Títol: En patufet // Garbancito
Autor:
Olalla
González ( adaptació)
Il·lustrador: Marc Taeger
Editorial:
Kalandraka,
2009/ 2011
Tal
com diu l'autora és una recreació del conte tal com el contava la
seva àvia. És un conte de tradició oral, molt popular i amb
innombrables versions. La de Joan Amades, per exemple, té un final
molt diferent a aquesta.
La
versió que tenim a les mans manté el ritme i està ben contat. I
les il·lustracions són esquemàtiques, molt properes a la infància.
Encara
que per a les primeres edats mantenim que és millor el conte
relatat oralment, sense suport escrit, també és important tenir
bones versions escrites dels contes populars, com ho és aquesta.
Recomanem
la història oral des del 0 anys , i el llibre a partir de 4-5 anys.
A PARTIR DE 10-11 ANYS :
Títol:
Rossinyol.
/ Ruiseñor.
Autor: Sébastien Perez
Il·lustrador: Benjamín
Lacombe.
Editorial:Baula / Edelvives, 2012
Llibre
amb un format apaïsat i pestanyes tancades que, en obrir-se
permeten a un lector omniscient saber allò que els protagonistes
de la història encara desconeixen.
Les
il·lustracions, càlides,
expressives, realistes, poètiques, ... i el text , senzill i
poètic, s'enllacen per construir un tàndem indivisible. Imatges i
paraules ens ajuden per igual i de manera complementària a seguir la
història.
Ens
presenta , d'una banda un grup i d'altra, un personatge «invisible»,
«absent» , «observador» i «desitjós» de formar també part del
grup , i que ho aconsegueix mitjançant la intel·ligència, la
poesia, i la música .
El
tema ens recorda altres contes , com el de Úrsula Wolfel “Falta
Juan” de su libro Campos verdes, campos grises.
L'únic
personatge adult també ens sembla un giny a monsieur Hulot, de
Jacques Tati , personatge amable, pacífic, col·laborador, i amb
certa vessant còmica.
A PARTIR DE 14-15 ANYS :
Títol: L'Elefant blanc robat
Autor: Mark Twain
Traductor: Josep Carner
Editorial: Catalana, 1918/Empúries, 1996
És
un recull de contes , i com a tal, és elecció del traductor els
contes que el conformen. Es per això que no hi ha total coincidència
entre els contes de l'edició en català, triats i traduïts per
Josep Carner i publicats en Espanya per primera vegada en 1918 , i
les edicions castellanes de Alianza i Barataria de 2013. (
El elefante blanco robado y otros cuentos. Traducció de Adrià Edo ,
Barataria , 2013/El robo del elefante blanco y otros cuentos,
Traducció de Borja Garcia Bercero,ed. Alianza, 2013 )
Hi
ha 15 contes , molt diferents entre si, escrits entre 1867 ( consells
per a les nenes bones ) i 1893 ( el bitllet d'un milió de lliures )
. En tots ells combina l'humor amb la crítica social: critica la
hipocresia, la incompetència, la vanitat, la crueltat, les normes absurdes, ....
Animem
a la seva lectura fent nostres les paraules de Mark Twain , en una
carta que adreçà a un prestigiós crític britànic sobre la
seva obra :
Gairebé
mai he intentat instruir-les , però he fet tot el que he pogut per
divertir-les. Entretenir-les ja completava les meves aspiracions més
estimades; perquè podien instruir-se en d’altres fonts i jo tenia
dues possibilitats d’ajudar el mestre en la seva missió: perquè
la diversió és una bona preparació per l’estudi i un bon remei
per la fatiga de després.(...)( pàg
63,www.xtec.cat/sgfp/llicencies/200809/memories/1923m.pdf)
A PARTIR DE 16 ANYS :
Títol: Firmin
Autor: Sam Savage
Il·lustrador: Fernando Krahn
Il·lustrador: Fernando Krahn
Editorial:
Columna,
2008 / Seix Barral, 2011
Divertit,
irònic, plàstic i descriptiu. Amb un gran sentit de l'humor. Llibre
homenatge a la literatura i a la lectura, de caire autobiogràfic,
però amb un protagonista molt especial . Podem dir que és un llibre
amarg però contat amb grans dosis d'humor. És cert que la vida és
cruel i tràgica, però Firmin s'enfronta a ella obtenint sempre
la part més positiva, «si hi ha res per què resulti útil una
formació literària, és per dotar-nos d'un sentit de la catàstrofe
« ( p. 51) « de vegades mirava al meu voltant i m'estremia de goig» ( p. 54 ) « i vaig començar a viatjar, en l'espai i en el temps, per
mitjà dels llibres,...»( p. 55) «La vida és breu, però, tot i
així sempre podem aprendre un parell de coses abans de l'esclafit
final» ( p. 105) « Estava enfonsat. Mata-rates o L'amor traït. Tot
el que jo havia cregut lligat i ben lligat ara s'ensorrava; i això
no obstant, al mateix temps em vaig sentir renéixer. Estava
disposat, com sol dir-se, a passar pàgina» (p.111) .«Era trist i
bonic ( pàg.. 129)» «havia arribat l'hora d'anar-se'n ( 203) «El
món era sec i fred, i les paraules, boniques» ( 203)
Borja García BerceroAlianza, 2013
Borja García Bercero
A PARTIR DE 18 ANYS :
Títol: Una
primavera per a Domenico Guarini.
Una primavera para Domènico Guarini.
Una primavera para Domènico Guarini.
Autor: Carme
Riera.
Editorial: Ed.62, 2008/ Espasa, 1999
Premi
Prudenci Bertrana l’any 1980
L'autora
ens diu :
“Una
primavera per a Domenico Guarini és la meva primera i única
novel·la militant. Militant del feminisme i de les llibertats. Per
això hi ha sovint al·lusions a la necessitat de les dones a decidir
i a fer-ho sense coaccions. ... També és la meva primera i única
novel·la de caire experimental. trenca la linealitat del temps i
mescla present passat i futur; empra la segona persona narrativa a
segons quins capítols, i a d’altres la primera i / o la tercera;
inclou articles de diari, cartes, o la dissertació acadèmica davant
de La Primavera de Botticelli, un dels quadres que més m’agraden
del món, a l’hora que superposa la història de Domenico Guarini,
que atempta contra el quadre de Botticelli, i la d’Isabel Clara
Alabern, una jove periodista mallorquina, enviada especial d’un
diari de Barcelona per escriure les cròniques sobre el cas.”
Una
novel·la difícil de llegir, per la seva estructura i el barroquisme
del seu llenguatge; per això mateix és un repte que no decep a qui
s'endinsa en la seva lectura.
