dijous, 18 de setembre del 2025

 RECOMANEM EN SETEMBRE 2025

Recomanat: a partir de 7 anys



                             


       LA SUERTE DE ENCONTRAR UNA CARACOLA

                            Juan Carlos Martín Ramos

                       Ilustraciones: Rosa Ureña Plaza

                                     Ed.: Iglú, 2024

 

El títol del llibre, que procedix d'una frase de Juan Farias que apareix en el seu llibre “Los caminos de la luna” ens atrapa. Potser perquè trobar un caragol de mar està associat en algunes cultures a la bona sort i la prosperitat, potser perquè...

En obrir-ho no ens trobem amb un caragol de mar si no amb 26 poemes en els que el mar és el motiu central i en el que unes vegades apareix com un element líquid, altres com un lloc, altres com un espai en el que transcorre la vida i altres com un personatge amb veu que ens canta i ens conta.

Poemes inspirats en les estructures poètiques de tradició oral amb un desig lúdic de jugar amb vers i cor, amb preguntes i respostes, ecolàlies...

Comença amb un poema en cursiva on el poeta ens conta el moment en el que troba un caragol de mar i li conta les històries que porta dins. El caragol de mar o el poeta? És el disparador.

I apareixen: l'avi/el net, el pirata i el catxalot/la biblioteca, el mascaró de proa/l'escola, el Titànic/la música, el bus/la sirena, el pirata/el mapamundi i el nàufrag/l'illa.

Poemes en els quals apareix la idea de viure aventures a través dels llibres. En sintonia amb la mar sorgeix l'escola i la biblioteca, la figura del mestre, el contar i el somiar i la capacitat de la poesia de transformar el quotidià.

El següent poema en cursiva ens parla de les veus dels vells mariners i els següents són un homenatge a alguns d'ells: Juan Farias, Antonio García, Teijeiro, Rafael Alberti, Federico García Lorca i Pablo Neruda. 

Un nou poema en cursiva ens convida al silenci i a la introspecció necessaris per a gaudir de la paraula i de la poesia. I, en els següents, ens parla de la situació de la mar, de les restes que arriben a la riba, del desig de convertir-nos en ferrovellers i reutilitzar les deixalles que llança la mar quan fa neteja. De les petjades de gavines, crancs i de la petjada de l'home sobre la natura que ens perseguixen i al mateix temps ens marquen el camí.

I acaba amb un últim poema en cursiva en el qual el poeta torna a la seua casa amb el caragol de mar, la seua font d'inspiració.

Totes les poesies parlen de la mar i dels elements que formen part de l'entorn marí: ones, marees, caragols de mar, vaixells, pirates, sirenes... Escrites en un llenguatge senzill, amb molta musicalitat i rimades en la seua major part. Transmeten en tot moment el moviment de les ones amb repeticions de paraules o versos, amb preguntes i respostes. Són un anar i tornar continu. Estrofes de 3 ó 4 versos , principalment, que ens fan sentir la brisa de la mar i ens submergixen en les paraules que venen i van com l'onatge.

Il·lustracions amb colors freds, realitzades amb llapis de colors suaus: gris, taronja, blau; amb el fil conductor de les ones de la mar que transmeten assossec i acompanyen amb gran equilibri el text.

Llibre guardonat amb el premi Fundación Cuatro Gatos 2025.