RECOMANEM EN OCTUBRE 2022

RECOMANAT A PARTIR DE 0-3 ANYS:

Oinc

Elliot, David

Ed. Océano, 2020

 

David Elliot, autor neozelandès que, malgrat tindre en el seu currículum més de 40 obres i diversos premis, aquest és el seu primer llibre editat per una editorial de l'estat.

La higiene és bàsica, i desitjar un bany a unes certes edats és tot un assoliment i mèrit.

Allò que és col·lectiu i social és important, però a vegades el nostre desig individual xoca frontalment amb aquest esperit social i col·lectiu.

El llibre ens presenta un porquet amb el pla inicial de donar-se un bany relaxant, però es veu truncat per l'aparició d'una sèrie d'animals, tots amb el mateix fi, no sabem si és perquè coincideixen amb la idea o per contagi arribant a crear un cert rebombori. Tot això ho descobrim per les expressions corporals i facials dels diversos personatges i, en concret, les del principal.

Compartir és important i saludable, però fins a un cert punt. Amb alguns detalls no estarem disposades a fer-ho i per a aconseguir-ho, segons la proposta del llibre, és quan intervé la gràcia i l'enginy, utilitzant un altre tema present en edats primerenques (i no tan primerenques): l'escatològic i, davant una cosa natural, que tothom realitza en alguna ocasió, se senten indignats i, conseqüentment, abandonen el lloc. Situació que aprofita el nostre protagonista per a aconseguir el seu pla inicial.

Estem davant un llibre amb il·lustracions atractives, colors suaus, amb traços definits juntament amb unes expressions facials que ho diuen tot, sense necessitat de paraules, tan sols onomatopeies per a diferenciar i seleccionar i, el més evident i fonamental en la trama, dissimular i aconseguir el fi perseguit. Amb una senzilla estructura narrativa d'il·lustració per pàgina, excepte: el gaudi de “quasi” tots els participants en el seu moment més àlgid i el conflicte generat per un vapor “estrany” que causa el disgust de diversos d'ells, totes dues seqüències realitzades a doble pàgina en la part central de la narració.

Què estem disposades a fer, d'una manera innocent, encobridora i anònima, per a aconseguir el nostre objectiu?!

Sens dubte, un llibre divertit i atractiu, on totes, independentment de l'edat que tinguem, ho rebrem amb un somriure o vàries.

 

RECOMANEM EN OCTUBRE 2022

Recomanat a partir de 8-9 anys:

 

ATTICUS EL CHICO DIFÍCIL

 Sussman, Michael ( text)

Sardà, Júlia ( Il)

 Adón,Pilar ( trad. cast)

Ed. IMPEDIMENTA 2019

 

Ens trobem davant d’un àlbum on es relata que uns pares no fan cas del seu fill quan es devorat per una serp gegant i no escolten ni responen a les seues necessitats.

 

És la crítica a la relació de criança d’aquests pares, que es dediquen a llegir un manual de conducta per a resoldre les demandes de la imaginació desbordada del seu fill, però que, encara i això, viuen al seu món i es centren en la lectura, el joc i els amics, sense pensar que li passa a Atticus.

 

Aquests pares són uns extravagants que, amb molt bona posició social, mostren una indolent “no mirada” cap a la criatura que explica que no és una disfressa, que una serp l’ha engolit.

 

Descreguts i absorts en altres coses (jocs, lectura, tasques domèstiques, …) sempre estan separats del xic, i Atticus, més que difícil, és un xic que no troba ni l’estima ni la companyia que cal per créixer.

 

L’autor, psicòleg clínic diu que és un homenatge a Tristán i a la seua autora Florence Parry Heide. Recordem que també David Mckee va ser crític amb l’actitud negligent d’alguns pares en el “Ara no, Bernat”.

 

La il·lustració és magnífica, generosa i excepcional en la descripció, el punt de vista i els detalls. 

 

Els colors i els jocs geomètrics contrasten amb una ondulada serp gegant, unes imatges vintage on els personatges dels pares són hieràtics i angulosos i apareixen quasi sempre junts però també, quasi sempre allunyats del fill.

 

La ironia i l’humor negre (no hem de perdre’ns alguns detalls com la mascota dels amics, les fotos penjades a les parets …, els vestits, els gestos i la minuciositat de cada pàgina) creen una atmosfera molt interessant per a interpretació del llibre.

 

El text és molt contingut, però ofereix molta informació, transmet molt més del que literalment expressa, genera idees i rememora que algunes criatures transiten a l’edat adulta sense la companyia dels pares. Els docents sabem ben bé de què es tracta.

 

Senyalem, com un aspecte determinant de la narració, que és el xic protagonista el que soluciona el problema, el que resol el conflicte, mostrant madurar, créixer i aprendre …, com explica Vladimir Propp en “Las raíces históricas del cuento” l’engoliment i posterior vòmit d’una serp és un ritual iniciàtic on l’heroi passa d’infant a jove.

 

 

RECOMANEM EN OCTUBRE 2022

 

 Recomanat a partir de 4-5 anys:

 

 

 

Qui què qui/ Quién qué quién

   Tallec, Olivier (text i il.lustració)

     Guerola, Mireia (trad. cat)

         Guerola, Mireia (trad. cast)

        Ed. Birabiro, 2015. 



La recepta literària d'aquest llibre es compon de diferents ingredients:

Una mica d'originalitat al format del llibre, horitzontal amb coberta resistent.

Un grapat d'intencionalitat lúdica, un llibre joc que engresca a les lectores a observar les expressions dels personatges, unes vegades reflectint aspectes externs i altres vegades, emocions.

Un pessic de fets quotidians a l'entorn més proper com ara: menjar, pixar, dormir o no, la convivència amb animals de casa, el bany... O emocions freqüents com ara la por.

Trossos de foment de la comunicació entre pares i nenes. Requereix la participació de mares, pares i mediadores, còmplices necessaris per assaborir la lectura i crear llaços afectius.

Un polsim de plantejament visual atractiu que educa la discriminació a la nostra mirada.

Una presentació rara a través del títol, tres paraules que formen un embarbussament i que ens prepara per a degustar quelcom curiós i estrany.

En una bona recepta és imprescindible amanir-la amb bones espècies. Aquest llibre posseïx un adob especial, les seues il·lustracions que ressalten del fons blanc de la pàgina i ens atreuen pel seu humor.  Aquestes imatges compten amb poca claredat a l’hora d’identificar els personatges; per això, necessitem ruixar-la amb unes bones dosis d'atenció.

Trobem a faltar un fil narratiu que transporte a les lectores des de la primera pàgina fins el final; tanmateix, ofereix un entreteniment de qualitat i el converteix en un animador de la lectura d'altres llibres en un futur.

Amb tot això, s'aconsegueix una recepta sucosa que ens deixa un bon sabor de boca.



.

RECOMANEM EN OCTUBRE 2022

RECOMANAT A PARTIR DE 10-11 ANYS:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Set claus per obrir els somnis/ Siete llaves para abrir los sueños.

Gómez Cerdà, Alfredo (autor)

Pintor, David (il·lustració)

Nel·lo, David(Trad.català).

Ed. Kakandraka, 2020

Aquest llibre d'Alfredo Gómez Cerda ens ofereix la clau per a accedir a la lectura d'autors "clàssics" de la literatura infantil i juvenil de la segona meitat del segle XX. És un homenatge a escriptors que estan molt presents en la seva obra: Rodari, Tomi Ungerer, Astrid Lindgren, Juan Farias, Christine Nöstlinger,Roald Dahl i Gloria Fuertes.

En cada relat ens acosta a la figura d'un d'ells que és alhora el protagonista de la història. Històries curtes que no totes elles es desenvolupen amb el mateix encert encara que totes resulten interessants.

Ens presenta als llibres com les finestres que ens donen accés a altres realitats diferent de la nostra, amb il·lustracions que tenen l'encàrrec de sorprendre, de transgredir, de jugar, de meravellar. 

Llibres que ens porten a descobrir la nostra posició en el món, a posicionar-nos davant les injustícies, a valorar les coses que veritablement són importants en la vida, que ens obren la mirada donant-nos noves perspectives. Històries en les quals les paraules són tan necessàries com l'aliment.

Respecte a la il·lustració, cadascuna de les historia té dues. En la primera, abans de l'inici, representa al protagonista de la mateixa i en la segona afegeix un element propi del relat

RECOMANEM EN OCTUBRE 2022

RECOMANAT  A PARTIR DE 16 ANYS

 

                     La Klara i el sol/ Klara y el sol

                                  Ishiguro, Kazuo (text)

                                Pàmies, Xavier (trad.cat)

                                Bach, Mauricio (trad.cast)
                                    Ed. Anagrama, 2021

 

Kazuo Ishiguro, premi Nobel 2017, aborda en aquest llibre la relació entre emocions i avançaments tecnològics.
No és la primera incursió de l’autor en la ciència-ficció per a oferir-nos una mirada sagaç i crítica de la societat postmoderna.

En Klara i el sol, l’escriptor exposa la seua mestria narrativa projectant-la cap a un futur on les persones amb una situació econòmica suficientment solvent compren robots, la funció dels quals és proporcionar companyia i afecte.

En aquest context es desenvolupa la història que ens narra Klara, la ginoide, exemple d’una intel·ligència artificial que a hores d’ara es desenvolupa a un ritme vertiginós.

Per contra, el tempo en la novel·la de Ishiguro és voluntàriament pausat. Els fets esdevenen de forma calmada, i l’autor dosifica hàbilment l’aparició dels diferents elements de la trama argumental.

I és així com la narradora, Klara, ens relata la seua vida a la botiga on espera que algú la trie com amiga artificial.Més tard, després de haver estat comprada, comença una nova etapa a casa de Josie i la seua mare.

Resulta original que Ishiguro haja donat a Klara el paper de narradora. Això planteja un joc molt interessant amb la lectora. Amb altres paraules, Klara és un robot en procès d’aprenentatge, per tant, va recaptant informació del món que l’envolta de forma gradual, té una visió parcial de les situacions i eixa és la que comparteix amb nosaltres.

L’ A.A és un personatge commovedor, que processa i assimila dades com intel·ligència artificial i, a la vegada, s’astora davant allò que va coneixent, com qualsevulla criatura.

Per una altra banda, la resta de personatges com ara Josie, sa mare, son pare, el pintor serveixen a l’autor per transmetre la denúncia d’una societat que ha perdut, en gran mesura, la capacitat per a generar i mantindre relacions interpersonals afectives. És per això que ha de recórrer a comprar robots per fugir de la solitud.

Entre els aspectes més simbòlics del llibre es troba la presència del sol, com forma generadora de vida. De fet, esdevé essencial tant per Klara com per a la solució d’alguns dels problemes que es plantegen en l’argument. Pot ser la fórmula utilitzada per Ishiguro per retre tribut a la Natura, tan menyspreada i agredida amb l’activitat humana?

En la lectura de Klara i el sol, com en tota la literatura de qualitat, trobem l’exploració del temes que ens han preocupat des de sempre: la solitud, l’amistat, l’amor, la mort i el dol, la necessitat dels altres, les crisis, l’interès pel coneixement…

Per últim, considerem aquest llibre una suggeridora proposta de lectura per adolescents en tant que, sense donar respostes, dóna la possibilitat d’apropar-se als reptes i als interrogants que es presentaran en les nostres vides en un futur cada vegada més pròxim.