A PARTIR DE 4-5 ANYS :
El veí llegeix un llibre/
El vecino lee un libro
Koen van Biesen
Tramuntana, 2013
En una casa un xic llegeix un
llibre. En la casa del costat, una xiqueta juga a pilota, canta, toca
el tambor, fa malabars, balla, boxeja...
Sempre es repeteix, en doble
pàgina, la mateixa seqüència: Cada vegada el veí toca la porta
de la xiqueta i li crida l’atenció. Al final el veí troba una
solució que supera el conflicte creat.
Si no pots amb l’enemic...
Estratègia de l’adult per a no enfrontar-se directament sinó
d’apropar actituds i arribar a una mena d’equilibri.
Oposició entre la necessitat
del silenci per a llegir i la necessitat de fer soroll per
divertir-se . I quina solució aporta ? Aconseguir que la lectura
siga altra manera també de divertir-se, aquesta vegada en silenci.
Però ull, això no ens ha de fer descuidar altres obligacions o
altres diversions; és a dir, per al moment de lectura, silenci, però
no tot ha de ser lectura.
Llibre amb molt poques
paraules, amb un text mínim però explícit amb la imatge i amb
les onomatopeies. Cadascú pot identificar-se amb un dels dos
personatges, amb el veí o amb la xiqueta, segons l’edat del
lector.
En les il·lustracions hi ha
una història muda i paral·lela d’un gos, que afegeix l’humor i
la constatació que al món passen molts fets, simultanis en el temps
però secundaris per al protagonista. La història s'enriqueix i dona
peu a multiplicitat de lectures. I les dues històries conflueixen en
el resultat final .
A PARTIR DE 14-15 ANYS :
El señor Valèry
Gonçalo Tavares
Ed. Literatura Random Hause, 2006
Històries molt breus,
micro-relats absurds, la lògica portada a un extrem que arriba a ser
obsessiva.
Amb frases molt curtes fa
forats en el pensament. El disbarat genera un món amb la seua pròpia
lògica i crea un món on tot és coherent segons les lleis de la
lògica que ell crea.
La gran novetat d’aquest
llibre no tan sols és el disbarat sinó la manera en la que està
escrit. No hi seqüencia temporal, no hi ha discurs narratiu. La
brevetat i rotunditat de les frases en recorda al «petit príncep»
de Saint Exupéry .
El seu admirable humor ens
deixa textualment bocabadats , i ho aconsegueix perquè a una
afirmació completament lògica i quotidiana :
«El
señor Valéry era pequeñito»
li segueix una reflexió
absurda i deslligada
«pero
brincaba mucho.» ;
i continua amb unes solucions
desbaratades :
«Días después, salió a
la calle con un banco.
Se subía al banco y se
quedaba allá arriba, quieto, mirando.
–Así
soy como los altos durante mucho tiempo. Solo que inmóvil.»
Solucions que a ell tampoc li
convencen :
«Pero no acababa de
convencerse».
I continua buscant una solució
, la pensa, la dibuixa, la calcula, .... desafiant tota lògica.
«El señor Valéry no
era guapo. Pero tampoco feo.
Mucho tiempo atrás, había
decidido cambiar los espejos por cuadros de paisajes. Así pues,
desconocía su aspecto actual.
El señor Valéry decía:
-Es mejor así.»
Lectura
deliciosa , que ens anima a seguir la pista a aquests autor. El
señor Valéry és el primer volum de una sèrie de llibres
dedicats als habitants del Barrio, una comunitat molt especial.
Llibres breus, il·lustrats per Rachel Caiano.
A PARTIR DE 18 ANYS :
Historias
de la Palma de la mano
Iasunhri Kawabata. (Premi Nobel de Literatura 1968)
Ed. Emecé, 2011
«Muchos escritores, en su
juventud, escriben poesía: yo, en lugar de poesía, escribí los
relatos que caben en la palma de una mano. Entre ellos hay piezas
irracionalmente construidas, pero hay varios buenos que fluyeron
naturalmente de mi pluma, con espontaneidad… El espíritu poético
de mi juventud vive en ellos.»
El
Premi Nobel de Literatura, Yasunari Kawabata (1899-1972), va
escriure, entre 1924 y 1972, cent quaranta i sis relats molt breus i
que denominà «relatos que caben en la palma de una mano». La
present edició , en castellà , traduïda per Amalia Sato, és una
selecció de setanta d'aquests relats , ordenats cronològicament i
un afegit final del propi autor d'una part de la seua novel·la País
de neu , en forma de relat, datada en 1972.
És
a la novel·la com el haiku a la poesia . És un cant que descriu
molt bé la filosofia oriental, escrit en un llenguatge absolutament
líric. Són reflexions i descripcions d'experiències quotidianes,
intimistes, suggeridores, inacabades, moltes oníriques , i en les
dels primers anys predomina la mirada d’un home enlluernat per la
bellesa i l'erotisme del sexe femení molt jove i el rebuig de la
vellesa i del pas del temps.
És
un llibre de difícil lectura , i per a fruir molt a poc a poc.
RECOMANARÍEM A PARTIR DE 14 ANYS . ...
El fantasma que pagava lloguer.
James, Henry
Ed. Bromera, 1999 ( 2008)
... perquè és una novel·la
magnífica d'un gran autor.
"Borges deia: Los
lectores de James se ven obligados a una continua y lúcida
suspicacia que a veces constituye su deleite y otras su
desesperación." (Santos Domínguez en
Obra tan breu com emocionant ;
les detallades descripcions aconsegueixen que et trasllades amb el
narrador pel seus passejos i els seus descobriments. A Henry James no
li preocupa tant la qüestió sobrenatural com els conflictes interns
dels personatges, personatges que descriu amb gran riquesa
d'elements, tant els principals com els secundaris : un pare
autoritari, una filla que només s'allibera d’un conflicte quan el
pare mor, …
Llibre pont que pot facilitar
el submergir-se després en la gran literatura .
PERÒ HI HA UN
“DETALL” QUE ENS IMPEDEIX RECOMANAR-LO : Les propostes
didàctiques que
apareixen al final del llibre. El col·lectiu, des dels seus inicis,
rebutja incloure en el llistat de llibres recomanats aquells que
estan acompanyats, en el mateix llibre , d'un recull d'activitats
escolars a realitzar després de la seva lectura, un conjunt
d'activitats uniformitzadores, tancades i de caire escolar.
En resum :
Magnific el text i l'autor;
deplorable l'edició, les activitats proposades al final ( cal
descartar-les) , la tipografia i les il·lustracions.
El
text original (The
Ghostly Rental, 1876) és
un conte
de
Henry
James que en català sols l'hem
trobat en l'editorial Bromera, en la col·lecció
A la lluna de València .
En
castellà ( que no hem llegit ) sabem que apareix en
diferents antologies , com un conte més i
amb
títols diferents;
La
renta espectral
en
Las
mejores historias de fantasmas,
Bruguera,1974
El fantasma que pagava
alquiler, en Historias del otro mundo, Mirach
1991
El
alquiler del fantasma
en
Cuatro
fantasmas,
Ediciones
internacionales universitarias,
1997
El alquiler espectral
, en 13
cuentos de fantasmas ,
ed.
Valdemar, 2010
