A PARTIR DE 6-7 ANYS:
Monky
Schubert, Dieter.
Ed. Ekaré, 2016
L'edició primera, en alemany, és de 1986. En Espanya va ser publicat per Lumen en 1988.
Llibre d’imatges. Ni tan sols una paraula, sols el títol Monky, el mico de peluix. Un relat que flueix de manera molt senzilla mitjançant unes il·lustracions tendres i poètiques, molt cinematogràfiques, imatges agafades en diferents plànols.
Un xiquet té un mico de peluix i
el perd en una passejada en bicicleta; comença una terrible aventura per
al peluix i una terrible desolació per al xiquet.
Hi podem veure dues històries paral·leles:
Una,
la del xiquet que perd la seua joguina favorita, el mico, amb la qual
té una relació afectiva intensa i ferma, no reemplaçable .
Dos,
les vicissituds que viu la joguina entre ratolins, eriçons, ocells i
peixos. Cadascú dels animals l’abandona quan ja no el necessita .
També
són dues històries oposades : la primera, la relació entre un xiquet i
la seva joguina, plena d’afectivitat ( necessite que estigues al meu
costat) i l’altra, la relació entre la joguina i diferents animals, on
entra en joc, no l’afectivitat sinó la utilitat (si em resultes útil,
estic al teu costat i si no, t’abandone).
L’aparició dels animals està
disposada seguint criteris científics: l’ordre en que apareixen, què fa
cadascú,...; tots són animals depredadors que pertanyen a un dels tres
elements: terra, aire i aigua.
En resum, un llibre extraordinari i sorprenent, del qual celebrem la seua reedició.
************
La vaca Victòria La vaca Victoria
Granero, Nono
Ed. Milrazones, 2014
El text : variacions sobre un breu conte popular:
«aquesta és la història de la vaca Victòria
La vaca es va morir...
i s’ha acabat la història.»
És
una manera de parlar de la mort amb humor. Li dona moltes vides per
poder donar-li molts tipus de mort, des de l’humor més surrealista.
A
partir d’aquí comença a formular hipòtesis , amb rimes molt senzilles, i
passant per totes les tipologies textuals. L’autor, Nono Granero,
titellaire, escriptor, dibuixant , etc, etc i narrador, converteix en
llibre un relat procedent de les seues narracions orals.
Un joc amb
múltiples possibilitats de lectura.
Un llibre divertidíssim , tant en el
text com les il·lustracions, tota una obra d’art, apta per a totes les
edats
******
A PARTIR DE 10-11 ANYS:
La Lola vola Lola se embala
Anna Soler Horta ( trad) Marisa Delgado(trad)
W.Von Bredow.
Anke Kuhl ( il)
Takatuka, 2013.
Llibre
d’humor negre, descarat, transgressor,... és tan exagerat que no és
moralitzant, encara que arribi fins a les últimes conseqüències. Cada
història parteix de dites, recomanacions, amenaces que habitualment
dirigim als menuts, però que aquí es desenvolupen amb tota cruesa, i
cadascú acaba víctima del seu comportament .
Segueix el camí iniciat al 1854 per Heinrich Hoffman, que va publicar l’Struwwelpeter, (traduït com Perot, l’escabellat i il.lustrat per Mercè Llimona a l’editorial Hymsa al 1980).
Són 7 històries en vers, acompanyades d’unes il·lustracions caricaturesques, amb colors molt vius i molt divertides:
- La Lola vola.La Lola va en bicicleta com un raig fent trapelleries fins que ...
- La historia d’en LLuc i la televisió.
- La bella Anna Helena. Xiqueta tan fina que acaba convertida en ...
- Enric el terrible. Xiquet dolent com la tinya...
- L’habitació d’en Mauri . Un xiquet gandul, desmanegat i desordenat.
- La Lisa sense dents. “Z’han acabat elz patimentz, mai mez no em rentaré lez dentz”
- De com es va perdre en Valentí. Valentí es tafaner. Ix al carrer i se'n va darrere de tot allò que li impressiona i ...
Hem
comparat les traduccions del llibre al castellà i al català, i preferim
recomanar de manera prioritària la traducció catalana, de Anna Soler,
que ha merescut estar en Llista d'Honor IBBY'14 .
Y entonces Lucas nota —¡ay, qué horror!—
que una fuerza lo arrastra al interior.
Con gran energía intenta resistir,
mas pronto comprende que no puede huir.
La cabeza y los hombros le ha engullido
y los brazos ya han desaparecido.
Mamá lo ve y por las piernas lo agarra;
sola ella no puede, a los otros llama.
Padre, abuela, hermana acuden a ayudar
y todos a una empiezan a tirar.
Por mucho que tiran, lamentablemente,
Lucas desaparece totalmente.
Ahora debe de haber subido al cielo;
de él sólo queda un zapato en el suelo.
La madre, al verlo, no para de llorar
y el padre en vano la intenta consolar.
(La Lola se embala y otros cuentos terribles .)
+++
En Lluc encara fa una passa.
Glup! La pantalla se l’empassa.
Ell batalla, s’hi resisteix,
però és en va, no serveix de res.
S’esfuma tot, els peus també,
colzes, braços i peroné.
La mare ho veu i té un ensurt.
L’estira amb força, no se’n surt.
El pare, l’àvia i la germana
lluiten amb la pantalla plana.
Tant se val, ai!, pobre infeliç.
Al final es fa fonedís
Del nen que seia a la butaca
només en queda una sabata.
La mare plora, es desconsola.
El pare corre i l’agombola.
(La Lola vola i altres històries horripilants)
*******
A PARTIR DE 12-13 ANYS:
Tania Val de Lumbre
Maria Parr
Zuzanna Celej ( il.)
Cristina Gómez-Baggethun ( trad.)
ed. Nórdika, 2015
Premio de la Crítica Noruega 2009.Brage Price 2010
A
l’inici apareixen els personatges, els seus trets personals i les
malifetes de l’entremaliada Tania, protagonista del llibre, contades
amb un humor que ens recorda a la Pippa Calcesllargues de l’autora
Astrid Lingren.
Amb
un traç molt definit mostra la aventura de ser xiqueta (necessita
relacionar-se amb la natura, amb els xiquets, … ) però que al mateix
temps, en la relació amb l’adult, es va adonant de la realitat del
món: la malaltia, la complexitat de les relacions, els dubtes ,...
És
un llibre que ens apropa a un concepte diferent de la família, de la
infància, de la vida i la manera de relacionar-se; hi ha un respecte
per part dels adults al món infantil, actitud vigilant però des de la
distància, sense interferir .... . Educa la tribu, el conjunt de la
societat ... i on la solitud, el contacte tan estret amb la natura i
el paisatge, com un personatge més del llibre, els condiciona la
vida..
Com
homenatge a la literatura, els llibres de Heidi y Los chivos chivones
juguen un paper important en la història. Igualment hi ha un homenatge a
la música.
L’autora
sembla que vol destacar alguns moments a través d’un llenguatge més
acurat, per exemple, en la descripció dels paisatges i indrets amagats;
així com les estones que parlen de la música, de l’encantament que
produïa el so del violí.
Tal
vegada l’aspecte més inversemblant és l’excés d’eficàcia de la
protagonista (que no deixa de ser una xiqueta), en la resolució dels
problemes dels adults, però no desmereix en absolut el valor de la
novel·la. La historia manté la tensió narrativa en tot moment.
Potser un llibre pont per arribar a la literatura adulta.
