RECOMANATS A PARTIR DE 14-15 ANYS :
El jardí dels déus / El jardín de los dioses
Gerald Durrell
Jordi Arbonès ( trad. català)
Maria Luisa Balseiro ( trad.castellà)
Ed. El Cercle de Viena, 2014 ( 1978)
Ed. Alianza, 2010
Diu l'autor
"Aquest és el tercer llibre que he escrit obre l'estada de la meva família a l'illa de Corfú, abans de la darrera guerra mundial (...) Per a mi, retrata una part molt important de la meva vida i allò que lamentablement sembla que els és negat a molts infants: una infantesa veritablement feliç i lluminosa" ( pps 9-10)
Tres llibres enginyosos i apassionants amb una narració descriptiva i àgil en la que destaca l'excel·lència del vocabulari -variat, científic- i una notable combinació d'humor i ironia.
Els Durrell, protagonistes de la història, són una família anglesa que passa cinc anys a l'illa grega de Corfú: el germà Larry, l'escriptor, convida a la llar familiar a tots els artistes que coneix; el germà Lessi capficat amb la caça; la germana Margo sempre enamorada i animada també a invitar a tothom que coneix; el germà petit de 10 anys, Gerry, obsessionat en omplir la casa amb tot els animals que atrapa i la mare encarregada d'alimentar a tots els éssers vius que hi habiten.
Amb la seua lectura, tornem a gaudir d'aquesta peculiar família juntament amb un variat i curiós llistat allotjats, visitants i vilatans. Està compost per 8 capítols amb una estructura i una temàtica comú: l'atenta observació i informació detallada de la fauna del territori, la colorista descripció dels paisatges, l'animada semblança de figures singulars i l'humorístic relat d'anècdotes; tot això, contat des de l'emocionant record d'una preadolescència lliure i plena.
A més a més, a la seua història trobem valors com lʼamistat, la preocupació per la naturalesa i la mirada humorística a les relacions entre les persones.
Segurament gaudiran amb ell més adults que adolescents pels records, les nostàlgies i les vivències plantejades, referents totes elles a un temps llunyà. Tanmateix, és probable que eixe enamorament per la naturalesa i eixa prosa magnífica engresquen a tothom que comence la seua lectura.
++++
Los
surcos del azar
Paco Roca
Ed. Astiberri, 2014
Llibre necessari. Narrat des de la
visió del vençut per les armes però no per la raó. Tema que,
malgrat el temps, continua essent una novetat ja que anem, a poc a
poc, rescatant de l'oblit aspectes necessaris i vitals. A diferència
de molts altres països que no han dubtat en revisar el passat
dolorós i exigir responsabilitats, aquí s’ha preferit la llei del
silenci, de la complicitat i la continuïtat dels vencedors de la
guerra civil i de la dictadura posterior.
Paco Roca ens acosta aquesta
realitat mitjançant una meta ficció, introduir-se dins de la ficció
per a treure a la llum una realitat, a través de l'element més
simple en una contesa bèl·lica: el soldat; i, a més pres, exiliat,
vençut, oblidat, ignorat. És d'agrair a l'autor no només mostrar
aquesta realitat, sinó el seu posicionament antifeixista.
Destaca la seua destresa
en tots els àmbits:
En
la il·lustració, on
utilitza el color per
al passat, i el
blanc i negre per a
l'actualitat de l'entrevista.
En
les metàfores gràfiques, on
ressalta certs elements:
gestos, objectes, sang per a denunciar i realçar el significat.
En
l'elecció del títol, versos
d'Antonio Machado,
dedicant-li un doble homenatge, pels versos i fent-lo
aparèixer en l'obra com a exiliat de la barbàrie de
la guerra civil per a
trobar-se amb una altra.Juntament amb el joc simbòlic del propi
títol: els solcs (camins) que et proporciona l'atzar: captivitats,
una altra guerra, retrobaments, equívocs (confusió
en la portada del diari
Liberation,
amb la imatge del
tinent valencià Amado
Granell, però amb
el nom del capità (francès) Dronne,
protagonismes secundaris (primera desfilada a París del
general De Gaulle escoltada
pel republicans espanyols fins
a arribar, per fi, a un
reconeixement internacional l’any
2004 , gràcies fonamentalment al fet que el capità Dronne
va escriure en els seus
diaris el que realment va ocórrer sobre la participació dels
republicans espanyols en
l’alliberament de París..
En
l’extensa documentació analitzada, tal com costa en les agraïments
del final de l’obra, per a elaborar
la història, els diàlegs, amb una narració que acompanya
magníficament a les vinyetes, amb el joc
meta-narratiu
(relat dins del relat)
que ens fa més suportable aquesta amarga història, juntament amb
una gran dosi de veracitat.
Una
narració que no es limita a comptar, sinó viure i sentir la
desesperació, angoixes i anhels d'aquells republicans i
republicanes espanyoles,
que no es van quedar aquí, van arribar molt més lluny en les seves
conquestes per aconseguir la
democràcia europea. Europa era alliberada del feixisme, en
tant que Espanya va viure 40
anys de dictadura feixista.
Aquesta gran història denuncia
que el que ens han comptat fins ara han estat simples retalls,
edulcorats,
sense arribar, veritablement, al fons de la realitat, de l'ocorregut.
Ens recorda a
Maus,l'obra de Spiegelman, escrita amb anterioritat, en la qual va
utilitzar el mateix recurs de l'entrevista i meta-història.
L'autor
sap narrar molt bé. Obra amena de llegir, malgrat la seva
densitat. En la qual lluny d'observar els típics personatges que ens
han lliurat els diferents mitjans, són molt més pròxims a
nosaltres del que podíem imaginar, ja que podrien ser els nostres
avis.
El
format de novel·la gràfica fa
més atractiva la seva lectura. Deuria
ser llibre de lectura
obligatòria en tots els Instituts i
ocupar un lloc en totes les biblioteques.
Continuem
tenint una història desconeguda i necessitem rescatar-la. Hi ha
certa urgència ja que la generació que va viure la
guerra civil i la dictadura posterior de Franco
ja gairebé és inexistent. Aquesta
és una història contada
des de l’exili del protagonista .
«Aquella
España era muy diferente a la de antes de la guerra .La dictadura
habia convertido a todo el mundo en sonámbulos, en gente gris y
triste» ( pàg. 313).
