RECOMANEM EN DESEMBRE 2017

RECOMANAT A PARTIR DE 18 ANYS:

Qué vergüenza

Paulina Flores

Seix Barral, 2016

Llibre amb nou contes que ens enfronta amb realisme a problemes socials com ara l'atur (què vergüenza), l'adolescència (Talcahuano i Últimas vacaciones), l'abandó i frustració a la relació amorosa ( Olvidar a Fredy) o la incomunicació dins de l'entorn familiar (Tía Nana), entre altres. L'autora presenta la relació sexual a travès d'una gama variada: maltractament, abús, traumàtica, fortuïta o estranya.

Un dels aspectes originals d'aquest llibre consisteix en desviar-se d'una escriptura de contes on es narra tot i el final existeix, encara que siga sorprenent. En canvi, aquests contes no tenen final, no solucionen els conflictes plantejats, pareixen inacabats, sembla que Paulina Flores volguera crear desconcert, volguera que foren els lectors els que posen el final o almenys els qui acaben donant sentit a cada història. També capgira de manera sorprenent l'evolució dels fets i amaga aspectes que apareixen al final deixant a les lectores corpreses.

Encara que els personatges són variats - pares joves, adolescents, dones, nenes - ens trobem a la gran majoria de les històries la tristor en forma de desesperança, amargura o d'enyorança cap a la figura paterna.

En resum , una autora xilena molt jove que demostra gran domini del conte i gran capacitat d'emocionar-nos amb les seues històries, les quals narra amb un llenguatge concís, senzill, amb frases curtes despullades d'adorns.

Recomanat +18 anys

RECOMANEM A DESEMBRE 2017

RECOMANAT A PARTIR DE 4-5 ANYS:

Un clot és per cavar-hi / Un hoyo es para escarbar

Krauss , Ruth ( text)

Sendak, M. ( il·l)

Desclot, Miquel ( trad. català)

Azaola, M. ( trad. castellà)

Kalandraka, 2016

És deliciós trobar un llibre que continga una idea original i bellament tractada.

és la primera obra de la col·laboració establerta entre Ruth Krauss i Maurice Sendak iniciada en 1952.

La lògica infantil marca aquest diccionari de definicions on es revisa el principi de causalitat que els adults hem elaborat, i que, sense trencar la lògica infantil, reexamina la dels majors.

Frases breus s’intercalen amb les il·lustracions,  raonaments  propis dels xiquets/es sobre les parts del cos, objectes, animals, l’entorn, activitats, jocs …

Aquestes definicions  sorprenen per la seua  profunditat i un to poètic i quasi filosòfic. Tendresa, naturalitat, ingeni, espontaneïtat, humor, … però sobretot aquella alegria que s'observa en el joc infantil i que aquí també està present.

Sembla que és un dels primers llibres que Maurice Sendak   va il·lustrar, on ja trobem la capacitat de comunicar i il·luminar aquestes aparentment senzilles reflexions, il·lustracions expressives, dinàmiques ,... conserven una frescor que les fan totalment actuals.

A destacar que no hem trobat cap estereotip respecte a xiquets i xiquetes.

El format és menut, per a unes mans menudes. Si bé  pot resultar un inconvenient per a la presentació col·lectiva a l'aula, resulta atractiu i íntim per a la lectura individual.

 “Els graons són per seure-hi”, "un forat és per mirar-hi”, “el sol és per dir-te quan és cada dia", “un llibre és per mirar-se’l”

Algunes definicions són originals, altres desbaratades i altres poètiques ... però totes fàcilment identificables per a la gent menuda i a més a més, suposen divertits disparadors creatius.

RECOMANEM EN NOVEMBRE 2017

RECOMANAT A PARTIR DE 14-15 ANYS:

Coses aparentment intranscendents i altres contes
Cosas aparentemente intrascendentes y otros cuentos (trad . castellà : J.C. Gentile Vitale )

Calders, Pere
Comotto, A. ( il·l)
Nórdica, 2017

«Calders era una mena de Borges mediterrani. [...] Era un escriptor de contes i narracions curtes imaginatiu i ocurrent, però sobretot una bella persona, cordial i senzilla».(Joan Brossa)

L’editorial ha fet una acurada selecció de diferents llibres publicats per Calders : Cròniques de la veritat oculta (1955), Invasió subtil i altres contes (1978), Tot s’aprofita (1981) i De teves a meves (1984) i li ha afegit unes il·lustracions molt suggeridores (dintre de la corrent de còmic o novel·la gràfica).

Diu Comotto : “què redimonis faig il·lustrant un il·lustrador?” i és que la prosa de Calders és així : imaginació, fantasia i somni es fonen amb l’experiència quotidiana en un estil senzill i precís amb grans dosis d’humor i ironia : « Un dia, fent guerra, vaig trobar-me separat de la meva gent, sense armes, sol i desemparat com mai. Em sentia una mica humiliat, perquè tot feia preveure que el meu concurs no devia ésser decisiu i la batalla feia via, amb un soroll i una quantitat de morts que esgarrifava.» ( Fet d’armes ).

Calders dóna especial importància a la màgia de la vida quotidiana i, precisament per això, la seva obra ha estat relacionada amb el «realisme màgic», considerant-se’l fins i tot com a precursor d’aquest moviment. Els contes en la seua majoria no són fàcils (absurds, disparadors, generadors ...). Fets extraordinaris, situacions del tot versemblants, de les quals esperem un desenllaç sorprenent, ... quan ja has llegit alguns dels seus contes, t'enfrontes a la seua lectura amb un somriure esperant el moment on la ironia i la crítica sorneguera donen el toc amb el qual la història s'enlaira per damunt de la normalitat i la quotidianitat fent la seua escriptura especialment atractiva.

Per a Calders «La història és un malson del qual em voldria despertar», i enfront una realitat molt trista prova de fugir-ne amb aquesta imaginació, fantasia i humor. Un humor reflexiu i compromès. I mai jutja ni demana que jutgem les accions dels seus personatges, sols pretén que els entenguem, que ens posem en la seua pell .

Un humor que riu de situacions tan exagerades i surrealistes com ara l'home que tenia la seua vida al puny; un humor que riu de comportaments inusuals, com ara l'home que mata accidentalment a un desconegut i la forma que té de desfer-se del cadàver, o l'home tan capficat a les seues idees que és incapaç de canviar-les malgrat que l'observació de la realitat li demostra estar equivocat; un humor que riu de reaccions sorprenents, com ara l'home al que li naix un arbre a la seua habitació o l'home que en tornar a sa casa troba que ja no hi és casa seua.


Un clàssic de lectura imprescindible.

RECOMANEM EN NOVEMBRE 2017

RECOMANAT A PARTIR DE 0-3 ANYS:

Enfilant el caminet / Por el camino

Ruiz Johnson, Mariana

Lucchetti, Maria ( trad)

Kalandraka, 2017

Llibre de poemes que componen una xicoteta història. Quartetes que pretenen mantindre el ritme perfecte, però trobem una rima un poc forçada en català, molt més aconseguida en castellà.

Animals, menjars, números de l’u al deu, colors contrastats, dibuixos divertits, elements pel comptatge ...

L’aniversari de la balena. S’ho menja tot i la festa s’ha acabat.

Són elements molts adients per les primeres edats que junt a la tradició oral en la que es basen els octosíl·labs dels poemes conformen un llibre simpàtic i de suficient qualitat per formar part d’una biblioteca per menuts.

El format en cartoné i de forma quadrada amb els angles arredonits són detalls molt adients per l’edat a la que va dirigit.

El llibre està escrit i il·lustrat per Mariana Ruíz Johnson, autora e il·lustradora argentina , guanyadora del premio Compostela de il·lustració de l’any 2013 .

RECOMANEM EN NOVEMBRE 2017

RECOMANAT A PARTIR DE 6-7 ANYS :

JO NO SÓC LA TEVA MAMA / YO NO SOY TU MAMÁ

                                              Marianne Dubuc ( text i il·l.)

                                             Tornero Brugués, Susana ( trad)

 Joventut 2017

Llibre d'humor a partir d'una proposta exagerada "un enorme mamífer pelut anomena mamà a un petit esquirol" i a partir de continues contradiccions com ara: un bebè enorme, un adult petit, un mamífer que naix d’un ou, etc que, a vegades,traspassen els límits de la ciència.

Tanmateix, és eixe  trencament del pensament coherent, l’estranyament de la lògica de les lectores, el que fa que resulte atractiu i desperte la curiositat per saber com resoldrà el conflicte “qui serà la seua mamà?".

A través d’unes il.lustracions magnífiques, ens endinsem en una història protagonitzada per una família inusual, una convivència, forçada al principi, entre un esquirol i un personatge inventat- una especie de monstre de les neus o goril·la blanc- que acaba en una relació afectiva i solidària. Al final, amb les aportacions del nouvingut a la vida en comú, assumeixen la possibilitat de conviure junts.

A través de la lectura per les diferents pàgines la història ens aboca a la tesis o les tesis en plural:

Des de la mirada del bebè, qui és la nostra mamà, el primer rostre que ens mira, el primer ésser que té cura de nosaltres?

Des de la mirada de l'adult, el bebè necessita, principalment, una mare. Tanmateix, l'absència d'aquesta, la impossibilitat de trobar-la, ens obliga èticament a fer de mare amb la qual cosa entrem de ple en el tema de la maternitat o també de l'adopció.

Un llibre compensatori en la línia de plantejar els nous conceptes de família, que llança un missatge a favor de la diversitat i que sembla necessari en el compleix procés per a entendre la realitat social en que vivim.