RECOMANAT A PARTIR DE 18 ANYS :
El palacio azul de los ingenieros belgas
Argüelles, Fulgencio
El Acantilado, 2003
( Premio Cafe Gijón 2003 )
En
una entrevista , el autor ens resumeix de manera magistral els dos
mons que conviuen a la novel·la :
D'un
banda :
Una
clase acomodada que poseía el poder porque era dueña del trabajo,
de la salud, de la educación y hasta del agua y del aire. Falsos
filántropos con las conciencias lavadas por la Iglesia que promovían
mejoras sociales con la única finalidad de aumentar la productividad
y por lo tanto sus ganancias. Por el contrario, va creciendo ese
pueblo explotado que trabaja de sol a sol por poco más que la
comida, y surgen las revueltas. Este es el paisaje de fondo. En
primer término están las historias de los diferentes personajes.
De
l'altra :
“Cuando
uno lo ha perdido todo, cuando nada de lo que toca es suyo, ni
siquiera la educación de sus hijos, ni el agua que bebe, ni el aire
que respira, cuando a uno le roban el futuro y le obligan a jugarse
la vida cada día para poder sobrevivir, entonces uno recoge el poco
coraje que le queda lo junta con otros corajes y todos los corajes
juntos agarran banderas y disparan fusiles y apenas nada queda para
perder y renace la esperanza que es la vida.”
(
Entrevista
a Fulgencio Argüelles por Luis García.
http://www.literaturas.com/v010/sec0410/entrevistas/entrevistas-02.htm)
Una
novel·la històrica on la força dels personatges supera el context
històric; Compren des de l'any 1927 fins 1934 (...dictadura de Primo
de Rivera, segona república , revolució d'octubre ...).
Tracta
del recorregut iniciàtic d'un adolescent cap a la maduresa, narrat
en primera persona. La novel·la no destaca pels fets que conta sinó
per les vivències dels personatges que envolten a Nalo , i que podem
diferenciar en dos tipus :
Personatges
que representen al poble:
L'avi
de Nalo que passa per moments de crisis i moments de vida plena, i
que considera la revolució científica com el seu projecte vital.
L'avia
de Nalo amb la seua parla popular, un refrany per a cada moment, una
dona amb el paper de dona resignada i poruga als canvis.
Lucia,
germana de Nalo, una dona que trenca amb el paper que la societat de
l'època li vol assignar, sensible a la poesia i conscient que ella
marca el seu propi destí.
Eneka,
jardiner del palau blau, autodidacta i amant dels llibres,que
analitza la realitat social de manera pacifista i proclama la
revolució cultural.
Aida,
filla d'Eneka, Aripio, anarquista i Basilio el rus, activistes i
representats de la divisió que va existir a l'esquerra en la lluita
per la consecució de la República.
Personatges
que representen a la burgesia:
els
enginyers belgues, amos del palau blau, de les fàbriques, de les
mines, amos de la supervivència de la gent del poble. Preocupats
només pel rendiment econòmic i allunyats dels sentiments del poble.
Georghe,
la dama belga, obcecada en la seu situació personal i enamorada de
l'avi de Nalo amb el que viu un romanç. Juntament a Elena, filla del
enginyers i amant de Nalo, representen la vida burgesa, aliena a la
revolució que es desenvolupava en eixe moment.
La
història està ben contada amb un llenguatge molt acurat que
recorda, en alguns moments, als textos clàssics. Pot resultar un poc
repetitiu en la seua estructura l'alternança continua entre les
escenes amoroses de Nalo amb les diferents dones del palau blau i els
mítings sociopolítics sobre la revolució.
Trobem
a la seua lectura moments atractius com ara, les cites als clàssics
per part d'Eneka, els versos recitats per Lucia, les arengues a favor
dels drets de la gent del poble, els refranys de l'avia que connecta
amb la sabuderia popular, el sentiment col·lectiu de l'avi de fer
obres amb les mans del poble per al poble, ...
Una
novel·la crítica i realista, que combina amb encert la literatura
popular, els mites i la literatura clàssica. En eixe context
històric d'incerteses, el llibre deixa una porta oberta a
l'esperança.
