RECOMANAT PER A MESTRES :
La inocencia del haiku.
Vicente Haya, ( compilador)
Ed. Vaso roto,2012
Resulta curiós com ha prosperat el haiku en occident. Potser ens desperta una condició adormida, la de mirar el món com ens ensenyen els savis. Per això ens quedem embadalits amb la possibilitat de atrapar l’instant en 17 síl·labes.
Aquest és un llibre de haikus fets per xiquets japonesos menors de 12 anys i compilats per Vicente Haya. És la prova més directa que aquesta possibilitat de plasmar el moment és fruit del fer i del veure fer. En Japó aquesta forma poètica es treballa a l’escola, mirar i traduir la imatge en tres versos és pràctica habitual. Fer un recull d’aquests treballs en un llibre eleva la categoria de les produccions infantils i les fa respectables: més de cent-cinquanta poemes classificats per l'edat dels autors des de cinc fins a onze anys.
Els textos que hi apareixen no acompleixen les normes d'un haiku, però conserven la seua sensibilitat i la necessitat d'expressar l'instant, el temps que s'atura, la capacitat d'observar des d'allò mínim, contar-nos els actes més quotidians. També trobem
la solitud, el silenci, la tristesa del camp de neu, la vaca tornant el cap, l’actitud davant la natura, els animals més minúsculs,
Amb la innocència que resa el títol del llibre anem trobant exemples de haikus senzills, deliciosament ingenus.
También la oruga pequeña
¡está viviendo
con todas sus fuerzas!
Vamos a hacerle el favor
de colocar en la hoja
a la luciérnaga.
Y los caquis de más arriba
se los vamos a regalar
a los cuervos.
Vendida mi vaca
se va volviendo la cabeza.
De vuelta al hospital,
el abuelo mira
los campos de arroz.
(xiquet de 10 años)
Ya está la abuelita
hablando a los peces de colores
en el idioma de su pueblo.
(xiquet d’11 anys)
Ens agrada que aquest llibre siga referència per a mestres, com a model i exemple que amb xiquets i xiquetes tota aproximació a la poesia és possible i necessària. Considerem la importància que les produccions s’arrepleguen, són d’una bellesa enorme, precisament per partir de la mirada espontània i lliure dels infants. Però aquest llibre no el veiem en les seues mans, que no han de seguir les empremtes d’uns altres sinó fer el que ells han fet.
