IN MEMORIAM.
En aquests temps ombrívols, on el poder acalla les protestes, criminalitza la disidència i arruïna les conquestes socials, és un antídot contra el descoratjament escoltar la poesia de Agustín García Calvo, cantada per Amancio Prada.
Hem triat aquesta dada de la seua biografia, qu ens sembla especialment reveladora ací i ara: García Calvo fou uns del catedràtics perseguits pel règim franquista, que l'apartà de la càtedra pel seu recolzament a les revoltes estudiantils de febrer de 1965.
El cineasta Basilio Martín Patino ha titulat Libre te quiero la seua pel.lícula rodada en Madrid sobre el moviment 15M, com homenatge a l'esperit de rebel.lia que el filòsof mantingué tota la seua vida.
dijous, 1 de novembre del 2012
dissabte, 27 d’octubre del 2012
RECOMANEM EN OCTUBRE
-->
LA LLADRE DE LLIBRES, Markus Zusak, ED. LA
CAMPANA (a partir de 16 anys)
LA LADRONA DE LIBROS, ED.DEBOLSILLO (a partir de 16 anys)
PEQUEÑO AZUL, PEQUEÑO AMARILO, Leo Lionni, ED.
KALANDRAKA (de 0 a 3 anys)
99 FÁBULAS FANTÁSTICAS , Ambrose Bierce, Il. Carlos
Nine,
ED. LIBROS DEL ZORRO ROJO (a
partir de 16 anys)
Etiquetes de comentaris:
+16,
0-3 anys,
99 fábulas fantásticas,
A.Bierce,
Ed. Kalandraka,
Ed. La Campana,
Ed. Libros del Zorro Rojo,
L.Lionni,
La lladre de llibres,
M.Zusak,
Pequeño azul pequeño amarillo
divendres, 12 d’octubre del 2012
LOS SUEÑOS DE HELENA
Los sueños de Helena
Ed. Libros del zorro rojo
Eduardo Galeano -
Isidro Ferrer
Ed. Libros del zorro rojo
Helena
me humilla cada mañana, a la hora del desayuno, contándome sus sueños
prodigiosos.
(…)
Para
vengarme, escribo los sueños que ella vuela.
(…)
Las
obras de Isidro los acompañan, de la mejor manera. (Pàg. 5)
Cada vegada que ens trobem amb un text de Galeano ens provoca les mateixes sensacions de sorpresa, gust i entusiasme, tant per la seva temàtica, com per la manera de dir-ho i la seua forma, una prosa poètica impactant, on la senzillesa i precisió són les eines destacables de l'artesà.
Cada vegada que ens trobem amb un text de Galeano ens provoca les mateixes sensacions de sorpresa, gust i entusiasme, tant per la seva temàtica, com per la manera de dir-ho i la seua forma, una prosa poètica impactant, on la senzillesa i precisió són les eines destacables de l'artesà.
El text és una recopilació dels “somnis” de Helena, que ja
Galeano havia anat desgranant en
anteriors llibres, només un és novetat
per aquesta edició, (
hi ha una referència al final de la
procedència de cadascú ). Això no obstant, la lectura continua essent tan
estimulant com sempre.
En
aquesta ocasió els textos vénen acompanyats d'un altre mag de la
narració-il·lustració, Isidro Ferrer, que ens fa un desplegament creatiu amb
les seves escultures, collages i retalls, i aporta suggeriments interpretatius més enllà de les que dóna per si mateix el propi text .
En
resum, una conjunció i simbiosi refrescant, encertat i molt més que agradable
I ara,
un tast del llibre :
La casa de las palabras
A la
casa de las palabras, acudían los poetas.
Las
palabras, guardadas en viejos frascos de cristal, esperaban a los poetas y se
les ofrecían, locas de ganas de ser elegidas: ellas rogaban a los poetas que
las miraran, que las olieran, que las tocaran, que las lamieran.
Los
poetas abrían los frascos, probaban palabras con el dedo y entonces se relamían
o fruncían la nariz.
Los
poetas andaban en busca de palabras que no conocían, y también buscaban
palabras que conocían y habían perdido.
En
la casa de las palabras había una mesa de colores. En grandes fuentes se
ofrecían los colores y cada poeta se servía del color que le hacía falta:
amarillo limón o amarillo sol, azul de mar o de humo, rojo lacre, rojo sangre,
rojo vino… (Pàg.
26)
Recomanat
a partir de 14-15 anys
dissabte, 29 de setembre del 2012
L'AMIC RETROBAT
TÍTOL: L’amic retrobat
AUTOR: Fred Uhlman
EDITORIAL: Columna jove
A qualsevol trobada d’amigues, després de fer un repàs dels grans temes,
s’acaba parlant de cine. I sempre, indefectiblement, n’hi ha una persona que no
ha vist la pel·lícula comentada. Sorgeix en eixos moments la suplicant petició:
“per favor, no conteu el final”.
Doncs, en aquest llibre que us recomanem tampoc contarem el sorprenent
final que constitueix la clau del tresor amagat al llarg de la seua història.
Si no hem de parlar del final, què podriem contar de la resta d’aquesta
curta novel·la?
Volem assegurar que funciona com un antídot contra els best sellers, perquè
no està escrita per entretenir, no és de fàcil consum, no conté “un text
directe, lleuger i sense pretensions”.
Es tracta, si no més, d’una obra complexa escrita en un llenguatge depurat
i elegant. L’autor ha teixit dos discursos que caminen paral·lels en aquesta
narració:
Per una banda, la història d’una amistat de dos jovens carregada de
dificultats per la seua diferent classe social substentada en una dialèctica
sobre diferents visions religioses, sobre els autors i les obres que
constitueixen la seua formació humanística i tintada dels aspectes romàntcs de
l’exigència i l’entrega totals.
Per altra banda, l’ubicació de l’esmentada
iniciació en un context històric ple de convulsions socials, d’apologia
ideològica, de desconfiança i por entre els ciutadans; la descripció d’una inquietant
situació que abocarà en el nazisme o, en paraules de J. Conrad, en l’horror.
Finalment, és un libre que ofereix una rica experiència al lector, encara
que els seus protagonistes deixen poques possibilitats d’identificació als
adolescents actuals. Malgrat això, volem recomanar-ho per a 14-15 anys.
Etiquetes de comentaris:
14-15 anys,
Ed. Columna jove,
Fred Uhlman,
L'amic retrobat
dijous, 27 de setembre del 2012
TOKIO
TOKIO
Taro Miura (text i il·lustracions)
Ed. Media Vaca
Mito, la xiqueta protagonista, se’n va a anar a viure a
Tokio i vol saber quines coses trobarà. Pregunta a tots . Una vaca, les formigues, un gos … Les
respostes que rep no les acaba d’entendre i les expectatives que la xiqueta té
sobre la seua ciutat de destí, la
tenen un poc desconcertada.
Quan arriba a Tokio, escriu als seus amics i conta cóm és la ciutat . La seua mirada, que respon a la
curiositat dels infants, s’allunya
de l’interès turístic i es deté en els detalls que un adult no veu. Els
animals, els mocadors de paper, les màquines de refrescs …
El grafisme de Taro Miura, il·lustrador que dedica el llibre
a la seua filla, ens apropa als dibuixos esquemàtics que, amb escassa gama
cromàtica, ens recorden els editats als països de l’est d’Europa en els anys
seixanta i setanta.
Formalment original, aquest llibre senzill, que mescla una
estructura de preguntes i respostes, en la primera part i, en la segona petites missives, ens convida, amb un innovador tractament visual, a propiciar el desig
de visitar una ciutat, Tokio , mirant d’una altra manera,
sense la complaència del turista. Trobem una dificultat, ja que no tenim referents d'aquesta ciutat.
Recomanat: 8 - 9 anys
Etiquetes de comentaris:
8-9,
Ed. Media Vaca,
Taro Miura,
Tokio
Subscriure's a:
Missatges (Atom)





