Recomanat a partir de 7 anys
De pressa, de pressa/¡Deprisa, Deprisa!
Clotilde Perin (text i il·lustració)
Ed. Juventut/Juventud, 2020
Trad. català i castellà: Pau Joan Hernández
Una ficció del temps: "El protagonista de la història des que s’alça al matí tot ho fa corrent, ni tan sols s’acomiada dels pares perquè ha d’agafar l’autobús, per després muntar en una barca per arribar amb els seus amics a agafar un avió".
Deia Anna Juan Cantavelles al seu document "bondats dels àlbums il·lustrats" que en ells el sentit de la història es dona a través del codi textual, codi visual i codi formal. Doncs bé, en aquest llibre els tres codis van agafats de la mà i fan que les lectores experimenten les diferències, avantatges o inconvenients, entre viure de pressa o viure lentament. En aquest sentit, em pareix que està molt encertada la visibilitat del ritme: una primera part amb un ritme frenètic i una segona part amb un ritme lent, pausat. De la mateixa manera que al llibre "La visita" (Núria Figueras/Anna Font) es representava el silenci, ací en aquest llibre es representa el ritme no sol amb les imatges, que seria més fàcil, sinó amb el text. Imatges i text volen marcar el ritme accelerat o pausat de l'argument.
Deia l'escriptor xec Milan Kundera al seu llibre "El Arte de la novela" que la literatura es mou al terreny de les possibilitats. I això, és el que trobem en el discurs d'aquest llibre:
-la possibilitat de recerca d'alternatives davant una experiència de fracàs o frustració: el protagonista perd l'avió i reprén la seua vida gaudint de la natura.
-la possibilitat de decidir entre viure la vida amb rapidesa o més lentament i gaudir així de veure com cauen les fulles dels arbres o com xipollegen les gotes de pluja.
-la possibilitat de reflexionar sobre la manera tan ràpida de fer les coses enfront de la calma i la tranquil·litat que s’ha de tindre per poder gaudir de les coses menudes, observant-les, olorant-les i assaborint-les. I preguntar-nos, qui transmet la pressa als infants?
Totes les possibilitats no constitueixen missatges tancats o moralitzants, sinó que estableixen un contrast oposant dues maneres de viure la vida.
Deia l'especialista en àlbums il·lustrats Sofie Van der Linden que aquests són una meravellosa experiència artística. Al nostre llibre queda de manifest:
-Amb la sorpresa del seu format, una horitzontalitat extensa, molt més que un apaisat habitual.
-Amb la utilització de la doble pàgina que ens guia des del principi fins el final i permet una visió seqüencial -seqüències llargues com cinematogràfiques- de les accions que realitza el protagonista.
-Amb el color, el groc de la coberta i contracoberta i el de cadascuna de les pàgines. Juntament amb el color, destaquen les figures (persones, plantes, vehicles ...) petites que podríem ubicar dins de la tendència de la il·lustració infantil.
Si iniciàrem una conversa literària amb aquest llibre, ben segur que hi hauria múltiples interpretacions i una seria la naturista: sembla que amb eixe final ens sensibilitze i motive a mirar al nostre voltant i descobrir les meravelles de la naturalesa.
També, perquè no, mai pensem en elles, la visió de les persones majores que es veurien reflectides: ja han viscut la vida al ritme de la primera part del llibre i ara poden gaudir del temps de manera més lenta i assaborir tots aquells aspectes dels quals parla la segona part del llibre: un missatge engrescador per a elles.
Finalment, si el temps per a les petites lectores no és igual que per als adults, a qui farà reflexionar la diferència entre viure ràpid i viure lentament? Tal volta als adults més que als infants?
Sempre ens queda el dubte sobre la tendència dels àlbums a fer un ullet als adults, ja que, en definitiva, són els que compren els llibres: un dubte raonable. Tanmateix, es podria pensar que aquest llibre, com altres, poguera oferir diferents capes d'interpretació i un doble destinatari, la infantesa i la persona adulta que acompanya i col·labora al moment de llegir.
Comentat en gener 2026
