dilluns, 4 de juliol del 2022

RECOMANEM EN JUNY 2022


RECOMANAT: A PARTIR DE 16 ANYS



                                              

                                 

                         La divina comedia de Oscar Wilde        

                           Javier de Isusi ( text i il·lustració)

                                     Ed. Astiberri, 2019

 

Javier de Isusi situa l’obra en 1900, any de la mort de l’escriptor irlandès Oscar Wilde, també és l’any de la Gran Exposició Universal i dels Jocs Olímpics de París.

Narra els dos últims anys de la vida de Wilde en París, després d’haver estat dos anys en la presó acusat de corrompre a la joventut.

El protagonista va ser escriptor, poeta, dramaturg, crític d’art i molt bon conversador. A finals de 1800 les seues obres van tindre molt èxit en Londres, després del seu pas per la presó i les dificultats que li suposava continuar en Anglaterra, va optar per exiliar-se a França.

L’autor conta en el pròleg de manera gràfica alguns dels pensaments de Wilde per apropar-nos a les seues teories. Diu:Deu l’art imitar a la vida o, és al contrari, és la vida la que sempre acaba per imitar l’art?, Potser són els mons que produeix la imaginació més reals que la pròpia realitat?

Abans d’estar en la presó Wilde deia que el secret de la vida estava en l’art i quan va eixir deia que el secret de la vida estava en el dolor.

Poc a poc van apareixent els personatges que van ajudar a contar la seua vida: Enrique, els germans Machado, l’advocat, i per suposat els joves que estimava.

Javier de Isusi diu d’aquesta obra ”No es tracta d’una biografia endolcida, ensucrada, sinó de la crua realitat d’aquest autor sobre la seua adició a l’alcohol i al sexe amb menors i en l’última etapa de la seua vida, la nul·la capacitat per a crear.”

No hi ha una mirada crítica, ni trobem judicis de valor; al contrari, Isusi ens presenta una mirada tendra, d’acceptació i una necessitat de visibilitzar la influència de Wilde en altres escriptors pel seu nivell literari i per la seua diversitat sexual. (Va ajudar a André Gide a acceptar la seua homosexualitat).

L’autor intercala a la narració entrevistes amb les persones més properes que donen una visió parcial on es mescla la realitat, la intimitat oculta: sexualitat, crisi existencial, …

Juntament amb les entrevistes, apareix un fantasieig, el trobament amb un dels seus personatges, Dorian Grey. Buscant a Dorian, s’introdueix a l’espill, igual que Alícia. Dues figures fantasmagòriques que representen a l’escriptor i a un jove que sobrevolen l’infern, la presó, l’església, el mar, la solitud, fins a creuar el miratge i tornar a la realitat.

D’Isusi ens conta la situació de l’intent de suïcidi rodejat dels seus amics. Wilde vol que els seus amics l’ajuden a suïcidar-se amb cicuta. El seu amic Reggie l’enganya, en volta de cicuta li porta una substància que li provoca gasos i una enorme descomposició.

Al final hi ha l’acomiadament de Wilde: “hi ha un viatge que no necessita públic, el de la mort”.

S’acaba el llibre baixant el teló i saludant els personatges. El teatre de la vida del gran escriptor teatral Óscar Wilde, ha desenvolupat la seua sessió i nosaltres hem sigut el millor públic..per la Comèdia de Dante.

L’autor coneix profundament l’obra de Wilde i ho demostra en aquesta novel·la gràfica on dona a conèixer l’admiració que sentia Wilde. Al 2020 l’obra va rebre el Premi Nacional del Còmic.

Les subtils aquarel·les bitonals d’Isusi amb el blanc i diferents tonalitats de marró resulten molt atractives, l’expressivitat facial i corporal dels personatges tenen gran qualitat i mostren la personalitat de cadascú. El zoom utilitzat ens apropa o allunya les imatges per a mostrar detalls dels personatges o ubicar-los en un lloc determinat.

Enquadernació de tapes dures molt acurada.

Coberta on la silueta negra del protagonista s’apropa cap un altre personatge, altre poeta maldit, Rimbau? I una contracoberta amb les caretes de la comèdia i la tragèdia. Les guardes del principi i del final amb la mateixa decoració de l’habitació on dormia Wilde. Una pàgina de cortesia al principi amb el bust de Wilde al seu moment més dandi i una altra al final amb el barret, guants i gaiata; principi i final d’una vida.



dimarts, 14 de juny del 2022

RECOMANEM EN MAIG 2022

 

RECOMANAT A PARTIR DE 14-15 ANYS

 

 

 


 

LA VERSIÓN DE ERIC 

 Nando López

Ediciones SM, 2020



La primera víctima apareció el miércoles 12 de junio a las 3:45 de la mañana.
La segunda, el sábado 13 de julio a la 1:34.
La tercera, esa misma madrugada de julio y solo una hora después.


Aquest és el començament de La versión de Eric. Una novela de Nando López, protagonitzada per un adolescent trans, actor d’èxit en una sèrie juvenil de gran popularitat.

Una de les característiques més cridaneres de la història és l’enorme quantitat de temes que s’aborden en ella. L’amistat, l’odi, assetjament escolar, en aquest cas provocat per la grassor, la identitat sexual, les xarxes socials i el seu paper distorsionador de la persona en favor del personatge, el món de la fama, les sectes, el misteri…
L’autor es serveix de tot plegat per tramar aquesta història on destaca la idea de la inutilitat de la venjança.     

 Tanmateix, l'autor no vol escriure una història  exclusivament centrada en la transsexualitat i ubica el protagonista en un context on apareixen molts dels aspectes que pateixen  els i les adolescents  en la societat actual.
L’autor també denuncia la competitivitat i la insolidaritat del món de l’espectacle i desemmascara el món de la fama que resulta tan seductor per la joventut dels nostres dies.

Amb diàlegs àgils i ben construïts, la novel.la ofereix una mirada panoràmica de l’experiència vital d’Eric. És possible que la gran varietat d’aspectes a desenvolupar vaja en detriment de la profunditat en què són tractats. Per una altra banda la trama de misteri al voltant dels assassinats, potser, s’allarga massa.

De tota manera, cal ressaltar  La versión de Eric com un espill on es dona visibilitat  a les persones trans i on les lectores poden explorar la complexitat de les relacions humanes.


divendres, 10 de juny del 2022

RECOMANEM EN MAIG 2022

RECOMANAT A PARTIR DE 10-11 ANYS :


                                           migrants-issa watanabe-9788494990458

 Migrants/ Migrantes

        Watanabe, Issa. 

                       Ed. Libros del Zorro Rojo, 2019

Benvingudes i benvinguts al Gran Teatre de la Vida.


No es deixen impressionar per la història dura i commovedora que trobaran, perquè això no és més que una fabulació, una ficció. Encara que podríem preguntar-nos: els mons que produeix la imaginació són més reals que la pròpia realitat?

Passen, passen i vegen ...

díhuit escenes que representen el recorregut dels personatges, "el viatge (altre llibre de migrants)" a cap lloc i la incertesa de si arribarà tothom.

Un espectacle a base de figures  amb colors, la necessitat de supervivència, que ressalten sobre el fons negre de la nit o potser sobre el negre que simbolitza la foscor dels seus estats d'ànim.

Escenes habitades per figures gairebé antropomòrfiques gràcies als vestits i els objectes que els donen forma humana. Personatges que transmeten una situació amarga, desesperançadora i que mostren la mort, la fam, el desmai, el perill...

Aquestes imatges en forma teatral ens apropen a una revisió del grup social: La col·laboració i solidaritat que hi ha entre els que viuen el  mateix patiment malgrat a ser diferents, la complicitat, la necessitat de compartir i l'enfrontament col.lectiu contra la mort.


Què impulsa a l'autora a voler fer aquest llibre? ¿Comunicar? Transmetre un indici de veritat? ¿Presentar-nos un reflex de la realitat amb les seues llums i les seues ombres?

L'absència de text no desllueix un guió interessant i una necessària història que contar. I així, al final, la foscor queda il·luminada per un arbre amb fulles de color que fan canviar el gest corporal dels personatges, el cap baix s'alça per a mirar un futur encoratjador i es converteix en un cant a l'esperança, en un projecte d'integració a través de l'art.



Senyores, senyors, la funció està a punt de començar.
Per favor, apaguen els seus telèfons mòbils i concentren la seua mirada en aquesta obra que us oferim.


 

dilluns, 30 de maig del 2022

RECOMANEM EN MAIG 2022



RECOMANAT PER ADULTS:




                Permagel Ed. Club Editor /Permafrost  Ed.  Random House

2018

Eva Baltasar

(Trad.castellà: Nicole D’Amonville )

 

            Permagel és la capa de la terra que no es desglaça mai.

Aquesta capa que no es fon és la que envolta a la protagonista i fa que s’observe i senta el món des d’una mirada freda, com si no estigués inclosa, un món aliè que no li aporta res ni al que tampoc vol pertànyer. D'aquí que s’imagine totes les formes de suïcidi possibles.

Tot el que l’envolta ho viu i ho sent com a filla, com a germana, com a amiga, com a amant lesbiana...

Són moltes les crítiques sobre temes candents en la societat: la cultura del medicament, la privació de llibertat sobre si volem morir, la cultura vegetariana rígida, contra les macrogranges, casaments per l’església encara que no hi cregues, una societat obsessionada per la seguretat...I altres temes com la llibertat, la recerca de la identitat sexual, la naturalitat sobre les seues relacions amb altres dones. Però no ho fa d’una manera forçada, és un diàleg intern a partir del que li ve des de fora.

Entre els temes que tracta posa a la palestra dos temes tabú on els hi haja: el suïcidi i les relacions sexuals lèsbiques. Pot ser molt aclaridor aquest passatge de la novel·la: No sóc una addicta al sexe, tot i que penso en sexe moltes vegades, durant el dia...El sexe m’allunya de la mort. Tanmateix, no m’atansa a la vida...Penso molt en sexe, però també penso en alçades, en vies de tren, en Gillettes, navalles suïsses i ganivets de cuina, en barbitúrics, en piscines i en banyeres, en àcids, psicòpates, atracadors, banderes i semàfors vermells. Penso en autopistes, en direccions contràries, ponts elevats, testos que cauen, gossos rabiosos, serpents de cascavell. Penso molt en atacs terroristes, en errors mèdics, en xeringues plenes d’oxigen, esllavissades imprevistes, allaus provocades, avencs i pous amagats...

Però la mort és transferible. I el permagel pot anar esquerdant-se i finalment fondre's.

Tot açò ho diu amb un llenguatge ric i poètic i amb un  humor sarcàstic que fa que la seua lectura siga agredolça i tal volta ajuda a qui el llig a crear-se el seu propi permagel particular. 



divendres, 27 de maig del 2022

RECOMANEM EN MAIG 2022


RECOMANAT: A PARTIR DE 8 - 9  ANYS 




                                         Ocultos en el bosque 

                                         Anno Mitsumasa   

                                     Ed. Kalandraka, 2021

 

L’autor va fer aquest àlbum en 1977.

El llibre no té un personatge que et guia a través dels escenaris, l’escenari és el bosc.

El llibre es converteix en un objecte pluridimensional al que li hem de donar voltes per esbrinar els animals que hi ha amagats.

No sempre els animals estan entre les fulles i els troncs, a vegades els podem trobar entre els espais que deixen les branques.

Una part dels animals ocults no podem anomenar-los perquè cal tenir uns coneixements previs per saber el seu nom.

Es necessita temps per trobar els animals. Obrir el llibre moltes vegades, amb paciència, lentitud, per gaudir de la cerca, per trobar l’animal que se t’ha passat desapercebut, ja que al mirar amb deteniment es desenvolupa la capacitat d’observació i s’educa la mirada per adonar-nos on es camuflen, per albirar tots els detalls.

Aquest àlbum requereix una persona lectora observadora perquè permet desenvolupar el pensament visual, doncs les imatges generen idees.

El llibre és un disparador, una proposta de joc que es pot observar a nivell individual o grupal.

L’àlbum sense text és un regal per a la vista, et convida a no passar la pàgina, les il·lustracions atrapen a cada lector/a per la seua bellesa, aquestes realitzades amb tinta i aquarel·la plasmades principalment amb diferents tonalitats de verds i grocs.

Hi ha lectures, com passa amb aquest llibre, que no s’acaben mai.