dir-ho, amb uns versos tan exquisits com els dels homes. Per fer un tast, agafarem haikus de les tres últimes poetesses nascudes a la generació mil·lennial i, probablement, menys conegudes.

Glaçar els vespres.
amb blancs esguards d'amor
l'instant etern.
Isabel García Canet. (1981).

L'adéu decreta:
ha guanyat la nostàlgia
contra la pena.
Sílvia Bel Fransi ( 1982)

Vidres als ulls
ferides de la vida
que vols tenir.
Emília Rovira Alegre ( 1989)

Desprès d'aquesta imprescindible mirada, posem l'atenció en altres aspectes com és l'acollida que fa el recopilador a les lletres valencianes dins del món de la literatura en català. Així, és necessari enumerar les poetesses i poetes nascuts a les terres del País Valencià. Per ordre cronològic enunciem: Joan Climent (1918) de la Vall d'Albaida, Vicent Andrés Estellés (1924) de Burjassot, Vicent Alonso (1948) de Godella, Antoni Defez (1958) de València, Enric Sòria (1958) d'Oliva, Isidre Martínez Marzo (1964) de València, Iban L. Llop (1975) de Castelló de la Plana, Isabel García Canet (1981) de Pego. Huit mostres de poesia, no massa,de les quals us oferim un altre tast:

Passe el meu temps.
recollint els records
en aquest vers.
Iban L. Llop.

Trepitja l'ona
abans que l'aigua siga
feta escuma.
Isidre Martínez Marzo.

Font a la plaça
on poen temps passats
paraules i aigua.
Joan Climent


Dins de les múltiples lectures possibles d'aquest fantàstic llibre, estaria la d'una persona lectora exploradora en el sentit que deia Landero en un article en el que enfrontava els dos termes "lector explorador/ lector conqueridor". Des de la primera accepció, es tractaria de fullejar el llibre lliurement i llegir, deixant-nos sorprendre per eixes breus estructures poètiques que intenten captar l'instant.
Podem trobar-nos sorpreses com ara la ironia sobre els haikus de Joan Alcover (1854 Mallorca).
Conec un japonès
gran enemic
dels versos que jo escric
perquè en té cada estrofa més de tres.

Com ara la dolçor de :
“A una dansarina”
 Sorgeixes d'un doll de música
 i et tornes, al ritme del so,
 baldufa, libèl·lula, flor".
         Alfons Masseras (1884)

Com ara l'instant precís a un paisatge:
“Escriu l'albada:
quan els colors s'escampen,
tot és promesa".
      Jaume Creus (1950)

O un grapat de versos atrevits:
Com fruits volcànics,
els mugrons de la verge
s'esfereïen.
      Francesc J. Vélez (1961)


L’ haiku va arribar a Catalunya cap a principis del segle XX per via francesa a partir de les famoses versions de Paul Louis Couchoud, principalment. Ara bé la rigorositat demostrada per l'autor a l'hora de confeccionar l'antologia, ens obliga a parlar dels diferents moviments literaris que apareixen reflectits:

El Noucentisme literari representat per Eugeni d'Ors ( 1881):
La columna ès ben dreta
però els déus amen més del Coet
la corba - un xic escèptica.

El pas a la Modernitat de J.M. López Picó (1886)
Llessamí que es tanca,
el bes al teu front,
nit, abans de l'alba.

L'avantguarda de Joan Salvat Papasseït (1894)
Camí de sol
per les rutes amigues,
unes formigues.

El neopopularisme de Sebastià Sànchez-Juan
Puresa de nit,
tens el cor d'estrella
o de grill?

La tradició moderna de Rosa Leveroni (1910)
Sota la llum argent,
en les branques, el vent
canta el teu nom.

L'Experimentalisme d'Albert Ràfols-Casamada
Tarda
Pels vidres de sol tacats
polsim d'or de les fulles
dansa.

Nosaltres, com a membres d'un col·lectiu de literatura infantil i juvenil, no podem oblidar les figures poètiques de Joana Raspall, Miquel Desclot i Miquel Martí i Pol que han dedicat tants versos a despertar el plaer estètic a la infantesa:

Han podat l'arbre;
sense nius, ara queden
les branques mudes.
      Joana Raspall (1913).

Roquissar endintre
el cargol em reclama
i la falguera.
     M. Desclot (1952).

Des del capvespre
d'una mirada incerta
l'infant pregunta.
    M. Martí i Pol(1929).

Finalment, us oferim un tast de versos des de diferents mirades:

( visuals i metafòrics  )

Refresc
Suc de taronja:
El sol es desfà
gota a gota.

Girafa
Tens el cap petit
perquè la distància
te l’ha empetitit.

 (limitacions als nostres desitjos )
 El temps no passa,
només passem nosaltres;
en diem viure.

( el dia a dia , la quotidianitat)
IV
Agrana; arruixa.
La cadira baixeta.
Mirar qui passa.

( filosòfics i transcendents )

Ara m’acosto
a la paraula plena;
ara que callo.

Una bona oportunitat de gaudir d’aquestes estructures poètiques  procedents de “l’arenga” del Japó i que aquí s’adapten a la manera literària catalana.
Però, si les lectores estan interessades en saber més dels haikus, a la introducció t’explica tot el que necessites saber sobre ells i les seues modificacions en la llengua catalana.