RECOMANEM EN JUNY 2021

RECOMANAT:  A PARTIR DE 10-11 ANYS

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 UN INDI COM TU I COM JO/ UN INDIO COMO TU Y COMO YO
Autora:Erna Sassen
Il.lustrador: Martin van del Linden
Traductor: Gustau Raluy
Ed. Takatuka, 2019

En Boaz  és un nen  que viu envoltat de situacions problemàtiques com ara la relació conflictiva dels seus pares i un cert aïllament en l’àmbit escolar.

Front a les exigències i manca d’empatia del pare, el protagonista compta amb la complicitat de la seua iaia, un personatge deliciós i benefactor que li ajuda a transitar per eixe territori sovint hostil, del seu dia a dia.

Però, l’arribada a l’escola d’una nouvinguda, l’Aisha, és un esdeveniment que trasbalsarà la vida d’en Boaz. Per començar, aquest, que és un apassionat dels indis i la seua forma de vida, arriba a la conclusió de que la nova companya d’escola és índia.

Hàbilment, l’autora, Erna Sassen (Berverwijk, Països Baixos, 1961) va desenvolupant la seua tesi sobre la inclusió, el racisme, l’alteritat i el rendiment escolar i fila una història plena de tendresa, que no renuncia a l’humor ni a la mirada crítica cap a temes molt actuals.

Com en tota bona història, el protagonista evoluciona amb el transcurs dels esdeveniments. Les lectores l’acompanyem en eixe procés on aprèn que les diferències culturals o parlar llengües diferents no suposen cap obstacle per crear i gaudir de l’amistat.

Per una altra banda,  Martijn Van der Linden (Zeeland, Països Baixos,1979) s’inspira en els dibuixos infantils per crear les seues il·lustracions i les combina amb icones índies. A més a més, les seues imatges ens endinsen en la història de manera molt eficaç.

Des d’una edició molt acurada, el llibre fa aportacions ben originals tant per la combinació de diferents tipologies textuals  com per la distribució dels textos en les pàgines.

En definitiva, Un indi com tu i com jo és una proposta força encoratjadora que defensa que els entrebancs familiars, escolars o socials es poden resoldre i convertir-se en elements que possibiliten el creixement personal.

RECOMANEM EN JUNY 2021

RECOMANAT: A PARTIR DE 8 - 9 ANYS

 

                    GRÀCIES TEIXÓ/ GRACIAS TEJÓN            

                        Autora i il·lustradora: Susan Varley

                               Ed. Cuatro azules, 2017

                  Traducció al castellà: Juan Ramón Azaola

                  Traducció al català: Mireia Alegre i Clanxet

 

El llibre comença amb un preludi de la mort. Teixó se'n adona que li queda poc temps i s'acomiada escrivint una carta als amics.

En aquest àlbum l'autora anglesa Susan Varley tracta el tema del dol, de la necessitat dels records de la persona que has estimat i ja no hi és.

El sentiment que experimenta cadascú vers qui ha mort és totalment diferent depenent de quina haja estat la seua relació. Un per un conten les vivències que han tingut i què ha suposat en les seues vides.

En aquesta història es destaca el tractament del dol col·lectiu. El compartir la pèrdua, l'absència d'un ésser estimat, ajuda a estar un poc menys trist.

Al text destaca el pas del temps. Crida l'atenció el temps que passa entre la mort del teixó i quan els amics parlen d'ell, el fan present i sempre està amb ells. Hi ha un recorregut emocional. A l'igual que s'observa el reconeixement de la gent gran per tot allò que saben i  comparteixen.

És un llibre molt reflexionat. L'autora s'ha donat temps per pensar sobre el tema.

Va ser publicat per primera vegada en 1985.

Les il·lustracions enriqueixen el text. Són molt clàssiques i estan realitzades amb aquarel·la i plomí negre.

 

              

 

RECOMANEM EN MAIG 2021

 

 

RECOMANAT A PARTIR DE 18 ANYS : 

 

 

 

 

 

Els desposseïts / Los desposeidos
Úrsula K. Le Guin.
Raig verd, 2018/ Minotauro, 2020
Trad cat Blanca Busquets/ Trad cast Matilde Horne

Sóc Shevek el científic protagonista d ‘aquesta novel·la de ciència ficció. Durant quaranta i tant anys he viscut al planeta Anarres i he escrit les fórmules de la teoria de la simultaneïtat. He viatjat com a convidat al planeta Urras a recollir el premi concedit per aquesta teoria. Ells tenen la tecnologia necessària per a desenvolupar i fer útils els meus pensaments.

Tanmateix, no acudisc a l'eina revolucionària de l'escriptura per a contar la meua vida, sinó per a puntualitzar alguns aspectes a l'autora que m'ha creat, l'Úrsula.
Nosaltres els personatges literaris no entenem d'estil ni de ruptura lineal del temps com diuen que apareix ací; a nosaltres ens han creat per actuar i sobre això vull parlar.

Li critique haver concebut un personatge que va tardar tant de temps en adonar-se de la manca de llibertat, de la incapacitat per dir no a viure separat de la seua dona, la Takver, i de la seua filla, de que la llibertat individual quede relegada per la responsabilitat social; tant difícil és trobar un equilibri?

Tampoc veig amb claredat la necessitat de fer una descripció exhaustiva contant la meua infantesa, joventut i maduresa donant com a resultat una narració densa i exigent d'una gran concentració lectora.

Confese que, al principi, estava desconcertat pel títol del llibre, però pàgines després, em sent orgullós del seu significat: "No teniu res, no posseïu res. Sou lliures ..." A Anarres som lliures pel fet de no posseir res. A Urras, en canvi, els posseïdors són posseïts, viuen en la presó de les seues possessions.

En canvi, m'encanta que m'haja convertit en lider amb una visió antiimperialista de la relació entre les nacions on els murs ideològics causants de l’odi, de la desconfiança i la separació entre els planetes que formen part de la civilització galàctica, siguen destruïts.

Situat més enllà del novè mil·lenni, quan faig una mirada enrere, resulta decebedor l'estat en que es troba el meu planeta, la inexistència d'animals en una terra de polsim, tot el contrari que a Urras amb diferents tipus de mamífers, aus, arbres fruiters. Ara que puc parlar amb veu pròpia, reconec la nostra actuació destructora dels planetes: "A Anarres vam elegir el desert, però els terrans , habitants del planeta Terra, van crear el desert".

Viatjar a Urras ha segut una experiència immillorable que ha permès adonar-me que en eixe planeta havia acceptat el refugi dels propietaris, dels rics; que hi estava vigilat; que, en realitat el que volien era aconseguir els meus avenços científics per fer-se potencia mundial. I, sobretot, percebre que hi ha la mateixa mancança de llibertat a Anarres que a Urras, malgrat les diferències en la visió de les dones, en l'organització política i social, en el concepte d'educació, en la sexualitat...


Ja us he dit que sóc científic, malgrat  l'avarícia d'altres investigadors, com Sabul, els meus pensaments estan a prop d'aconseguir la anihilació de l'espai, la transiliència o la possibilitat de viatjar a l'espai sense travessar-lo ni tardar temps, d'una manera instantània. Això sí, pense lluitar per a que aquesta teoria siga en benefici de tots els països per igual, pel bé comú.

Si haig de ser sincer, la part més fascinant ha segut la dissidència:he segut dissident en Anarres formant el Sindicat d'Iniciativa, que proclama:"El deure de l'individu és tindre la iniciativa dels seus propis actes, ser responsable i no acceptar cap autoritat. La revolució comença a nivell individual o no és enlloc". He segut dissident a Urras participant en la vaga a favor de les classes baixes i amb un discurs molt aplaudit, el podeu llegir a la pàgina 331. Fou el moment en que conegué l'associació formada entre membres de diferents planetes -Urra, Hain i Terra- que pretén la unió dels més febles contra el poder, el rebuig a la injustícia i la transformació a una societat nova.

Agraeix a altres personatges que amb la seua quotidianitat han demostrat el seu afecte per mi com la meua dona Takver, m'han ajudat a obrir els ulls a la realitat social i política d'Anarres com el meu amic Bedap, han compartit amb mi les seues opinions sinceres sobre el meu planeta com el vell científic Atro i han posat la confiança en mi per ser mitjançer entre Anarres i la resta de planetes com Keng, l'ambaixadora de la Terra a Urras.
I, per suposat, a totes i tots els dissidents dels diferents planetes que poblen l'immens univers.



RECOMANEM EN MAIG 2021

RECOMANAT A PARTIR DE 8-9 ANYS

               

    

       

                       El Llop de sorra/El Lobo de arena

                                      Autora: Åsa Lind

                         Il·lustradora: María Elina Mendez

                      Traducció al català: Carolina Moreno Tena

           Traducció al castellà: Martín Lexell i Mónica Corral Frías

                                      Editorial: Kalandraka, 2019

   Premis Premi Nils Holgersson 2003 (Biblioteques de Suècia)

 

El Llop de Sorra és un personatge imaginari que esdevé el company de jocs i còmplice de les malifetes de Valentina, la protagonista. Com que la Valentina se sent sola, perquè els seus pares no poden estar per ella tot el que ella voldria, crea aquest amic imaginari que l'acompanyarà en els moments en què ho necessite.

És l'amic que escolta tot el que ella necessita expressar, l'ajuda a donar resposta a totes les seves preguntes i a entendre totes aquelles qüestions que li preocupen.

Aquest personatge imaginari, que sempre apareix quan està sola, possibilita  el poder exterioritzar emocions, tensions i preocupacions; resoldre conflictes; poder estar a soles, aspecte important per a la maduresa de la protagonista; fer-se preguntes; aprendre a no fer res; inventar. El joc simbòlic possibilitarà entendre i interpretar el món adult.

Molt important el concepte d'infantesa que planteja el llibre. Ens sorprèn gratament la relació de la xiqueta amb la natura i a soles, sense la presència de l'adult.

Entre el llop i la Valentina es crea un vincle i una amistat que anirem descobrint a través dels capítols, històries i anècdotes del dia a dia de la nena. Aquests es poden llegir sense ordre, no hi ha vinculació en el temps.

El llenguatge que s'inventa la protagonista ens mostra la funcionalitat d'aquest i com que no pot comunicar-se deixa d'usar-lo.

En la major part el llibre no et diu sinó que et fa preguntes. Hem d'escoltar i mirar d'una altra manera.

Encara que no és la tònica de les històries, en algunes es nota la part didàctica que pretén ensenyar sobre la vida.

També a destacar que la protagonista siga una xiqueta sense cap estereotip pel fet de ser-ho. El pare també desenvolupa un rol diferent.

Està escrit en tercera persona. El text, tot i estar escrit de manera senzilla, té un to poètic. En els diàlegs entre el Llop i la Valentina predomina l'expressió dels sentiments i els pensaments més íntims de la nena. La imaginació té un paper molt important en la trama, sense la qual no podríem endinsar-nos en molts dels esdeveniments que ens narra l'autora.

Les il·lustracions amb tonalitats terroses i lluminoses, aporten la calidesa i intimitat necessària entre ambdós personatges. A més, combinen els traços forts de les ceres i els llapis quan representen la realitat amb escenes oníriques i tènues que ens remeten a la fantasia.

 

 

 

                                                                                   

                                                                                    

                                                                                                             

                                         

                                          

                                                          

 

 

 

 

 

 

RECOMANEM EN MAIG 2021

 

RECOMANAT A PARTIR DE 8-9 ANYS :

 La bellesa del final/ La belleza del final.

 Alfredo Colella

Il·lustrador : Jorge González

Trad. cat  : Bernat Cormand

  Trad. Cast : Héctor Gómes.

Ed.A buen paso, 2020

En La belleza del final,  Alfredo Colella (Taranto, Italia, 1976) ens relata un dia en la vida de Nina, una tortuga de cent anys, que decideix descobrir què és el final, perquè a ella li interessa entendre les coses.

Mitjançant un viatge, l'autor, llicenciat en filosofia teorètica, desenvolupa uns suggeridors diàlegs entre Nina i una formiga , una eruga, una oreneta, una serp, un rossinyol i un riu. Cadascuna d'aquestes criatures dona una resposta ben  diferent a la resta, la qual cosa serveix per a explicitar la tesi de Colella: "no hi ha un final igual; el final dóna por si no el saps mirar".

El text ens ofereix un missatge potent i lúcid sobre la finitud, on no falten alguns moments de tendra ironia.

En la recerca sobre  què és el final,  el llibre defensa el fet d'acceptar visions, aportacions i vivències diferents  com el millor camí cap al coneixement i la gestió de la por  envers allò desconegut.

Les il·lustracions, a càrrec de Jorge González (Buenos Aires, 1970) són excel·lents. La gradació de la llum i els colors, més foscos cap a la nit i la delicadesa de la combinació de les tonalitats creen un clima visual de gran intensitat poètica. 

Per una altra banda, la fórmula de la doble pàgina, on Nina sembla rumiar cadascuna de les respostes escoltades prèviament,  crea un ritme en les imatges d'una molt aconseguida sinergia amb el text.

En definitiva, una magnífica proposta per apropar els joves lectors i lectores als  grans temes que ens han estat sempre presents en el pensament humà.