dilluns, 29 de juny del 2026

RECOMANEM EN JUNY 2026


Recomanat: A partir de 13 anys



       


 

       El secret de la mare    J. L. Witteric    Ed. Fanbooks, 2014

      El secreto de mi madre                Ed. Nube de Tinta, 2014

      Trad. Cat: Marc Rubió / Trad. Cast: Laura Rins Calahorra



Aquesta història formada per quatre capítols i narrada per persones diferents ens conta la persecució de les tropes alemanyes durant la Segona Guerra Mundial als jueus i a tothom que no tinguera la seua ideologia.

La protagonista, Franciska, viu a Alemanya amb el seu home i els dos fills. El pare era partidari de Hitler i, en canvi, a la mare li horroritzava el nazisme. Un dia ella decideix anar-se’n d’Alemanya i tornar a Polònia. Els fills se’n van amb ella.

S’instal·len a Sokal, poble menut prop de Varsòvia. En la caseta on viuen Franciska arrisca la seua vida i la de la seua filla Helena amagant a dues famílies jueves i a un soldat alemany en diferents espais perquè no es veren durant tota l’ocupació fins a juliol de 1944, data que els alemanys derrotats per l’exèrcit rus abandonen Polònia.

Franciska, quan els protegia no tenia en compte ni la seua religió ni d’on eren. L’únic que pretenia era salvar-los la vida.

Ella, a més a més de bona persona, altruista, solidària i generosa, també és intel·ligent i astuta. Per tant, sempre troba la manera de salvar de la mort segura a totes les persones que té a sa casa.

Amb aquest motiu utilitza estratègies diferents com convidar a sopar al comandant i als oficials alemanys preparant-los àgapes exquisides tradicionals polonesos. També dient-los als soldats que llevaren els tancs de la porta de la casa perquè als moure’ls, la casa es podia esfondrar, o quan per salvar al soldat Vilheim plena la seua camisa de sang matant una gallina i la tira al riu. Així el donen per mort.  

Partint d’una història real, l’autora la inventa situant-la cronològicament i aportant maneres de comportament denigrants de les tropes alemanyes cap als jueus, com portar visible l’estrella, comprar sols en les tendes dels jueus o prohibint-los treballar en certes fàbriques.

Tots els personatges destil·len bondat i paciència amb l’esperança que s’acabe la guerra per poder viure en pau.

Narració ben contada, amb ritme àgil i bona descripció dels personatges.

Com diu als agraïments Arnold Noyek, un intel·lectual amic de l’autora, “aquesta història pot contribuir a promoure la pau i l’enteniment”.

 

 


divendres, 19 de juny del 2026

RECOMANEM EN MAIG 2026

RECOMANEM EN MAIG 2026



 Recomanat: a partir de 4 anys

 

         

 Camí de la festa/De camino a la fiesta

 Meritxell Martí(text)

 Anna Aparicio (il·lustració)

Ed.  Flamboyant, 2025

 

dimecres, 10 de juny del 2026

RECOMANEM MAIG 2026


Recomanat: a partir de 10 anys

 

                                 

                                La bella Griselda

                                Isol (text i il·lustració)

                                Traducció català:  Txell Freixinet Raspall

                                Ed. Takatuka, 2025

 

  

Llibre reeditat per Kalandraka en 2025, publicat per Fondo de Cultura Económica en 2010.

Llibre curiós i d'amplis significats que procurarem no entrar perquè puga fer-ho qui ho tinga entre les seues mans. El que sí que podem dir és que no és un conte de fades a l'ús, fins i tot podem dir que és una meta història, ja que conté o fa picades d'ullet a altres relats, tant històrics com contes tradicionals.

Una primera mirada podria significar una crítica a l'individualisme i a la cura permanent de la persona, prioritzant la bellesa sobretot la resta, sense preveure les conseqüències: la solitud i la por. Ja que tots queden corpresos de la bellesa de Griselda, perdent literalment el cap, generant la por i provocant la solitud d'ella, amb el joc macabre de col·leccionar els caps que, curiosament, apareixen somrients.

Víctima de la solitud decideix tindre una filla amb l'únic príncep miop que tarda a descobrir la seua bellesa. La seua filla és tan bella com ella i Griselda cau víctima de la seua pròpia maledicció perdent el cap. La xicoteta princesa no vol seguir els passos de la seua mare i fa just el contrari que ella, buscant companyia, compartint amb qui l'envolta i, paradoxalment, la seua gran afició és construir “trencaclosques”.

Utilitza tan sols dos colors sense comptar el blanc i el negre, en concret el daurat (la reialesa) i el blau (l'atracció).

Crida l'atenció la diferència de les guardes amb els colors i el somriure dels caps, juntament amb la portada, molt il·lustrativa, donant pistes sobre el seu contingut, i la disposició de les il·lustracions en les pàgines (dobles pàgines i seqüència similar al còmic) i la seua interacció amb el text.

Una metàfora sobre la lectura, sobretot en els temps que corren i el perill del dogmatisme que alguns sectors pretenen: adoptem una postura crítica davant qualsevol informació, no siguem passius per prendre'ns al peu de la lletra el que ens diguen, podríem perdre el cap, “i no és només un dir”.

 


Recomanem abril 2026

RECOMANEM EN ABRIL 2026


Recomanat: a partir de 18 anys

 

                                                                                                

                                                  Memoria de la nieve

                                                 Julio Llamazares (text)

                                                  Adolfo Serra (il·lustració) 

                                                  Ed. Nórdica, 2019

 

“La memoria es como la nieve, escribes sobre ella y, mientras escribes, se va derritiendo”.

Això diu Julio Llamazares, poeta, assagista i novel·lista lleonés, autor del poema que compartim esta setmana amb vosaltres.

Forma part del poemari Memoria de la nieve que va escriure fa 39 anys i del qual diu que no canviaria ni una sola coma si ho tornara a escriure.

La seua escriptura està vinculada al paisatge perdut de la seua infància i retrobat en la seua memòria amb nostàlgia pels paisatges nevats.

En este llibre es dona una simbiosi perfecta entre poeta i il·lustrador. Llegir els poemes i veure les il·lustracions ens va submergint en un món gelat, però al mateix temps bell, on el fred, els dies que s'acurten i la desesperança ens van invadint. Encara que podem alleujar esta tristesa amb la bellesa que tanquen les paraules i les il·lustracions que les acompanyen.

Després de llegir este poema, novembre sempre serà el mes de les avellanes i el silenci.

Sapiem trobar en nosaltres, encara que només queden calius, eixe foc que ens permeta recordar la nostra humanitat per a caldejar el món fred i inhòspit en el qual a vegades ens trobem.

I versos sempre.

 

dimarts, 9 de juny del 2026

RECOMANEM EN MAIG 2026


Recomanat: A partir de 13 anys




                                     



                  Les noies.  Annet Schaap. Editorial Pagés, 2023

                  Trad. Cat. Maria Rosich

 

Actuar com una fera. Deixar-te emportar pels teus instints animals. Sentir controlat els teus moviments. Deixar de ser tu mateix. Veure desaparèixer el medi on vius. Desobeir la mare, desitjar créixer i enfrontar- te al perill.

Acceptar que la mare no hi és. Descobrir que el pare no es compromet. Reprovar la seua prioritat pel treball. Sentir l'abandó. Tocar la fam. Caminar. Fugir endavant. Enlluernar-te per la publicitat. Criticar els negocis que abusen de la infantesa. 

Somiar un final feliç. Somiar un conte de fades. Enganyar i desitjar amb avarícia. Trobar la maldat i l'abús. Sentir-te menystinguda pels homes. Empoderar-te. Reivindicar la teua dignitat, ser persona, ser tu.

Eixir. Cercar un impossible. No acceptar a l'altre. Afrontar un viatge per descobrir qui ets. Mirar tot allò que es va fent transparent quan comences a adonar-te qui ets.

Ser la més estimada per tothom. No ser la més estimada. Aixecar la veu. Prendre la paraula i denunciar l'abús. Alçar-se contra el maltractament, contra la injustícia malgrat la gelosia entre germanes, malgrat l'enveja, malgrat tot.

Reivindicar la cura davant la malaltia. Saber esperar. Entreveure la herència que carregues. Recompensar la teua dedicació. Reconèixer la teua estima. Ser elegida.

Ser aïllada. Ser allunyada. Ser enganyada amb contes. Esperar i desesperar. Preguntar-se sobre l'origen. Rescatar un altre i ser rescatada malgrat ser una monstre.

Totes aquestes idees anaven i tornaven en un univers de paraules i de frases fins que l'autora i il·lustradora Anne Schaap les va ordenar en un conjunt de set relats que reivindiquen el protagonisme femení: dones atrevides, valentes que prenen les seues decisions.

 


dissabte, 30 de maig del 2026

RECOMANEM EN MAIG 2026

Recomanat: Adults







            Escrit al cos      Jeanette Winterson             Ed. Periscopi, 2024

           Escrito en el cuerpo                                 Ed. Anagrama i Lumen

       Trad. Cat: Bel Olid                                    Trad. Cast: Encarna Gómez 

 


Jeanette Winterson, escriptora anglesa, ens presenta una novel·la sobre la passió, el desig, la pèrdua i les diferents relacions amoroses.

L’autora manifesta una crítica al matrimoni. “En el matrimoni l’encanteri no funciona. El matrimoni és un arma molt feble contra el desig.” Ella fa gala de la promiscuïtat.

La narració comença plantejant una pregunta: “Per què ha de ser la pèrdua la mesura de l’amor?

Winterson tria la protagonista, que és la narradora, conta la història en primera persona.

La protagonista de la història està acostumada a tindre relacions curtes, poc duradores. En canvi, quan coneix a Louise es sent totalment atreta per ella. Aquesta no li diu que pateix una malaltia incurable. La protagonista per no interferir i que ella es curara, s’allunya, però això no impedeix que es desespere buscant-la i que perdure el desig i l’afecte d’estar amb ella.

Una vegada que la protagonista s’ha allunyat de la seua estimada elabora el seu dol fent un monòleg íntim obsessiu, un recorregut a través del seu cos: pell, sentits, …

“La teua pell fa un gust salat i cítric. Quan passo la llengua en una llarga línia humida pels teus pits en noto els pèls minúsculs, l’aureola que s’arruga, el con del mugró. Els teus pits són ruscs que regalimen mel”.

És una novel·la sensual, provocadora, on l’autora no jusga el comportament de les persones, parla de les relacions amoroses i passionals sense moralitzar, mostrant-nos que l’absència de la persona estimada estimula el desig d’estar amb ella.

La narradora no està identificada ni sexualment ni de gènere.

L’autora utilitza un llenguatge poètic no sols per expressar els sentiments sinó també per aprofundir en la intensitat de les relacions humanes, unint anatomia i sentiments.

Aquest relat és una meditació sobre l’amor i el cos i també és una invitació a repensar les nostres pròpies limitacions culturals entorn del gènere i la identitat.

Winterson va escriure el llibre a 1992.

 

divendres, 15 de maig del 2026

RECOMANEM EN MAIG 2026


Recomanat: Adults

                                                                    

 

                                       Mapa

El contenido generado por IA puede ser incorrecto.

                                        TÍTOL: El sentido del asombro

                                         AUTORA: Rachel Carson

                                   IL·LUSTRADORA: Andrea Reyes

                                      EDITORIAL: Encuentro. 2021

 

Rachel Carson, biòloga i escriptora. Coneguda sobretot pel llibre ¨La primavera silenciosa” que va donar peu  a l’aparició dels moviments ecologistes a favor de la conservació de la natura.

En aquest llibre conta la seua experiència amb el seu nebot Roger, les seues eixides, mirades i moments que gaudiren en els diferents trobaments familiars.

Aquest llibre  en realitat  és un article que va escriure per a una conferència titolat “Ajuda el teu fill a sorprendre´s”. La seua intenció era ampliar-lo  però la mort ho va impedir.

El llibre tracta sobre la importància de l’acompanyament de l’adult, sense intromissions, sentint tots dos alhora. La passió de l’adult és el millor acompanyament. La importància de la natura, el dia i la nit, la pluja , el vent...Com es transforma la natura segons les estacions de l’any. I també els diferents moments del dia.

La importància dels diferents sentits. La vista, la llum en les diferents estacions, pel matí, per la nit..., l’observació de les coses petites. L’oïda, el vent, les ones, el cant dels ocells...L’olfacte, l’olor de la mar, de terra mullada quan plou, l’aroma d’algunes plantes... El tacte, la brisa marina, l’escalfor del sol, la pluja...  

 Aquest acompanyament s’hauria de fer en les primeres edats perquè dure per sempre. I això ja formarà part per a tota la vida. A partir d’ací apareixeran les preguntes , els pensaments i la conducta ètica cap a la natura.

El missatge d’aquest llibre va adreçat a qualsevol persona adulta que tinga relació amb xiquets i xiquetes de primeres edats.

El llibre va acompanyat de les il·lustracions en blanc i negre i a color i d’altres amb aiguats que li donen un ambient de misteri que contrasta amb les altres més realistes.

 


 

dijous, 30 d’abril del 2026

 RECOMANEM EN ABRIL 2026


Recomanat: a partir de 18 anys


                         


                                  CATEDRALES

                             CLAUDIA PIÑEIRO

                         ED: ALFAGUARA, 2021

 

Des del principi sabem de la mort cruel d’Ana.

Ana és una xica de 17 anys, trobada en un femer amb el cos desmembrat i calcinat.

És la germana menuda d’una família catòlica en la ciutat de Buenos Aires fa 30 anys.

Aquesta narració coral en la que cada capítol és la veu d’un personatge, mostra les diferències dels components de la família i l’amiga íntima d’Ana després de la seua mort.

És el relat de la ruptura de la família i d’una nova realitat.

Relat que mostra diferents capes:  novel·la negra, relacions familiars, superació del dol, …

Família i religió són institucions que no solen ser qüestionades però ací veiem com el fanatisme religiós redefineix les relacions i la vida de cadascú.

La violència contra les dones és una de les causes de la mort que conta aquesta història.

Sis punts de vista i una carta final.

La quota de responsabilitat de cada personatge es mostra en la reflexió que la lectura permet.

L’exercici de contar la història segons com la van viure cadascú dels personatges no és nou, però sí la forma en la que ho fan. Trobem llenguatges diversos.

És fascinant el suspens però en aquest cas es complica pels vincles d’afecte de la família.

L’exploració en les relacions familiars és intensa. La doble moral i la justificació de la maldat en nom de la religió es fa present.

Es pot justificar una mort?

El trencaclosques que va completant la persona lectora es dosifica convenientment i el relat no perd credibilitat.

Els temes són molts: la culpa, la innocència, el remordiment, les relacions de família, la perversió de les estructures familiars rígides, el fanatisme religiós, la crueltat que produeix la doble moral, l’avortament (el pecat més important que consideren els ultracatòlics) la llibertat de la dona …

 



divendres, 24 d’abril del 2026

RECOMANEM EN ABRIL 2026


Recomanat: A partir de 7 anys

         

Text: Juan Kruz Igerabide

Il·lustració: Belén Lucas

Traducció al català: Daniel Cortés

Traducció al castellà: Juan Kruz Igerabide

Títol original:  Karolina panpina

Editorial: A FIN DE CUENTOS

Any de publicació: 2025


Una nena i la seua nina Carolina murmuren a l’habitació, jugant a aprendre a encendre llumins d’amagat dels pares, jugar amb el perill, descobrir-ne la poètica, ballar amb els límits i el risc.

Perquè és això el que fan la protagonista i la Carolina, a més cada vegada que encenen un llumí, un misteriós follet l’apaga amb un buf.

Un dels punts forts del llibre és la creació d’una atmosfera que combina la quotidianitat amb elements fantàstics. La presència del follet que apaga els llumins introdueix un toc de misteri que pot interpretar-se com una representació simbòlica de la por o dels límits.

D’altra banda, el final introdueix la figura dels pares com a símbol de protecció i seguretat, aportant una lectura tranquil·litzadora després de la tensió generada pel joc amb el perill.

A més, la narració en primera persona acosta el lector a la mirada infantil, fent-lo partícip de la curiositat de la protagonista.

Cal destacar també el llenguatge poètic i les repeticions, que aporten musicalitat i reforcen la intensitat de les emocions. Les il·lustracions, amb la seua combinació d’elements reals i onírics, complementen el text i amplien el seu significat, creant una experiència visual i narrativa rica.

Juan Kruz Igerabide, guardonat amb el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil en 2018.

Les il·lustracions de Belén Lucas, utilitza textures i collages amb llapis per crear un pont entre elements familiars i onírics que, a primer cop d’ull, poden semblar desconcertants o naïfs.

Comentat en febrer de 2026 

RECOMANEM 2026

RECOMANEM EN ABRIL 2026


 Recomanat: a partir de 18 anys


         

Dino Buzzati (text)

Traducció català: Rosa M. Pujol 

Traducció castellà: Esther Benítez

Ed. La Butxaca, 2016/Alianza Editorial, 2012

 

Giovanni Drogo, el temps i l'espai són els protagonistes d'aquesta novel·la.

Drogo, un jove oficial, és destinat a la Fortalesa Bastiani situada en un terreny inhòspit, llunyà, estrany i sinistre, última avançada davant del possible atac dels tàrtars. Amenaça ajornada i inconcreta però contínuament present. El viatge és una aventura, ningú sap on és i què és la Fortalesa. Quan està arribant es troba amb una figura humana a cavall, semblant a ell, en la cruïlla de dos camins: el capità Ortiz que li dona informació de la Fortalesa.

Amb el pas del temps es repeteix la mateixa escena del principi però canviant els papers. És una novel·la cíclica. En aquest cas Drogo és el capità i un tinent jove el que arriba. El saluda i tenen el mateix diàleg.

Quan arriba al seu destí rep una impressió negativa de la Fortalesa i decideix marxar ràpidament, però accepta quedar-se 4 mesos abans de demanar el trasllat. I la Fortalesa canvia a Drogo. Als 4 anys torna a la ciutat, a la seua casa, però es sent un estrany, res el motiva, tots els seus amics han fet la seua vida i fins i tot Maria, la germana del seu amic, ja no l'atrau.

Demana el trasllat, però van a reduir el personal i els companys, sense dir-li res, ho han demanat abans que ell i ha de tornar. I en la Fortalesa queda atrapat per la rutina, per la monotonia. El temps es convertix en una cosa irreal, el passat no existix, el present sempre és igual i el futur és el desig de què ocórrega alguna cosa que done sentit a la seua vida. El temps passa igual, ni més ràpid ni més lent, per a tots els homes de la Fortalesa, però no són conscients i Drogo pensa que té tot el temps al davant.

És una profunda reflexió de com els éssers humans malgasten la vida no vivint el present perquè esperen  alguna cosa que mai arriba i que és el que donarà sentit a les seues vides.

Els tàrtars són els altres, els enemics, els que venen de fora a destruir el nostre.

També qüestiona la rigidesa de les normes de la vida militar i la seua irracionalitat. El soldat que és abatut, encara que el coneixen, perquè no sap la contrasenya. L'absurda mort del tinent Angustina que preferix morir abans que fer patent la seua debilitat.

I quan arriba la invasió dels tàrtars, Drogo està malalt i el trauen de la Fortalesa. L'esperat moment de glòria que havia de donar-li sentit a la seua vida s'allunya. Ha de demostrar el seu valor no guanyant a la mort sinó morint amb dignitat, exiliat i en solitud.

Des de la primera línia destaca la narració acurada, precisa amb llargues descripcions i abundants adjectius. Hi ha un narrador omniscient que conta la història com si ell estiguera present i que canvia el to quan es dirigeix als lectors. Va ser publicat per primera vegada en castellà l'any 1976.

Comentat en febrer del 2026 

dijous, 9 d’abril del 2026

RECOMANEM EN MARÇ 2026

 Recomanen a partir de 7 anys

        

 EXCUSES, EXCUSES/EXCUSAS, EXCUSAS

Anushka Ravishankar (text)

Gabrielle Manglou (il·lustració)

 Ed. Takatuka, 2012

 

diumenge, 29 de març del 2026

RECOMANEM EN MARÇ DE 2026

Recomanat a partir de 16 anys

El cuerpo de Cristo

Bea Lema (text i il·lustració)

Ed. Astiberri, 2025

 

Puntada a puntada…

… ens relata la història de la seua mare, de la seua malaltia, de les seues vexacions, de les seues paranoies, de les seues creences, de les seues complicacions.

… ens conta la seua relació amb la psiquiatria i de les alternatives que havien de buscar.

… en tres moments temporals.

… amb una tècnica il·lustrativa sorprenent, en color, en blanc i negre, a doble pàgina, en seqüències, amb aquarel·les, retolador o fil.

… ens mostra diversos temes del moment viscut: la salut mental, la superstició, el fanatisme religiós, els traumes infantils, la violència de gènere i maltractament psicològic, precarietat laboral, migració, separació…

… de l'autobiografia a l'autoficció.

… de biaix, en cadeneta, embasta, pas arrere i altres més.

… del rol del cuidador, dels assoliments, del canvi d'actitud.

… de la portada a la contraportada, en el seu anvers i revers, l'imperfecte que sustenta al bell.

Amor en les puntades com a homenatge, com a sanació.

 

Premi Nacional del Còmic 2024

 

Comentat en març de 2026

 

SESSIÓ DE FORMACIÓ

 

  

  

ANIMACIÓ A LA LECTURA : TÈCNIQUES I DINAMITZACIÓ DE LA BIBLIOTECA

 

INTRODUCCIÓ:

 

El dilluns 19 de gener del 2026 a les 16:30 hores tres membres del Col·lectiu de Literatura infantil i juvenil Pep Sempere van realitzar una sessió d'una hora i mitja a través de videoconferència amb el professorat de l'IES Gran Via d'Alacant sobre els aspectes de literatura esmentats al títol d'aquest document

 

La sessió constava de tres blocs: Selecció de llibres, Presentació de llibres i Propostes d'escriptura.

 

DESENVOLUPAMENT:

 

PRIMER BLOC: SELECCIÓ DE LLIBRES, comentàrem que la selecció és una condició necessària per al funcionament òptim de la biblioteca d'aula o de centre i explicàrem els nostres criteris de selecció agrupats en:

 

1-Anàlisi de continguts

 

Seleccionem llibres que visibilitzen temes conflictius, per exemple l’embaràs a l’adolescència com al llibre L’estiu circular o també els abusos sexuals com al llibre Les llàgrimes de Caputxeta.

 

Seleccionem llibres irreverents com L’entrada de Crist a Bruxel·les, llibres sense missatges discriminatoris, llibres no sexistes o llibres que incloguin les diferències com Sweet Sixteen.

 

Seleccionem llibres que defensen els valors de l’amistat i l’escolta com al llibre Momo llibres que defensen el poder col·lectiu com al llibre Som tempesta llibres que defensen la cura de la natura com al llibre Plàsticus marítimus.

 

Seleccionem llibres que denuncien injustícies com al llibre Frank i llibres que es posicionen contra les guerres com al llibre L’espera.

 

Seleccionem llibres que parlen sobre la mort i el dol sense adoctrinar com al llibre El cielo de Anna.

 

2-Utilització del llenguatge

 

La nostra selecció opta per la no infantilització i la no simplificació del llenguatge.

 

3-Il·lustracions

 

Seleccionem llibres on les il·lustracions tinguen sinergia amb el text o el complementen o afegisquen aspectes nous que no apareixen al text.

 

També seleccionem llibres amb imatges trencadores com al llibre Kinsugi que mostràrem als participants.

 

SEGON BLOC: PRESENTACIÓ DE LLIBRES, comentàrem que es necessiten determinats estímuls per a desenvolupar l’hàbit lector. No existeix el desig sense provocació; és a dir, cal animar per a despertar el desig de llegir.

 

Una estratègia important és la Presentació de llibres. A això dedicàrem aquesta segona part.

 

Presentàrem els llibres:

 

El Llop: la forma de presentació va ser posant l'accent en la defensa que fa la història de l'amistat, l'empatia i el coratge sense oblidar l'humor i la tendresa que desprèn.

 

Som tempesta: la forma de presentació va consistir a focalitzar l’interès del llibre en la defensa del poder de la col·lectivitat i la varietat tipogràfica de cadascuna de les seues pàgines aconseguida a través d'un treball d'equip.

 

Migrants: la forma de presentació va consistir a establir una conversa literària plantejant preguntes que neixen de les pàgines del llibre i provocant la formulació d'hipòtesi.

 

L'Artur i la Clementina: la forma de presentació va ser l'explicació detallada de l'experiència que es va portar endavant en un centre educatiu consistent en el plantejament d'un debat entre l'alumnat que estava a favor de l'actitud de l'Artur i l'alumnat a favor de l'actitud de la Clementina.

 

TERCER BLOC: PROPOSTES D’ESCRIPTURA, reivindicàrem l'escriptura com a ferramenta essencial per a induir a la lectura i plantejàrem una activitat a partir dels llibres:

 

El tigre de Mary Plexiglàs: el primer conte d'aquest llibre de Miquel Obiols té per títol "carta a Pompeu Fabra". Férem la lectura en veu alta de la carta sense dir el títol i els assistents havien d'endevinar a qui anava dirigida. Reivindicàrem alhora la lectura en veu alta com una eina important a l'animació lectora.

 

22 granos de arroz: el llibre d'Isabel Castaño a base de tautogrames. Triàrem el tautograma de la T i la llegírem en veu alta. La idea era que els assistents confeccionaren un tautograma amb la S; tanmateix, no hi va haver temps a realitzar l'activitat. Reivindicàrem de nou la lectura en veu alta com una eina important a l'animació lectora.

 

CONCLUSIONS:

 

-Per a nosaltres va suposar un repte important, perquè no ho havien fet mai, parlar de literatura juvenil a professorat de Secundària i Bat. Som satisfetes del resultat.

 

-La sessió va servir per a reafirmar, una vegada més, que les xerrades d'animació a la lectura a través de les pantalles, resulten incòmodes, poc efectives i no permeten el feed back que nosaltres voldríem.

 

-Sovint caem a la mateixa errada de confeccionar una sessió amb massa activitats que excedeixen al temps que tenim d'exposició. La conseqüència és que intentem anar de pressa per a fer tot el que hem preparat o deixem aspectes sense realitzar. Suposem que la causa d'aquest plantejament és la por de quedar-nos sense activitats o la necessitat de demostrar que sabem més del que diem.

 

-Durant molt de temps, la literatura juvenil ha estat inclosa en la literatura infantil. Va sent hora que se li done un espai propi i el pes que li pertoca.

RECOMANEM EN MARÇ 2026

 

Recomanat: A partir de 13 anys 






    NO       

 Autora: Paula Carbonell        

                                     Il·lustrador: Isidro Ferrer

                                     Ed. A buen paso, 2024

                                                 

 

Els protagonistes d’aquesta història són dos germans que degut a la guerra ho perden tot: l’escola, la casa, l’amic. La mare els diu que juguen a fet i amagar. La mare oculta la realitat? El joc representa l’acció d’amagar-se de les bombes? Apareix el joc com una manera de fugir del que està passant o, potser també una forma de suportar-ho?

La narració està situada en tres espais diferents: l’escola, la casa i el parc, però en cap estan segurs. Per sobreviure han d’anar al refugi.

L’obertura del forat cada vegada és més gran.

Dins el forat, hi ha pocs elements: l’escala de fusta té un caràcter funcional, per una banda, representa la fugida; per altra, col·locada a terra pot simbolitzar les vies del tren portant-los a l’exili o la pervivència a quedar-se dins.

El text, pàgina a pàgina aporta detalls sobre la situació dels germans: primer no troben la casa, després busquen el pare, passen fam i set, el germà es posa malalt, volen fugir…

Un llibre de denúncia on l’autora reflexa el poder destructiu d’un conflicte bèl·lic.

El títol, al principi gran, a doble pàgina, en lletres negres sobre fons blanc es pot interpretar com l’efecte tan dur produït per la guerra o també potser un crit a la desesperació.

És un llibre molt simbòlic.

Està escrit en primera persona. La història que és contada per la germana ens apropa a les emocions que hi viuen.

Les il·lustracions d’Isidro Ferrer superen la força que pot tindre el text.

Coberta i contracoberta formen una doble pàgina que destaca pel seu disseny geomètric. Edificis esquemàtics grisos i marrons de tonalitats fosques provoquen una sensació de fredor i solitud que avisa d’una història que commou.

Els personatges representats en figures de fusta sense braços i sense ulls mirant cap a terra expressen la impossibilitat de l’individu d’actuar en la guerra.

El text i les il·lustracions ens porten a conscienciar-nos del poder maligne d’una guerra i de la necessitat de construir un món millor.

NO ha rebut varis premis, entre ells el Premi Todos Tus Libros al millor llibre juvenil 2024.