RECOMANEM EN JUNY 2025

RECOMANAT A PARTIR DE 10 ANYS

 

 

(PREMIO DE POESIA PARA NIÑAS Y NIÑOS CIUDAD DE ORIHUELA 2023)

Experto Excalador de Excaleras

Text: Javier González

Il·lustració: Lluïsot

Ed. Kalandraka, 2024

 

Estem davant un poemari diferent, en el qual la lectura, la diversió, el joc i l'actitud de compartir van de la mà. En ell són presents molts dels recursos literaris proposats per les avantguardes. Llibre impregnat d'humor, sensibilitat i afecte, que et trasllada a altres autors i dissenys artístics.

Llibre del qual, gràcies al foment de la imaginació i la creativitat, reivindica la finalitat del llenguatge: EXPERIMENTAR. Consta de 32 poemes, 11 poesies visuals (més la contraportada) i 8 il·lustracions. L'editorial Kalandraka ha fet una gran faena, contagiant-se amb eixa finalitat. Al mateix temps és l'últim Premi de poesia per a xiquetes i xiquets Ciutat d'Oriola (el XVI) que edita i subvenciona, desvinculant-se del mateix ja que el govern local va votar en contra de la reparació històrica a Miguel Hernández. Gest que secundem i valorem.

Esquema del llibre atractiu, amb una entrada de benvinguda afectuosa i amorosa, amb una sopa de lletres on l'única paraula de més d'una síl·laba siga del verb “AMAR” Amb una provocació de poesies, tipografies, originalitats, jocs, consells i una infinitat per a descobrir, on es juga amb tota mena de sons (rimen o no). Acabant amb un final que no vol acabar.

Esta conjunció i edició és d'agrair que aparega en l'àmbit de la LIJ, per a sentir-lo, compartir-lo i experimentar-lo amb xiquets i xiquetes a l'aula. Juntament amb les suggeridores il·lustracions que les acompanyen, sent, al mateix temps, poesies visuals.

Verdaderament s'ha de ser un “eXpert eXcalador de eXcaleras” si vols gaudir plenament del llibre i poder pujar o “eXcalar” la impossible “eXcalera” de la portada.

EXpectacular i eXtimulant.

RECOMANEM EN MARÇ 2025

 RECOMANAT A PARTIR DE 18 ANYS:

 

 

Baumgartner

Text: Paul Auster

Ed català: Ed. 62. 2024

Trad: Ernest Riera Arbussà . 

Ed castellà: Ed. Seix Barral. 2024

Trad: Benito Gómez Ibáñez. 

 

 

Obra optimista la qual ens prepara i ens ajuda a prendre consciència de l’última fase de la nostra vida, la vellesa, personificat en Baumgartner, amb les limitacions i situacions aparatoses que vivim o viurem, juntament amb les disminucions de les facultats físiques. Ho realitza amb la seva última obra, cant a l’amor i a la vida, amb un concepte de vellesa ple de vida i, al mateix temps, ens anima a seguir, a buscar projectes, a sortir de la rutina… amb esperança, amb força i amb il·lusió.

En un principi podríem pensar que es tracta d’una espècie de comiat autobiogràfic, però en la narració el personatge no és una persona que sap del seu final imminent (com ho sabia Auster), sinó que és la història d’un home que viu ancorat amb la rutina del record a la seva dona (morta fa deu anys) i que després d’uns fets atzarosos, canvia i reneix la seva il·lusió per la vida.

És un home de més de 70 anys (com Auster) que segueix en actiu, professor d’universitat, escriptor, finalitzant projectes acadèmic-professionals, però amb xacres i accidents propis de la deterioració física. Un d’ells, provocat per l’atzar, com altres punts, es converteix en un punt d’inflexió en la seva vida, on “va comprendre que viure és sentir dolor i, viure amb por al dolor, és negar-se a viure” (p. 73 del llibre en castellà), que li fa sortir de la seva rutina fagocitària, per apreciar cada moment de la seva vida, sense oblidar ni retardar la cerca de la felicitat.

Amb la proposta de l’últim projecte, el nostre protagonista, reprèn la il·lusió i comença a realitzar coses noves per a ell, presentant-se davant situacions gairebé desconegudes, fruit novament de l’atzar, que li porta a enfrontar-se a situacions inesperades amb força, ànim i decisió.

La gran qüestió seria, qui és Baumgartner?, què representa?

En un homenatge realitzat a Madrid, l’octubre de 2024, on van acudir els membres de la seva família, la seva dona Siri Hustvedt, va dir: “malgrat el final ambigu, Paul va escriure el meu propi dol per endavant. Crec que sabia sense saber que jo sabia que jo em convertiria en Baumgartner”.

Destacar el rol que assigna a les dones, allunyat dels estereotips, manifestant la seva autonomia i singularitat, com la seva presa de decisions i projecció vital pròpia, madura, de manera independent i centrada en els seus propis interessos, allunyats de la dependència masclista.

Amb el seu estil embolcallant, amb ruptures de ritme, repetint seqüències incorporades en altres de les seves obres, on juga magistralment amb el temps (present, passat, futur), no necessita demostrar-nos res, tan sols gaudir, com altres vegades, de la seva lectura, que no és poc.

RECOMANEM EN JUNY 2025

 

  RECOMANAT A PARTIR DE 10 ANYS

               Djadi, el niño refugiado               Peter Härtling

               Ed. Anaya, 2017                 Trad. Cast: Carmen Bas

 

Djadi, el protagonista de la història, xiquet sirià d’onze anys arriba a Frankfort (Alemanya) amb un grup de refugiats. Està soles, tots els membres de la família han mort. El porten a un centre d’acollida per a menors, allí coneix a Jan, un treballador social que junt amb la seua dona l’acolliran convertint-se en els seus pares adoptius.

Degut a totes les experiències traumàtiques viscudes, Djadi té por de tot. Cada vegada que tocaven a la porta s’amagava baix el sofà.

Jan i Dorothea viuen en una casa compartida amb amics. Un dels personatges fa la presentació al xiquet acollit. La parella que l’adopta, Jan i Dorothea, ella és psicòloga; dos professors jubilats, Wladi i Kordula; i Detlef i Gisela són assessores fiscals. Pràcticament estan tots els que necessita el protagonista per sobreviure. Totes i tots col·laboren perquè el xiquet es comunique, exterioritze totes les seues pors, vaja a l’escola, tinga amics, …

Història que tracta el tema de l’emigració però deixa una porta oberta a l’esperança.

El xiquet aprèn per imitació el llenguatge de les persones que viuen a la casa i els adults descobreixen que a Djadi li agrada pintar, aquesta és altra manera de comunicar-se.

La novel·la tracta de manera clara la quantitat de traves administratives que posen amb el tema de l’adopció.

L’autor denúncia la persecució de l’assistenta social a la família al llarg del procés d’adopció.

Al voltant del tema principal, també apareixen altres com:

-la malaltia de Wladi, té mancança d’oxigen pel funcionament anòmal d’un pulmó, acaba morint-se.

-Les denúncies del veïnat que no entén l’acollida d’un refugiat ni la casa compartida.

-Els adults planifiquen el procés d’inclusió atenent a: la visita al metge, l’aprenentatge de la nova llengua i el començament de l’escola.  

Peter Härtling qüestiona el model de família tradicional mostrant-nos altre tipus de família.

Narració on estan presents el tema de la mort, l’amistat inter generacional, les relacions socials, l’evolució del protagonista i la superació de les seues pors.

L’autor és el prototip d’escriptor realista. Entre els seus llibres podem destacar Ben vol a Anna, Muletes, L’àvia, … Aquest el va escriure al 2016, un any abans de la seua mort.

Aquesta novel·la la va escriure partint de la seua experiència com refugiat. Quan era menut, va emigrar d’Alemanya a Suïssa.

La prosa de Härtling en aquest relat no és la que coneixem d’altres llibres; és més plana, més senzilla.