dijous, 2 de novembre del 2023

RECOMANEM EN OCTUBRE 2023

 NO RECOMANAT

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El vestit de tan se val/ El traje de lo que no importa

Sylvia Plath (text)

Il·lustració : Rocío Martínez

(Trad.cat): Hara Kraan

(trad.cast): Xesus Fraga

Ed. Nórdica,2021


És una divertida història, on el primer que ens crida l'atenció és el seu títol, una miqueta enrevessat, però atractiu al mateix temps.

El protagonista de la història és el xicotet de set germans, com ocorre en els contes de tradició oral. És l'oblidat. Rep el que no vol ningú, i és l'únic de tot el poble que no té vestit, i somia el que faria si ell tinguera un.

L’autora juga amb els nombres màgics de la literatura, el tres (tres lletres per al seu nom abreujat, Max, el seu cognom, Nix, la muntanya tenia tres cimeres …, i el set ( son set germans, ell és el que fa set i té set anys)

Un dia apareix un paquet que no saben a quin membre de la família va destinat perquè el nom s’ha esborrat, ni qui l'envia i, a partir d'eixe moment, comença, cadascun, a descriure que podria haver dintre, somiant en alguna cosa que li agradaria.

En obrir-lo veuen un vestit magnífic,... per a qui serà? Per ordre, començant pel pare, i fins arribar a Max, tothom el vol per les qualitats que li troba, però tothom acaba desistint perquè pesa més el possible rebuig que puga produir en la gent del voltant.

Fins que li arriba el torn a Max. Tots estan d'acord que siga per a ell, ja que no té vestit encara. La seua resposta és clara, se’l posarà: “hui, demà i passat”,

Es posa el vestit perquè vol, desmuntant les efímeres excuses dels seus germans i adduint el seu propi criteri, sense perdre la seua identitat i sense deixar-se influir per ningú, i convertint en aspectes positius tot allò que els germans qualificaven de negatiu.

El llibre per la seua estructura es presta a la seua lectura o narració en veu alta, ja que conté nombroses enumeracions: accions, noms, personatges, animals, vestits, descripcions ... donant informació i seguretat.

Tot això amb els ingredients de sorpresa, color (poc freqüent), humor i acció trepidant, com podem veure en la costura, “en un plis plas”, en set ocasions.

Destaquem les il·lustracions de Rocío Martínez, inclusives, acolorides, expressives, amb multitud de detalls, amb diferents perspectives, que parlen per si soles …, però considerem que hi ha una desajustada relació text-il·lustració, les pàgines mereixen una altra disposició i un altre format (de majors dimensions).

Malgrat compartir la tesi del llibre respecte a valorar la formació de la identitat i criteri propi davant la resta de la societat. I mostrar-lo de una manera poètica, des de la tradició oral i amb humor, no podem recomanar-lo per la quantitat d'errors tant tipogràfics (en la versió catalana) com la mala composició-maquetació del llibre (en les dues versions, català i castellà) i, des d'ací, demanar a l'editorial que esmene els errors. Editorial que es caracteritza per la seua cura i qualitat.