RECOMANEM EN MARÇ 2025

Recomanat a partir de 7 - 8 anys 

                    Ànec coix, gallina cega  / Pato cojo, gallina ciega

        Text: Ulrich Hub   Il·lustracions: Jörg Mühle   Ed. Takatuka, 2024

                                   Trad. Cat: Anna Soler Horta

                                   Trad. Cast: Belén Santana

 

Aquesta és la història de dos animals, una gallina que no hi veu i un ànec amb una crossa. La gallina li demana a l’ànec que l’acompanye a conéixer món, vol trobar el lloc on es compleixen tots els desitjos.

Els dos personatges són diferents però es complementen. Al principi la gallina domina la situació, és valenta i decidida; en canvi l’ànec és poruc, indecís i es deixa emportar per la gallina.

Ella li demana que li faça de guia en el viatge que van a emprendre, l’ànec s’ho pensa i es llança a l’aventura. En el recorregut passen per indrets escarpats i perillosos. Finalment, arribaran al lloc desitjat? 

Al llarg de tot el recorregut hi ha una evolució dels personatges: la gallina prou egoista només vol aconseguir el seu secret i arriba al final reflexionant quan veu que ha sigut enganyada per l’ànec.

L’ànec, gràcies a ella, perd la por i aprén a utilitzar les seues ales, aprén a volar.

L’autor en aquesta faula parla de l’amistat, de les diferències entre ells, de la perseverança per aconseguir allò que es desitja i de l’ajuda de l’altre. També està present la mentira. I és que a vegades és convenient mentir perquè la persona, en aquest cas l’ànec es senta millor, com en aquest paràgraf:

Què no t’havies mort? Pregunta-. Estàs fresc com un espàrrec…

Darrere teu t’hi espera una altra sorpresa.

Digues. Què veus?

-Ets davant mateix d’una gran porta feta d’or.

De qualsevol manera aquesta aventura, no sols física sinó també imaginativa ha creat llaços d’amistat, de confiança i d’amor entre els dos protagonistes. Al final tenen necessitat de viure junts.

Narració humorística i divertida on l’important és el procés, el viatge.

En aquesta història l’autor reivindica el poder de la paraula.

Els diàlegs dels personatges són molt teatrals. De fet el conte s’ha representat en Alemanya amb gran èxit.

Les il·lustracions senzilles i tendres li donen veracitat al relat.

Cal destacar les dues últimes pàgines en fons blanc on apareixen en la primera els dos protagonistes abraçats i en la segona la crossa penjada en una branca donant a entendre que no serà utilitzada per l’ànec perquè ja ha aprés a volar.

L’editorial Takatuka fa una proposta molt atractiva i enriquidora a nivell pictogràfic.