RECOMANEM EN MAIG 2015

RECOMANAT A PARTIR DE 8-9 ANYS 

 

Botoi bat bezala / Como un botón

JUAN KRUZ IGERABIDE

Anaya-Haritza, 1999

Llibre bilingüe en eusquera i castellà , escrit amb haikus, poemes curts que pretenen reflectir el moment, l'instant, i parlar de forma minimalista de diferents temes com ara: un animal, un paisatge, un objecte, la vellesa ...

L'autor pretén apropar aquest tipus de poesia als nens i nenes més petits, dotant-la de ritme i rima. I nosaltres pensem que ho aconsegueix plenament.

En canvi, el format que ofereix la col·lecció "Sopa de libros"de Anaya sembla que menysprea la il·lustradora Elena Odriozola , presentant-nos unes imatges petites en blanc i negre que no permeten gaudir de la qualitat de les il·lustracions originals. Malgrat això, ajuden a entendre millor i aporten l'humor adient per a que les lectores puguen assaborir els haikus.

 PASEATZEN  
                                                                                     
Hor doaz makila

eta aitona

lurreko istorio bila.

      PASEO

 Ahí van el bastón
y el abuelo
charlando con el suelo.

 

Les següents pàgines web amplien la informació, inclouen alguns poemes del llibre i ens ajuden a entendre millor l'autor i aquesta obra :

http://www.basqueliterature.com/es/Katalogoak/obrak/igerabide

http://www.canallector.com/866/Botoi_bat_bezala_=_Como_un_bot%C3%B3n

http://www.galtzagorri.org/behinola/dokumentuak/resenas.pdf

RECOMANATS A PARTIR DE 10-11 ANYS

 

 

1) 

Animals domèstics//Animales domèsticos 

Jean Lacointre ( autor i il·l.)

 Traducció: Teresa Duran  

Ekarè, 2013

 

Es tracta d'una història on es mesclen personatges humans pertanyents a la classe burgesa i personatges zoomorfs que ocupen el lloc dels servents, els criats. Cadascú dels personatges zoomorfs representa a un animal amb els seus trets específics: el gos fidel, el gat rebel, la mosca especialista en absorbir taques ...

Una mirada humorística, crítica amb la societat burgesa - xalet, piscina, descapotable - que viu de festa en festa i no acaba de trobar el servent adequat. 

 

A través d'una estructura acumulativa, la història arriba al seu final amb la celebració d'una festa més, perquè no?, la vida és una festa, en la que la parella protagonista balla amb els seus criats acceptant-los tal com són.

Les il·lustracions, cridaneres i atractives, a base de collages, ens recorden el cinema i les revistes dels anys seixanta.

És un llibre transgressor, de múltiples lectures, que rebutges o t'enganxa ( a nosaltres ens ha atrapat); és un llibre molt comentat a la xarxa, així que us donem algunes adreces per ampliar informació. 

És la pròpia editorial qui ha tingut l'encert d'incloure aquelles ressenyes que li han semblat més completes :

http://ekare.es/libros/animals-domestics/

en català : 

-Blog “Llibres al replà”: http://llibresalrepla.blogspot.com.es/2013/04/la-dolce-vita.html

-GRETEL; Recomanació Juliol 2013: http://www.literatura.gretel.

-Glòria Gorchs Llibreria Al·lots: http://llibreriaallots.

-Escola Cesc Aldea; Les Talpetes: http://blocs.xtec.cat/

En castellà : 

-Nuria Barrios; El País. Babelia: http://cultura.elpais.com/cultura/2013/12/16/actualidad/1387196932_770789.html 

-Abracadabra Llibres:  http://blog.abracadabrallibres.com/?p=233 

-Fundación Cuatrogatos: http://cuatrogatos.org/show.ph 

-Boolino: http://www.boolino.com/ca/ 

-Javier Gómez; Fundación Cuatrogatos: http://cuatrogatos.org/show.php?item=554

2) 

El cielo de Anna

autor i il·lust : Stian Hole.

Kókinos, 2013

 

“Hoy alguien está arrojando clavos desde el cielo.
Las cosas no deberían ser así,- dice papá.
-Ya-susurra Anna-. Pero quizá mañana caigan fresas con miel”.

Deliciosa forma de narrar el dol d'un pare i una filla en mútua col·laboració. La forma d'enfrontar-se al dol és diferent entre el pare i la filla:

La filla pot parlar de la mare, el pare no.

L'estat d'ànim del pare ( per a ell plouen claus ) és diferent al de la filla ( per a ella maduixes amb mel ).

Les absències, el dolor, la dissort ... ens empenten cap a les grans preguntes, a les de difícil resposta, i a dubtar de tot allò omnipotent i omnipresent.

Davant de la dura realitat, pare i filla fan una immersió a un lloc fantàstic on poder retrobar la mare. La busquen en un cel sota l'aigua ple de peixos voladors, allà on viuen els invisibles, els morts que el pare estima ( Picasso, Elvis, Fred Mercury ... ) , continuen buscant a la mare en l'Edèn, en una reunió d'amics, en una biblioteca ... 

Transportats per ocells tornen a casa, acaba el seu viatge imaginari, el seu fantasieig i malgrat no trobar a la mare, la filla aconsegueix el somriure del pare.D'aquesta senzilla manera, han fet conjuntament un acomiadament per poder començar a  assumir l'absència.

Ens sembla que Stian Hole aconsegueix en aquest llibre un excel·lent tractament de la mort.

Precioses il·lustracions amb homenatges a Magritte i a Carroll. Impressionants imatges a doble pàgina on el text ocupa el mínim espai. Estil surrealista barrejant animals d'aire amb els d'aigua, els peixos que volen i el ocells que viuen sota l'aigua; utilització de la caricatura amb figures desproporcionades.

Podeu  trobar més informació en : 

http://www.canallector.com/20870/El_cielo_de_Anna#
http://www.rayuelatiendaonline.com/libro/el-cielo-de-anna_67106
https://leonardobpleon.wordpress.com/2014/03/03/el-cielo-de-anna/
 http://megustaestelibro.blogspot.com.es/2013/08/el-cielo-de-anna.html

RECOMANATS A PARTIR DE 12-13 ANYS

 

 

Consells per a les nenes bones /  Consejos para niñas pequeñas./ 

 Mark Twain.  

El zorro rojo, 2006 /Sexto piso, 2014/ 

 

En el 2006 el breu conte de Mark Twain que forma part de la recopilació de contes del mateix autor amb el títol L'Elefant blanc robat, és recuperat per l'editorial El Zorro rojo que l'edita amb il·lustracions de Montse Ginesta, en català i castellà. Les imatges d'aquesta il·lustradora amb caricatures pròximes als tebeos, aporten claredat, enteniment i humor al text irònic i transgressor de l'excel·lent autor ja esmentat. Es tracta de sis consells que Twain dóna a les nines bones o petites, depenent de la traducció, per a que el seu comportament siga políticament correcte: no fer burla a les mestres, no furtar llepolies al teu germà, etc. Tots els consells tenen un però, una raó que impulsa finalment a les nenes a transgredir les normes socials.

Ara, al 2014, l'editorial Sexto Piso, publica el mateix conte, en castellà, amb il·lustracions de Radunisky que amb imatges més desproporcionades i intenció burlesca, possiblement més properes al lector actual, exerceixen la mateixa funció que la de la seua col·lega huit anys abans,  El text continua essent el mateix, trieu vosaltres l'edició, ...però no deixeu de llegir-lo . 

Podeu ampliar informació en la ressenya de Gretel: 

http://literatura.gretel.cat/recomanacions/2014-recomanacio-maig

RECOMANATS A PARTIR DE 18 ANYS

 

La Tempesta/ La tempestad . 

 W. Shakespeare.

 Trad : Miquel Desclot/ M.A. Conejero

 Proa, 1998/ Cátedra, 1994

 

 

És una història on es reflecteixen les emocions: enveja, desig de poder, la venjança...

Els seus personatges són arquetipus:

Prospero: rei que perdona.

Gonzalo: representa la fidelitat.

Alonso representa la culpa.

Antonio i Sebastià representen la maldat.

Ferran i Miranda representen el canvi, els nous valors.

Es tracta d'una comèdia en la que tots els personatges se salven, tothom es redimeix i canvien a millor els seus valors d'actuació.

Pot ser l'obra més teatral de Shakespeare en la que s'evidencia la teatralitat de les escenes i en la que des del principi es deixa clar que tot és una invenció.

Caldria esmentar l'humor en les escenes protagonitzades pel bodeguer Estèfano, el bufó Trínculo i l'esclau Caliban.

També la delicadesa en el vocabulari quan apareixen en escena les deesses Juno, Ceres, nimfes i la resta de personatges de la mitologia.

Aquelles lectores que vulguen apropar-se a la Tempesta que sàpiguen que no volem jurar si és real o no; pot ser tota ella siga un somni; ja que a la fi, som fets del material que ho són els somnis.

"Som fets del material que ho són els somnis

i un son cenyeix la nostra curta vida."

 (p.89. La Tempesta)

 

 

 

 

RECOMANEM EN ABRIL 2015

A PARTIR DE 6-7 ANYS 

 

 

Los leones no comen pienso

André Bouchard

ed. Edelvives, 2014

En aquesta historia el lector no descobreix qui és realment el narrador fins el final i això suposa una de les aportacions més importants. Hi ha una inversió en els papers, es conta des d'un punt de vista inesperat per a nosaltres, imprevisible.

Bouchard, autor i il·lustrador desenvolupa un doble discurs en la relació text- imatge. Discrepància entre allò que conta el text i les il·lustracions que l'acompanyen. Cada pàgina et fa pensar, crea una hipòtesi que el lector ha de conformar o no mitjançant la il·lustració. I al final et fa dubtar.

L'estil de les Il·lustracions ens recorden els còmics, amb caricatures molt expressives dels diferents personatges. També es manifesta qui és el protagonista del llibre amb un joc de proporcions i plànols.

La història es construeix al voltant del plaer de devorar, expressat per elements com la llengua del lleó.

En definitiva, un llibre amb humor i ironia que recomanem a partir dels 6-7 anys.

 

A PARTIR DE 12-13 ANYS 

La amante del miedo
Edward Evan de Vendel

Isabelle Vandenabeele ( il·l )

Bárbara Fiore, 2009

 

Història de creixement personal d'una adolescent respecte a la relació amorosa que evoluciona des de l'enlluernament fins el trencament i el castic del maltractador. Mescla amb molta habilitat els elements dels contes de tradició oral ( llop, Barba-blava, el bosc, la fugida) amb el conte d'autor ( nom de la protagonista, inici de la història en un institut,... ).

El motor de la història és la transgressió de les prohibicions i el poder de seducció de la maldat, amb elles es construeix un relat inquietant.

El seu llenguatge és ric, molt acurat i de molta bellesa.

Les il·lustracions són originals, impactants i en alguns casos dramàtiques. El color està estretament vinculat amb l'emoció, en aquest cas el roig, el negre i el blau són els encarregats de crear una sensació d'esgarrifança al llarg del llibre.

Finalment, i encara que trobem un error la ubicació del text enmig de la imatge en algunes pàgines , valorem positivament la tasca arriscada de l'editorial Bàrbara Fiore amb llibres atrevits i trencadors com aquest.

*********

Hermosa soledad

Jimmy Liao

Bárbara Fiore, 2008

Es tracta d'un llibre al que hem d'apropar-nos pàgina pàgina. Al llarg del llibre es combinen comentaris sobre la seua experiència com il·lustrador i textos poètics. Diu Jimmy Liao, autor i il·lustrador, que volia il·lustrar allò que no podia expressar amb paraules: sensacions, sentiments.

En la il·lustració destaquen la importància de la línia que confereix a les imatges una gran energia i la utilització del color reduïda a ocres, grises, negres i en alguna ocasió el blau per a expressar emocions de tristesa, solitud, malenconia, etc. Juga a les imatges amb llum i ombres i també amb proporcions subjectives.

La sinergia entre il·lustració i text crea un clima oníric que ens recorda al surrealisme. L'editorial fuig ,en aquest llibre, de les il·lustracions de doble pàgina i de pàgina completa per a presentar-nos imatges de grandària postal sobre fons blanc, algunes vegades emmarcades.

Es un llibre que requereix un lector conqueridor que ha de llegir i rellegir per a gaudir d'allò que l'autor vol contar-nos.

“ Dia 21 de Febrero. Nuboso, irrupción de un frente frío

Excepto los poetas, .¿hay alguien más en el más el mundo capaz de nadar en una piscina sin agua?"

 

A PARTIR DE 18 ANYS 

  

Sang Calenta / El ardor de la sangre

Irène Némirovsky

Editorial: La Magrana, 2008/ Salamandra, 2007

Obra pòstuma i inèdita de l'autora, descoberta en el IMEC (Institut Mémoires de l’Édition Contemporaine) pels actuals biògrafs de Némirovsky, el manuscrit havia estat perdut i oblidat entre els papers del seu editor.

Història ben construïda en la que descriu sentiments, desigs, passions dels diferents personatges de la narració sense jutjar-los deixant llibertat a les lectores per a que facen la seua valoració.

La seua estructura trenca la linealitat del temps, anant i tornant del present al passat dels personatges. Així la narració guanya en agilitat i en intensitat.

Al llarg del llibre, els temes que apareixen són:

el pas del temps: la joventut té la sang calenta, la vellesa ja no.

la importància d'assumir el nostre passat i no amagar-ho.

el cinisme i la hipocresia de la classe burgesa envoltada en un pacte de silenci on allò més important són les aparences.

La submissió i por dels camperoles respecte als seus amos.

Si recordem les paraules de Milan Kundera quan diu que el novel·lista és un explorador de l'existència, no tenim cap dubte en que Némirovsky ho és amb intel·ligència i sensibilitat.

EDUARDO GALEANO: LA PARAULA VIVA

Alguns dies el col·lectiu està de dol. Avui és un d'aquests dies perquè ha mort Eduardo Galeano. Les seues paraules ens han acompanyat  al llarg de tota la història del col·lectiu, per a reivindicar, per a donar sentit a la vida, per suavitzar els moments dolorosos, per riure amb la seva ironia, per a lluitar , pel pur plaer de llegir-lo, ...I ara també, com tantes altres vegades, haurem d'aprendre a viure amb la seva absència, gaudir del seu record i mantenir vives les paraules que ens ha deixat :

Recordar : Del latín re-cordis, volver a pasar por el corazón.

El mundo

Un hombre del pueblo de Neguá, en la costa de Colombia, pudo subir al alto cielo.

A la vuelta, contó. Dijo que habia contemplado, desde allá arriba, la vida humana. Y dijo que somos un mar de fueguitos.

-El mundo es eso- reveló- Un montón de gente, un mar de fueguitos.

Cada persona brilla con luz propia entre todas las demás. No hay dos fuegos iguales. Hay fuegos grandes y fuegos chicos y fuegos de todos los colores. Hay gente de fuego sereno, que ni se entera del viento, y gente de fuego loco, que llena el aire de chispas. Algunos fuegos, fuegos bobos, no alumbran ni queman; pero otros arden la vida con tantas ganas que no se puede mirarlos sin parpadear, y quien se acerca, se enciende.

( pàg, 1. E. Galeano El libro de los abrazos, ed. SXXI, 1999)

El aire y el viento

Por los caminos voy, como el burrito de San Fernando, un poquito a pie y otro poquito andando.

A veces me reconozco en los demás. Me reconozco en los que quedarán, en los amigos abrigos, locos lindos de la justicia y bichos voladores de la belleza y demás vagos y mal entretenidos que andan por ahi y por ahí seguirán, como seguirán las estrellas de la noche y las olas de la mar.

Entonces, cuando me reconozco en ellos, yo soy aire aprendiendo a saberme continuado en el viento.

Me parece que fue Vallejo, César Vallejo, quien dijo que a veces el viento cambia de aire.

Cuando yo ya no esté, el viento estará, seguirá estando.

( pàg. 257. E. Galeano El libro de los abrazos, ed. SXXI, 1999)

La ventolera

Silba el viento dentro de mi.

Estoy desnudo. Dueño de nada, dueño de nadie, ni siquiera dueño de mis certezas, soy mi cara en el viento, a contraviento, y soy el viento que me golpea la cara.

( pàg. 258. E. Galeano El libro de los abrazos, ed. SXXI, 1999)

'El derecho al delirio' ('Patas arribas. La escuela del mundo al revés', 1998).

Y LA UTOPIA :

RECOMANEM EN MARÇ 2015

A PARTIR DE 6-7ANYS

 

La reina de las ranas no puede mojarse los pies
Davide Cali / Marco Somà (Il·l)
Libros del Zorro Rojo,2013

http://librosdelzorrorojo1.blogspot.com.es/2012/12/la-reina-de-las-ranas-no-podia-mojarse.html

Adaptació actualitzada en format àlbum d' un conte clàssic portuguès : La reina de las ranas, (conte que no hem pogut aconseguir).

Sorprenent i enlluernadora il·lustració d'unes granotes humanitzades, vestides i envoltades per un univers decadent, a l'estil dels anys 20, representat amb tota mena de detalls. Escrit i il·lustrat per dos persones diferents però que aconsegueixen unir text i il·lustració de manera magnífica i complementària.

Història molt ben contada, que juga amb l'atzar i el factor sorpresa. Al·legoria contra el poder i els aprofitats que s'acoblen de seguida.

Admet moltes lectures, des d'una superficial a una interpretació metafòrica o simbòlica. És molt suggeridor i dona peu a debats posteriors. El final, que possiblement no acaben d'entendre els xiquets més menuts , és de conte meravellós. Desapareix el símbol i desapareix la imposició.( realment era una corona ? )

Reivindica la pregunta com a materialització dels dubtes. És una presa de consciència, un començar a qüestionar la realitat imposada. Poder fer preguntes davant una situació creada artificialment per altres és molt important :

Pero un día una rana preguntó:
¿Por qué ella es la reina?».

Ens crea dubtes si davant d’un conflicte col·lectiu ens agradaria més una solució col·lectiva al problema, com passa en altres històries, i no tant una solució que arribe per atzar. Però aquest dubte no desmereix l'interès que ens ha provocat el conte.

A PARTIR DE 8-9 ANYS

 

Els fantàstics llibres voladors del Senyor Morris Lessmore.// Los fantasticos libros voladores del señor Morris Lessmore.
William Joyce/ W.Joyce i Joe Bluhm ( il.)
Andana Editorial 2013 / Alfaguara, 2014

 

"Un llibre visualment impressionant",( The New York Times.); tal vegada això explica el fet que molts lectors han arribat a aquest llibre després de veure el curtmetratge guanyador d'un Oscar, l'any 2012. 

Morrris Lessmore, un home que estimava les paraules, les històries i els llibres , i que escrivia la seua pròpia història cada dia, veu com de cop tot el seu món s'ensorra ...

ja no veia cap sortida .... quan de sobte ...

«El llibre el va portar a un edifici extraordinari on semblava que «feien niu» molts altres llibres»

i allí començà una feliç i nova vida ...

fins que... 

«La nena començà a llegir. I així acaba la nostra història, igual que va començar... amb un llibre que s'obre»

És un homenatge al llibre, a personatges literaris i al món del cinema ; parla de llibres lliures i biblioteques sense portes, de com cada persona té un llibre esperant-lo.

Aquest és el vídeo de presentació de l'editorial :

I aquest el curtmetratge guanyador de l'Oscar : 

 A PARTIR DE 14-15 ANYS

Els nois del carrer de Pál./ Los muchachos de la calle Pal
Ferenc Molnár.
ed. Bambú, 2011.

http://www.editorialbambu.com/ca/llibre/els-nois-del-carrer-de-pal_80270703/

Budapest, 1907. 

Una història senzilla contada de manera magistral. Qui, d'aquelles persones que ara tenim més de 40 anys, no ha passat gran part de la infància jugant al carrer , al mig del camp, i lluitant contra altres bandes ? 

Una còpia perfecta de l'organització del món adult, tota una organització social i militar, improvisada per xiquets que imiten les aventures i heroïcitats dels majors. 

Gran desenvolupament dels personatges. Com en els contes , el vertader protagonista és el més menut, valent, arriscat, i malalt. La mort també fa acte de presència i els fa majors de cop. 

Novel·la de formació i de creixement . En Hongria és un clàssic, de lectura recomanada en totes les escoles

A PARTIR DE 18 ANYS 

Juan de Mairena

A. Machado

Cátedra, 2006

És un llibre per a llegir pausadament, tenir-lo a prop i gaudir-lo en reduïdes porcions. Les reflexions, els pensaments, la descripció de la realitat i la manera de ser dels personatges coetanis de Machado tenen plena validesa i actualitat.

El plantejament del llibre és un diàleg entre Mairena i els seus alumnes sobre tots els temes possibles : Art, Cultura, Literatura, Societat, Política, Filosofia, Pedagogia, etc

... diàleg desenvolupat en una gran varietat de formes : sentències, sil·logismes, aforismes, comentaris erudits, consells, poemes, cites clàssiques, exercicis escolars, apunts de classe, etc.

Una mínima mostra d'aquest ingeni: 

-»Señor Pérez , salga usted a la pizarra y escriba :»Los eventos consuetudinarios que acontecen en la rúa» (...)

-Vaya usted poniendo eso en lenguaje poètico.

El alumno, después de meditar, escribe :»Lo que pasa en la calle»( pàg. 141. ed. Càtedra, 1986)

---

... en el campo de la opción política, el más superficial y aparente, sólo triunfa quién pone la vela donde sopla el aire; jamás quien pretende que sople el aire donde pone la vela.  pàg 165)

---

Si se tratase de construir una casa, de nada nos aprovecharia que supiéramos tirarnos correctamente los ladrillos a la cabeza. Acaso tampoco, si se tratara de gobernar a un pueblo, nos serviria de mucho una retórica con espolones. ( pàg.167)

---

Huid de escenarios, púlpitos, plataformas y pedestales.Nunca perdáis contacto con el suelo; porque sólo así tendréis una idea aproximada de vuestra estatura.( pàg 197) 

---

Para crear hábitos saludables – añadia, , que nos acompañen toda la vida, no hay peor camino que el de la gimnasia y los deportes, que son ejercicios mecanizados, (...) Si lográsemos, en cambio despertar en el niño el amor a la naturaleza , que se deleita en contemplarla, o la curiosidad por ella, (...) tendríamos más tarde hombres maduros y ancianos venerables,capaces de atravesar la sierra de Guadarrama en los dias más crudos del invierno, ya por deseo de recrearse (...) ya movidos por el afán científico (...) .Todo deporte, en cambio, es trabajo estéril, cuando no juego estúpido. Y esto se verá más claramente cuando una ola de ñoñez y de americanismo invada a nuestra vieja Europa.( pàgs 275-276 )