RECOMANAT A PARTIR DE 18 ANYS:
EL RETRAT DE MATRIMONI
Maggie O’farrell
(trad.cat:Marc Rubió )
L’altra editorial
EL RETRATO DE CASADA
Maggie O'farrell
(trad. cast.:Concha Cardeñoso)
Libros del Asteroide
Lucrezia de Medici, filla de Cósimo de Medici, poderós en la Florència dels anys del Renaixement italià, tenia 16 anys quan va morir. Aquesta novel·la ficciona la seua infantesa i els últims temps de la seua curta vida.
Des de la primera pàgina sabem de la sospita de Lucrezia.
Està convençuda que el seu marit vol matar-la.
La protagonista és casada amb Alfons de Ferrara, perquè mor la germana major, Maria, destinada a eixe matrimoni acordat per les famílies.
Alfons, duc de Ferrara, és un home que a ulls del s. XXI considerarem tòxic, és un maltractador, cruel i violent, però és un home, fill de la seua època, que necessita un hereu per mantenir el seu poder i que els fills de les germanes no s’apoderen del ducat.
La sensació d’amenaça durant tota la novel·la és constant.
Quan encara és una xiqueta, Lucrezia i els seus germans, visiten els animals que son pare havia portat de lluny.
La connexió amb la tigressa és immediata, una escena bella i significativa, una criatura atrapada contra la seua voluntat.
Així es sent la protagonista.
L’autora és capaç d’apropar-se a l’època renaixentista introduint-nos en els ambients de la cort, passejar pels jardins acompanyant Lucrezia o percebent el dolor i la por que sent quan s’apropa el seu marit.
Lucrezia viu a expenses de tots, família, matrimoni, estat, costums, … Només és necessària per tenir un hereu.
Un personatge emmarcat en un moment històric on, encara els
privilegis i la fortuna, té un destí infeliç i sense possibilitat de decidir.
L’autora imagina la pintura com l’únic refugi de la protagonista.
Destaquen les descripcions sobre l’art renaixentista: captar aspectes anímics de la persona retratada, correlació de plans i angles, triturar safrà, cotxinilles, tapar les pintures de les escenes no permeses socialment, …
Des de la primera pàgina vivim una novel·la de suspens. És la narració d’allò que no es veu però que està present.
Una jove que està i no és considerada. Present però a la que ningú li fa cas.
Aquesta narració és fascinant per la mirada a les dones i a la vida miserable que vivien al Renaixement, per molt riques i poderoses en aparença, que pogueren ser.
Per la reflexió sobre el consentiment i la por, sobre la situació dels poderosos i les lluites de poder.
Una intensa exploració d’un personatge històric poc conegut i en la que la lectora pot interpretar diferents opcions.
Lucrezia mor enverinada o per malaltia?
Té un futur on s’escapa o mor?
On trobem la veritat, en la realitat o la ficció?
