L'AMIC RETROBAT

 TÍTOL: L’amic retrobat

AUTOR: Fred Uhlman

EDITORIAL: Columna jove

A qualsevol trobada d’amigues, després de fer un repàs dels grans temes, s’acaba parlant de cine. I sempre, indefectiblement, n’hi ha una persona que no ha vist la pel·lícula comentada. Sorgeix en eixos moments la suplicant petició: “per favor, no conteu el final”.

Doncs, en aquest llibre que us recomanem tampoc contarem el sorprenent final que constitueix la clau del tresor amagat al llarg de la seua història.

Si no hem de parlar del final, què podriem contar de la resta d’aquesta curta novel·la?

Volem assegurar que funciona com un antídot contra els best sellers, perquè no està escrita per entretenir, no és de fàcil consum, no conté “un text directe, lleuger i sense pretensions”.

Es tracta, si no més, d’una obra complexa escrita en un llenguatge depurat i elegant. L’autor ha teixit dos discursos que caminen paral·lels en aquesta narració:

Per una banda, la història d’una amistat de dos jovens carregada de dificultats per la seua diferent classe social substentada en una dialèctica sobre diferents visions religioses, sobre els autors i les obres que constitueixen la seua formació humanística i tintada dels aspectes romàntcs de l’exigència i l’entrega totals.

Per altra banda, l’ubicació de  l’esmentada iniciació en un context històric ple de convulsions socials, d’apologia ideològica, de desconfiança i por entre els ciutadans; la descripció d’una inquietant situació que abocarà en el nazisme o, en paraules de J. Conrad, en l’horror.

Finalment, és un libre que ofereix una rica experiència al lector, encara que els seus protagonistes deixen poques possibilitats d’identificació als adolescents actuals. Malgrat això, volem recomanar-ho per a 14-15 anys.

TOKIO

TOKIO

Taro Miura (text i il·lustracions)

Ed. Media Vaca

Mito, la xiqueta protagonista, se’n va a anar a viure a Tokio i vol saber quines coses trobarà. Pregunta a tots .  Una vaca, les formigues, un gos … Les respostes que rep no les acaba d’entendre i les expectatives que la xiqueta té sobre la seua ciutat de destí,  la tenen un poc desconcertada.

Quan arriba a Tokio, escriu als seus amics i  conta cóm és la ciutat .  La seua mirada, que respon a la curiositat dels infants,  s’allunya de l’interès turístic i es deté en els detalls que un adult no veu. Els animals, els mocadors de paper, les màquines de refrescs …

El grafisme de Taro Miura, il·lustrador que dedica el llibre a la seua filla, ens apropa als dibuixos esquemàtics que, amb escassa gama cromàtica, ens recorden els editats als països de l’est d’Europa en els anys seixanta i setanta.

Formalment original, aquest llibre senzill, que mescla una estructura de preguntes i respostes, en la primera part i, en la segona petites missives, ens convida, amb un innovador tractament visual, a propiciar el desig de visitar una ciutat, Tokio , mirant d’una altra manera, sense la complaència del turista. Trobem una dificultat, ja que no tenim referents d'aquesta ciutat.

Recomanat:  8 - 9 anys

COMENÇAR ----- Paula Carballeira
                                Sonja Danowski

Hipòtesi ---- Ed. Kalandraka, any 2012

EL PRINCIPIO    (Castellà)






Després d'una guerra, una família ho ha perdut tot, s'ha quedat sense res, poc a poc també va quedant-se sense roba. Els xiquets utilitzen les pedres per jugar. El joc, les paraules, les històries contades i sobretot el somriure dels altres que estan en la mateixa situació, els dóna força per començar de nou perquè estan vius.
Malgrat les conseqüències cruels d'una guerra, és un relat poètic contat per un xiquet.
És una història realista. Un cant a la vida i a l'esperança.
 Les il·lustracions hiperrealistes ens porten a veure els efectes tan destructius d'una guerra. Cal destacar les expressions facials dels personatges i l'equilibri dels cossos. Les cares ens mostren tristesa, sofriment i quan estan tots junts els dibuixa somrient. 

PETITES MEMÒRIES

Petites memòries. Saramago. Ed. 62 , 2007

Las pequeñas memorias. Ed. Punto de lectura ,2008

Traducció:  Pilar del Río ( castellà),  Xavier Pàmies ( català)

       

                                                                                

 …   el llibre va canviar de nom i va passar a dir-se Petites mèmòries. Sí, les memòries petites de quan vaig ser petit, senzillament. ( pàg.33)

 No ens trobem davant una obra mestra com “La Caverna” o “ L’assaig sobre la ceguesa” , però no deixem de reconèixer el gran escriptor Saramago que hi ha al darrere.

El  llibre   deixa fluir, entre altres  : …

… la  ironia sobre la religió :

I que, d’aquesta manera, al final , gràcies a una intervenció divina, em refereixo, és clar, a Bacus, déu del vi i d’aquells que en beuen més del compte …(Pg. 41)

Com acostumava a dir el poeta Murilo Mendes de l’infern, d’ existir existien, però no exercien. ( Pg 52)

El nen Jesús d’aquella època encara era un nen Jesús que treballava, que s’esforçava per ser útil a la societat, en fí, un proletari com tants altres ( Pg. 96)

La culpa va ser de la constant rivalitat en què vivíem, però sospito que el dia del Judici Final, quan es posin a les balances les meves accions bones i dolentes, serà el pes d’aquella panotxa el que em precipitarà a l’infern.. (Pg.124)

…les  reflexions sobre les transformacions en nom del progrés :

No em queixo, no ploro la pèrdua d’una cosa que ni tan sols em pertanyia, només tracto d’explicar que aquest paisatge no és meu, que no va ser en aquest indret on vaig néixer, que no em vaig criar aquí. (…) Confesso , però, que ara experimento una mena de satisfacció maliciosa, (…), quan sento dir a la gent del poble que va ser una equivocació, un disbarat dels grossos, que s’arranquessin les velles oliveres.(Pg 14)

… sobre la memòria :

Va ser un instant, un instant i prou, però el record durarà el que la meva vida hagi de durar.(Pg. 20)

 Mentrestant,si la memòria no m’enganya, si no és que ajunto el greuge amb el pànic, .. ( Pg.21)

 …vaig sentir dintre meu, si no és que ho recordo malament, si no és que m’ho invento ara, que, finalment havia acabat de néixer. Ja era hora.(Pg 21)

 … i, per un instant fugaç, tot just el que dura una llambregada, em vaig retrobar amb tots els anys passats. (Pg, 25 )

… sobre la parcial·litat informativa :

No cal dir que la meva única font d’informació només podia ser la censurada premsa portuguesa, que, igual que Radio Sevilla, mai donava notícia de cap victòria republicana. ( Pg. 47)

Fins al dia que, va ser aviat, en que em vaig adonar que estava sent enganyat pels militars jubilats que s’aplicaven a la tasca de censurar la premsa, fent seves, respectuosament, la mà de ferro i el guant de vellut ( Pg.119)

…  i  tot escrit  en un llenguatge atapeït de metàfores

…aquell màgic capoll on sé que es van generar les metamorfosis decisives de l’infant i de l’adolescent.(Pg. 16)

 …, i absurdament imagino que tot tornaria a ser el que va ser si hi pogués tornar a capbussar la meva nuesa de la infància, si pogués tornar a agafar amb les mans que tinc avui la llarga i humida vara o els sonors rems d’antany, i empènyer, sobre la llisa pell de l’aigua, la barca rústica que va conduir fins a les fronteres del somni un cert ésser que vaig ser i que vaig deixar encallar en algun indret del temps. ( Pg. 16 )

 … encara pateixo els efectes de la caiguda d’un cavall que no vaig muntar mai.Per fora no es nota, però l’anima em coixeja des de fa setanta anys ( Pg. 24)

Un llibre senzill, de fàcil lectura ,amb una mirada molt honesta  des de l’adult als records de la seua infància : “explicaré amb paraules senzilles aquest lamentable cas … “ (pàg 71 )

Edat recomanada: a partir de 14-15

comentat en juny 2012

ARTUR

Artur / Arturo

Autor:OLI  Il·lustrador:  Marc Taeger

Traductor: Joan Barahona

Ed. Factoria K de libros, 2011

«El pollet Artur se sentia molt incòmode dins del seu ou.
Havia crescut tant que aquell espai se li havia fet petit…»

Àlbum il·lustrat editat en cartró dur, per a les primeres edats.. Emocionant, afectiu i tendre. Un text molt senzill , amb un final sorprenent, acompanyat d’unes il·lustracions on destaca el traç esquemàtic i els diferents colors sobre un fons blanc .

Edat recomanada: 0-3 anys

comentat en juny 2012