Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris a partir de 18 anys. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris a partir de 18 anys. Mostrar tots els missatges

dimecres, 10 de juny del 2026

Recomanem abril 2026

RECOMANEM EN ABRIL 2026


Recomanat: a partir de 18 anys

 

                                                                                                

                                                  Memoria de la nieve

                                                 Julio Llamazares (text)

                                                  Adolfo Serra (il·lustració) 

                                                  Ed. Nórdica, 2019

 

“La memoria es como la nieve, escribes sobre ella y, mientras escribes, se va derritiendo”.

Això diu Julio Llamazares, poeta, assagista i novel·lista lleonés, autor del poema que compartim esta setmana amb vosaltres.

Forma part del poemari Memoria de la nieve que va escriure fa 39 anys i del qual diu que no canviaria ni una sola coma si ho tornara a escriure.

La seua escriptura està vinculada al paisatge perdut de la seua infància i retrobat en la seua memòria amb nostàlgia pels paisatges nevats.

En este llibre es dona una simbiosi perfecta entre poeta i il·lustrador. Llegir els poemes i veure les il·lustracions ens va submergint en un món gelat, però al mateix temps bell, on el fred, els dies que s'acurten i la desesperança ens van invadint. Encara que podem alleujar esta tristesa amb la bellesa que tanquen les paraules i les il·lustracions que les acompanyen.

Després de llegir este poema, novembre sempre serà el mes de les avellanes i el silenci.

Sapiem trobar en nosaltres, encara que només queden calius, eixe foc que ens permeta recordar la nostra humanitat per a caldejar el món fred i inhòspit en el qual a vegades ens trobem.

I versos sempre.

 

dijous, 30 d’abril del 2026

 RECOMANEM EN ABRIL 2026


Recomanat: a partir de 18 anys


                         


                                  CATEDRALES

                             CLAUDIA PIÑEIRO

                         ED: ALFAGUARA, 2021

 

Des del principi sabem de la mort cruel d’Ana.

Ana és una xica de 17 anys, trobada en un femer amb el cos desmembrat i calcinat.

És la germana menuda d’una família catòlica en la ciutat de Buenos Aires fa 30 anys.

Aquesta narració coral en la que cada capítol és la veu d’un personatge, mostra les diferències dels components de la família i l’amiga íntima d’Ana després de la seua mort.

És el relat de la ruptura de la família i d’una nova realitat.

Relat que mostra diferents capes:  novel·la negra, relacions familiars, superació del dol, …

Família i religió són institucions que no solen ser qüestionades però ací veiem com el fanatisme religiós redefineix les relacions i la vida de cadascú.

La violència contra les dones és una de les causes de la mort que conta aquesta història.

Sis punts de vista i una carta final.

La quota de responsabilitat de cada personatge es mostra en la reflexió que la lectura permet.

L’exercici de contar la història segons com la van viure cadascú dels personatges no és nou, però sí la forma en la que ho fan. Trobem llenguatges diversos.

És fascinant el suspens però en aquest cas es complica pels vincles d’afecte de la família.

L’exploració en les relacions familiars és intensa. La doble moral i la justificació de la maldat en nom de la religió es fa present.

Es pot justificar una mort?

El trencaclosques que va completant la persona lectora es dosifica convenientment i el relat no perd credibilitat.

Els temes són molts: la culpa, la innocència, el remordiment, les relacions de família, la perversió de les estructures familiars rígides, el fanatisme religiós, la crueltat que produeix la doble moral, l’avortament (el pecat més important que consideren els ultracatòlics) la llibertat de la dona …

 



divendres, 21 de febrer del 2025

RECOMANEM EN FEBRER 2025

 RECOMANAT A PARTIR DE 18 ANYS

 

INTEMPERIE

Jesús Carrasco

Seix Barral Biblioteca Breve, 2013

 

Intempèrie conta la fugida d'un xiquet a través d'un país castigat per la sequera i la violència. Un món tancat sense noms, ni llocs, ni temps. Els personatges són arquetips: el xiquet, l'agutzil, el cabrer, el mestre, el mutilat.


És una història d'aprenentatge i de creixement. Comença i acaba amb un xiquet en solitud però el temps passat amb el cabrer li ha donat eines per a sobreviure. És una aventura iniciàtica en la que el xiquet descobreix la dura realitat que li envolta.


El vell cabrer li ensenya el respecte cap als altres, inclós als morts encara que siguen enemics. I li dona protecció i suport sense paraules amables, sense demostracions afectuoses, només amb gestos i accions.


Escrit amb una prosa escarida, continguda i descarnada no exempta de vegades de lirisme i amb una gran eficàcia emocional del llenguatge. Amb una sintaxi en la qual utilitza frases curtes, ràpides, descriptives.


Una novel·la on la presència de la naturalesa dura i inclement està present al llarg de tota la història i en la qual la dignitat dels éssers humans sorgeix de la pols de la terra.