RECOMANAT A PARTIR DE 10-11 ANYS:
El pare Mumin i el mar
Tove Jansson ( autora/il·l,)
Salvany, M. ( trad)
La Galera, 2011
Papá Mumin y el mar
Tove Jansson (
autora/il·l,)
Giménez, M.y
Sánchez,P.(trad)
Siruela, 2011
Són
ja molts anys que l'escriptora i il·lustradora Tove Jansson va fer
la seua incursió al món de la literatura infantil amb els
personatges anomenats "els mumins", tot un munt de llibres
al voltant del món mític d'aquests sers fantàstics. Llibre
publicat en 1965, hi ha qui pensa que ha envellit, que li manca ritme
i vitalitat, i que les aventures que narra no sedueixen ja. El text
s'acompanya d' unes imatges dibuixades en blanc i negre, que tenen la
funció d'adornar la pàgina, no fan aportacions a la història. Cal
recordar que en aquella època, les editorials entenien que els
llibres per a més majors havien de tenir poques il·lustracions.
Però,
de què parla realment l'autora en aquest llibre :
D'una
família singular, on la llibertat individual i el respecte a la
manera de ser dels altres configuren la vida diària: Ell
parlava i els altres membres de la família deixaven un moment el que
estaven fent per escoltar-se'l i donar-li la raó. Després tornaven
a la feina ( p.8)
D'una
relació entre pares i fills i entre germans basada en la confiança,
i la plena autonomia. En tots destaca la curiositat, l'afany de
descobrir coses noves : Doncs
a mi m'agradaria dormir a l'aire lliure sense llit ni res - va dir la
petita My ( ...) Fes-ho si vols,- li va dir la mare- Si es posa a
ploure vens cap a dins i llestos.(57)
D'una
integració i una interrelació plena amb la natura, que està tan
viva com nosaltres : aquesta
illa és viva...igual que ho són els arbres i el mar. Tot al meu
voltant és viu (p..208). Ell volia entendre el mar. Si no l'entenia,
no se'n podria formar mai una opinió. (185). El mar és una criatura
immensa. Hi ha dies que està de bon humor, i n'hi ha que no ho està
tant...És impossible entendre'l... Però si a un li agrada el mar,
no té altre remei que acceptar-lo tal com és. (201)
Com
qualsevol família, conviu amb els seus conflictes: frustració del
pare per no sentir-se útil: D'ençà
que havien arribat a l'illa s'havia fet un tip de treballar, però no
li havia servit de res. Tot li sortia malament...(102);
la rivalitat entre els germans: Es
passa el dia inventant-se coses per veure si me les empasso ! (71);
la
nostàlgia:
la mare, però, s'havia posat un pel trista (160).
De
tots els membres d'aquesta família de trols, necessitem destacar la
mare, assabentada de tot el que passa al seu voltant : sap les passes
de la seua filla My, s'adona del creixement del seu fill Mumin, ajuda
al pare en els moments de dificultat i és ella qui ho resol, es
preocupa pel pescador i l'acull a casa seua , etc. És el personatge
que dóna seguretat en totes les aventures contades al llarg del
llibre:Caminava
per l'illa amb seguretat, la seguretat que li donaven la foscor, el
brogit del mar i les coses que li havia dit la mare.(178).
El
llibre està dividit en diferents capítols i cadascú d'ells conté
una petita aventura d'un membre de la família. Amb 'humor i
optimisme aconsegueixen superar-la, cada membre d'una manera diferent
i no sempre amb final feliç.
