RECOMANEM EN ABRIL 2015

A PARTIR DE 6-7 ANYS 

 

 

Los leones no comen pienso

André Bouchard

ed. Edelvives, 2014

En aquesta historia el lector no descobreix qui és realment el narrador fins el final i això suposa una de les aportacions més importants. Hi ha una inversió en els papers, es conta des d'un punt de vista inesperat per a nosaltres, imprevisible.

Bouchard, autor i il·lustrador desenvolupa un doble discurs en la relació text- imatge. Discrepància entre allò que conta el text i les il·lustracions que l'acompanyen. Cada pàgina et fa pensar, crea una hipòtesi que el lector ha de conformar o no mitjançant la il·lustració. I al final et fa dubtar.

L'estil de les Il·lustracions ens recorden els còmics, amb caricatures molt expressives dels diferents personatges. També es manifesta qui és el protagonista del llibre amb un joc de proporcions i plànols.

La història es construeix al voltant del plaer de devorar, expressat per elements com la llengua del lleó.

En definitiva, un llibre amb humor i ironia que recomanem a partir dels 6-7 anys.

 

A PARTIR DE 12-13 ANYS 

La amante del miedo
Edward Evan de Vendel

Isabelle Vandenabeele ( il·l )

Bárbara Fiore, 2009

 

Història de creixement personal d'una adolescent respecte a la relació amorosa que evoluciona des de l'enlluernament fins el trencament i el castic del maltractador. Mescla amb molta habilitat els elements dels contes de tradició oral ( llop, Barba-blava, el bosc, la fugida) amb el conte d'autor ( nom de la protagonista, inici de la història en un institut,... ).

El motor de la història és la transgressió de les prohibicions i el poder de seducció de la maldat, amb elles es construeix un relat inquietant.

El seu llenguatge és ric, molt acurat i de molta bellesa.

Les il·lustracions són originals, impactants i en alguns casos dramàtiques. El color està estretament vinculat amb l'emoció, en aquest cas el roig, el negre i el blau són els encarregats de crear una sensació d'esgarrifança al llarg del llibre.

Finalment, i encara que trobem un error la ubicació del text enmig de la imatge en algunes pàgines , valorem positivament la tasca arriscada de l'editorial Bàrbara Fiore amb llibres atrevits i trencadors com aquest.

*********

Hermosa soledad

Jimmy Liao

Bárbara Fiore, 2008

Es tracta d'un llibre al que hem d'apropar-nos pàgina pàgina. Al llarg del llibre es combinen comentaris sobre la seua experiència com il·lustrador i textos poètics. Diu Jimmy Liao, autor i il·lustrador, que volia il·lustrar allò que no podia expressar amb paraules: sensacions, sentiments.

En la il·lustració destaquen la importància de la línia que confereix a les imatges una gran energia i la utilització del color reduïda a ocres, grises, negres i en alguna ocasió el blau per a expressar emocions de tristesa, solitud, malenconia, etc. Juga a les imatges amb llum i ombres i també amb proporcions subjectives.

La sinergia entre il·lustració i text crea un clima oníric que ens recorda al surrealisme. L'editorial fuig ,en aquest llibre, de les il·lustracions de doble pàgina i de pàgina completa per a presentar-nos imatges de grandària postal sobre fons blanc, algunes vegades emmarcades.

Es un llibre que requereix un lector conqueridor que ha de llegir i rellegir per a gaudir d'allò que l'autor vol contar-nos.

“ Dia 21 de Febrero. Nuboso, irrupción de un frente frío

Excepto los poetas, .¿hay alguien más en el más el mundo capaz de nadar en una piscina sin agua?"

 

A PARTIR DE 18 ANYS 

  

Sang Calenta / El ardor de la sangre

Irène Némirovsky

Editorial: La Magrana, 2008/ Salamandra, 2007

Obra pòstuma i inèdita de l'autora, descoberta en el IMEC (Institut Mémoires de l’Édition Contemporaine) pels actuals biògrafs de Némirovsky, el manuscrit havia estat perdut i oblidat entre els papers del seu editor.

Història ben construïda en la que descriu sentiments, desigs, passions dels diferents personatges de la narració sense jutjar-los deixant llibertat a les lectores per a que facen la seua valoració.

La seua estructura trenca la linealitat del temps, anant i tornant del present al passat dels personatges. Així la narració guanya en agilitat i en intensitat.

Al llarg del llibre, els temes que apareixen són:

el pas del temps: la joventut té la sang calenta, la vellesa ja no.

la importància d'assumir el nostre passat i no amagar-ho.

el cinisme i la hipocresia de la classe burgesa envoltada en un pacte de silenci on allò més important són les aparences.

La submissió i por dels camperoles respecte als seus amos.

Si recordem les paraules de Milan Kundera quan diu que el novel·lista és un explorador de l'existència, no tenim cap dubte en que Némirovsky ho és amb intel·ligència i sensibilitat.

EDUARDO GALEANO: LA PARAULA VIVA

Alguns dies el col·lectiu està de dol. Avui és un d'aquests dies perquè ha mort Eduardo Galeano. Les seues paraules ens han acompanyat  al llarg de tota la història del col·lectiu, per a reivindicar, per a donar sentit a la vida, per suavitzar els moments dolorosos, per riure amb la seva ironia, per a lluitar , pel pur plaer de llegir-lo, ...I ara també, com tantes altres vegades, haurem d'aprendre a viure amb la seva absència, gaudir del seu record i mantenir vives les paraules que ens ha deixat :

Recordar : Del latín re-cordis, volver a pasar por el corazón.

El mundo

Un hombre del pueblo de Neguá, en la costa de Colombia, pudo subir al alto cielo.

A la vuelta, contó. Dijo que habia contemplado, desde allá arriba, la vida humana. Y dijo que somos un mar de fueguitos.

-El mundo es eso- reveló- Un montón de gente, un mar de fueguitos.

Cada persona brilla con luz propia entre todas las demás. No hay dos fuegos iguales. Hay fuegos grandes y fuegos chicos y fuegos de todos los colores. Hay gente de fuego sereno, que ni se entera del viento, y gente de fuego loco, que llena el aire de chispas. Algunos fuegos, fuegos bobos, no alumbran ni queman; pero otros arden la vida con tantas ganas que no se puede mirarlos sin parpadear, y quien se acerca, se enciende.

( pàg, 1. E. Galeano El libro de los abrazos, ed. SXXI, 1999)

El aire y el viento

Por los caminos voy, como el burrito de San Fernando, un poquito a pie y otro poquito andando.

A veces me reconozco en los demás. Me reconozco en los que quedarán, en los amigos abrigos, locos lindos de la justicia y bichos voladores de la belleza y demás vagos y mal entretenidos que andan por ahi y por ahí seguirán, como seguirán las estrellas de la noche y las olas de la mar.

Entonces, cuando me reconozco en ellos, yo soy aire aprendiendo a saberme continuado en el viento.

Me parece que fue Vallejo, César Vallejo, quien dijo que a veces el viento cambia de aire.

Cuando yo ya no esté, el viento estará, seguirá estando.

( pàg. 257. E. Galeano El libro de los abrazos, ed. SXXI, 1999)

La ventolera

Silba el viento dentro de mi.

Estoy desnudo. Dueño de nada, dueño de nadie, ni siquiera dueño de mis certezas, soy mi cara en el viento, a contraviento, y soy el viento que me golpea la cara.

( pàg. 258. E. Galeano El libro de los abrazos, ed. SXXI, 1999)

'El derecho al delirio' ('Patas arribas. La escuela del mundo al revés', 1998).

Y LA UTOPIA :

RECOMANEM EN MARÇ 2015

A PARTIR DE 6-7ANYS

 

La reina de las ranas no puede mojarse los pies
Davide Cali / Marco Somà (Il·l)
Libros del Zorro Rojo,2013

http://librosdelzorrorojo1.blogspot.com.es/2012/12/la-reina-de-las-ranas-no-podia-mojarse.html

Adaptació actualitzada en format àlbum d' un conte clàssic portuguès : La reina de las ranas, (conte que no hem pogut aconseguir).

Sorprenent i enlluernadora il·lustració d'unes granotes humanitzades, vestides i envoltades per un univers decadent, a l'estil dels anys 20, representat amb tota mena de detalls. Escrit i il·lustrat per dos persones diferents però que aconsegueixen unir text i il·lustració de manera magnífica i complementària.

Història molt ben contada, que juga amb l'atzar i el factor sorpresa. Al·legoria contra el poder i els aprofitats que s'acoblen de seguida.

Admet moltes lectures, des d'una superficial a una interpretació metafòrica o simbòlica. És molt suggeridor i dona peu a debats posteriors. El final, que possiblement no acaben d'entendre els xiquets més menuts , és de conte meravellós. Desapareix el símbol i desapareix la imposició.( realment era una corona ? )

Reivindica la pregunta com a materialització dels dubtes. És una presa de consciència, un començar a qüestionar la realitat imposada. Poder fer preguntes davant una situació creada artificialment per altres és molt important :

Pero un día una rana preguntó:
¿Por qué ella es la reina?».

Ens crea dubtes si davant d’un conflicte col·lectiu ens agradaria més una solució col·lectiva al problema, com passa en altres històries, i no tant una solució que arribe per atzar. Però aquest dubte no desmereix l'interès que ens ha provocat el conte.

A PARTIR DE 8-9 ANYS

 

Els fantàstics llibres voladors del Senyor Morris Lessmore.// Los fantasticos libros voladores del señor Morris Lessmore.
William Joyce/ W.Joyce i Joe Bluhm ( il.)
Andana Editorial 2013 / Alfaguara, 2014

 

"Un llibre visualment impressionant",( The New York Times.); tal vegada això explica el fet que molts lectors han arribat a aquest llibre després de veure el curtmetratge guanyador d'un Oscar, l'any 2012. 

Morrris Lessmore, un home que estimava les paraules, les històries i els llibres , i que escrivia la seua pròpia història cada dia, veu com de cop tot el seu món s'ensorra ...

ja no veia cap sortida .... quan de sobte ...

«El llibre el va portar a un edifici extraordinari on semblava que «feien niu» molts altres llibres»

i allí començà una feliç i nova vida ...

fins que... 

«La nena començà a llegir. I així acaba la nostra història, igual que va començar... amb un llibre que s'obre»

És un homenatge al llibre, a personatges literaris i al món del cinema ; parla de llibres lliures i biblioteques sense portes, de com cada persona té un llibre esperant-lo.

Aquest és el vídeo de presentació de l'editorial :

I aquest el curtmetratge guanyador de l'Oscar : 

 A PARTIR DE 14-15 ANYS

Els nois del carrer de Pál./ Los muchachos de la calle Pal
Ferenc Molnár.
ed. Bambú, 2011.

http://www.editorialbambu.com/ca/llibre/els-nois-del-carrer-de-pal_80270703/

Budapest, 1907. 

Una història senzilla contada de manera magistral. Qui, d'aquelles persones que ara tenim més de 40 anys, no ha passat gran part de la infància jugant al carrer , al mig del camp, i lluitant contra altres bandes ? 

Una còpia perfecta de l'organització del món adult, tota una organització social i militar, improvisada per xiquets que imiten les aventures i heroïcitats dels majors. 

Gran desenvolupament dels personatges. Com en els contes , el vertader protagonista és el més menut, valent, arriscat, i malalt. La mort també fa acte de presència i els fa majors de cop. 

Novel·la de formació i de creixement . En Hongria és un clàssic, de lectura recomanada en totes les escoles

A PARTIR DE 18 ANYS 

Juan de Mairena

A. Machado

Cátedra, 2006

És un llibre per a llegir pausadament, tenir-lo a prop i gaudir-lo en reduïdes porcions. Les reflexions, els pensaments, la descripció de la realitat i la manera de ser dels personatges coetanis de Machado tenen plena validesa i actualitat.

El plantejament del llibre és un diàleg entre Mairena i els seus alumnes sobre tots els temes possibles : Art, Cultura, Literatura, Societat, Política, Filosofia, Pedagogia, etc

... diàleg desenvolupat en una gran varietat de formes : sentències, sil·logismes, aforismes, comentaris erudits, consells, poemes, cites clàssiques, exercicis escolars, apunts de classe, etc.

Una mínima mostra d'aquest ingeni: 

-»Señor Pérez , salga usted a la pizarra y escriba :»Los eventos consuetudinarios que acontecen en la rúa» (...)

-Vaya usted poniendo eso en lenguaje poètico.

El alumno, después de meditar, escribe :»Lo que pasa en la calle»( pàg. 141. ed. Càtedra, 1986)

---

... en el campo de la opción política, el más superficial y aparente, sólo triunfa quién pone la vela donde sopla el aire; jamás quien pretende que sople el aire donde pone la vela.  pàg 165)

---

Si se tratase de construir una casa, de nada nos aprovecharia que supiéramos tirarnos correctamente los ladrillos a la cabeza. Acaso tampoco, si se tratara de gobernar a un pueblo, nos serviria de mucho una retórica con espolones. ( pàg.167)

---

Huid de escenarios, púlpitos, plataformas y pedestales.Nunca perdáis contacto con el suelo; porque sólo así tendréis una idea aproximada de vuestra estatura.( pàg 197) 

---

Para crear hábitos saludables – añadia, , que nos acompañen toda la vida, no hay peor camino que el de la gimnasia y los deportes, que son ejercicios mecanizados, (...) Si lográsemos, en cambio despertar en el niño el amor a la naturaleza , que se deleita en contemplarla, o la curiosidad por ella, (...) tendríamos más tarde hombres maduros y ancianos venerables,capaces de atravesar la sierra de Guadarrama en los dias más crudos del invierno, ya por deseo de recrearse (...) ya movidos por el afán científico (...) .Todo deporte, en cambio, es trabajo estéril, cuando no juego estúpido. Y esto se verá más claramente cuando una ola de ñoñez y de americanismo invada a nuestra vieja Europa.( pàgs 275-276 ) 

IX PREMIO LITERARIO PEP SEMPERE

A veces llueve y

a veces, no.

Un día tanto y tanto llovió

que el agua todo se lo llevó.

A mi me gusta que llueva,

a veces sí,

a veces, no.

Berta Piñán

  

Un plujós inici de la primavera ens ha acompanyat a la vall del Tiétar, 

on hem compartit amb persones molt estimades un seient com a jurat 

d'una nova edició del Premi Pep Sempere .

El IX Premi Pep Sempere s'ha lliurat , per primera vegada ex aequo,

a dos projectes :

.- La biblioteca Torrente Ballester de Salamanca. 

.-  El CEIP “Palomera Bajas” de Vallecas (Madrid).

Compartir en igualtat no és un fet que acostume a ocórrer en aquests temps i 

per això i per reconèixer que “tot està per fer, i tot és possible “ donem la 

nostra enhorabona a totes les persones implicades en dos projectes que

il·lusionen a tanta gent (il·lusionar és un  mèrit que avui hauria de ser

imprescindible )

Per ampliar aquesta informació us adjuntem els enllaços a la pàgina web 

de l'Associació Pizpirigaña i la premsa.

http://pizpirigana.es/index.php/premio-pep-sempere/11-ix-premio-pep-sempere/

http://www.diariodeavila.es/noticia/Z6D06F8DC-0346-6DBD-

El premi, com sempre, es lliurarà en el XI Encuentro

de Animadores a la Lectura, del 4 al 7 de juny de 2015

en el bosc de Riocantos, Arenas de San Pedro.

Elx, 23 de març de 2015

RECOMANEM EN GENER 2015

 A PARTIR DE 4-5 ANYS :

El veí llegeix un llibre/ El vecino lee un libro

Koen van Biesen

Tramuntana, 2013

 

En una casa un xic llegeix un llibre. En la casa del costat, una xiqueta juga a pilota, canta, toca el tambor, fa malabars, balla, boxeja...

Sempre es repeteix, en doble pàgina, la mateixa seqüència: Cada vegada el veí toca la porta de la xiqueta i li crida l’atenció. Al final el veí troba una solució que supera el conflicte creat.

Si no pots amb l’enemic... Estratègia de l’adult per a no enfrontar-se directament sinó d’apropar actituds i arribar a una mena d’equilibri.

Oposició entre la necessitat del silenci per a llegir i la necessitat de fer soroll per divertir-se . I quina solució aporta ? Aconseguir que la lectura siga altra manera també de divertir-se, aquesta vegada en silenci. Però ull, això no ens ha de fer descuidar altres obligacions o altres diversions; és a dir, per al moment de lectura, silenci, però no tot ha de ser lectura.

Llibre amb molt poques paraules, amb un text mínim però explícit amb la imatge i amb les onomatopeies. Cadascú pot identificar-se amb un dels dos personatges, amb el veí o amb la xiqueta, segons l’edat del lector.

En les il·lustracions hi ha una història muda i paral·lela d’un gos, que afegeix l’humor i la constatació que al món passen molts fets, simultanis en el temps però secundaris per al protagonista. La història s'enriqueix i dona peu a multiplicitat de lectures. I les dues històries conflueixen en el resultat final .

 A PARTIR DE 14-15 ANYS :

 

El señor Valèry

 

Gonçalo Tavares

Ed. Literatura Random Hause, 2006

Històries molt breus, micro-relats absurds, la lògica portada a un extrem que arriba a ser obsessiva.

Amb frases molt curtes fa forats en el pensament. El disbarat genera un món amb la seua pròpia lògica i crea un món on tot és coherent segons les lleis de la lògica que ell crea.

La gran novetat d’aquest llibre no tan sols és el disbarat sinó la manera en la que està escrit. No hi seqüencia temporal, no hi ha discurs narratiu. La brevetat i rotunditat de les frases en recorda al «petit príncep» de Saint Exupéry .

El seu admirable humor ens deixa textualment bocabadats , i ho aconsegueix perquè a una afirmació completament lògica i quotidiana : 

«El señor Valéry era pequeñito»  

li segueix una reflexió absurda i deslligada

«pero brincaba mucho.» ; 

i continua amb unes solucions desbaratades :

«Días después, salió a la calle con un banco.

Se subía al banco y se quedaba allá arriba, quieto, mirando.

–Así soy como los altos durante mucho tiempo. Solo que inmóvil.»

Solucions que a ell tampoc li convencen :

«Pero no acababa de convencerse».

I continua buscant una solució , la pensa, la dibuixa, la calcula, .... desafiant tota lògica.

«El señor Valéry no era guapo. Pero tampoco feo.

Mucho tiempo atrás, había decidido cambiar los espejos por cuadros de paisajes. Así pues, desconocía su aspecto actual.

El señor Valéry decía:

-Es mejor así.»

Lectura deliciosa , que ens anima a seguir la pista a aquests autor. El señor Valéry és el primer volum de una sèrie de llibres dedicats als habitants del Barrio, una comunitat molt especial. Llibres breus, il·lustrats per Rachel Caiano.
 

 A PARTIR DE 18 ANYS :

 

Historias de la Palma de la mano

Iasunhri Kawabata. (Premi Nobel de Literatura 1968)

Ed. Emecé, 2011

«Muchos escritores, en su juventud, escriben poesía: yo, en lugar de poesía, escribí los relatos que caben en la palma de una mano. Entre ellos hay piezas irracionalmente construidas, pero hay varios buenos que fluyeron naturalmente de mi pluma, con espontaneidad… El espíritu poético de mi juventud vive en ellos.»

El Premi Nobel de Literatura, Yasunari Kawabata (1899-1972), va escriure, entre 1924 y 1972, cent quaranta i sis relats molt breus i que denominà «relatos que caben en la palma de una mano». La present edició , en castellà , traduïda per Amalia Sato, és una selecció de setanta d'aquests relats , ordenats cronològicament i un afegit final del propi autor d'una part de la seua novel·la País de neu , en forma de relat, datada en 1972.

És a la novel·la com el haiku a la poesia . És un cant que descriu molt bé la filosofia oriental, escrit en un llenguatge absolutament líric. Són reflexions i descripcions d'experiències quotidianes, intimistes, suggeridores, inacabades, moltes oníriques , i en les dels primers anys predomina la mirada d’un home enlluernat per la bellesa i l'erotisme del sexe femení molt jove i el rebuig de la vellesa i del pas del temps. 

És un llibre de difícil lectura , i per a fruir molt a poc a poc. 

RECOMANARÍEM A PARTIR DE 14 ANYS . ...

 

 

El fantasma que pagava lloguer. 

 

James, Henry 

 

Ed. Bromera, 1999 ( 2008) 

... perquè és una novel·la magnífica d'un gran autor. 

 "Borges deia: Los lectores de James se ven obligados a una continua y lúcida suspicacia que a veces constituye su deleite y otras su desesperación."  (Santos Domínguez en 

http://encuentrosconlasletras.blogspot.com.es/2012/02/relatos-de-henry-james.html ) 

Obra tan breu com emocionant ; les detallades descripcions aconsegueixen que et trasllades amb el narrador pel seus passejos i els seus descobriments. A Henry James no li preocupa tant la qüestió sobrenatural com els conflictes interns dels personatges, personatges que descriu amb gran riquesa d'elements, tant els principals com els secundaris : un pare autoritari, una filla que només s'allibera d’un conflicte quan el pare mor,  …

Llibre pont que pot facilitar el submergir-se després en la gran literatura .

PERÒ HI HA UN “DETALL” QUE ENS IMPEDEIX RECOMANAR-LO : Les propostes didàctiques que apareixen al final del llibre. El col·lectiu, des dels seus inicis, rebutja incloure en el llistat de llibres recomanats aquells que estan acompanyats, en el mateix llibre , d'un recull d'activitats escolars a realitzar després de la seva lectura, un conjunt d'activitats uniformitzadores, tancades i de caire escolar.

En resum :

Magnific el text i l'autor; deplorable l'edició, les activitats proposades al final ( cal descartar-les) , la tipografia i les il·lustracions.

El text original (The Ghostly Rental, 1876) és un conte de Henry James  que en català sols l'hem trobat en l'editorial Bromera, en la col·lecció A la lluna de València .

En castellà ( que no hem llegit ) sabem que apareix en diferents antologies , com un conte més i amb títols diferents; 

La renta espectral en Las mejores historias de fantasmas, Bruguera,1974

El fantasma que pagava alquiler, en Historias del otro mundo, Mirach 1991

El alquiler del fantasma en Cuatro fantasmas, Ediciones internacionales universitarias, 1997

El alquiler espectral , en 13 cuentos de fantasmas , ed. Valdemar, 2010