PRESENTACIÓ "NIÑOS RAROS" DE RAÚL VACAS

És un plaer per al col·lectiu de literatura Pep Sempere convidar-vos a la presentació del llibre “Niños raros” de Raúl Vacas publicat en S.M.

Contarem amb la presència del poeta Raúl Vacas, autor del llibre, i tindrà lloc el dijous 3 de maig a les 20:00 hores.

 Us esperem a la biblioteca Mestre Pep Sempere, C/ Bernabé del Campo, 26 (Barri Altabix).

23 d'abril, DIA DEL LLIBRE.

"La ficción nos enseña a ser humanos".
"... la literatura es una porción esencial de nuestra memoria compartida. Y se convierte, por tanto, en uno de los medios más contundentes para asentar nuestra idea de humanidad".
No podem regalar-vos roses, però sí aquestes paraules de Jorge Volpi, que pertanyen al seu llibre Leer la mente. El cerebro y el arte de la ficción, que publica l'editorial Alfaguara.

També, dos imatges de les protestes estudiantils a València, que, fa poc, ompliren els carrers de LLIBRES I REBEL.LIA.

QUE ELS LLIBRES US ACOMPANYEN!

Llibres gener 2012

                     

EL SECRETO DE GARMAN

Texto e ilustraciones: Stian Hole.
Ed Kókinos

Es uno de los libros de la trilogía junto a “El final del verano” y “La calle de Garmman”. La historia presenta a un niño, Garmann, de siete años muy real ,que duda, sueña , tiene secretos que se asoma al mundo expectante, asombrado y, a veces, atemorizado con la emoción de su primer acercamiento a una chica. El concepto de infancia que plantea reconoce la amistad, la complicidad, el reconocimiento de las emociones i sentimientos, el secreto y el espacio propio, donde no caben los adultos, para jugar, fantasear e intercambiar confidencias. Las imágenes, mezclas de ilustración, fotografía y collage, manipuladas con herramientas digitales aportan expresividad y una mirada muy novedosa.
Edad recomendada: A partir de 8-9 años.

Los lobos de Willoughby

LLIBRES SÍ PERÒ NO

 LOS LOBOS DE WILLOUGHBY.
Joan Aiken.
Editorial Salamandra
L’escriptora anglesa Joan Aiken escrigué aquesta obra al 1965. Temps després, aparegué en aquesta editorial amb algunes adaptacions.
Ignorem com era l’original, però al llibre, que hem llegit en Salamandra, ens trobem amb una història maniquea de personatges sense complexitat: els rics representen els valors positius com ara, la bondat, la solidaritat, la justícia, etc; els pobres representen els negatius com ara, la maldat, l’enveja, el servilisme, etc.
El seu final és previsible, sense massa complicacions: els personatges bons aconsegueixen restablir l’ordre social i castigar els dolents.
 Es tracta doncs, d’una novel.la que rezuma conservadurisme per tots els costats; una literatura gens transgressora i amb una gran dosi aleccionadora.
Les diferents revolucions intel·lectual, social, tecnològica que van succeir després de l’any en que es va escriure , no permetrien que aquesta obra arribara a les biblioteques del segle XXI; nosaltres tampoc i, per això, no el recomanem.

Los diarios de Adán y Eva

LOS DIARIOS DE ADAN Y EVA
Mark Twain
Editorial Zorro Rojo
La primera edició d’aquest diari a dues veus és de 1906. Mark Twain el va redactar dos anys després de la mort de la seua esposa i molts pensen que és un relat en homenatge a ella. L’editorial El Zorro Rojo publica una edició especial il·lustrada per Francisco Meléndez que torna, després de molts anys, amb aquest llibre per a joves.

En català, en edició no il·lustrada podeu trobar-lo com :
Els diaris d'Adam i Eva . Angle editorial, 2009.Aquest diari secret i íntim de la vida al Jardí de l’Edèn, presenta amb ironia i tendresa (en la mateixa mesura) la relació entre Adam i Eva i com l’autor nord-americà amb ingeni i sorna mostra les dificultats de la convivència amb la veu de cadascú i la seua interpretació particular.

Extractes del diari d'Adam: Dilluns : Aquesta criatura nova dels cabells llargs sempre és al mig del pas. Sempre em ronda i em segueix amunt i avall. Això no m'agrada; no estic acostumat a tenir companyia. M'estimaria més que s'estigués amb la resta d'animals...Avui ha fet núvol, vent de l'est; em sembla que ens mullarem... Ens? D'on he tret aquesta paraula? Ja me'n recordo... l'ha feta servir la criatura nova. Diari d'Eva: Li he anat al darrere tota la setmana i he provat de donar-me a conèixer. Vaig haver de parlar jo tota l'estona, perquè ell és tímid, però a mi ja m'estava bé.Semblava content de tenir-me per allà, i vaig fer servir sovint la paraula nosaltres, tan sociable, perquè semblava que l'afalagava, sentir-se inclòs. L’humor de Twain, irreverent i àcid ens fa riure i ens emociona. Està vigent i reconeixem com actual les febleses dels humans, la innocència primera en la que ambdós van descobrint el món, el pragmatisme o el romanticisme dels primers moments, el descobriment de paraules, el posar nom a les coses i al mateix temps fer-se preguntes sense resposta.
L’aguda visió que té Mark Twain ens fa recomanar aquesta deliciosa lectura a partir de 14 anys.