RECOMANEM EN SETEMBRE 2025
Recomanat: adults
Estiu Josep Vicent Miralles
Ed. Drassana, 2023
La història
transcorre a Llocnou de la Mar, un poble fictici de la Marina Alta que podria
ser qualsevol localitat costanera de la comarca. Allí arriba Júlia, la
protagonista, una jove de divuit anys que ha escapat de sa casa amb la
furgoneta del seu pare i sols acompanyada per la seua gossa Balto. Comença a
treballar en un quiosquet de la platja.
Allí es
troben personatges que formen part d’un ambient viciat vinculat a les màfies
russes, a la corrupció política, a guanyar diners de manera ràpida per via de
l’especulació. Es mouen per l’ambició i per aconseguir el que volen són capaços
de robar, d’incendiar, de provocar por i fins i tot, d’assassinar.
Tots els
personatges formen una piràmide de diferents classes socials on al vèrtex estan
els més poderosos, tot el clan rus (Mickaïl, Pavel, Víctor i Dmitri); a la part
d’enmig els que estan vinculats amb el líder com el tinent Flores, polítics,
periodistes i l’assessora argentina Àngela Rizzonne; i a la base predominen
personatges com Rafeta i Bilal, joves sense treball ni cap formació, el seu únic
objectiu és viure bé sense treballar i que són capaços de qualsevol cosa a
canvi de diners per aconseguir la droga.
L’autor
denúncia les injustícies que ocorren en aquest paradís salvatge on el capital
prové de Rússia, i per la via de l’especulació urbanística es converteixen
terrenys no urbanitzables en legals per construir.
Aquest relat
ens permet conèixer els més baixos instints de l’ésser humà: els dubtes, les
contradiccions, les addiccions, els somnis, els amors i el poder dels diners.
Josep Vicent
Miralles també fa una crítica a la precarietat laboral que pateixen els joves
treballant moltíssimes hores a canvi de sous indignes.
Un altre tema
que destaca l’autor és el turisme massiu i la progressiva pèrdua de la
identitat cultural de la Marina Alta.
Novel·la
negra que es caracteritza per l’ambientació i estil realista, descriu de manera
detallada no sols les característiques dels personatges, sinó també la
destrucció mediambiental de la nostra costa, del nostre territori.
La foto de la
portada, quadre Aigües marines, d’Eduard Hopper conté un fort realisme. Es veu
una parella de banyistes, malgrat que estan un al costat de l’altre, la mirada
és de buit, de desconnexió.
Miralles
utilitza un lèxic propi i ric sobre la fauna i la flora com: l’aladroc, les
gavines, el llentiscle, els lliris blaus …
L’autor, nascut
a Xàbia, diu: “reivindique una literatura que estimule les emocions, que parle
de nosaltres i que provoque la interpel·lació”.
