A PARTIR DE 6-7 ANYS
1.
Títol: Nicomedes,
el Pelón
Autor/a : Pinto
& Chinto
Editorial: Kalandraka, 2013
És
un relat ple d'humor, divertit i juganer. Parteix d'un conflicte :
Nicomedes s'està quedant calb,... i a partir d'aquí, per
solucionar-lo recorre a decisions absurdes que el duen a situacions
encara més absurdes i desbaratades, sense arribar a resoldre el
problema.
Finalment
el seu gat, que té la seva pròpia història en un pla paral·lel,
li donarà la solució.
Les
il·lustracions són dibuixos fets amb retolador i després acolorits
amb l'ordinador. Són molt expressives i ajuden a entendre el text.
El format és inusual, vertical.
En
resum no passa de ser un joc, però relatat amb grans dosis d'humor
proper al non-sense.
...............
2.
Gran
recull de mentides il·lustrades // Colección de mentiras
ilustradas.
Aitana
Carrasco Inglés
Tàndem,
2007
Us recomanem la presentació del llibre que fa la pròpia autora :
AVIS
als joves lectors : les persones adultes menteixen
...prèviament,
nosaltres havíem sigut també víctimes de les falses promeses de la
mare quan, en preparar-nos per a entrar a nadar a la voreta de la
piscina, ens empenyia sobtadament cap a l’aigua i no complia amb la
seua paraula: “Tranquil·la, que no t’espentaré”.
RECORDEU:
Si diuen frases semblant a aquestes: MENTEIXEN
L’aigua
oxigenada no pica,
Els
nens venen de Paris,
aquesta
cullerada és l’última,
si
m’expliques què ha passat et promet que no m’enfadaré
Tu
no ets fill meu, ... et vaig trobar a sota un pont,....
Si beus molta aigua ...
Si no surts de l'aigua et
sortiran ...
Si no t'adorms ,..
El
llibre és un vademècum de mentides. Algunes no són ni tan sols
mentides, són jocs de complicitat amb l’adult. L’autora juga amb
el sentit real i el sentit figurat de la frase. Il·lustra cada
mentida de manera molt explícita i suggeridora. . I afegeix al final
del llibre unes pàgines en blanc per a que cada lector puga també
il·lustrar les seues pròpies mentides.
Relaxa
el sentiment de culpa dels xiquets i els fa reflexionar al voltant
del tema, i alhora, qüestiona l'ordre establert. En realitat la
mentida és un instrument de poder que l'adult utilitza perquè no
pot justificar les seues propostes. És una crítica al món dels
adults i també és un llibre per compartir amb l’adult.
A PARTIR DE 12- 13 ANYS
Arrugues
/ Arrugas
Paco
Roca
Astiberri,
2012 / 2013
“La
grandesa de Roca en enfrontar-se al fet dramàtic ha estat no
deixar-se superar per l’anècdota ni per un to ensucrat. (...)
Encanta, atrau, distreu... pur encant trist. Des de la portada,
magistral, fins a l’última pàgina”.
Peio
H. Riaño. PÚBLICO
“Arrugues
narra amb precisió la batalla contra la vellesa. Una batalla sense
armes però no exempta de llàgrimes.”
Yves-Marie
Labé. LE MONDE
És un còmic publicat en
2007, ara reeditat en català ( 2012) i castellà ( 2013 ) , que no
ha deixat de rebre premis des de la seva publicació i del que també
s'ha fet una pel·lícula.
Tracta el tema del Alzhéimer
amb tendresa, amb humor en algunes ocasiones, però amb molt
d’amor.Història commovedora,
senzilla, amb la gràcia de les coses quotidianes, però sense
estalviar-ne la profunditat ni la seriositat del tema. Dintre de la
història , com a eix central, l'amistat i la complicitat entre
iguals.
Tractament literari, creatiu i
original. El format, de còmic, ajuda a que siga de fàcil lectura
per a la gent jove i propicia el coneixement de la realitat i una
major sensibilització.
A PARTIR DE 16 ANYS
La
feria abandonada
Textos de Pablo Auladell, Rafa Burgos y Julián López Medina.
Il.lustracions de Pablo Auladell
BARBARA FIORE EDITORA, 2013
Textos de Pablo Auladell, Rafa Burgos y Julián López Medina.
Il.lustracions de Pablo Auladell
BARBARA FIORE EDITORA, 2013
Explica Pablo Auladell :
“La
feria abandonada es, más que una historia, un álbum conceptual: el
libro está formado por pequeños textos que unas veces reflexionan
sobre la pérdida, el paso del tiempo y la melancolía o,
simplemente, toman una fotografía de los restos de la fiesta. Es el
libro que surge, quizá, por la convicción de estar asistiendo al
desmoronamiento de un mundo, a la desaparición de muchas cosas que
siempre consideré a salvo. Ha sido el trabajo de unos dos años”.
La
il·lustració : «unas
imágenes mediterráneas, con textura de mural, minerales, con una
imaginería basada en la pintura española y en las fiestas populares
de España antes que en ‘freak shows’ de resonancias más
anglosajonas (...)
.El
libro recoge, de alguna manera, mi imaginario de estos últimos
años”.
La
tècnica :“Con
carboncillo, grafito y pastel.»
Sólo
de lo negado canta el hombre,
sólo de lo perdido,
sólo de la añoranza,
siempre de lo mismo. (A. García Calvo)
sólo de lo perdido,
sólo de la añoranza,
siempre de lo mismo. (A. García Calvo)
Àlbum amb il·lustracions espectaculars en negre, sèpia i
pastís. Homenatges a l' època rosa de
Picasso, a Degas, el Greco,
Modigliani....
Són relats curts o reflexions sobre el record, la nostàlgia, el pas
del temps.“Pasen y admiren”- Com
en una fira ...Reflexió a 3
veus sobre el pas del temps.
12 relats breus,
contundents, amb un llenguatge molt poètic i acurat:
«Un sábado cualquiera-...
Pues eso, qué hacía cada uno un sábado cualquiera de hace x años.
Envidiar los cerezos... Sentir
que es un soplo la vida. Y sin embargo, no hay tiempo para la
nostalgia. Ese paraíso perdido nunca nos perteneció.
Nos vemos mañana por la
tarde.... Pero nunca más nos vimos. “porque entonces los veranos
tenían una sóla tarde , una que duraba meses y no tençia puerta”.
Al cine del casco antiguo de
la ciudad... ya no le quedaba nada. Pero cuando se juntan varios
gorriones en la calle parece que están ensayando una película de
Hitchcock. “Pasen y admiren el gran estreno mundial de lo que fue y
ya no es”
Bez... Aquella chica que me
gustaba, la vuelvo a ver ahora, en su realidad. La veo y sé que
pasaré el resto del viaje sólo y sordo.
Eran los años de la
Universidad... Allí nos dimos cuenta que nuestro presente no
tardaría en ser remoto como un daguerrotipo. Pasen y admiren: El
soleado campus de los años de estudiante.
El sueño comenzó... Recuerdo
de un piso de estudiantes
Le enseñamos al niño
fotos... Pero son otros y no los conocemos.»
A PARTIR DE 18 ANYS
24
horas en la vida de una mujer./ Vint-i-quatre hores de la vida d'una
dona.
Stefan
Zweig.
El
Acantilado, 2001 /
Quaderns Crema, 1996
“Una
joia més de Zweig. El debat de fons té a veure amb la capacitat i
la legitimitat de canviar de vida, amb el dret de donar-nos una
segona oportunitat, d'esborrar-ho tot i tornar a començar”.Ignasi
Aragay, Ara
Apassionant
. Un conte dins altre conte . Tan curt com intens.
L'autor
ens dona la visió d'una dona, i es posiciona per la llibertat i per
un comportament en contra dels convencionalismes socials.
(...)
La Llei decideix segurament sobre aquestes coses amb més severitat
que no pas jo. Ella té el deure de protegir despietadament els
costums establerts i les convencions generals: això l’obliga a
jutjar, i no a disculpar. Però jo, com a individu, no veig per què
haig d’adoptar el paper de jutge: m’estimo més ser defensor.
Personalment, em causa més satisfacció comprendre les homes que
jutjar-los.(Pàg. 18)
La
narradora i protagonista reflexiona sobre els instints i els
prejudicis de l’espècie humana (sobretot en la societat de
l’època):
(...)
després de la mort del meu marit, havia renunciat del tot a la vida.
No podia tenir els fills amb mi, jo mateixa no em tenia cap estima, i
una vida així, sense una finalitat determinada, és un error.(Pàg.
69)
No hauria preguntat ni on ni per quant de temps, ni hauria donat un cop d’ull enrere per veure la meva vida anterior... Hauria sacrificat els meus diners, el meu nom, el meu patrimoni, el meu honor, per aquell home... Hauria anat a pidolar i probablement no hi ha al món cap baixesa que no hagués fer per ell. Tot allò que anomenem pudor o respectabilitat entre els homes, ho hauria llançat lluny de mi si ell, tan sols amb una paraula, amb un gest, hagués intentat prendre’m...(Pàg. 88)
