dimecres, 19 de juny del 2013

DONDE HABITAN LOS LIBROS

















Cada any,  quan en el viatge de tornada comentem l’experiència de les Jornades d’Arenas de San Pedro, arribem a la conclusió que l’últim ha segut el millor, per les xerrades, per les persones:  autores, il·lustradores,  crítics, editores, llibreteres, … pels amics i amigues,  per les troballes,  els retrobaments, pel bosc, …
I enguany hem comentat el mateix, ha segut el millor.
Però la cirera més dolça l’hem engolit amb fruició quan a l’equip de la biblioteca del Jaime Balmes d’Elx se li ha lliurat el premi literari Pep Sempere.
Ens ha emocianat  el treball callat de molts anys, que no té un producte inmediat, que no és fruita de temporada, sinò que suposa constància, esforç, molta il·lusió i, a més a més fet per amics de l’ànima, i l’emoció  encara roman al cor.
Per això i amb el seu permís reproduïm aci el text que vam llegir en el moment del lliurament del premi junt amb el marcador que regalaren a tothom.
 

Premio Pep Sempere                 Arenas de San Pedro. Junio 2013
                    
      “No sabemos bien lo que la literatura es, pero sí que detectamos la boca de la literatura. Tiene la forma de un rumor. De un murmullo. Puede ser  escandalosa, incontinente, enigmática, malhablada, balbuciente”  escribe Manuel Rivas en su último libro “Las voces bajas”.
   Nuestro proyecto de Animación Lectora es como un rumor, como un murmullo, como una de esas “voces bajas” que se alimentan de palabras y cuentos, que tratan de contagiar el deseo de leer a los niños y niñas de una Escuela Pública.
  Como dice Emili Teixidor, ese contagio : “sólo se puede conseguir, o mejor intentar, sin imposiciones por simple contacto, imitación o seducción. No se trata de llenar ningún vaso vacío, sino de prender en una zarza el fuego que nos agita. Por el simple contacto de una llama”
   La nuestra es una tarea pequeña, humilde pero que tiene mucho de ilusión, de dedicación, de tiempo regalado, de tardes después de las cinco no es fácil para estos tiempos que corren para la Escuela Pública en la que todo son dificultades, recortesQuizá nuestro entusiasmo es lo único que no pueden recortarnos.
  Muñoz Molina escribía “aprender a leer los libros y a gozarlos también es una tarea que requiere un esfuerzo largo y gradual, lleno de entrega y de paciencia, y también de humildad. Pero decía el maestro Lezama Lima que sólo lo difícil es estimulante”
  Queremos agradecer este premio Pep Sempere que hoy recibimos, en primer lugar, a todos los miembros del jurado que creyeron en nuestro proyecto  “Donde habitan los libros” y en nuestra tarea de Animación Lectora en la escuela.
   Queremos también agradecer al Col·lectiu de Literatura Pep Sempere” d’Elx por lo que nos aportan, por lo que aprendemos con ellos; a Federico Martín, a muchos de los cuentacuentos que han pasado por nuestra escuela: Boni, Rodorín, Pablo Albo, Primigenius y otros.
   Y queremos dedicar este premio a todos los compañeros y compañeras que hacen posible llevar a cabo esta tarea.
   Pero sobre todo, queremos dedicarlo a los niños y niñas de nuestra escuela  “Jaime Balmes” de Elche porque ellos son los que lo disfrutan y los que nos animan con sus miradas atentas y sus “bocas abiertas”.
   Antes de acabar quisiera hacer una mención muy especial al recuerdo de  Pep con quien tuve el privilegio de compartir trabajo, iniciativas, el gusto por la literatura  y sobre todo amistad. Decía Galeano: 
               “Recordar: del latín re-cordis,
               volver a pasar por el corazón”
  Y acabamos con un poema de Ángel González:
       “Al lector se le llenaron de pronto los ojos de lágrimas,
       y una voz cariñosa  le susurró al oído:
-       ¿Por qué lloras, si todo
en ese libro es de mentira?
Y él respondió :
                       - Lo sé
pero lo que yo siento es de verdad”

Muchas gracias
 





diumenge, 19 de maig del 2013

RECOMANEM EN MAIG








A PARTIR DE 8-9 ANYS

LETRAS EN LOS CORDONES
Cristina Falcón Maldonado. Il Marina Marcolín
Ed. KALANDRAKA.








A PARTIR DE 10-11 ANYS

 BANDADA
 María Julía Díaz Garrido, David Álvarez Hernández
 Ed. KALANDRAKA.



















 A PARTIR DE 12-13 ANYS

EL BARRANCO
 Grassa Toro.  Il. Diego Fermín. Ed. THULE

DONDE LOS ÁRBOLES CANTAN
 Laura Gallego. Ed. SM.






+ 18 ANYS

BARTLEBY, L'ESCRIVENT
 Herman Melville. Trad. Miquel Desclot. Ed.  PROA.

DIARIO DE INVIERNO
 Paul Auster. Ed. ANAGRAMA









dilluns, 13 de maig del 2013

PRESENTACIÓ DE "EL DOMADOR DE PARAULES"



COTÓ DE SUCRE
Un dia de cotó de sucre va ser el passat dimecres 8 de maig. 
Miquel Desclot va  presentar en la Biblioteca Mestre Pep Sempere d’Elx el seu llibre El domador de paraules,  un volum que arreplega cinc dels seus llibres de poesia per als més petits:  El bestiolari de la Clara, Oi, Eloi? i Més música, Mestre!  I els inèdits fins ara  Domador de paraules i Com si fóssiu a casa vostra.

Una gran directora de pista va anunciar el domini del poeta-domador i la gran capacitat d’ensinistrar a les més rebels de les paraules.
I així va ser.
Tothom es va disposar a menjar-se el més dolç cotó de sucre.  

Benvinguts, lectores i lectors, al fabulós món de la poesia. L'espectacle d'avui és impressionant: un sol poeta al mig de la pista s'enfronta a una perillosa tropa de paraules salvatges i rebels. Noms feréstecs, verbs indisciplinats i adjectius ingovernables que cal domar, ensinistrar i fer passar per la roda. Una ocasió única per comprovar, des de primera fila, l'art de la paraula de Miquel Desclot.



I ho van comprovar : el poeta-domador , sensible i elegant,  els va seduir amb la seua manera de domar-parlar. La fascinació es va produir tant amb les paraules trapezistes, com a les ballarines o les contorsionistes i ferotges.  Amb enginy, humor, jocs lingüístics,  varietat mètrica i  vincles amb la tradició oral, ens va  enlluernar i tot el públic va eixir llepant-se els llavis d’aquell cotó de sucre que acabaven de fruir.

 Gràcies Miquel pel teu treball i gràcies als assistents que com sempre gaudiren del retrobament i el moment.
Elx, 8 de maig de 2013


dissabte, 27 d’abril del 2013

RECOMANEM EN ABRIL


A PARTIR DE 4-5 ANYS

EL CONTE DE LA FORMIGUETA QUE VOLIA MOURE MUNTANYES.
EL CUENTO DE LA HORMIGA QUE QUERÍA MOVER MONTAÑAS.
Michael Escoffier. Il. Kris di Giacomo. Ed. Kókinos.

A PARTIR DE 12-13 ANYS

CUENTOS CRUDOS. Ricardo Gómez. Ed. SM. Ed. 7X7.




A PARTIR DE 16 ANYS

EL GRAN ZOO. Nicolás Guillén. Il. Arnal Ballester. Ed. El libro del zorro rojo.
ALI I NINO. Kurban Said. Ed. Columna. 
(en castellà) Ed. Libros del Asteroide.


A PARTIR DE 18 ANYS

PASSI-HO BÉ SENYOR CHIPS. James Hilton. 
Trad. Miquel Declot

dimarts, 19 de març del 2013

VII EDICIÓ DEL PREMI PEP SEMPERE


 
          SET PRIMAVERES SENSE FLORS NI OCELLS


Set primaveras sense flors ni ocells.
Així també pot escriure’s la història.
No desertar el silenci deu ser l’única
manera d’assumir-lo i enriquir-lo.

I ara no hi ha desordre ni sorpreses,
els mots flueixen lentament i clara
i el bosc és dens i acollidor com sempre.

Alçant els punys pots percudir la lluna.

                                               Miquel Martí i Pol

Amb aquest poema al cor hem format part del jurat de la setena edició del premi Pep Sempere que organitza la “Asociación Pizpirigaña” que ens ha acollit amb neu a Gredos i escalfor a les mirades.
Les gràcies a tothom i l’enhorabona a l’equip de mestres del Jaime Balmes d’Elx que ha guanyat aquest premi amb el projecte “Donde habitan los libros”, explicant el funcionament de la seua biblioteca. Per a nosaltres és molt emotiu perquè forma part de com entenem la biblioteca d’un centre escolar i hem compartit molts moments d’aquest projecte en la seua intenció i també en algunes concrecions.
Intensos i emotius han segut aquests dies i des d’aci la més tendra abraçada per a tots/es els que persegueixen papallones i tenen el mar com horitzó dels seus somnis.
Així va aparéixer la notícia a la premsa local.