dilluns, 9 de febrer del 2026

RECOMANEM GENER 2026

 A partir de 13 anys

     

 James

 Percival Everett (text)

Ed. Angle/De Conatus, 2024

Trad. català: Jordi Martín Lloret

Trad. castellà: Javier Calvo

 

En 1884, Mark Twain ens va oferir Les aventures Huckleberry Finn, una de les novel·les icòniques de la literatura dels Estats Units que va canviar el rumb de la literatura infantil.

Va rebre el premi Pulitzer de Ficció del 2025.

Una reescriptura des del punt de vista de Jim, l'esclau. Amb ell, redescobrim la construcció del valor de l'aventura en el seu sentit etimològic del terme (com va proliferar en el s. XIX), al costat dels conceptes de llibertat i dignitat.

En James, la crítica s'aboca especialment cap al racisme i l'esclavitud juntament amb les diverses maneres d'abusos de la societat. En la qual, el blanc, pel fet de ser-ho, pot fer el que li convinga sense cap objecció. Hilarant en molts moments, tendra a vegades

Les diferències de Jim de Twain i de James de Everett, són significatives. En el primer cas, ens el presenta com a intel·ligent, savi i educat; en el segon, és un lector consumat, escriptor en potència i erudit encobert. James és un narrador fascinant, que, tanmateix, et parla del Càndid de Voltaire, que conversa amb Locke… De la mateixa forma en les escenes i personatges, hi ha similituds entre ells i notòries diferències.

James és un home que ha llegit els llibres de la biblioteca del seu amo, sap escriure i ensenya als fills dels altres esclaus com es parla l'argot de la seua classe social, perquè els blancs no pensen que els negres poden ser intel·ligents i d'eixa forma protegir-se. La novel·la es riu de la ingenuïtat d'aquella població blanca que es creia superior a un altre sols pel seu color de pell, sent els mateixos esclaus els que tractaven d'estúpids als seus amos perquè estos no s'acarnissaren amb ells.

Necessita a Huckleberry per a sobreviure en la seua aventura a la recerca de la llibertat per a poder guanyar els diners suficients amb els quals alliberar la seua dona i la seua filla. El destí els separarà i els tornarà a unir revelant secrets ben guardats i sorprenents.

És important destacar el simbolisme del llapis, que porta sempre en la seua butxaca, com l'aconseguix, les conseqüències que va tindre qui li ho va entregar, que roman amb ell en tot moment, símbol de la seua identitat i de la seua necessitat de comptar. Com diria el propi personatge:

(…) soc un home que coneix el seu món, que té família, que estima les famílies i que ha sigut arrancat de la seua; un home que sap llegir i escriure, un home que no vol que la seua història siga narrada per ell mateix, sinó escrita per ell mateix.

Gràcies al meu llapis, em vaig donar existència, em vaig escriure a mi mateix en el present.

El llapis, la lectura i l'escriptura es convertixen en la seua marxa cap a la llibertat i configuració de la seua identitat en contar la seua pròpia història.

El mateix James fa un elogi al poder de la lectura:

Mai havia llegit una novel·la, encara que entenia el concepte de ficció. (…) Les pàgines feien olor de glòria.

En la terra de Westfàlia…

I em vaig trobar en una altra part. Ja no estava en una riba d'aquell riu maleït, ni en l'altra. No estava al Mississipi. No estava a Missouri.

Estem davant un llibre de superació i llibertat, en el qual seguim el dur camí de Jim fins a convertir-se en James.

És important destacar que, en l'obra, la paraula Llibertat adquirix el seu significat real i profund, no com s'ha pervertit actualment com a llibertat de prendre canyes o com a motor d'un sistema neofeixista, que el que pretén és controlar, reprimir i empobrir a la població, com podem veure en comunitats autònomes o estats internacionals.

Gran gaudi de la seua lectura, amb innombrables virtuts i elements a reflexionar en un món tan controvertit i tergiversat en el qual vivim, reivindicant el més essencial: llibertat, identitat, cultura, dignitat…

Comentat en gener 2026