dimecres, 1 d’abril del 2015

RECOMANEM EN MARÇ 2015


A PARTIR DE 6-7ANYS



lareinadelasranas 

La reina de las ranas no puede mojarse los pies
Davide Cali / Marco Somà (Il·l)
Libros del Zorro Rojo,2013

http://librosdelzorrorojo1.blogspot.com.es/2012/12/la-reina-de-las-ranas-no-podia-mojarse.html

Adaptació actualitzada en format àlbum d' un conte clàssic portuguès : La reina de las ranas, (conte que no hem pogut aconseguir).

Sorprenent i enlluernadora il·lustració d'unes granotes humanitzades, vestides i envoltades per un univers decadent, a l'estil dels anys 20, representat amb tota mena de detalls. Escrit i il·lustrat per dos persones diferents però que aconsegueixen unir text i il·lustració de manera magnífica i complementària.

Història molt ben contada, que juga amb l'atzar i el factor sorpresa. Al·legoria contra el poder i els aprofitats que s'acoblen de seguida.

Admet moltes lectures, des d'una superficial a una interpretació metafòrica o simbòlica. És molt suggeridor i dona peu a debats posteriors. El final, que possiblement no acaben d'entendre els xiquets més menuts , és de conte meravellós. Desapareix el símbol i desapareix la imposició.( realment era una corona ? )

Reivindica la pregunta com a materialització dels dubtes. És una presa de consciència, un començar a qüestionar la realitat imposada. Poder fer preguntes davant una situació creada artificialment per altres és molt important :

Pero un día una rana preguntó:
¿Por qué ella es la reina?».


Ens crea dubtes si davant d’un conflicte col·lectiu ens agradaria més una solució col·lectiva al problema, com passa en altres històries, i no tant una solució que arribe per atzar. Però aquest dubte no desmereix l'interès que ens ha provocat el conte.



A PARTIR DE 8-9 ANYS

 

Els fantàstics llibres voladors del Senyor Morris Lessmore.// Los fantasticos libros voladores del señor Morris Lessmore.
William Joyce/ W.Joyce i Joe Bluhm ( il.)
Andana Editorial 2013 / Alfaguara, 2014

 


"Un llibre visualment impressionant",( The New York Times.); tal vegada això explica el fet que molts lectors han arribat a aquest llibre després de veure el curtmetratge guanyador d'un Oscar, l'any 2012. 

Morrris Lessmore, un home que estimava les paraules, les històries i els llibres , i que escrivia la seua pròpia història cada dia, veu com de cop tot el seu món s'ensorra ...


ja no veia cap sortida .... quan de sobte ...

«El llibre el va portar a un edifici extraordinari on semblava que «feien niu» molts altres llibres»

i allí començà una feliç i nova vida ...

fins que... 

«La nena començà a llegir. I així acaba la nostra història, igual que va començar... amb un llibre que s'obre»

És un homenatge al llibre, a personatges literaris i al món del cinema ; parla de llibres lliures i biblioteques sense portes, de com cada persona té un llibre esperant-lo.


Aquest és el vídeo de presentació de l'editorial :



I aquest el curtmetratge guanyador de l'Oscar : 



 A PARTIR DE 14-15 ANYS



Els nois del carrer de Pál./ Los muchachos de la calle Pal
Ferenc Molnár.
ed. Bambú, 2011.


Budapest, 1907. 

Una història senzilla contada de manera magistral. Qui, d'aquelles persones que ara tenim més de 40 anys, no ha passat gran part de la infància jugant al carrer , al mig del camp, i lluitant contra altres bandes ? 

Una còpia perfecta de l'organització del món adult, tota una organització social i militar, improvisada per xiquets que imiten les aventures i heroïcitats dels majors. 

Gran desenvolupament dels personatges. Com en els contes , el vertader protagonista és el més menut, valent, arriscat, i malalt. La mort també fa acte de presència i els fa majors de cop. 

Novel·la de formació i de creixement . En Hongria és un clàssic, de lectura recomanada en totes les escoles


A PARTIR DE 18 ANYS 



Juan de Mairena
A. Machado
Cátedra, 2006



És un llibre per a llegir pausadament, tenir-lo a prop i gaudir-lo en reduïdes porcions. Les reflexions, els pensaments, la descripció de la realitat i la manera de ser dels personatges coetanis de Machado tenen plena validesa i actualitat.

El plantejament del llibre és un diàleg entre Mairena i els seus alumnes sobre tots els temes possibles : Art, Cultura, Literatura, Societat, Política, Filosofia, Pedagogia, etc

... diàleg desenvolupat en una gran varietat de formes : sentències, sil·logismes, aforismes, comentaris erudits, consells, poemes, cites clàssiques, exercicis escolars, apunts de classe, etc.

Una mínima mostra d'aquest ingeni: 

-»Señor Pérez , salga usted a la pizarra y escriba :»Los eventos consuetudinarios que acontecen en la rúa» (...)
-Vaya usted poniendo eso en lenguaje poètico.
El alumno, después de meditar, escribe :»Lo que pasa en la calle»( pàg. 141. ed. Càtedra, 1986)
---
... en el campo de la opción política, el más superficial y aparente, sólo triunfa quién pone la vela donde sopla el aire; jamás quien pretende que sople el aire donde pone la vela.  pàg 165)
---

Si se tratase de construir una casa, de nada nos aprovecharia que supiéramos tirarnos correctamente los ladrillos a la cabeza. Acaso tampoco, si se tratara de gobernar a un pueblo, nos serviria de mucho una retórica con espolones. ( pàg.167)

---
Huid de escenarios, púlpitos, plataformas y pedestales.Nunca perdáis contacto con el suelo; porque sólo así tendréis una idea aproximada de vuestra estatura.( pàg 197) 

---
Para crear hábitos saludables – añadia, , que nos acompañen toda la vida, no hay peor camino que el de la gimnasia y los deportes, que son ejercicios mecanizados, (...) Si lográsemos, en cambio despertar en el niño el amor a la naturaleza , que se deleita en contemplarla, o la curiosidad por ella, (...) tendríamos más tarde hombres maduros y ancianos venerables,capaces de atravesar la sierra de Guadarrama en los dias más crudos del invierno, ya por deseo de recrearse (...) ya movidos por el afán científico (...) .Todo deporte, en cambio, es trabajo estéril, cuando no juego estúpido. Y esto se verá más claramente cuando una ola de ñoñez y de americanismo invada a nuestra vieja Europa.( pàgs 275-276 ) 

dilluns, 23 de març del 2015

IX PREMIO LITERARIO PEP SEMPERE


A veces llueve y
a veces, no.
Un día tanto y tanto llovió
que el agua todo se lo llevó.
A mi me gusta que llueva,
a veces sí,
a veces, no.
Berta Piñán
  
Un plujós inici de la primavera ens ha acompanyat a la vall del Tiétar, 
on hem compartit amb persones molt estimades un seient com a jurat 
d'una nova edició del Premi Pep Sempere .

El IX Premi Pep Sempere s'ha lliurat , per primera vegada ex aequo,
a dos projectes :
.- La biblioteca Torrente Ballester de Salamanca. 
.-  El CEIP “Palomera Bajas” de Vallecas (Madrid).

Compartir en igualtat no és un fet que acostume a ocórrer en aquests temps i 
per això i per reconèixer que “tot està per fer, i tot és possible “ donem la 
nostra enhorabona a totes les persones implicades en dos projectes que
il·lusionen a tanta gent (il·lusionar és un  mèrit que avui hauria de ser

imprescindible )

Per ampliar aquesta informació us adjuntem els enllaços a la pàgina web 

El premi, com sempre, es lliurarà en el XI Encuentro

de Animadores a la Lectura, del 4 al 7 de juny de 2015

en el bosc de Riocantos, Arenas de San Pedro.






Elx, 23 de març de 2015




dimarts, 3 de febrer del 2015

RECOMANEM EN GENER 2015


 A PARTIR DE 4-5 ANYS :




El veí llegeix un llibre/ El vecino lee un libro

Koen van Biesen

Tramuntana, 2013


En una casa un xic llegeix un llibre. En la casa del costat, una xiqueta juga a pilota, canta, toca el tambor, fa malabars, balla, boxeja...


Sempre es repeteix, en doble pàgina, la mateixa seqüència: Cada vegada el veí toca la porta de la xiqueta i li crida l’atenció. Al final el veí troba una solució que supera el conflicte creat.


Si no pots amb l’enemic... Estratègia de l’adult per a no enfrontar-se directament sinó d’apropar actituds i arribar a una mena d’equilibri.

Oposició entre la necessitat del silenci per a llegir i la necessitat de fer soroll per divertir-se . I quina solució aporta ? Aconseguir que la lectura siga altra manera també de divertir-se, aquesta vegada en silenci. Però ull, això no ens ha de fer descuidar altres obligacions o altres diversions; és a dir, per al moment de lectura, silenci, però no tot ha de ser lectura.


Llibre amb molt poques paraules, amb un text mínim però explícit amb la imatge i amb les onomatopeies. Cadascú pot identificar-se amb un dels dos personatges, amb el veí o amb la xiqueta, segons l’edat del lector.


En les il·lustracions hi ha una història muda i paral·lela d’un gos, que afegeix l’humor i la constatació que al món passen molts fets, simultanis en el temps però secundaris per al protagonista. La història s'enriqueix i dona peu a multiplicitat de lectures. I les dues històries conflueixen en el resultat final .


 A PARTIR DE 14-15 ANYS :

 



El señor Valèry
 
Gonçalo Tavares

Ed. Literatura Random Hause, 2006



Històries molt breus, micro-relats absurds, la lògica portada a un extrem que arriba a ser obsessiva.

Amb frases molt curtes fa forats en el pensament. El disbarat genera un món amb la seua pròpia lògica i crea un món on tot és coherent segons les lleis de la lògica que ell crea.

La gran novetat d’aquest llibre no tan sols és el disbarat sinó la manera en la que està escrit. No hi seqüencia temporal, no hi ha discurs narratiu. La brevetat i rotunditat de les frases en recorda al «petit príncep» de Saint Exupéry .


El seu admirable humor ens deixa textualment bocabadats , i ho aconsegueix perquè a una afirmació completament lògica i quotidiana : 

«El señor Valéry era pequeñito»  

li segueix una reflexió absurda i deslligada

«pero brincaba mucho.»

i continua amb unes solucions desbaratades :


«Días después, salió a la calle con un banco.

Se subía al banco y se quedaba allá arriba, quieto, mirando.

Así soy como los altos durante mucho tiempo. Solo que inmóvil.»


Solucions que a ell tampoc li convencen :

«Pero no acababa de convencerse».


I continua buscant una solució , la pensa, la dibuixa, la calcula, .... desafiant tota lògica.
«El señor Valéry no era guapo. Pero tampoco feo.

Mucho tiempo atrás, había decidido cambiar los espejos por cuadros de paisajes. Así pues, desconocía su aspecto actual.

El señor Valéry decía:

-Es mejor así.»



Lectura deliciosa , que ens anima a seguir la pista a aquests autor. El señor Valéry és el primer volum de una sèrie de llibres dedicats als habitants del Barrio, una comunitat molt especial. Llibres breus, il·lustrats per Rachel Caiano.
 

 A PARTIR DE 18 ANYS :

 





Historias de la Palma de la mano

Iasunhri Kawabata. (Premi Nobel de Literatura 1968)

Ed. Emecé, 2011


«Muchos escritores, en su juventud, escriben poesía: yo, en lugar de poesía, escribí los relatos que caben en la palma de una mano. Entre ellos hay piezas irracionalmente construidas, pero hay varios buenos que fluyeron naturalmente de mi pluma, con espontaneidad… El espíritu poético de mi juventud vive en ellos.»



El Premi Nobel de Literatura, Yasunari Kawabata (1899-1972), va escriure, entre 1924 y 1972, cent quaranta i sis relats molt breus i que denominà «relatos que caben en la palma de una mano». La present edició , en castellà , traduïda per Amalia Sato, és una selecció de setanta d'aquests relats , ordenats cronològicament i un afegit final del propi autor d'una part de la seua novel·la País de neu , en forma de relat, datada en 1972.

És a la novel·la com el haiku a la poesia . És un cant que descriu molt bé la filosofia oriental, escrit en un llenguatge absolutament líric. Són reflexions i descripcions d'experiències quotidianes, intimistes, suggeridores, inacabades, moltes oníriques , i en les dels primers anys predomina la mirada d’un home enlluernat per la bellesa i l'erotisme del sexe femení molt jove i el rebuig de la vellesa i del pas del temps. 

És un llibre de difícil lectura , i per a fruir molt a poc a poc. 


RECOMANARÍEM A PARTIR DE 14 ANYS . ...

 

 

El fantasma que pagava lloguer
 
James, Henry 
 
Ed. Bromera, 1999 ( 2008) 


... perquè és una novel·la magnífica d'un gran autor. 

 "Borges deia: Los lectores de James se ven obligados a una continua y lúcida suspicacia que a veces constituye su deleite y otras su desesperación."  (Santos Domínguez en 


Obra tan breu com emocionant ; les detallades descripcions aconsegueixen que et trasllades amb el narrador pel seus passejos i els seus descobriments. A Henry James no li preocupa tant la qüestió sobrenatural com els conflictes interns dels personatges, personatges que descriu amb gran riquesa d'elements, tant els principals com els secundaris : un pare autoritari, una filla que només s'allibera d’un conflicte quan el pare mor,  …


Llibre pont que pot facilitar el submergir-se després en la gran literatura .



PERÒ HI HA UN “DETALL” QUE ENS IMPEDEIX RECOMANAR-LO : Les propostes didàctiques que apareixen al final del llibre. El col·lectiu, des dels seus inicis, rebutja incloure en el llistat de llibres recomanats aquells que estan acompanyats, en el mateix llibre , d'un recull d'activitats escolars a realitzar després de la seva lectura, un conjunt d'activitats uniformitzadores, tancades i de caire escolar.


En resum :


Magnific el text i l'autor; deplorable l'edició, les activitats proposades al final ( cal descartar-les) , la tipografia i les il·lustracions.



El text original (The Ghostly Rental, 1876) és un conte de Henry James  que en català sols l'hem trobat en l'editorial Bromera, en la col·lecció A la lluna de València .


En castellà ( que no hem llegit ) sabem que apareix en diferents antologies , com un conte més i amb títols diferents; 


La renta espectral en Las mejores historias de fantasmas, Bruguera,1974

El fantasma que pagava alquiler, en Historias del otro mundo, Mirach 1991

El alquiler del fantasma en Cuatro fantasmas, Ediciones internacionales universitarias, 1997

El alquiler espectral , en 13 cuentos de fantasmas , ed. Valdemar, 2010

 

 











dimarts, 20 de gener del 2015

RECOMANEM EN DESEMBRE 2014



A PARTIR DE 6-7 ANYS



1.


Títol: Nicomedes, el Pelón
Autor/a : Pinto & Chinto
Editorial: Kalandraka, 2013



És un relat ple d'humor, divertit i juganer. Parteix d'un conflicte :  Nicomedes s'està quedant calb,... i a partir d'aquí, per solucionar-lo recorre a decisions absurdes que el duen a situacions encara més absurdes i desbaratades, sense arribar a resoldre el problema. 
 
Finalment el seu gat, que té la seva pròpia història en un pla paral·lel, li donarà la solució.

Les il·lustracions són dibuixos fets amb retolador i després acolorits amb l'ordinador. Són molt expressives i ajuden a entendre el text. El format és inusual, vertical.

En resum no passa de ser un joc, però relatat amb grans dosis d'humor proper al non-sense.

...............


2.


Gran recull de mentides il·lustrades // Colección de mentiras ilustradas.

Aitana Carrasco Inglés

Tàndem, 2007 

 

Us recomanem la presentació del llibre que fa la pròpia autora :



AVIS als joves lectors : les persones adultes menteixen

...prèviament, nosaltres havíem sigut també víctimes de les falses promeses de la mare quan, en preparar-nos per a entrar a nadar a la voreta de la piscina, ens empenyia sobtadament cap a l’aigua i no complia amb la seua paraula: “Tranquil·la, que no t’espentaré”.


RECORDEU: Si diuen frases semblant a aquestes: MENTEIXEN


L’aigua oxigenada no pica,
Els nens venen de Paris,
aquesta cullerada és l’última,
si m’expliques què ha passat et promet que no m’enfadaré
Tu no ets fill meu, ... et vaig trobar a sota un pont,....
Si beus molta aigua ...
Si no surts de l'aigua et sortiran ...
Si no t'adorms ,..

El llibre és un vademècum de mentides. Algunes no són ni tan sols mentides, són jocs de complicitat amb l’adult. L’autora juga amb el sentit real i el sentit figurat de la frase. Il·lustra cada mentida de manera molt explícita i suggeridora. . I afegeix al final del llibre unes pàgines en blanc per a que cada lector puga també il·lustrar les seues pròpies mentides.

Relaxa el sentiment de culpa dels xiquets i els fa reflexionar al voltant del tema, i alhora, qüestiona l'ordre establert. En realitat la mentida és un instrument de poder que l'adult utilitza perquè no pot justificar les seues propostes. És una crítica al món dels adults i també és un llibre per compartir amb l’adult.

  A PARTIR DE 12- 13 ANYS

 

 

Arrugues / Arrugas
 
Paco Roca

Astiberri, 2012 / 2013


La grandesa de Roca en enfrontar-se al fet dramàtic ha estat no deixar-se superar per l’anècdota ni per un to ensucrat. (...) Encanta, atrau, distreu... pur encant trist. Des de la portada, magistral, fins a l’última pàgina”. Peio H. Riaño. PÚBLICO
Arrugues narra amb precisió la batalla contra la vellesa. Una batalla sense armes però no exempta de llàgrimes.” Yves-Marie Labé. LE MONDE


És un còmic publicat en 2007, ara reeditat en català ( 2012) i castellà ( 2013 ) , que no ha deixat de rebre premis des de la seva publicació i del que també s'ha fet una pel·lícula. 
 
Tracta el tema del Alzhéimer amb tendresa, amb humor en algunes ocasiones, però amb molt d’amor.Història commovedora, senzilla, amb la gràcia de les coses quotidianes, però sense estalviar-ne la profunditat ni la seriositat del tema. Dintre de la història , com a eix central, l'amistat i la complicitat entre iguals.
 
Tractament literari, creatiu i original. El format, de còmic, ajuda a que siga de fàcil lectura per a la gent jove i propicia el coneixement de la realitat i una major sensibilització. 
 

A PARTIR DE 16 ANYS 

 

  

La feria abandonada
Textos de Pablo Auladell, Rafa Burgos y Julián López Medina.
Il.lustracions de Pablo Auladell
BARBARA FIORE EDITORA, 2013

Explica Pablo Auladell : 
La feria abandonada es, más que una historia, un álbum conceptual: el libro está formado por pequeños textos que unas veces reflexionan sobre la pérdida, el paso del tiempo y la melancolía o, simplemente, toman una fotografía de los restos de la fiesta. Es el libro que surge, quizá, por la convicción de estar asistiendo al desmoronamiento de un mundo, a la desaparición de muchas cosas que siempre consideré a salvo. Ha sido el trabajo de unos dos años”.
La il·lustració : «unas imágenes mediterráneas, con textura de mural, minerales, con una imaginería basada en la pintura española y en las fiestas populares de España antes que en ‘freak shows’ de resonancias más anglosajonas (...) .El libro recoge, de alguna manera, mi imaginario de estos últimos años”.
La tècnica :“Con carboncillo, grafito y pastel.»
Sólo de lo negado canta el hombre,
sólo de lo perdido,
sólo de la añoranza,
siempre de lo mismo. (A. García Calvo)

Àlbum amb il·lustracions espectaculars en negre, sèpia i pastís. Homenatges a l' època rosa de

Picasso, a Degas, el Greco, Modigliani....

Són relats curts o reflexions sobre el record, la nostàlgia, el pas del temps.“Pasen y admiren”- Com 

en una fira ...Reflexió a 3 veus sobre el pas del temps.

12 relats breus, contundents, amb un llenguatge molt poètic i acurat: 

«Un sábado cualquiera-... Pues eso, qué hacía cada uno un sábado cualquiera de hace x años.
Envidiar los cerezos... Sentir que es un soplo la vida. Y sin embargo, no hay tiempo para la nostalgia. Ese paraíso perdido nunca nos perteneció.
Nos vemos mañana por la tarde.... Pero nunca más nos vimos. “porque entonces los veranos tenían una sóla tarde , una que duraba meses y no tençia puerta”.
Al cine del casco antiguo de la ciudad... ya no le quedaba nada. Pero cuando se juntan varios gorriones en la calle parece que están ensayando una película de Hitchcock. “Pasen y admiren el gran estreno mundial de lo que fue y ya no es”
Bez... Aquella chica que me gustaba, la vuelvo a ver ahora, en su realidad. La veo y sé que pasaré el resto del viaje sólo y sordo.
Eran los años de la Universidad... Allí nos dimos cuenta que nuestro presente no tardaría en ser remoto como un daguerrotipo. Pasen y admiren: El soleado campus de los años de estudiante.
El sueño comenzó... Recuerdo de un piso de estudiantes
Le enseñamos al niño fotos... Pero son otros y no los conocemos.»



A PARTIR DE 18 ANYS 

 

 


24 horas en la vida de una mujer./ Vint-i-quatre hores de la vida d'una dona.
Stefan Zweig.
El Acantilado, 2001 / Quaderns Crema, 1996

Una joia més de Zweig. El debat de fons té a veure amb la capacitat i la legitimitat de canviar de vida, amb el dret de donar-nos una segona oportunitat, d'esborrar-ho tot i tornar a començar”.Ignasi Aragay,  Ara

Apassionant . Un conte dins altre conte . Tan curt com intens.
L'autor ens dona la visió d'una dona, i es posiciona per la llibertat i per un comportament en contra dels convencionalismes socials.

(...) La Llei decideix segurament sobre aquestes coses amb més severitat que no pas jo. Ella té el deure de protegir despietadament els costums establerts i les convencions generals: això l’obliga a jutjar, i no a disculpar. Però jo, com a individu, no veig per què haig d’adoptar el paper de jutge: m’estimo més ser defensor. Personalment, em causa més satisfacció comprendre les homes que jutjar-los.(Pàg. 18)

La narradora i protagonista reflexiona sobre els instints i els prejudicis de l’espècie humana (sobretot en la societat de l’època):

(...) després de la mort del meu marit, havia renunciat del tot a la vida. No podia tenir els fills amb mi, jo mateixa no em tenia cap estima, i una vida així, sense una finalitat determinada, és un error.(Pàg. 69)

No hauria preguntat ni on ni per quant de temps, ni hauria donat un cop d’ull enrere per veure la meva vida anterior... Hauria sacrificat els meus diners, el meu nom, el meu patrimoni, el meu honor, per aquell home... Hauria anat a pidolar i probablement no hi ha al món cap baixesa que no hagués fer per ell. Tot allò que anomenem pudor o respectabilitat entre els homes, ho hauria llançat lluny de mi si ell, tan sols amb una paraula, amb un gest, hagués intentat prendre’m...(Pàg. 88)