RECOMANAT A PARTIR DE 18 ANYS :
Sol a Berlin /Solo en Berlin
Jeder stirbt für sich allein (Tothom mor sol),
Hans Fallada.
Trad. Cat: RAMON MONTON
Trad.Cast : ROSA PILAR BLANCO .
EDICIONS DE 1984 , 2011 / Ed. Maeva, 2011
Trad. Cat: RAMON MONTON
Trad.Cast : ROSA PILAR BLANCO .
EDICIONS DE 1984 , 2011 / Ed. Maeva, 2011
De manera que hem hagut d’actuar sols, ens han empresonat sols i haurem de morir sols. Però això no vol dir pas que estiguem sols, Quangel, ni que morim inútilment. No hi ha res que passi inútilment en aquest món, i, com que lluitem contra la força bruta i a favor de la justícia, al final guanyarem.( FALLADA, Hans. Sol a Berlín. BCN, Edicions de 1984, 2011. pàg. 543-544)
Sol a Berlin, que Primo Levi va qualificar com «el millor llibre que s’hagi escrit mai sobre la resistència antinazi a Alemanya va ser escrita en només 24 dies.
Es publicà en 1947, mesos després de la mort de l’autor. Aquesta 1ªedició va aparèixer escurçada per l’editor i no és fins molts anys després que es va publicar íntegra.
Aquí ha estat publicada íntegrament per primera vegada l’any 2011, en castellà a Maeva i en català a Edicions 1984. S’afegeix un apèndix on s’inclouen un article de Hans Fallada sobre els fets reals en els quals es basa, un glossari de sigles i personatges alemanys del moment, dades biogràfiques de l’autor, documentació gràfica i un epíleg en el qual es valora l’èxit recent de la novel·la després de més de mig segle d’oblit i es donen detalls sobre el seu procés de gestació, que ajuden a aproximar-se a la figura del autor.
Basada en fets reals, però sense seguir al peu de la lletra el que va passar, el títol d'entrada, ( l’original alemany Tothom mor sol , o aquí Sol a Berlín) posa en evidència la situació en la qual es troben els nostres protagonistes en una ciutat tan cosmopolita com ho era Berlín. El matrimoni Hampel va ser detingut el 1943, inculpat, sotmès a judici i executat: hi ha una placa on vivien, al nº 10 del carrer d’Amsterdam, a Berlín, que recorda els fets.
Berlín, ciutat dominada per la por, com si fos una extensió dels camps de concentració, on tothom està vigilat, controlat, sense poder actuar amb llibertat i on tothom se sent observat per la resta de la població, generant-se autèntics policies de paisans, on la denúncia estava a l'ordre del dia per a pujar posicions en el reconeixement social. Supremacia, arrogància, poder il·limitat, abús i impunitat del nazisme cap als seus propis compatriotes.
Es viu amb por per/per a no ser sospitós de no ser un criminal, amb l'imperatiu de demostrar sempre qui ets, amb la persecució de tot aquell que no mostra prou adhesió a les seus idees;
És significatiu que de les més de 280 postals que van escriure contra el règim, la Gestapo va recuperar gairebé la seva totalitat, manifestant l'escassa difusió entre la població (per l'enorme por en la qual vivien) i la gran inquietud per part de l'aparell repressor en ser coneixedor d'aquestes. Les postals exhortaven la població a la desobediència civil i a la revolta: una acció que, segons les lleis del Reich, equivalia a un acte de lesa traïció i comportava la tortura, seguida de l’execució.
Literàriament destaquem la gran feina realitzada quant a la creació dels personatges, tant en la seva configuració, com en el repertori d'ells.
Observem una evolució en els personatges principals. Partim de dos nazis convençuts i amb uns certs càrrecs que, després de la mort del fill en el camp de batalla, fa que, el marit i després la dona, es replantegin la seva posició i actitud davant el sistema. Passen de ser dos éssers amb una vida monòtona, apagada, fins i tot asocial, a tenir un al·licient en el seu quefer diari, fins i tot activa la seva relació com a parella. Veiem com, a poc a poc, es van convertint en personatges més humans.
Literatura de xoc per a salvar la dignitat humana enfront de l'horror, la barbàrie i la por de la situació, on apareix també la paròdia juntament amb moments durs del relat.
Es publicà en 1947, mesos després de la mort de l’autor. Aquesta 1ªedició va aparèixer escurçada per l’editor i no és fins molts anys després que es va publicar íntegra.
Aquí ha estat publicada íntegrament per primera vegada l’any 2011, en castellà a Maeva i en català a Edicions 1984. S’afegeix un apèndix on s’inclouen un article de Hans Fallada sobre els fets reals en els quals es basa, un glossari de sigles i personatges alemanys del moment, dades biogràfiques de l’autor, documentació gràfica i un epíleg en el qual es valora l’èxit recent de la novel·la després de més de mig segle d’oblit i es donen detalls sobre el seu procés de gestació, que ajuden a aproximar-se a la figura del autor.
Basada en fets reals, però sense seguir al peu de la lletra el que va passar, el títol d'entrada, ( l’original alemany Tothom mor sol , o aquí Sol a Berlín) posa en evidència la situació en la qual es troben els nostres protagonistes en una ciutat tan cosmopolita com ho era Berlín. El matrimoni Hampel va ser detingut el 1943, inculpat, sotmès a judici i executat: hi ha una placa on vivien, al nº 10 del carrer d’Amsterdam, a Berlín, que recorda els fets.
Berlín, ciutat dominada per la por, com si fos una extensió dels camps de concentració, on tothom està vigilat, controlat, sense poder actuar amb llibertat i on tothom se sent observat per la resta de la població, generant-se autèntics policies de paisans, on la denúncia estava a l'ordre del dia per a pujar posicions en el reconeixement social. Supremacia, arrogància, poder il·limitat, abús i impunitat del nazisme cap als seus propis compatriotes.
Es viu amb por per/per a no ser sospitós de no ser un criminal, amb l'imperatiu de demostrar sempre qui ets, amb la persecució de tot aquell que no mostra prou adhesió a les seus idees;
És significatiu que de les més de 280 postals que van escriure contra el règim, la Gestapo va recuperar gairebé la seva totalitat, manifestant l'escassa difusió entre la població (per l'enorme por en la qual vivien) i la gran inquietud per part de l'aparell repressor en ser coneixedor d'aquestes. Les postals exhortaven la població a la desobediència civil i a la revolta: una acció que, segons les lleis del Reich, equivalia a un acte de lesa traïció i comportava la tortura, seguida de l’execució.
Literàriament destaquem la gran feina realitzada quant a la creació dels personatges, tant en la seva configuració, com en el repertori d'ells.
Observem una evolució en els personatges principals. Partim de dos nazis convençuts i amb uns certs càrrecs que, després de la mort del fill en el camp de batalla, fa que, el marit i després la dona, es replantegin la seva posició i actitud davant el sistema. Passen de ser dos éssers amb una vida monòtona, apagada, fins i tot asocial, a tenir un al·licient en el seu quefer diari, fins i tot activa la seva relació com a parella. Veiem com, a poc a poc, es van convertint en personatges més humans.
Literatura de xoc per a salvar la dignitat humana enfront de l'horror, la barbàrie i la por de la situació, on apareix també la paròdia juntament amb moments durs del relat.
