Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris (Il) Isidro Ferrer. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris (Il) Isidro Ferrer. Mostrar tots els missatges

diumenge, 29 de març del 2026

RECOMANEM EN MARÇ 2026

 

Recomanat: A partir de 13 anys 






    NO       

 Autora: Paula Carbonell        

                                     Il·lustrador: Isidro Ferrer

                                     Ed. A buen paso, 2024

                                                 

 

Els protagonistes d’aquesta història són dos germans que degut a la guerra ho perden tot: l’escola, la casa, l’amic. La mare els diu que juguen a fet i amagar. La mare oculta la realitat? El joc representa l’acció d’amagar-se de les bombes? Apareix el joc com una manera de fugir del que està passant o, potser també una forma de suportar-ho?

La narració està situada en tres espais diferents: l’escola, la casa i el parc, però en cap estan segurs. Per sobreviure han d’anar al refugi.

L’obertura del forat cada vegada és més gran.

Dins el forat, hi ha pocs elements: l’escala de fusta té un caràcter funcional, per una banda, representa la fugida; per altra, col·locada a terra pot simbolitzar les vies del tren portant-los a l’exili o la pervivència a quedar-se dins.

El text, pàgina a pàgina aporta detalls sobre la situació dels germans: primer no troben la casa, després busquen el pare, passen fam i set, el germà es posa malalt, volen fugir…

Un llibre de denúncia on l’autora reflexa el poder destructiu d’un conflicte bèl·lic.

El títol, al principi gran, a doble pàgina, en lletres negres sobre fons blanc es pot interpretar com l’efecte tan dur produït per la guerra o també potser un crit a la desesperació.

És un llibre molt simbòlic.

Està escrit en primera persona. La història que és contada per la germana ens apropa a les emocions que hi viuen.

Les il·lustracions d’Isidro Ferrer superen la força que pot tindre el text.

Coberta i contracoberta formen una doble pàgina que destaca pel seu disseny geomètric. Edificis esquemàtics grisos i marrons de tonalitats fosques provoquen una sensació de fredor i solitud que avisa d’una història que commou.

Els personatges representats en figures de fusta sense braços i sense ulls mirant cap a terra expressen la impossibilitat de l’individu d’actuar en la guerra.

El text i les il·lustracions ens porten a conscienciar-nos del poder maligne d’una guerra i de la necessitat de construir un món millor.

NO ha rebut varis premis, entre ells el Premi Todos Tus Libros al millor llibre juvenil 2024.